5 anys del tràgic accident de la línia de metro de València.

"Avui farà 5 anys del tràgic accident de la línia de metro de València i encara el President de la Generalitat Francisco Camps no ha tingut la voluntat de reunir-se amb els representants de les víctimes ni han estat suficientment estudiades les causes del tràgic accident" ha manifestat el portaveu d'Els Verds del PV, Joan Francesc Peris.   "Ara que comença una nova legislatura i és un sentiment majoritari de la societat que cal impulsar la transparència del funcionament de les Administracions i el paper de la societat civil, Els Verds exigim un gest al President Camps de canvi en la seva manera de fer política i convoque una reunió en Presidència a l'Associació de Víctimes del Metro 3 de juliol i atenga les seves reivindicacions" ha seguit en les seves declaracions Peris.   "Cinc anys després, seria hora de que una auditoria tècnica realitzada per tècnics independents amb coneixements avalats en la matèria, avalue tant les mesures de seguretat existents en el moment de l'accident com la qualitat del servei i de que de les conclusions de la dita investigació es derivaren les possibles responsabilitats a nivell professional, tècnic, de gestió i polític" ha dit el dirigent ecologista.   "Aquesta nova legislatura de les Corts Valencianes hauria d' aprovar una Llei de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana que garantisca un servei de qualitat als usuaris, amb mesures de seguretat actualitzades" ha conclòs el portaveu d'Els Verds del PV.   País Valencià, 2 de juliol de 2011.

Per: Els Verds del PV / Los Verdes del PV

La caça del xoriço

Per fi, s´ha tornat a obrir la veda: la cacera del xoriço ha començat de bell nou. La funció està assegurada i els mitjans de comunicació tenen les escopetes preparades per a emprar-les a tort i a dret. El fenomen resulta d´una extensió que transgredeix els límits marcats fins ara. De sobte, les investigacions periodístiques i els tribunals apunten de manera irrefutable a tots els grans partits polítics. Sembla que la reguera de pólvora pot arribar a multitud de carcasses explosives, inesperades fa uns mesos. Des de València a Madrid, passant per Andalusia, Barcelona o Mallorca, els casos es multipliquen més que la collita de bolets d´enguany. I açò només és la punta d´un iceberg en un oceà immens de presumptes irregularitats.
Tothom n´és sospitós, segons l´opinió pública. La credibilitat de la classe política toca terra i sense paracaigudes. Recents enquestes ho acrediten. Però, no tots els partits són vistos amb el mateix prisma. Els que tenen poder a les institucions estatals, municipals o autonòmiques, tremolen, però no amb la mateixa intensitat. Se sap, també, que un acte d´apropiació de béns públics, de requalificació indeguda o de suborn, no produeix un efecte equivalent en totes les formacions polítiques. La dreta sempre n´ix millor parada. I, si no, observem la nostra comunitat –o hauríem de dir «comoditat»– valenciana, on, amb tot el que està plovent, el cas Gürtel podria passar desapercebut en uns futurs comicis electorals. Quina vergonya!.
O siga, que si aconseguim fer president de la presó de Picassent qui tothom sap, seria com fugir de foc i caure a les brases de l´actual alcaldessa de València. Si això és així, bona nit cresol!. Però tot apunta en aquesta direcció i, si no, mirem la impunitat amb què ha anat campant el temporal el pocavergonya de Berlusconi. Un personatge que ha sabut aprofitar tots els ressorts del poder polític i mediàtic per seguir al davant de la política italiana. Pam amunt o pam avall, com ací, on la servicial Canal 9 supera sense cap mena de dubte els millors temps de Goebbels.
Al País Valencià, molta gent pensa que ens ho hem guanyat en escreix. I de responsables n´hi ha: els primers, els dirigents del PSOE, que continuen afonant un partit que durant la transició aconseguí aglutinar una xarxa social incontestable a les urnes, però que es va emborratxar de poder fins que va caure més marejat que un allioli als peus d´una dreta molt millor estructurada, que supera els límits electorals aconseguits, any rere any.
O què dir dels continus espectacles oferts pels sectors de la futura esquerra extraparlamentària? Doncs, més del mateix. De fet, la davallada ja va començar amb la catàstrofe anunciada del Compromís. Per cert, un desastre planificat i desitjat per un bloc més que per un altre, encara que per ser políticament correcte hauria d´apel·lar a la responsabilitat compartida. Perquè, si una part no vol, segurament, dues no discuteixen.
I com que he d´agranar cap a dins, voldria pensar que, de resultes de tot aquest merder polític, una part significativa de la ciutadania hauria d´apropar-se a altres formacions polítiques, com per exemple Els Verds: una alternativa amb un creixement continuat a tota Europa, encara que incipient a la nostra contornada; una opció amb un espai polític immens, que tard o prompte es transformarà en espai electoral suficient per poder contribuir a redreçar el desgavell mediambiental, econòmic i social actual. Que bona falta fa!

Voro Torrijos i Tàrrega

Els Verds del País Valencià

PER LA TERRA

la web Els Verds del País Valencià

Els Verds del PV el presentaren el dilluns 21 en roda de Premsa a Gandia
Ajuda la terra davant del canvi climàtic amb Els Verds

“PER LA TERRA”

El moviment verd mundial celebra el 22 d’abril el Dia de la Terra, quan l’any 1970 més de 20 milions de persones nord-americanes ocuparen els carrers i espais públics per reclamar el dret a una vida saludable i sostenible.Els Verds del PV volem amb aquest manifest per la Terra dedicar aquesta data del 22 d’Abril a recordar la situació crítica que viu el conjunt del nostre planeta, ara ja reconeguda per tothom com a canvi climàtic, que reclama unes actuacions urgents que malgrat declaracions i cimeres internacionals continuen sense aconseguir-se.
Tots els signes vitals de la salut de la nostra terra mostren tendències de declivi accelerat. I aquesta enorme pèrdua de riquesa i de diversitat natural impulsada per la globalització econòmica actual no es tradueix en un major benestar de la majoria de les persones del planeta, ans al contrari, és creixent la desigualtat entre les persones i els Estats del nord i del sud.

Ha arribat el moment de recuperar el sentit de la paraula prou. Perquè el canvi climàtic, la desforestació, l’escassetat d’aigua neta o els perills de la contaminació nuclear, química i genètica, són tots productes de les societats industrials del Nord. Ens urgeixen unes polítiques de suficiència en tots els àmbits d’activitat humana, de qualitat social i natural en compte de quantitat, d’un model de desenvolupament entés com a millora i no com a expansió. Només així podem dir, defendre uns drets de ciutadania ambientals i socials, individuals i col·lectius.

Al País Valencià, una zona mediterrània especialment vulnerable per la gran fragilitat dels seus ecosistemes, la velocitat de destrucció de la terra, l’aigua, les muntanyes i totes les formes de vida corre més ràpid que l’AVE que ens emmurallarà l’Horta de València; el consum energètic vinculat a la producció és clarament insostenible i, des de l’any 1990, les emissions de gasos amb efecte hivernacle s’han multiplicant per 4 incomplint clarament les previsions de Kioto; les fallides constants de la nuclear de Cofrents -la major en potència instal·lada de tot l’Estat- són massa freqüents, mentre alhora s’acumulen centenars de tones de residus radioactius d’alta activitat i contaminacions radioactives, com la produïda en Ascó que pot repetir-se qualsevol dia al nostre País.

Els Verds del PV exigim del Govern d’Espanya i de la Generalitat Valenciana que urgentment programen el tancament de la Central Nuclear de Cofrents i el desenvolupament d’un Pla d’Energies Alternatives i Renovables per a substituir l’actual energia nuclear que consumeix la societat valenciana.

Davant la crisi estructural que pateix el camp valencià, defensem alternatives de desenvolupament rural des d’una nova agricultura per a la vinya, fruits secs, l’olivera, el taronger, l’apicultura i dels conreus d’horta i de l’arròs on es valore el paper mediambiental de les persones productores, tant de l’agricultura de marjal, de regadiu com de muntanya i de secà, per aconseguir el suport a la reconversió ecològica de la seua producció, el recolzament de la seua comercialització i el manteniment de les rendes de les unitats productives familiars des de la UE.

Mentre l’ús del cotxe amb combustibles fòssils es dispara en les nostres ciutats i carreteres assistim atònits a la prioritat del Ministeri de Foment que, a banda de l’AVE que suposa l’abandó del ferrocarril convencional i projectes com el tren Gandia-Dénia, s’entesta en la duplicació de les carreteres N.332 i N.340 amb variants com ara la d’Oliva o Benicarló, que destruiran milers de metres quadrats de magnífic sòl agrícola quan al costat de les variants projectades passa l’AP-7, que sense peatge i alguna actuació complementària, perfectament pot donar solució al molest trànsit que pateixen els poblacions litorals d’una manera molt més barata econòmicament i amb molt menys impacte sobre el territori.

L’augment de la producció de residus de qualsevol tipus en una cultura d’“usar i tirar” o “compre ergo existeixo” continua creant grans problemes ambientals per al seu tractament, sense cap resposta des de l’Administració autonòmica i la fallida del pacte de residus entre PP-PSPV, que continua sense dotar d’infraestructures sostenibles de tractament i reciclatge les comarques valencianes i deixa en mans de l’especulació, les màfies i el clientelisme polític la política de RSU com és el cas de la Vega Baja i l’amenaça d’un macroabocador a Torremendo.

Els Verds del País Valencià expressem el nostre rebuig front a la desaparició del Ministeri de Medi Ambient que, al nou govern d’Espanya. En aquests temps de Canvi Climàtic, el Govern d’Espanya hauria d’haver posat una Vicepresidència de Medi Ambient i Canvi Climàtic amb competències en matèria d’energia, aigua, agricultura, pesca, transport i indústria.
Per la Terra, tenim la voluntat de seguir treballant per una nova política des de les institucions de la Generalitat i als Ajuntaments, per un nou País, unes noves ciutats més verdes, més justes, més saludables, més cohesionades socialment i més lliures, sense pors ni perills nuclears.

En aquest 22 d’Abril, volem reafirmar el nostre compromís amb la comunitat planetària que conviu amb profunds llaços d’interdependència i complexitat en un món viu que necessitem per a sobreviure.

Nosaltres, Els Verds del País Valencià manifestem el nostre compromís amb el medi ambient de veritat, assumim la responsabilitat ètica i política del treball i la lluita diària i activa pels drets ambientals i humans, des dels Ajuntaments i institucions públiques, des de les nostres assemblees locals i comarcals, i des de la mobilització cívica permanent, proclamant la nostra opció per construir un millor futur garant de la rica diversitat de la Terra i de tots els seus pobles.
Els Verds del PV.

MENTIDES SOBRE L’AIGUA

------------articul l'avanç--------------

Pel que sembla, el tema de l’aigua comença a ocupar el centre de l’atenció política estatal i autonòmica. Els mitjans de manipulació de masses ja han arribat al límit de l’exageració. Parlen de la guerra de l’aigua sense importar-los gens ni mica la radicalitat, la inexactitud i les conseqüències del concepte. Els resulta més rendible periodísticament situant el tema en un punt tan falsament problematitzat i no deixen una escletxa per a l’optimisme ni per al realisme. Prefereixen usar qualificatius que atraguen l’atenció del públic abans de posar-li una mica de seny a un conflicte que, si existeix, una part de la responsabilitat la tenen els mateixos mitjans. Canal 9 és el paradigma del despropòsit, que no para de fer-se’n ressò en boca del seu amo i senyor, un tal Camps (de golf potser?), que dia i nit ens inunda i ens ofega amb les seues arengues populistes, al més pur estil goebbelià.

És cert que hi ha un problema amb l’aigua, però el tema està tan manipulat, que qui el desmanipule, bona tasca de desmanipulació farà!. Tasca difícil si no es compta amb la gran finestra de l’ensinistrament televisiu. A hores d’ara, les mentides i els interessos són tan enrevessats que la confusió costarà més d’esclarir que la recerca de solucions. Però en realitat, quin és el problema?. És evident que un recurs tan necessari per a la vida s’ha d’administrar amb coneixement, cosa que no sembla tenir gaire clar l’administració, ni la local, ni l’autonòmica, ni l’estatal. M’explique: augmenta la població i la demanda d’aigua s’incrementa de manera exponencial. Cada vegada se n’ha volgut consumir més, sense preocupar-se’n de conservar les fonts de subministrament, que en són moltes més de les que ells ens diuen. En el cas dels ajuntaments, la irresponsabilitat és preocupant: davant la contaminació i la reducció del volum dels aqüífers, en comptes de buscar solucions locals i comarcals, miren cap a un altre costat i s’apunten a xuplar de la mamella de les aigües superficials, que cada vegada són més minses a causa d’una demanda desbocada, del malbaratament descontrolat i de la falta de pluges a les capçaleres dels rius, on s’ha anat destruint els ecosistemes que hi eren favorables.

Plou poc, però per a la quantitat que plou, plou prou! Dit amb altres paraules: per què s’atreveixen a dir que l’aigua de l’Ebre, que va a la mar (però també als aqüífers i a frenar la salinització, que ja penetra per tot el delta), hauria de ser transvasada, si les aigües de les pluges que cauen al cement i a l’asfalt que ho cobreix tot, van a parar a la mar i ningú no fa res per retenir-les?. I per què no es reciclen les aigües usades? I per què no s’eliminen les fugues de les conduccions, que representen del 20 al 30% del total? I per què no es descontaminen els aqüífers i no es busquen tècniques per a reomplir-los? I per què no es gestiona la demanda de manera coherent? I per què hem de gastar-nos diners en aigua mineral mentre unes empreses en fan negoci i ens obliguen a pagar dues vegades per una aigua que els ajuntaments encara diuen que és potable, quan nosaltres no la fem servir com a tal? I per què es privatitza el servei de subministrament de l’aigua, si el problema passa per un control públic de la gestió? I tot un altre torrent de preguntes que cadascú i cadascuna de vosaltres podeu anar afegint per a escarni dels nostres (ir)responsables polítics, als quals sembla que, en un tema com aquest, els falta més d’un regó.

Voro Torrijos i Tàrrega

Els Verds – Compromís per Aldaia

construcció peculiar

La caseta blanca ha sigut sempre un referent del poble com a construcció peculiar. He estat investigant sobre qui va ser el constructor i he esbrinat que va ser el Tio Miguel Barberà, la qual cosa me l’ha confirmada el seu fill Pepe Barberà, qui m’ha comentat que ell també hi va treballar de molt jovenet; no sap ben bé quants anys tenia, però pensa que fou entre els 13 i 16 anys i ara en té 83 aproximadament, sobre uns 70 anys que té l'edificació.

Al meu parer, no haurien de tirar-la a terra i s’hauria d’utilitzar com a Centre d'Arts i Oficis. Per a ensenyar-hi pintura, ceràmica, escultura.…

Diuen que la van a tirar perquè no hi ha vivendes per als jóvens. Això és una gran mentida ja que Alaquàs encara té molts pisos a la venda i molts més desocupats. I si construeixen tots el que tenen previstos, en 10 anys podem estar a l'entorn de 40.000. Si dividim aquesta xifra per 3,9 Km. Quadrats, eixim a uns 10.250 hab./km² i quedaríem els tercers en el rànquing estatal.

1. Hospitalet de Llobregat 20.246 hab./km²

2. Barcelona 15.867 hab./km²

3. Alaquàs 10.250 hab./km²

4. Badalona 9.844 hab./km²

Quina qualitat de vida tindríem en un poble amb eixa densitat d'habitants i quins servicis oferiríem a la nostra ciutadania? Espere que es plantegen esta pregunta els senyors polítics d’Alaquàs.

Salut i Ecologia.

EL DEPREDADOR DE L'HORTA

Mai no s’havia conegut ningú que li féra més mal a l'horta que el senyor alcalde d'Alaquàs, que en la seua carrera politica ens pot deixar sense un milimetre d'horta al terme .
Un municipi que, pel seu xicotet terme i les ànsies de rellevància i de poder de qui tots sabem, vol dotar el poble d'Alaquàs de coses incongruents, com ara el “carpodromo” que vol realitzar en uns dels poquets llocs que queden d'horta al municipi i la despesa d'aigua que farà falta per poder omplir el llac artificial que pretén construir, a fi que uns quants pescadors puguen matar el cuquet de la pesca sense haber-se de desplaçar. Sort que no hi ha aficionats al poble de “l'elefant polo” perquè de sobte voríem elefants corrent.

Ser activista verd o verda és un problema gran, perquè en tot moment t’adones de la desfeta d'energia que es fa permanentment i clar, si vols adequar això, crea conflictes a tot arreu. El malbaratament de l'aigua és un fet. Quan visites llars de familiars i amics te n’adones de la poca importància que la gent li dóna a fet de tindre l’aixeta oberta, pendre un bany a diari o del fet de tirar l'oli o pintures per l'albellò, no triar els envasos i separar els residus en els diferents contenidors, etc.

Si això passa a llar, que deu passar a la indústria? Les corporacions locals, autònomes i estatals, molt de palar del canvi climàtic, d’aigua per a tots, els carpodromos. La pregunta és: amb quina aigua pensen fer-ho?. Per a tota eixa gent els desitge una llarga vida per vore si d'ací a molts anys se n’assabenten de tota la desfeta que estan fen.

I una altra cosa, les entrades dels concerts del castell, les licitaren al preu més alt, que puja de l’IPC. L'any passat el cost de les entrades dels concerts a 10 euros i aquest any consten 16 euros. Això deu ser perquè enguany no hi ha eleccions, o és per pagar el sou del senyor...

Salven la serra de Enguera

NOMBRE COMÚN: Carrasca, Encina, AlzinaFAMILIA: FagáceasNOMBRE CIENTÍFICO: Quercus ilex subesp. rotundifolia
DATOS DE 1991: Diámetro a altura 1,30 m: 83 cm. Altura: 13,2 m.
DATOS DEL 2000:Perímetro basal: 3,60 m. Diámetro basal: 1,15 m.Perímetro a altura 1,30 m: 2,70 m. Diámetro a altura 1,30 m: 85 cm.Altura: 13,37 m. Diámetro medio de copa: 17,05 m.Estimación de la superficie cubierta por la copa: 228,2 m2.Edad estimada: 200 años.

El vertedero de residuos inertes se ubicará en monte público protegido de Enguera
El pleno del Ayuntamiento de Enguera aprobó anoche, con los votos a favor del PP y la oposición del PSOE, dar luz verde al inicio de los trámites administrativos para la instalación de un vertedero de residuos inertes e inertizados en el paraje de la Cañada Molina.
Ruth Tomàs, EngueraLos populares, con mayoría absoluta, acordaron la permuta de suelo ofrecida por la empresa Producciones Agrícolas de la Costera, SL, que consigue así la superficie necesaria para presentar la documentación requerida en la Conselleria de Territorio. También fue aprobado por la mayoría del PP el convenio que regulará las relaciones entre la empresa y el ayuntamiento cuando se ponga en funcionamiento la instalación.Según el acuerdo de permuta, el ayuntamiento acepta ceder 146 hectáreas de monte público de titularidad municipal a cambio de 37,5 hectáreas de la finca Barranco de Boquilla, adquiridas en febrero por la empresa por 493.000 euros, IVA incluido. Esto supone, según criticó la oposición, que las hectáreas municipales han sido valoradas una tercera parte respecto de las privadas. Según reveló el portavoz del PSOE, Alfredo Barberán, a la empresa no le faltan por pagar 365.000 euros de la compra-venta de la finca, por lo que "la empresa no posee los terrenos que ahora nos ofrece como permuta", criticó.El portavoz del PSOE mostró durante el debate la total oposición de su grupo a un proyecto que calificó de "atentado ecológico contra la Sierra de Enguera" e instó al alcalde y al PP a manifestar su postura con claridad. Santiago Arévalo, en nombre del equipo de gobierno, señaló que estaba "a favor" de la instalación del vertedero porque va a suponer "ingresos para el ayuntamiento y puestos de trabajo".Barberán recordó que los terrenos donde se pretende instalar el vertedero fueron propuestos como Lugar de Interés Comunitario por la Generalitat, y le recordó al PP que en la pasada campaña se comprometió a dar la máxima protección a este paraje.

Levante-EMV.com » Comarcas GESTIÓN DE RESIDUOS
El vertedero de Enguera obligará a talar 15.000 pinos maderables
Un grupo de técnicos medioambientales calcula que la instalación del vertedero de residuos inertes e inertizados en la partida de la Cañada de Molina de Enguera obligará a cortar unos 15.000 pinos adultos maderables y un número similar de ejemplares jóvenes.
R. G., Enguera
Las cifras proceden de un estudio topográfico de los más de dos millones de metros cuadrados que forman el área de suelo forestal protegido donde la mercantil Producciones Agrícolas de la Costera, SL, ha propuesto al Ayuntamieto de Enguera instalar el futuro derramadero.
Los mismos técnicos han destacado el "valor ecológico y paisajístico" de estos montes, que, según recuerdan, no habían sido afectados por los pavorosos incendios que asolaron algunos de los principales parajes la Sierra de Enguera en las últimas décadas del siglo XX. En la misma zona existe un manantial de agua y una balsa contraincendios.
Por el momento, el equipo de gobierno de Enguera, en manos del PP, se ha manifestado a favor de la iniciativa argumentando que supondrá ingresos para el ayuntamiento y puestos de trabajo. Según el convenio, aprobado la pasada semana en sesión plenaria, el ayuntamiento recibirá 1,2 euros por tonelada y la empresa se compromete a que el 80% de la mano de obra no cualificada sea cubierta por vecinos del municipio, mientras que se dará "preferencia" a los trabajadores locales para desempeñar actividades que exijan alguna cualificación.Para hoy está prevista una reunión extraordinaria de la junta directiva de la Asociación para la Defensa de la Naturaleza de Enguera (Adene), una de las entidades conservacionistas más activas de la Comunitat Valenciana, para aprobar una postura conjunta. De la directiva de Adene es el concejal de Medio Ambiente, partidario de la instalación.

http://www.adene.es/

els EUros tits

Segons moltes fonts, a la vila d'Alaquàs fa temps estem en números rojos, no pel partit que governa que es diu roig, que no ho són!, si us fixeu en els jornals que tenen, de roig en tenen poc.
Bé, però això ja ho sabíem.
Jo voldria demanar transparència en les dades per part de l'ajuntament, ja que tenir un nou cap de comunicació a l'ajuntament que no se sap molt be per a què. ¿Per què la ràdio tancada?
Perquè, si es vol fer ressò d'una notícia és ben fàcil: es fa un ban i s'informa o es fa una circular de paper reciclat, per a la ciutadania, encara que poc ecològic, també és efectiu, com es fa en quan es vol una veritable comunitat veïnal, que al cap i a la fi, què es un ajuntament? L’únic que canvia és quan algú és president d'una comunitat i li costa treball sense cap benefici, amb l’única satisfacció de fer les coses ben fetes, cosa que no passa avui als ajuntaments, sobretot a la vila d'Alaquàs, que estan malbaratant els diners propis: la primera mesura d'esta legislatura: pujada del sou de l’amo del consistori, no perquè fóra miserable. Ho justifiquen per equiparar-se amb el sou dels funcionaris de carrera de l'escala (A). Per què no els apropen als del grup (E) que alguns no arriben als 700 euros amb contractes eventuals i amb amenaces de no torna-los a contractar per a treballar i fins i tot si no eres afí al partit, no et tornen a ternir en compte. Això em recorda tècniques d'èpoces anteriors predemocratiques.

Bé, el que dic dels diners, que mamprenc per la serra d'Irta i fins al Montgo, que donen l'explicació de la falla, com a mínim, una vegada a l'any, per salut democràtica. I si diuen que ho fan tan bé, que ho demostren, amb numeros i que ho publiquen, que avui per internet és cosa d'una estona, si volen. Encara que em sorprendria si ho feren.

Salut i ecologia.

el xúquer es mort

Per a tots aquells que utilitzen l'aigua amb fins polítics.

Aquesta fotografia correspon al parc de la Senyera d'Alaquàs, i per a aquells i aquelles que parlen del transvasament però aboqen l'aigua, com els diners, els plantegem que solucionen el problema, si saben, clar!.

Per a aquells que defensen l'aigua per a tots i l’anticatalanisme per al seu propi interés. Com el fet de portar aigua en una cisterna des de l'Ebre per a plantar 100 arbres en Náquera.

Per què no es pregunten: què farem quan l'Ebre estiga com el Gorgos, el Túria, el Xúquer, el Vinalopó, el Segura etc.?, que no arriben a desembocar i el que desemboca és un albelló!.

Quina solució ens donaran? Per què juguen amb la consciència de la gent dient-nos que no ens volen donar aigua?.El riu que trenca el seu cicle vital és mort, el riu que no arriba al mar és mort. Els valencians i les valencianes deixem que es moren els nostres rius, els nostres aiguamolls, dessecant-los per a construir, perquè creiem que això crea riquesa i tan sols crea destrucció. Per a tots aquells que no demanen el transvasament però fan polítiques de malbaratament d'aigua com plantar gespa en els parcs perquè caguen els gossos, per a tots ells demane un poc de trellat.
Per a tots aquells que demanen amb urgència el transvasament del riu Ebre es poden parar a vore esta imatge i poden pensar quantes fonts com estes hi ha al País Valencià i quants transvasaments se’n van anar per l'albelló.