l'Any Hernandiano 2010

COMUNICAT DE PREMSA

Els Verds del País Valencià anuncien la presentació en els municipis valencians d'una moció al Ple proposant que els Ajuntaments s'adhereixin a la proposta per a la rehabilitació i la reparació de la memòria de Miguel Hernández, com han demanat la família i la Comissió Cívica d'Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica.

Fa unes setmanes, la Diputació d'Alacant va aprovar una moció semblant demanant la reparació i rehabilitació de la seva memòria, ja que encara dura la condemna a penar de mort per revolta militar imposada el 18 de gener de 1940 i commutada el 9 de juliol del mateix any per la de 30 anys i un dia, tal com consta en el sumari 21.001. Aquest fet contrasta amb el valor de la seva obra, personalitat i llegat moral i amb els reconeixements i distincions que ha rebut a títol pòstum en els darrers anys per part de nombroses institucions i entitats-com el nomenament de Fill Predilecte d'Oriola el 28 d'octubre de 1987, el nomenament de Doctor Honoris Causa per la Universitat Miguel Hernández en 1998 o la recent aprovació en el plenari de la Diputació de l'obertura de l'expedient per al seu nomenament com a Fill Predilecte de la Província.

De fet, els Regidors del Grup Municipal dels Verds als Ajuntaments de Torrevieja i Orihuela ja han presentat aquesta moció, i així ha aparegut en els mitjans de comunicació en els últims dies.

Per a Els Verds amb l'Any Hernandiano 2010 en portes, així declarat pel Congrés dels Diputats, la rehabilitació de la memòria d'una persona condemnada per la seva militància política és un deure ineludible en una societat democràtica. Per això, Els Verds, a més d'haver-se adherit a la petició que públicament va fer la família del poeta fa uns dies, presentarem aquesta moció perquè els ajuntaments valencians, en representació de tots els ciutadans s'uneixin a aquesta justa reivindicació.

Al mateix temps anuncien que han demanat a la Confederació de Los Verdes -European Green Party, a la qual pertanyen a nivell estatal, que participen d'aquesta acció , al temps que insten a la resta de forces democràtiques amb representació en els ajuntaments a presentar la moció per a la qual cosa posen a la seva disposició una moció tipus.

MOCIÓ

---------------------------------------, en representació del Grup Municipal de ---------------------- presenta la següent moció de conformitat amb l'article 97.3 en relació amb el 91.4 del Reial Decret 2568/86 pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals .

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Atès que el passat 30 d'octubre es va celebrar el 99 aniversari del naixement del poeta Miguel Hernández i l'any 2010 ha estat declarat "Any Hernandiano" pel Congrés dels Diputats.

Atès que la rellevància de la seva obra, personalitat i llegat moral està fora de tot dubte com així ho testifiquen els importants honors i distincions que ha rebut a títol pòstum en els darrers anys per part de nombroses institucions i entitats -com el nomenament de Fill Predilecte d'Oriola el 28 d'octubre de 1987; el nomenament de Doctor Honoris Causa per la Universitat Miguel Hernández en 1998 o la recent aprovació en el plenari de la Diputació de l'obertura de l'expedient per al seu nomenament com a Fill Predilecte de la Província.

Atès que, tot i aquests reconeixements, encara pesa sobre la seva memòria la condemna a penar de mort per revolta militar imposada el 18 de gener de 1940 i commutada el 9 de juliol del mateix any per la de 30 anys i un dia, tal com consta en el sumari 21.001.

Atès que la Llei de la Memòria Històrica, aprovada el 31 d'octubre del 2007, obre la porta a la reparació i rehabilitació de la memòria de totes les víctimes del franquisme.

Per tot el dalt exposat el Ple Municipal,

ACORDA

Mostrar la seva adhesió a la petició de reparació i rehabilitació de la memòria de Miguel Hernández.

Comunicar l'adhesió d'aquest Ajuntament a la família i hereus de Miguel Hernández i a la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica d'Alacant.

--------------- a ------------- de novembre 2009

Gossos sense llar

El pròxim día 21 de novembre es va a celebrar a València la Pasarel.la de Gossos sense llar, organitzada per la falla Els Generals i la SPAG. Tindrà lloc un gran mercadet per a recaptar fons per als gossos del refugi.

Data:	dissabte, 21 / novembre / 2009
Hora:	10:00 - 13:00
Lloc:	Carrer General Llorens, Valencia

per qui dobleguen les campanes II

Nosaltres els Verds d'Alaquàs ja fa algun temps que advertint la falta de atenció que nia a la nostra sanitat publica, tot be influenciat per el canvi de model instaurat per els diferents governs dretes que anem votant els valencians elecció darrere elecció, no es que ami me agrada però es així .

Con el nostre poble no te la majoria la dereta, encara que alguns aspectes com els de la privatitzacions del serveis públics actuen igualment que les dretes i desprès el únic que saben fer es queixar-se de lo mal que el fan els altres i ells copien models de privatització.

Tot be per que no fan mes que demanar que se amplien els

servei metge en Alaquàs, per que tenim un ambulatori que el dia que el pariren ja era xicotet per al nostre poble.

Que per ha demanar visita per al teu metge de capçalera et donen data per a 10 dies, que suposadament se ha ampliat els metges especialistes que

tindrien que donar consulta i les especialitats mediques que abans tenien en Aldaia ara tenis que anar a l’hospital provincial en el bon servici de autobusos que ens apropa a Valencia.

Sobre tot per a les persones majors i minusvàlids que tenen

que desplaçar-se a València

Tot son avantatgés per als usuaris de la sanitat publica al nostre poble.

Jo com a usuari ja a donat suport a la plataforma ciudatana per la sanitat publica, signant la fulla de replegada de signatures que ja se esta fent rodar per ai.

Voldria que aquesta plataforma no fora monopolitzada per el partit que governa al nostre poble, per que tots els ciudatans tenen dret a demanar els seus drets , sense que un partit els utilitza partidariament en el seu profit .

Nosaltres com ja veiem fa temps que venia el llop, feren un acte a Aldaia contra la privatització de la sanitat publica.

En el que ja ens donaren les claus per a saber el que se endevinava que anava a passar en quant les empreses, privades , constructores i bancs es feren càrrec de la nostra Salut.

Molta Salut i millor publica.

Els Verds apunten que el sistema de lloguer de bicicletes no garanteix la seguretat dels usuaris

publicat a hortanoticias.com 03/11/2009

Última actualización 04/11/2009@04:12:17 GMT+1

Els Verds d’Aldaia i d’Alaquàs han denunciat les deficiències que té l’anomenat Pla de Mobilitat Ciclista anunciat per la Mancomunitat de l’Horta Sud i que pretén gastar-se 400.000 € en la posada en circulació de 400 bicicletes en règim de lloguer, la construcció d’estacions i un servei automatitzat amb targes intel•ligents per a les poblacions d’Aldaia, Alaquàs, Quart i Xirivella.

Per a la formació ecologista, aquest pla no aporta “res a la millora de la mobilitat ciclista per les anomenabdes poblacions, ja que no afronta el principal problema amb què ens trobem les persones usuàries actuals de la bicicleta, que no tenim cap garantia de seguretat quan ens posem a circular, tant dins com entre les poblacions afectades”.

De igual manera, no fa possible salvar cap de les barreres arquitectòniques i automobilístiques existents en l’actualitat. Els vehicles motoritzats continuen tenint totes les preferències en totes les vies de circulació. Es dóna el cas que existeixen dificultats realment importants per a poder circular amb un mínim de seguretat i comoditat entre Aldaia i Alaquàs quan s’intenta superar la barrera física que signifiquen els túnels que travessen les vies del tren, per la pendent i per la falta d’una via de seguretat, expliquen.

Tampoc contempla, per als Verds, una xarxa de camins, carrils-bici, vies segregades o vies preferents per a poder circular amb bicicleta entre les quatre poblacions “sense ponsar en perill la integritat física dels ciclistas”. Així, califiquen la mesura “d’acte aïllat sense molt de trellat que sembla més un fet propagandístic […] amb una matèria que necessitaria d’una planificació prèvia i que hauria de tenir en compte l’opinió d’usuaris de la bici, associacions veïnals i ecologistes, grups de joves i col•lectius ciclistas”.

La caça del xoriço

Per fi, s´ha tornat a obrir la veda: la cacera del xoriço ha començat de bell nou. La funció està assegurada i els mitjans de comunicació tenen les escopetes preparades per a emprar-les a tort i a dret. El fenomen resulta d´una extensió que transgredeix els límits marcats fins ara. De sobte, les investigacions periodístiques i els tribunals apunten de manera irrefutable a tots els grans partits polítics. Sembla que la reguera de pólvora pot arribar a multitud de carcasses explosives, inesperades fa uns mesos. Des de València a Madrid, passant per Andalusia, Barcelona o Mallorca, els casos es multipliquen més que la collita de bolets d´enguany. I açò només és la punta d´un iceberg en un oceà immens de presumptes irregularitats.
Tothom n´és sospitós, segons l´opinió pública. La credibilitat de la classe política toca terra i sense paracaigudes. Recents enquestes ho acrediten. Però, no tots els partits són vistos amb el mateix prisma. Els que tenen poder a les institucions estatals, municipals o autonòmiques, tremolen, però no amb la mateixa intensitat. Se sap, també, que un acte d´apropiació de béns públics, de requalificació indeguda o de suborn, no produeix un efecte equivalent en totes les formacions polítiques. La dreta sempre n´ix millor parada. I, si no, observem la nostra comunitat –o hauríem de dir «comoditat»– valenciana, on, amb tot el que està plovent, el cas Gürtel podria passar desapercebut en uns futurs comicis electorals. Quina vergonya!.
O siga, que si aconseguim fer president de la presó de Picassent qui tothom sap, seria com fugir de foc i caure a les brases de l´actual alcaldessa de València. Si això és així, bona nit cresol!. Però tot apunta en aquesta direcció i, si no, mirem la impunitat amb què ha anat campant el temporal el pocavergonya de Berlusconi. Un personatge que ha sabut aprofitar tots els ressorts del poder polític i mediàtic per seguir al davant de la política italiana. Pam amunt o pam avall, com ací, on la servicial Canal 9 supera sense cap mena de dubte els millors temps de Goebbels.
Al País Valencià, molta gent pensa que ens ho hem guanyat en escreix. I de responsables n´hi ha: els primers, els dirigents del PSOE, que continuen afonant un partit que durant la transició aconseguí aglutinar una xarxa social incontestable a les urnes, però que es va emborratxar de poder fins que va caure més marejat que un allioli als peus d´una dreta molt millor estructurada, que supera els límits electorals aconseguits, any rere any.
O què dir dels continus espectacles oferts pels sectors de la futura esquerra extraparlamentària? Doncs, més del mateix. De fet, la davallada ja va començar amb la catàstrofe anunciada del Compromís. Per cert, un desastre planificat i desitjat per un bloc més que per un altre, encara que per ser políticament correcte hauria d´apel·lar a la responsabilitat compartida. Perquè, si una part no vol, segurament, dues no discuteixen.
I com que he d´agranar cap a dins, voldria pensar que, de resultes de tot aquest merder polític, una part significativa de la ciutadania hauria d´apropar-se a altres formacions polítiques, com per exemple Els Verds: una alternativa amb un creixement continuat a tota Europa, encara que incipient a la nostra contornada; una opció amb un espai polític immens, que tard o prompte es transformarà en espai electoral suficient per poder contribuir a redreçar el desgavell mediambiental, econòmic i social actual. Que bona falta fa!

Voro Torrijos i Tàrrega

Els Verds del País Valencià

Copenhague a la volta del canto

Ja està tot preparat per a l'última setmana de negociacions internacionals sobre el canvi climàtic, que es mantindran a Barcelona durant la primera setmana de novembre, abans que comenci la conferència de Copenhaguen. Hi ha qüestions importants que resoldre. En Barcelona, totes les nacions han de deixar a un costat els seus interessos particulars i permetre que prevalguin els interessos comuns. Yvo de Boer, Secretari Executiu Convenció Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.

Dèficit democràtic a les escoles

Diuen que sense participació no hi ha democràcia. Doncs això és el que passa en la majoria de les escoles i més encara si ens referim al seu alumnat. Pel que sembla, els discursos i les lleis elaborades per polítics i responsables de l´ensenyament no són suficients per a fer realitat un dret tan bàsic en la dinàmica dels centres educatius. F. Tonucci té molta raó quan afirma que l´escola és un espai dissenyat per a l´alumnat, però on no té capacitat de decidir res, cosa que posa en qüestió l´ideal democràtic de la nostra societat. No és coherent ni possible tractar d´educar en la democràcia sense viure´n cap experiència a l´entorn pròxim.
Tothom afirma que la participació és un element fonamental, però una cosa és el que es diu i una altra el que es fa. El professorat i els equips directius manifesten bones intencions perquè han de presentar unes programacions políticament correctes. Però, en iniciar cada curs, les rutines, els densos currículums i les poques ganes de complicar-se la vida fan que difícilment es materialitzen processos mínimament decents d´implicació en el quefer diari de cada centre. En el fons, no hi ha l´interés suficient, ni tampoc no s´hi posen els mitjans necessaris.
I quins factors dificulten la participació? En principi, la falta de cultura participativa. Si bé, amb la Logse i el context històric i social en què es va desenrotllar, semblava que s´anaven a esborrar els quaranta anys de dictadura franquista, la cosa no fou així. Les contrareformes posteriors han anat minvant les migrades vies que aquella frustrada llei tractava de posar en marxa i han consolidat un dèficit democràtic molt important al si de les nostres escoles.
També cal recordar les condicions en què es troba l´alumnat davant la resta d´estaments i les relacions de poder que han de suportar enfront de pares, mares i professorat. No podem ignorar que els consells escolars estan mancats d´una representativitat equilibrada i democràtica; controlats en última instància per les direccions dels centres, això sí, amb el vistiplau de les autoritats educatives externes i fidels a una determinada línia política marcada pel partit governant de torn.
Aquests òrgans han perdut el sentit democràtic que tenien i s´han convertit en un marc estèril i desprestigiat davant la majoria dels sectors escolars, tot refermant unes condicions estructurals que marquen molt negativament qualsevol intent de participació des de la base.
Tots aquestos elements formen part del currículum que els centres apliquen i que esdevenen fets educatius que l´alumnat interioritza i assimila com a normes socials inevitables. A tot estirar arriben a exercir una participació indirecta, poc creïble des d´un punt de mira democràtic, i frustrant per a aquell alumnat que intenta desenrotllar-ne un mínim, ja que topeta generalment amb la paret de la indiferència i de la impossibilitat.
No obstant això, caldrà plantejar solucions. La participació ha de convertir-se en un ingredient sine qua non de la tasca educativa. Canviar les maneres de pensar i facilitar-ho amb una normativa democràtica que supere l´actual funcionament piramidal.
És fonamental que l´alumnat participe i això significa potenciar sense condicionants l´esperit crític davant el sistema educatiu i la pràctica educativa, els canals de participació, la revisió dels drets i dels deures, etc. I no és possible promoure la participació sense garantir que aquesta s´organitze o que es conforme a romandre passiva fins que interesse posar-la en marxa o que es mantinga en els canals dissenyats des de fora.
Cal potenciar les associacions i els sindicats d´estudiants, com un altre agent educatiu més, perquè estimulen la formació del jovent i l´ajuden a integrar-se en una futura participació política, cada vegada més devaluada. És important que cadascú aprenga a participar i a fer política pròpia, perquè, com diu Joan Fuster: «tota política que no faces tu, serà feta contra tu».

Voro Torrijos i Tàrrega

membre d´els Verds del País Valencià i professor de l´ies Carles Salvador d´Aldaia.