dimecres, 23 de juny del 2010

NOTA DE PREMSA D’ELS VERDS D’ALAQUÀS CONTRA LA INCINERACIÓ DE RESIDUS



Els Verds han presentat a l’Ajuntament d’Alaquàs una Moció perquè siga aprovada pel plenari municipal, amb la finalitat de paralitzar les intencions de la Generalitat Valenciana de construir tres o quatre plantes incineradores al País Valencià, com assenyala la revisió i actualització del Pla integral de residus, que ha estat publicat en el DOCV en data 28 d’abril.
Les raons que s’expressen en la Moció contra el Pla Integral de Residus de la Comunicat Valenciana (PIR10) són molt diverses i contundents:
1. La incineració de residus sòlids urbans, anomenada en el PIR10 amb l’eufemisme “valoració energètica”, resulta inacceptable perquè crea més problemes que en soluciona. Perquè aquesta proposta continua formant part del problema i no de les solucions.
2. La incineració de residus no és cap alternativa sostenible al problema de l’increment de producció de residus, ni l’afronta de forma econòmicament i ecològicament eficient ni eficaç, sinó tot el contrari, ja que la solució passa per la reducció, la reutilització i el reciclatge, com assenyala la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell de 19 de novembre de 2008 sobre els residus, en què es prioritza la prevenció en la gestió de residus i que queda desatesa de manera escandalosa pel PIR10, ja que no planteja cap objectiu concret a complir en la reducció de residus, ni es tenen en compte els objectius ecològics marcats pel Pla Nacional Integrat de Residus (2007-2015), ni les previsions de la Directiva 2008 de la UE, com expliquem al punt 6 de la moció.
3. És totalment fals que la incineració de residus faça disminuir les emissions de CO2. L’Agència Ambiental dels Estat Units que ha demostrat que una planta incineradora amb tecnologia avançada per a la producció d’energia emet més CO2 per quilovat hora generat que una central tèrmica de carbó. És a dir, podem afirmar que la incineració accelera el canvi climàtic, contràriament al que assenyala erròniament el PIR10 de la Generalitat Valenciana.
4. Cal destacar que alguns països, en aplicació del Conveni d'Estocolm sobre Compostos Orgànics Persistents (COPs), que va ser ratificat per Espanya l'any 2004, i que té com a objectiu reduir i eliminar les fonts que descarreguen a l'ambient COPs, entre els quals es troben les dioxines i els furans, s'han fixat com a objectiu en relació als residus sòlids urbans, promoure la prohibició de la incineració com a tecnologia de tractament i disposició final d'aquest tipus de residus, incloent la utilització d'aquestos com a insums per a la producció d'energia.
5. La proposta del PIR10 de declarar servei públic de titularitat autonòmica la valoració energètica de les fraccions no valorades materialment en les plantes de tractament de residus urbans, suposa un seriós retall al poder de decisió en la gestió dels RSU dels ajuntaments, que són els propietaris dels residus generats en el seu terme municipal i sobre els quals recaurà el pagament de les taxes que establesquen per al manteniment de les incineradores, els abocadors d'eliminació dels residus tòxics que generen i l'amortització de les inversions per a la seua instal•lació. Mentres el PIR10 es ratifica en el principi de “qui contamina, paga”, la gestió i els costos de la incineració seran decidits per la Generalitat Valenciana. És a dir, la taxa que pagarà la ciutadania de cada municipi corresponent a la incineració i l’eliminació de les cendres serà imposada per la Generalitat Valenciana, quan el combustible amb què produiran l'energia elèctrica les incineradores és aportat pels productors de RSU que són els ajuntaments.
6. El model de gestió indirecta de les infrastructures de tractament i d'eliminació dels residus que estableix la llei 10/2000, que en cap moment el PIR10 qüestiona, suposa la participació directa de les empreses privades del sector en la gestió de les infrastructures, per la qual cosa és previsible que els objectius lògics de les empreses siguen contradictoris amb les polítiques de recollida selectiva i de recuperació de residus. És fàcil pensar que com més Tm de “rebutjos” es generen en les plantes de tractament, més combustible arribarà a les incineradores per a l'obtenció d'energia elèctrica. Podem afirmar que la incineració de residus no concorda amb les bones pràctiques ambientals que són prioritàries en la jerarquia de residus que assenyala la Directiva 2008 de la Unió Europea.
7. I el que és més important: la incineració de residus és molt perjudicial per a la salut de les persones. Segons la Societat Britànica de Medicina Ecològica, “nombrosos estudis han demostrat l'existència de majors índexs de càncer en adults i xiquets i de malformacions congènites en la contornada de les incineradores de residus urbans: aquestos resultats són consistents i les associacions que estableixen són causals. Una sèrie d'estudis epidemiològics de menor abast donen suport a aquesta interpretació i suggereixen que la varietat de malalties produïda per les incineradores podria ser molt més àmplia. Les emissions dels incineradors són una font important de partícules fines, metalls tòxics i més de 200 químics orgànics, tot incloent-hi cancerígens coneguts, mutàgens i disruptors hormonals. Les emissions també contenen altres compostos no identificats, el potencial de dany dels quals encara es desconeix, com va ser alguna vegada el cas de les dioxines”.
8.
Per tot açò, Els Verds d’ Alaquàs demanen al Plenari Municipal que siga aprovada la Moció que us adjuntem per tal que no siguen construïdes les plantes incineradores que hi ha previstes i que l’Alcaldia presente, en temps i forma, les al•legacions escaients per tal d’aconseguir-ho. La salut de la nostra població està en joc si tira endavant el malèfic projecte de la Generalitat Valenciana, que implicaria la construcció d’una incineradora a l’actual planta de FERVASA, ubicada en part en el nostre terme municipal.

Voro Torrijos i Tàrrega Els Verds del País Valencià.

dissabte, 19 de juny del 2010

2391 drames mes en tres anys. Estadístiques d'atur



La noticia més soná a banda de la derrota de la selecció d’esta setmana ha sigut el decret llei aprovat pel govern, la perduda indiscriminada de drets dels treballadors, adquirits durant molts anys i que expeditivament se’ls carreguen presumptament per a fomentar l’ocupació, però que l’únic que primen és poder despedir els empleats amb menys traves, com sempre kafka haguera tingut a qui un argument molt surtit .

El millor de tot açò, ve provocat per una crisi financera, segons les notícies els bancs espanyols són dels mas sanejats de tota la comunitat europea un poc difícil de comprendre per a la situació actual del país .

En el que referix al nostre poble la situació dels parats és la següent segons dades de SERVEF que podeu consultar en la web SERVEF.

Gener del 2010
VALENCIÀ
Municipi

46-005 ALAQUÀS Dones,1.855---Homes, 1.858--- Total demandants, 3.713

Abril
46-005 ALAQUÀS Dones, 1.900---Homes,1.933--- Total demandants, 3.833

MAIG
46-005 ALAQUÀS Dones,1.902--- Homes,1.883--- Total demandants, 3.785

Comparativa anys anteriors.
Maig 2009
46-005 ALAQUÀS Dones,1.618--- Homes,1.693--- Total demandants, 3.311

Maig 2008
46-005 ALAQUÀS Dones,1.039--- Homes,757---- Total demandants, 1.796

Maig 2007
46-005 ALAQUÀS Dones, 877---- Homes,517---- Total demandants, 1.394

I el titulo del següent post és per la resta dels parats que havien al maig del 2007 i els que havia comptabilitzats al maig del 2010 una diferència a l’alça de 2391 persones cada una d’elles amb el seu drama personal.

A el meu paréixer el govern a equivocat l’estratègia en el que referix a el foment de l’ocupació en compte d’incentivar la contractació premia l’acomiadament, les ajudes s’han de donar als que creuen ocupació , no als que destruïxen.

Nota: Totes les competències en matèria d'ocupació les té transferides la Generalitat.

dijous, 3 de juny del 2010

La solidaritat del funcionariat



Voro Torrijos i Tàrrega

Volen fer-nos creure que la salvació de l´economia espanyola està en les mans o, millor dit, en les butxaques de les treballadores i dels treballadors públics, de les persones pensionistes i de la gent amb dependència. Que, gràcies a la seua solidaritat forçosa, els problemes del deute col·lectiu s´acabaran. Res més lluny de la realitat.
¿Per què les retallades públiques no arriben a capítols prescindibles, com ara: l´exèrcit, la investigació militar, les falses missions de pau, els ministeris incompetents, la disbauxa d´assessories, els cotxes oficials, les jubilacions daurades...? Si fem números, només amb la retirada de les tropes d´Afganistan, del Líban i de Somàlia i amb l´eliminació de la inversió en indústria militar s´estalviarien 1.700 milions d´€, més dels que suposa la congelació de les pensions (1.500 milions). I si es retallaren les inversions en armament (1.400 milions), fins i tot es podrien millorar les pensions més baixes i complir amb la llei de dependència. I si es congelen les despeses en l´avió de combat Eurofighter (10.795 milions fins al 2024) i en els 24 helicòpters Tigre (1353 milions), no només no caldria reduir el jornal del funcionariat, sinó que es podrien millorar els serveis públics de manera substantiva, perquè encara estem per davall de la mitjana de funcionariat en relació a la població, si mirem les xifres globals a Europa, i a la meitat, si mirem cap a països nòrdics, que en compten amb un 30%. Però clar, el sancta sanctòrum militar cap govern el vol tocar, no siga cosa que s´enfaden perquè els lleven les joguines bèl·liques o que la indústria de la mort puga reduir els seus beneficis.
Pel contrari, la majoria de la població està d´acord amb les restriccions públiques i no tenen en compte que les retallades també s´aplicaran a la totalitat de la classe treballadora. Penseu en allò de "quan veges les barbes del veí afaitar, posa les teues a remullar". Tant cert com que la propera reforma laboral neoliberal està a punt d´arribar. Ací no se salva ni déu. O potser sí. Els qui ho tenen millor són els especuladors de borsa o les societats que amaguen enormes quantitats de diners no declarats, els paradisos fiscals o les persones amb les rendes més altes.
Malgrat tot, la majoria del funcionariat sembla que assumeix la solidaritat decretada, però alerta, no a qualsevol preu. Si cal un sacrifici, que no siga en sentit etimològic com pretén Zapatero, com a ofrena sagrada o culte a la divinitat, en aquest cas, la governamental, sinó a canvi de millorar la situació de la ciutadania més desfavorida. Si de debò això serveix per a crear ocupació directa i garantir la qualitat dels serveis socials, val! I no valen fugides cap a endavant, que al remat cavaran la tomba política a un govern insensible, insolidari i insostenible que caurà pel seu propi pes, sense que el PP haja de moure ni un dit. Només haurà d´esperar que, per la seua porta, passe el cadàver del seu enemic electoral.

Els Verds del País Valencià