Alaquas en Verd

Bons Verds dies a tots, ja es nota que es apropen unes eleccions per al any següent i que el equip de govern municipal, vol ressaltar les poques coses que poden ressaltar, però la realitat es un altra ben diferent de la que ens mostren les fotografies i els texts que acompanyen aquest numero primer de Som Alaquàs, Per a ser una ciutat verda i sostenible com indiquen el text, feien falta alguna cosa mes que fotografies tractades en Photoshop i els jocs elegits fer les , després de  que la brigada es deixen impol·luts.  La foto de portada la podien haver fet en el parc de la Senyera o el hort de Sant Josep, per posar un exemple, amb la brutícia que els  caracteritza.

      

Per a ser una ciutat sostenible com es pretenen vendre, no es poden plantar praderes de gespa com si visquérem en Anglaterra, el País València es deficitari amb el aigua i nosaltres al nostre poble la malbaratem. Per a ser sostenible ni ha que plantar arbres, reemplaçar els mes de 200 arbres  morts , no replantats  i si pots ser autòctons del nostre ecosistema mediterrani que puguem passar el estres de un estiu amb poca pluja, molt de calor, no arbres tropicals, que necessiten un reg continu.  

      

Respecte al horts urbans, me agrada la idea de que per fi, es posen en marxa es una actuació, que gracies a molta gent interessada per recuperar l'horta a segut possible després, de molts obsta-culs, com la Associació Gent del 'Horta i Pachamama i per que no dir lo nosaltres també.

Encara que la medalla i la foto ja veiem qui se la fet. 

       

En quant a la neteja, el que viu al carrer Major , Miguel Hernandez o quant se vol dels carrers principals del nostre poble, segur que estan contents, per que passen a netejar los tots els dies, però els altres que passen quant passem que? 

Que no dic que sigui culpa dels operaris que no netegen, ¡no!, segurament es la falta de recursos econòmics del consistori, que retalla amb neteja i en conscienciació ciutadana respecte als residus.

El millor residu es el que n'està  generat.  

Salut i pobles Verds.

NOTA DE PREMSA D’ELS VERDS D’ALAQUÀS CONTRA LA INCINERACIÓ DE RESIDUS

Els Verds han presentat a l’Ajuntament d’Alaquàs una Moció perquè siga aprovada pel plenari municipal, amb la finalitat de paralitzar les intencions de la Generalitat Valenciana de construir tres o quatre plantes incineradores al País Valencià, com assenyala la revisió i actualització del Pla integral de residus, que ha estat publicat en el DOCV en data 28 d’abril.
Les raons que s’expressen en la Moció contra el Pla Integral de Residus de la Comunicat Valenciana (PIR10) són molt diverses i contundents:
1. La incineració de residus sòlids urbans, anomenada en el PIR10 amb l’eufemisme “valoració energètica”, resulta inacceptable perquè crea més problemes que en soluciona. Perquè aquesta proposta continua formant part del problema i no de les solucions.
2. La incineració de residus no és cap alternativa sostenible al problema de l’increment de producció de residus, ni l’afronta de forma econòmicament i ecològicament eficient ni eficaç, sinó tot el contrari, ja que la solució passa per la reducció, la reutilització i el reciclatge, com assenyala la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell de 19 de novembre de 2008 sobre els residus, en què es prioritza la prevenció en la gestió de residus i que queda desatesa de manera escandalosa pel PIR10, ja que no planteja cap objectiu concret a complir en la reducció de residus, ni es tenen en compte els objectius ecològics marcats pel Pla Nacional Integrat de Residus (2007-2015), ni les previsions de la Directiva 2008 de la UE, com expliquem al punt 6 de la moció.
3. És totalment fals que la incineració de residus faça disminuir les emissions de CO2. L’Agència Ambiental dels Estat Units que ha demostrat que una planta incineradora amb tecnologia avançada per a la producció d’energia emet més CO2 per quilovat hora generat que una central tèrmica de carbó. És a dir, podem afirmar que la incineració accelera el canvi climàtic, contràriament al que assenyala erròniament el PIR10 de la Generalitat Valenciana.
4. Cal destacar que alguns països, en aplicació del Conveni d'Estocolm sobre Compostos Orgànics Persistents (COPs), que va ser ratificat per Espanya l'any 2004, i que té com a objectiu reduir i eliminar les fonts que descarreguen a l'ambient COPs, entre els quals es troben les dioxines i els furans, s'han fixat com a objectiu en relació als residus sòlids urbans, promoure la prohibició de la incineració com a tecnologia de tractament i disposició final d'aquest tipus de residus, incloent la utilització d'aquestos com a insums per a la producció d'energia.
5. La proposta del PIR10 de declarar servei públic de titularitat autonòmica la valoració energètica de les fraccions no valorades materialment en les plantes de tractament de residus urbans, suposa un seriós retall al poder de decisió en la gestió dels RSU dels ajuntaments, que són els propietaris dels residus generats en el seu terme municipal i sobre els quals recaurà el pagament de les taxes que establesquen per al manteniment de les incineradores, els abocadors d'eliminació dels residus tòxics que generen i l'amortització de les inversions per a la seua instal•lació. Mentres el PIR10 es ratifica en el principi de “qui contamina, paga”, la gestió i els costos de la incineració seran decidits per la Generalitat Valenciana. És a dir, la taxa que pagarà la ciutadania de cada municipi corresponent a la incineració i l’eliminació de les cendres serà imposada per la Generalitat Valenciana, quan el combustible amb què produiran l'energia elèctrica les incineradores és aportat pels productors de RSU que són els ajuntaments.
6. El model de gestió indirecta de les infrastructures de tractament i d'eliminació dels residus que estableix la llei 10/2000, que en cap moment el PIR10 qüestiona, suposa la participació directa de les empreses privades del sector en la gestió de les infrastructures, per la qual cosa és previsible que els objectius lògics de les empreses siguen contradictoris amb les polítiques de recollida selectiva i de recuperació de residus. És fàcil pensar que com més Tm de “rebutjos” es generen en les plantes de tractament, més combustible arribarà a les incineradores per a l'obtenció d'energia elèctrica. Podem afirmar que la incineració de residus no concorda amb les bones pràctiques ambientals que són prioritàries en la jerarquia de residus que assenyala la Directiva 2008 de la Unió Europea.
7. I el que és més important: la incineració de residus és molt perjudicial per a la salut de les persones. Segons la Societat Britànica de Medicina Ecològica, “nombrosos estudis han demostrat l'existència de majors índexs de càncer en adults i xiquets i de malformacions congènites en la contornada de les incineradores de residus urbans: aquestos resultats són consistents i les associacions que estableixen són causals. Una sèrie d'estudis epidemiològics de menor abast donen suport a aquesta interpretació i suggereixen que la varietat de malalties produïda per les incineradores podria ser molt més àmplia. Les emissions dels incineradors són una font important de partícules fines, metalls tòxics i més de 200 químics orgànics, tot incloent-hi cancerígens coneguts, mutàgens i disruptors hormonals. Les emissions també contenen altres compostos no identificats, el potencial de dany dels quals encara es desconeix, com va ser alguna vegada el cas de les dioxines”.
8.
Per tot açò, Els Verds d’ Alaquàs demanen al Plenari Municipal que siga aprovada la Moció que us adjuntem per tal que no siguen construïdes les plantes incineradores que hi ha previstes i que l’Alcaldia presente, en temps i forma, les al•legacions escaients per tal d’aconseguir-ho. La salut de la nostra població està en joc si tira endavant el malèfic projecte de la Generalitat Valenciana, que implicaria la construcció d’una incineradora a l’actual planta de FERVASA, ubicada en part en el nostre terme municipal.

Voro Torrijos i Tàrrega Els Verds del País Valencià.

Residus.

Est pot a dependre? o no se vol a dependre?

La Fundació per a la Prevenció de Residus i Consu Responsable

La Fundació per a la Prevenció de Residus i Consu Responsable coordina la Xarxa Catalana de Comerços Respectusos amb el medi ambient i presenta els diferetns criteris amb aquest vídeo.

BIOMETANIZACION carta oberta

Francisco Peña Manrique

LICENCIADO EN CIENCIAS ECONOMICAS                     

INTENDENTE MERCANTIL  

València, a 24 de setembre del 2008

Molt Srs. meus:

A continuació els transmet un estudi dels Avantatges i inconvenients de les plantes incineradoras i plantes de biometanizacion de restes orgàniques.
També els puc transmetre més informació del tema de les plantes de biometanizacion.

AVANTATGES I DESAVANTATGES DE LES PLANTES INCINERADORAS

AVANTATGES.- Transforma el nostre fem en energia elèctrica, elimina per tant els abocadors i se'l posa molt fàcil als ciutadans, per al tema de la separació d'orgànics i classificació d'inorgànics.

DESAVANTATGES.- Al cremar les restes orgàniques produïxen dioxines, que són cancerígenes i desanimen els veïns a separar els orgànics i classificar inorgànics i en conseqüència no es recuperen els inorgànics.

AVANTATGES I BENEFICIS DE LES PLANTES DE BIOMETANIZACION D'ORGÀNICS

1.- Són fins a sis vegades mes barates, perquè només tracta les restes orgàniques, no els inorgànics, tampoc porta tecnologia per a la separació d'orgànics i classificació d'inorgànics, ja que ho fan els veïns gratis. Esta tecnologia costa 700€ per Tn.
Perquè els veïns realitzen esta labor, basta amb una informació personalitzada de com fer-ho i posar a la seua disposició els mitjans adequats.

2.- Valoració dels inorgànics, al classificar els veïns estos inorgànics, per un valor d'1.000 d'Euros anuals, en tot el territori nacional i una creació de xicotetes empreses i mà d'obra.

3.- "suprimida el nom de l'empresa no fem publicitat", és l'empresa adequada per a construir i instal·lar este TIPUS de plantes, que en l'Estat Espanyol li generara un volum de Negoci de 3.000 Milions d'Euros, i la possibilitat d'exportar al món Occidental les seues plantes, i desenrotllar esta tecnologia per a produir energia elèctrica a partir de les restes de menjar.

4.- L'obra civil a realitzar, suposa un 1/3 del pressupost, seriosa molt interessant en l'actual crisi immobiliària.

5.- Eliminació d'Abocadors, a conseqüència de la separació d'Orgànics i classificació d'Inorgànics pels veïns a canvi d'eliminar la Taxa de Fem, i també l'eliminació dels contenidors dels carrers, al posar un contenidor apropiat en el pati o portal.

6.- Les Taxes de Fem s'eliminen al separar els ciutadans els orgànics i classificar els inorgànics, ja que els orgànics són matèria primera per a les plantes de biometanizacion, transformant-se en energia elèctrica i compost, i els inorgànics classificats són matèries primeres que el mercat valora.
Transformar les restes de menjar en energia elèctrica, sobre uns 10 Milions de Tn. De restes de menjar, 500KW/Tn, suposa per a una població de 45 Milions, 5.000 Milions de KWh, anuals.
El senyor Enrique Jiménez Larrea, de l'entitat Publica Empresarial del Ministeri d'Indústria Turisme i Comerç, i El senyor Manuel García Hernández, de la secretària general de l'Energia, assimilen esta energia elèctrica, a la tarifa de la biomassa, mes apropiat és assimilar-la a la tarifa fotovoltaica, per a una ràpida amortització de la Planta i incentivar la iniciativa privada.
A Espanya, no hi ha plantes d'este tipus en l'actualitat.

7.- Per acabe mig, disminuïx el Pressupost municipal de gastos en un 20%.

8.- 10.000 Tn. De restes orgàniques, produïxen 5.000 m3 de compost i 4.200 m3 de fertilitzant liquide d'alta qualitat per la gran puresa de les restes orgàniques, ja que en el seu tractament no admet elements estranys.

9.- Les plantes són grandàries a triar, 3.000 Tn, 5.000 Tn, 10.000 Tn, que corresponen a 15.000 habitants, 25.000 habitants, o 50.000 habitants, respectivament, amb la qual cosa es pot instal·lar la grandària adequada en cada zona, evitant el trafique de camions i SENSE OLORS.

Anticipant-li les gràcies, quede en espera de les seues grates notícies.

L'olor que ve de Fervasa a tots arriba.

Com tots els estius el vent de ponent fa la seva presència, com sempre ve amb una olor incrustada, no precisament de gira-sols, o de pi mes bé d'escombraries mal gestionades per les quals en teoria hauria de ser compostada, però els processos de selecció el procés de compostatge no aquesta correctament realitzades per això aquesta olor immunda, perquè els munts de compostatge no han de superar l'1,5 m d'altura alçària per que si es fa de mes altura alçària com és el cas llavors l'oxigeno no arriba al centre de la matèria a compostar llavors es reaccions anaeròbiques, falta d'aire que provoquen aquestes olors nauseabundes, per seu alt contingut en metà, amoníac, també es creguin uns líquids als quals es diu lixiviats que contamina nostres aqüífers com el barranc de poyo i a la seva desembocadura del barranc a la nostra estimada albufera símbol d'un poble, però que als nostres dirigents en poques paraules se la bufa.

La gent que ve de fora a les nostres festes el primer que pregunta aquesta olor d'on ve, llavors els expliques que és de totes les escombraries de l'àrea metropolitana de València
Que no se per que es concentra als voltants del nostre municipi, podent crear micro-plantes als afores dels municipis però la pressió de les empreses transportistes amb el negoci de recollida d'escombraries impedeix que es canviï la forma de gestionar les nostres escombraries, com els dirigents polítics que fins ara tenint el poder de canviar les coses no solucionen gens fins i tot agreugen el problema autoritzant l'entrada de mes tones d'escombraries.
Jo proposo a aquests senyors que autoritzen que visitin la planta un dia de calor, o millor encara que fixin la seva residència als voltants de la planta haver-hi si per a la pròxima vegada s'ho pensen una miqueta per donar aquestes autoritzacions.
Bo espero que el passeu bé aquestes ferva-festes.
Salut i Ecologia.

Barranc, Carpodrom i Canals

Pareix mentida que en el segle XXI encara es tiren les runes i el fem en fematers incontrolats, havent-hi eco parcs, potser , per que hi ha elements nocius, que a l'hora de tirar-los han de tindre un tractament especial com és el cas de les cobertes de fibrociment les mal crides per la marca (uralites) que pel seu contingut en amiant són altament cancerígenes esta legislat per llei que siguen empreses les que retiren les runes d'amiant. Ací les podem observar junt amb el canal del Xúquer que és d'on tots bevem i ens llavem, no estan dins del canal però amb les pluges segur que l'amiant arriba al canal. No he pogut delimitar si estos rebutjos pertanyen a la vila d'Alaquàs o el veí poble d'Aldaia per al cas és el mateix són abocadors incontrolats que si no estan en el nostre, ens afecten per igual.
A part d'altres rebutjos que no haurien d'estar ací com a televisors, material informàtic, substàncies químiques per determinar etc.

A l'igual que el xicotet tram que discorre per la nostra localitat del barranc de Poyo que observant la contaminació del les aigües, per tots els abocaments que s'efectuen en el seu curs, l'aigua és d'un color marró iamb bromera. Si l'aigua fora de bona qualitat este paratge seriosa digne de veure, oldre fins i tot es podria introduir alguna carpa, però tot açò és especular massa.

Tot açò ve a desembocar a la nostra volguda i protegida Albufera, tot un símbol de la nostra terra.
Vull fer un crida a les administracions locals, autonòmiques i de l'estat que solucionen tots estos abocaments.

Salut i Ecologia.

ReciclAlemania.

Les quatre R ambientalment correctes
Redissenyar, Reduir, Reutilitzar i Reciclar.
El sentit comú alemany de conservació del seu medi ambient.
El procés comença a casa, on cada família té xicotets contenidors destinats a determinats tipus de fem: biodegradable (restes de menjar, vegetals, fruites), productes reciclables (tetrapack, envasos per a pasta dental, folis d'alumini), vidres i llandes. Addicionalment, destinen també un contenidor per a la resta de fem que no entra en esta classificació.
Tot el que és paper, periòdics, revistes i caixes de cartó també se separa. Un tractament especial tenen les botelles reciclables que van ser envasos de licor o begudes gasoses. Estes tenen un símbol especial que indica que les pots canviar en els supermercats per un valor monetari que pots usar per a pagar part de les teues compres. Per a açò usen maquines electròniques que reben les botelles i generen el respectiu tiquet amb el valor monetari imprés. L'ús dels envasos de vidre està molt més estés que els de plàstic.
Pareix un procés complicat? Deixen-me dir-los que ací no acaba l'assumpte, és inclús més complex. Els rebutjos biodegradables dels contenidors de fem i els envasos reciclables són arreplegats de les cases d'acord amb un estricte calendari i al tipus de fem. Es preguntaran llavors què passa amb la resta de productes i fem que generen en les cases i no són arreplegats pels camions recol·lectors i la resposta és molt simple: la mateixa empresa té centres d'arreplega i recol·lecció. Els alemanys porten el seu fem pel seu propi compte i la depositen en els diversos contenidors que existixen d'acord al tipus de rebuig que porten. La llista és realment llarga. Hi ha contenidors per a botelles de vidre de diferents colors, rebutjos dels jardins, aparells elèctrics, cables, metalls diversos, cartons, papers, mobles vells, plàstics diversos o ceràmiques, entre altres.
La llei d'envasos, aprovada el 12 de juny de 1991, perseguix l'objectiu de reduir les quantitats de fem per mitjà de la disminució d'envasos malgastats, i és que Alemanya és un dels majors productors de rebutjos de tot Europa. D'acord amb la llei, cada empresa està obligada a assumir el treball d'arreplega i reciclatge dels seus envasos, i d'escriure els informes respecte d'això per a provar la seua obediència legal.

En el text es distingixen tres tipus diferents d'envasos:

1. Envasos de transport: són el que s'utilitzen per a protegir el producte o facilitar el seu transport.
2. Envasos extra: que no són estrictament necessaris; només s'utilitzen a títol publicitari.
3. Envasos de compra: són aquells en què se li oferix el producte al consumidor.

L'innovador d'esta llei és que no sols exigix una reducció, sinó que proposa mesures per a aconseguir-la, com per exemple el depòsit per a envasos retornables.


Dónes Pfand (depòsit)

Les imposicions legals per part de la llei d'envasos ha fet que Alemanya es puge al tren de la "cultura del depòsit" a Europa, els pioners de les quals són els països escandinaus, Dinamarca, Holanda i Suïssa.

L'1 de gener del 2003 es va aprovar a Alemanya una llei, a través de què botelles (de vidre i plàstic) i llandes de begudes han de ser tornades al setge de compra. Darrere de l'esmena de 2006, hi ha la possibilitat bé de retornar l'objecte a la botiga en què es va comprar, bé a una altra en què es venga el mateix producte. Per a garantir l'obediència del ciutadà, este ha de pagar un preu fix extra de 25 cèntims d'euro, que li són tornats a l'entregar l'envàs buit, amb la compra de: botelles de cervesa i combinats de cervesa, aigua mineral (amb i sense gas), refrescos, alcohol enllandat i envasos d'un sol ús.

Un punt interessant és que el reciclatge és realment una indústria. Perquè tot açò funcione es necessiten bosses biodegradables, diversos tipus de contenidors domèstics, contenidors per als carrers, transformadors de fem, maquines recol·lectores, etcètera.
La cultura del reciclatge significa també un benefici econòmic. I encara hi ha més. Per exemple, per a anar a comprar al supermercat no s'utilitzen en absolut les bosses plàstics, els alemanys traslladen els seus productes en canastres de plàstic o en bosses de tela.
Què podríem fer per a no embrutar el nostre medi ambient i crear al mateix temps una “cultura de reciclatge” al nostre país? De moment se m'ocorren 3 idees.
-No comprar begudes en botelles plàstiques, preferir les de vidre.
-Anar a comprar amb una canastra i rebutjar les bosses de plàstic.
-Separar almenys en les nostres cases, el fem biodegradable de la no biodegradable a fi d'agilitzar la descomposició de la biodegradable i facilitar la recol·lecció de la resta de productes per al seu possible reciclatge.

no mes bosses de plastic II

no mes bosses de plàstic

Demà se celebra, dijous 3 de juliol se celebrarà a Catalunya el Dia Sense Bosses de Plàstic. , pioners en l'estat, el poble Sarrià de Ter, que es convertirà en la primera localitat catalana sense bosses de plàstic.
El millor es que fóra tots els dies, però per quelcom hem de començar, per això demane que demà i totes els dies, porteu un bossa de mà, un carret, per a comprar el medi ambient ho agrairà.
Web La Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum.

Una altra cosa hi ha a la vista un curs d'introducció agricultura biodinàmica, molt interessant, els dies 18,19 i 20 juliol del 2008 en la casa de l'agricultor de Cheste (València).
Mes informació.

la web de SEAE-Sociedad Española de Agricultura Ecológica