2 d'abril Dia Mundial de concienciació sobre l'autisme

2 d'abril Dia Mundial de concienciació sobre l'autisme. Coneixeu què passa al nostre
territori?

«Emprendamos juntos este camino hacia un mundo más generoso e incluyente». Amb
aquestes paraules tanca el Missatge que el Secretari General, Ban Ki-moon ha llançat amb
motiu del Dia Mundial de Concienciación sobre l’Autisme que es celebra el 2 de abril.
Les paraules del missatge no poden ser més clares, parlen d'augment de persones amb
autisme, de que la medicina i la ciència estan prestant més atenció però l'opinió pública
encara no és prou conscient del tema. També diu el Secretari General que els nens i els
adults amb autisme s'enfronten als greus problemes de l'estigma i la discriminació, j a
dificultats per accedir a l'assistència. Molts han de lluitar contra múltiples obstacles, dia a
dia. La discriminació, els maltractaments i l'aïllament afecten terriblement a molts d'ells i
constitueixen una violació dels seus drets humans fonamentals.
Però com sempre el Secretari General llança un missatge d'opitimisme, sí, amb un tractament
ràpid i adequat es pot aconseguir, en molts casos, un millorament. L’autisme és un trastorn
que es pot detectar als tres primers anys de vida. Per això és tan important informar sobre els
símptomes de l'autisme i oferir tractament el més aviat millor.
També, ens diu Ban Ki-moon, és essencial donar suport als pares, crear llocs de treball per
a les persones amb autisme acord a les seves capacitats i els seus punts forts, i millorar
l'ensenyament públic per respondre més adequadament a les necessitats dels estudiants amb
autisme

En definitiva, coses lógiques, prevenció, diagnosi ràpid, assitsència per a la inclusió i suport a
les families. PERÒ QUE PASSA AL NOSTRE PAÍS? SABEM QUANTES PERSONES VIUEN AQUESTA
DISCRIMINACIÓ? SEGUR QUE LA GENERALITAT NO, DONCS NO FA RES.
Tot i haver sentencies que reconeixen la necessitat d'aules i especialistes als centres, i
informes d'experts, i treballs realitzats que demostren que amb un qüestionari ben senzill
es pot detectar el trastorn entre els 18 i 24 mesos, no tenim establert cap sistema per dur la
prevenció a terme, Què dir de l'atenció als centres d'ensenyament, al suport a les families,
somnis!!!!
Hi ha moltes associacions i inclús tenim la Plataforma de Pares amb nens amb autisme de la
Comunitat Valenciana però les distintes Conselleries semblen que no els veuen, com si no
existiren.
Per això us ho conte, obrim els ulls a la realitat perquè efectivament com diu el Secretari
General de l'ONU, és necessari que el Dia Mundial tinga resò ja que, si més no, és una
oportunitat per fomentar l'adopció de mesures i la prestació d'assistència. Però no podem
quedar-se amb una noticia, s'han d'establir les polítiques necessàries per fer-ho possible. Hem
d’exigir-les i hem de treballar per aconsseguir-les. Sí com diu el Secretari General de l’ONU,
Emprenguem junts aquest camí cap a un món més generós i incloent.

Pura Peris, candidata a la Presidència de la Generalitat Valenciana, per Verds i Ecopacifistes

més informació, entre d'altres. http://plataformapadresteacv.wordpress.com/ http://
www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/01/02/sanidad-desentiende-autistas-
siete/770402.html
http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Admitida/denuncia/deficiencias/
aula/ninos/autistas/elpepuespval/20070614elpval_17/Tes

http://www.un.org/es/events/autismday/sgmessage.shtml

El PP, la calor i la lledi de dependència

Voro Torrijos Tàrrega

Agost de 2010. Una calor que bada les pedres. Es pot fregir un ou en la carrosseria d´un cotxe. Una dolenta notícia per a les elèctriques que deixarien d´ingressar uns quants milions d´€ si tothom començara a emprar els vehicles motoritzats per a altres usos més ecològics com ara cuinar. Tot un estalvi energètic i un gran benefici mediambiental. O potser comence a estar una mica tocat del perol de tanta escalfor. Segur. No m´estranya. Aquestes temperatures són de rècord. Però també per al record o potser les haurem oblidat el proper estiu. De la boca de qualsevol ixen paraules d´alerta: això és el canvi climàtic. Fa pocs anys qui gosava dir quelcom semblant la tenia clara. Que si alarmisme gratuït. Que si ecologisme radical. Que si era cosa de quatre persones embogides. I ara, qui pensa el contrari resulta titllat de desinformat, incrèdul o que viu en un altra galàxia. Total, per al que està servint saber-ne tant...Una cosa és predicar i una altra practicar el que es diu.
Amb tanta xafogor i sense aire condicionat a casa, crec que se m`han pujat massa pardals al cap. O tots, perquè ja fa un bon grapat de dies que no els escolte. Probablement se n´han anat de vacances a llocs més temperats. És que això de ser una mica conseqüent és molt dur, però reconec que resulta difícil renunciar al plaer d´una temperatura decent. Però, clar, en aqueix cas es perd la immunitat i anar pel carrer pot provocar un important colp sensorial. Els contrastos tampoc no són molt aconsellables, diuen. Encara que això s´arregla no eixint de casa. O si s´ha d´anar a algun lloc, que el trasllat es faça amb cotxe. Que ara tots porten un potent climatitzador. I si el desplaçament es fa a un centre comercial o a una gran superfície, el problema sembla que no existeix. En fi, que aquesta calor és evitable si es té una mica de precaució i pots escrúpols ecològics.
Però, tot i aquesta ardent introducció, la meua intenció era opinar sobre un fet recentment ocorregut en relació a l´aplicació de la Llei de Dependència al País Valencià i que també té a veure amb la calor. Potser els aires condicionats dels despatxos dels polítics del PP tampoc no funcionen bé i com a conseqüència el personal ha perdut la xaveta –si no fa anys que l´havien perduda–. Però, tot coincidint amb aquest forn estiuenc de finals d´agost, han tingut la brillant idea de crear alarma social en 2000 persones majors que estan vivint en residències privades i que depenen d´ajudes públiques per tal d´arribar a final de mes. No tenen més remei que viure-hi perquè tant el PP com el PSOE no són gaire favorables a la cosa pública, com s´està demostrant a tort i a dret. Es tracta d´unes ajudes concedides i ara posades en guaret. Quina casualitat, uns mesos després de la venda per part de la família Cotino d´una important xarxa de residències, el govern Camps comença a jugar amb el tema: que si Zapatero n´és el culpable, que si caldrà renegociar a la baixa amb els amos de les residències, que si es comprometen a reubicar persones amb dependència a inexistents places públiques ...
Les contradictòries declaracions de la Consellera de Benestar Social sobre la retirada o congelació dels convenis amb les empreses geriàtriques estan creant un gran malestar en tota la societat. Després de les recent retallades a l´ensenyament –més de 60 milions d´€–, ara sembla que li toca al sector més vulnerable i indefens de tots. Si són capaços de jugar amb les persones majors d´una manera tan insultant, quina deu ser la propera que ens espera?

*Els Verds del País Valencià

Fa tres anys ja!

Les plataformes socials en defensa de la llei de dependència, que treballem perquè s’aplique correctament a la Comunitat Valenciana, amb el suport i la firma de nombroses entitats i persones representatives de la nostra societat, ens dirigim a la Conselleria de Benestar Social, competent en el tema de la dependència, per instar-la a desenvolupar les mesures necessàries per a corregir el seu retard i completar la seua aplicació de manera immediata, és a dir, a complir la llei.

Manifest per l'aplicació immediata de la llei de la dependència a la Comunitat Valenciana

Fa ja tres anys que es va promulgar la Llei 39/2006, de Promoció a l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, del 14 de desembre del 2006, coneguda com llei de la dependència.Una llei que va generar moltes esperances i que va aconseguir l’acceptació i el consens de partits polítics, sindicats i teixit associatiu general.

La seua implantació és part necessària de l’estat de benestar. L’atenció a les situacions de dependència, a què totes les persones estem exposats, és un dret ciutadà que ha de ser convenientment proveït per l’estat amb les prestacions i serveis adequats, no amb ajudes graciables fonamentades a consolidar la hipoteca social de mantindre les dones a casa, fet que suposa l’assumpció de més treball no remunerat. El dret a una vida digna no prescriu amb l’edat ni amb les situacions de dependència; la seua atenció adequada és un deure públic.

En complir-se tres anys de vigència de la llei de la dependència, denunciem la seua lenta aplicació i ens dirigim al Govern Valencià, responsable de desenvolupar-la, per constatar i denunciar que:

• Hi ha un gran retard en la seua implantació: la valoració i la resolució dels grans dependents hauria d’haver-se conclòs en 2007 i, a la fi de 2009, continua pendent.
• El funcionament administratiu és lent i confús: és freqüent la pèrdua d’expedients, l’exigència repetitiva de documentació ja presentada i la privatització sense control dels serveis.
• No hi ha transparència en una gestió res participativa. Absència d’interlocució: Fins fa dos mesos no va tindre lloc la primera entrevista amb l’administració després d’anys de sol·licitar-la.
• Interés de negar drets regulant el silenci administratiu negatiu.
• Les sol·licituds, que en realitat són persones, estan amuntonades en una desordenada llista d’espera, sense terminis de gestió ni sistema de comunicació sobre la seua tramitació, que són drets, no ho oblidem, de les persones en situació de dependència.

Aquesta situació ha creat cansament i tedi en les persones beneficiàries i les seues famílies. La falta de respecte i la nul·la sensibilitat per part de l’administració autonòmica han frustrat les expectatives que va despertar l’aprovació de la llei. La Comunitat Valenciana està a la cua de l’aplicació la llei en tot l’estat. Només arriba al 5% de la població quan hauria de ser, com a mínim, el doble. Crida l’atenció que aquesta comunitat haja gestionat a penes un terç del que s’ha fet per Andalusia.

Ho confirmen les dades oficials de la Coordinació de les comunitats autònomes, actualitzades l'1 de desembre del 2009: Persones beneficiàries amb prestacions en relació amb la població de les comunitats. (font: SAAD-IMSERSO)

Un altra dada significativa és la quantitat de recursos i denúncies que s’han hagut de presentar per a accedir al que es té per dret. Més de 1.800 denúncies presentades pel síndic de greuges estan relacionades amb sol·licituds de la llei de dependència no resoltes. El torn d’ofici del Col·legi d’Advocats ha atés 590 persones en 9 mesos.

Les persones dependents i les seues famílies estan cansades de tanta espera i del maltractament que reben i d’un funcionament administratiu tan deficient.

Tres anys després de l’aprovació de la llei només demanem que el Govern Valencià la complisca, que se’n reactive l’aplicació. Estem perdent l’oportunitat de construir un sistema de drets socials per a les persones en situació de dependència, sense mendicitats ni ajornaments. Es tracta de fer una societat millor: és necessari, és possible.

Més enllà de les paraules, calen mesures concretes. La societat civil reclama:

• Que s’agilitzen els tràmits i es done participació a associacions i plataformes.
• Que s’estudien els expedients amb professionalitat i sensibilitat.
• Que s’anul·le el silenci administratiu negatiu.
• Que s’elimine el decret d’incompatibilitats de prestacions i serveis.
• Que es desenvolupen els recursos que la llei preveu, que siguen serveis públics i de qualitat.
• Que s’aplique el caràcter retroactiu des de la data de sol·licitud.

És a dir, que es done màxima prioritat política a l’aplicació de la llei de la dependència.

Amb aquest escrit denunciem la situació d’abandonament de tot un col·lectiu social mentre espera l’aplicació d’aquest dret. Fem una crida a tota la societat perquè siga solidària amb aquestes persones i les seues famílies. És obligació de l’administració autonòmica, que governa el Partit Popular, complir la llei i prioritzar, en els pressupostos públics, l’atenció a les persones abans que a els interessos i els esdeveniments poc transparents.

Esperem que aquest Nadal es faran passos importants i instem que es posen en marxa les mesures necessàries abans que acabe aquest 2009. És massa temps tres anys d’espera per al compliment d’un dret. Reclamem aquesta oportunitat.

Desembre del 2009

Tercer aniversari de la llei de la dependència

Concentració llei de dependència

La nostra candidata per a les europees PURA PERIS ens conta un poc mes de la concentració.
També deixe la direcció del blog de la plataforma en defensa de la llei de dependència que la podeu visitar per conèixer les pròximes accions que es realitzaran.
El nostre recolzament per a totes aquelles persones que patissen aquesta invisibilitat davant les administracions publiques, que després de desenrotllar una llei no donen els diners a les persones. Les desvien cap a unes altres partides que no se mol be quines son, per que totes les carències patides en dependència , sanitat, educació que son uns dels pilar bàsic de tota societat a si els tenen abandonats, utilitzant els diners per un exercici de auto-bombo que con tots sabem no esta donant els resultats que ells volen per que si fora ei si no tindrien una taxa de atur de les mes altes del estat, uns dels dels deutes mes destarifats.

Salut, ecologia i llei de dependència.