dijous, 29 de març del 2012

TANCAT PER VAGA GENERAL.


MANIFEST D'ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ DAVANT DE LA CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL DEL 29M

A tota la ciutadania del País Valencià.

Convocada la vaga general del 29M per les centrals sindicals CC.OO i UGT, i altres forces sindicals, en línia amb l'anàlisi de la situació política i del contingut de la reforma laboral del PP que varem fer al nostre màxim òrgan de direcció, la Mesa de País del passat 11 de febrer a Torrevieja, Els Verds del PV fem una crida a tota la ciutadania per convertir el 29M en una gran mobilització del conjunt de les classes treballadores i de tot el poble valencià, de totes les comarques, colpida per la crisi econòmica i per les mesures que està aprovant i anuncia el govern de Rajoy, i el del President Fabra, i que en cap cas van en el sentit de crear ocupació i de superar la crisi amb una distribució equitativa de l'austeritat i dels sacrificis. Ans al contrari, es retallen dràstica-ment  els drets laborals per a facilitar i abaratir l'acomiadament dels treballadors i treballadores i per augmentar els beneficis empresarials, es vol eliminar el poder de negociació col·lectiva dels treballadors, es reduïxen serveis bàsics a la ciutadania com és l'ensenyament o la sanitat, es pròrroga el funcionament de les centrals nuclears, s'accepten els acords de la UE amb Marroc que acabaran d'enfonsar l'agricultura valenciana, s'anuncia una reforma de la llei de costes, s'aprova una moratòria a les energies renovables, s'anuncia una reforma de la llei de l'avortament, es recolza i s'estén el gran negoci de la banca privada, que agafa diners a l' 1% del BCE i el presta a les Administracions al 5% (negant-los a xicotets empresaris, autònoms i ciutadans en general), es mantenen espectacles ruïnosos per a la Generalitat com la Fórmula 1 mentre es tanquen línies d'investigació o centres de la dona i d'atenció als drogodependents...  

Estem davant d'una hora històrica en la qual  cal prendre partit clarament, amb fermesa, i intentar que la mobilització convocada siga la més àmplia possible, amb la major contundència, un clam ciutadà unitari i fort. La vaga general del 29M no sols ha de tenir l'objectiu de canviar aquest o aquell article del Decret-llei de la reforma laboral, per a Els Verds del PV ha de ser un moment de puixança d'una mobilització general de la ciutadania que està farta de que la estafen els mateixos que han generat la crisi financera, els mateixos que han omplit de corrupció la política i les Institucions, que passen del govern als Consells d'Administració de les grans empreses i dels Consells d'Administració de les grans empreses al govern, i que exigeix un gir de 180º a l'actual model econòmic i social que ens ha portat a més de 600.000 persones desocupades, a més del 50% de la joventut sense treball ni futur, al retorn de l'emigració com a única eixida, a una Generalitat en fallida financera, als aeroports sense avions, als grans fastos i la Fórmula 1 dels multimilionaris de la llista Forbes, a les càrregues brutals de la policia contra els estudiants, mentre milers d'escolars estan als barracons de lloguer, a un estat de corrupció generalitzada,a la destrucció de marjals i espais naturals, a un bosc abandonat i devorat pels incendis, a la destrucció del teixit empresarial tradicional, a l'abandó de l'agricultura, a milers de famílies expulsades dels seus habitatges per una banca sense escrúpols, a la depredació del territori, a la contaminació del nostre aire i les nostres aigües i que cada dia ens amenaça amb la inseguretat de les centrals nuclears.

Es l'hora de passar de la indignació a la rebel·lia ciutadana, és l'hora de la lluita unitària al carrer i als centres de treball, colze a colze estudiants i desocupats, agricultors i ensenyants i sanitaris, autònoms i pensionistes, sindicats, moviments socials i el conjunt de la ciutadania que vol i mereix tenir una alternativa diferent, que té dret a l'esperança de que encara és possible una política honesta amb un nou model econòmic, social i ambiental més just, més igualitari i menys consumista, més equilibrat i solidari amb la resta del món, més respectuós amb la Terra, amb energies netes i on la banca siga una eina pública que fomente una economia solidària, igualitària i verda.

Posem cadascú tots els nostres esforços en aconseguir que el 29M, que la vaga general siga una victòria de la classe treballadora i d'eixa immensa majoria ciutadana que té tot el dret a viure. Siguem més que mai un poble posat dempeus.

Verds i Rebels.

Toni Roderic, President i Joan-Francesc Peris, portaveu, d' Els Verdes del País Valencià.  

dimecres, 28 de març del 2012

De la vaga a la revolta

Voro Torrijos i Tàrrega


Mai no s´havia vist una campanya tan desaforada contra la convocatòria d´una vaga general. El consens mediàtic i la manipulació informativa arriben a extrems indecents. El càncer del neoliberalisme fa metàstasi general i converteix els mitjans de desinformació en una mortal arma de destrucció mental. Ja no se´n salva ni l´apuntador. En aquests moments, resulta fàcil d´entendre la pressió exercida sobre mitjans com Público per a fer-lo desaparèixer del món periodístic en un panorama de domini absolut de les tesis monolítiques de pensament únic.
És cert que els sindicats majoritaris han perdut el nord durant els darrers anys i, en moltes ocasions, pot semblar que han deixat amb el cul a l´aire tota la gent que deien representar. Difícilment es pot entendre la passivitat i la resignació amb què van acceptar les darreres reformes en relació a la jubilació, per no anar-se´n més lluny. La continuada complicitat amb els diferents governs ha fet que el descrèdit davant la ciutadania siga una rèmora important si volen despertar del somni de la mamella institucional. No és fàcil d´oblidar la foto fixa de J. Fidalgo, màxim representant de CCOO durant la dècada dels 80, al costat del PP en la darrera campanya electoral. O la dels dirigents de la UGT amb Zapatero. O la poca implicació sindical en la dinàmica diària de la classe treballadora, quan han funcionat com a simples moderadors entre aquesta i la patronal, en compte de ser els representants directes dels interessos que teòricament haurien de defensar. Però tot això no és justificació per a deixar de secundar la propera vaga general. 
No hem de permetre que la banca i les grans empreses se n´isquen amb la seua definitivament, amb el debilitament dels moviments sindicals, la reducció del ja tímid estat del benestar i la privatització de tots els serveis bàsics. No podem acceptar que les classes dominants aposten, com ha fet descaradament el senyor Roig, per un sistema econòmic i social com el xinés, amb la reducció al màxim exponent dels drets laborals i socials. Resulta un despropòsit la visió tan extremista de l´actual ministre de treball –o hauríem de dir d´acomiadament– del PP, que no dubtaria a enviar a l´altra punta del planeta la pròpia mare per tal de justificar les seues enverinades declaracions sobre la mentalització a què s´han d´anar acostumant les persones aturades en relació a la mobilitat en el treball. 
Tot aquest estat de coses ha de canviar. El nou moviment social encapçalat arran del 15M i la necessitat de trencar amb l´estafa que s´amaga davall la terrorífica crisi inventada ha de fer nodrir un sindicalisme més democràtic i participatiu, immune al pessebrisme i la claudicació. Un altre sindicalisme que lluite per una societat justa i equitativa en el marc d´una democràcia econòmica que deixe inoperant el neoliberalisme sanguinolent actual. Haurem de fer tots els possibles per a què el proper 29 de març no siga el final de res sinó el principi de tot. La revolta ens espera, i de motius, en sobren més que mai. 

Els Verds del País Valencià

diumenge, 18 de març del 2012

Contra la por, llibertat


La por sempre ha estat una arma prioritària per al poder establert. Estem vivint una època en què ha quedat més que mai al descobert aquest fenomen. Des del matí a la nit ens persegueix el discurs catastròfic que apunta cap a la pitjor de les situacions econòmiques, cap a l´inevitable crac que només els dirigents elegits podran capgirar si hi confiem cegament. L´única cosa que podem fer —ens diuen— és deixar-nos portar per uns governants que estan actuant sense ocultar que són comissaris polítics del poder econòmic, com apuntava José Saramago quan la cosa no resultava tan evident. Només cal fer una ullada als governs dels països anomenats PIGS (porcs en anglés i que correspon a les inicials de Portugal, Irlanda/Itàlia, Grècia i Espanya), on les polítiques i fins i tot els mandataris són teledirigits a distància pel BCE i pel FMI.
Des de les anàlisis de Sigmund Freud i d´Erich Fromm sobre els mecanismes que fan que la persona romanga presonera de la por en aquesta societat de masses, ha plogut molt i no precisament per a millor. Des l´educació familiar o formal a la televisiva, les persones entrem en un adoctrinament difícil de desempallegar-nos-en. La família i l´escola comencen amb una tasca de control que ens homogeneïtza cap al conformisme. La societat de consum ens incorpora de joves a una dependència malaltissa per posseir objectes sense plantejar-nos ni les necessitats reals, ni l´origen dels productes, ni les conseqüències ambientals de les nostres compres. Però, fet i fet, ens introduïm en un maremàgnum de complicitats que van formant un teixit social del qual resulta molt complicat eixir-se´n. I quan ens fem majors, els mecanismes del control informatiu i de la manipulació dels mitjans fan possible la claudicació mental de la majoria de la ciutadania.
Mentre això funciona, no cal la repressió pura i dura de la població. Mai no havia estat tan evident la màxima encunyada per Noam Chomsky que assenyala que la propaganda és a la democràcia el que la porra a l´Estat totalitari. I si cal, es passa de la manipulació a la mentida i s´utilitzen els mètodes més totalitaris però de vegades necessaris per a aconseguir mantenir el domini absolut. Quan una mentida és moltes vegades repetida, es converteix en veritat absoluta per al ramat manipulat. Aquest mètode el va utilitzar Goebbels, ministre de propaganda nazi i vaja si va aconseguir els seus objectius. Però la por no té perquè durar sempre. Ara hi ha les condicions per a anar acabant amb el conformisme a què ens volen lligar per vida els poders econòmics, governamentals i mediàtics. La llibertat és l´antídot; l´organització, el camí a seguir; la resistència, l´actitud bàsica; la revolta i la praxis alternativa, el principi del final del neoliberalisme actual.

Voro Torrijos

diumenge, 11 de març del 2012

MANIFEST D'ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ DAVANT DE LA CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL DEL 29M


A tota la ciutadania del País Valencià.

Convocada la vaga general del 29M per les centrals sindicals CC.OO i UGT, i altres forces sindicals, en línia amb l'anàlisi de la situació política i del contingut de la reforma laboral del PP que varem fer al nostre màxim òrgan de direcció, la Mesa de País del passat 11 de febrer a Torrevieja, Els Verds del PV fem una crida a tota la ciutadania per convertir el 29M en una gran mobilització del conjunt de les classes treballadores i de tot el poble valencià, de totes les comarques, colpida per la crisi econòmica i per les mesures que està aprovant i anuncia el govern de Rajoy, i el del President Fabra, i que en cap cas van en el sentit de crear ocupació i de superar la crisi amb una distribució equitativa de l'austeritat i dels sacrificis. Ans al contrari, es retallen dràstica-ment  els drets laborals per a facilitar i abaratir l'acomiadament dels treballadors i treballadores i per augmentar els beneficis empresarials, es vol eliminar el poder de negociació col·lectiva dels treballadors, es reduïxen serveis bàsics a la ciutadania com és l'ensenyament o la sanitat, es pròrroga el funcionament de les centrals nuclears, s'accepten els acords de la UE amb Marroc que acabaran d'enfonsar l'agricultura valenciana, s'anuncia una reforma de la llei de costes, s'aprova una moratòria a les energies renovables, s'anuncia una reforma de la llei de l'avortament, es recolza i s'estén el gran negoci de la banca privada, que agafa diners a l' 1% del BCE i el presta a les Administracions al 5% (negant-los a xicotets empresaris, autònoms i ciutadans en general), es mantenen espectacles ruïnosos per a la Generalitat com la Fórmula 1 mentre es tanquen línies d'investigació o centres de la dona i d'atenció als drogodependents...  

Estem davant d'una hora històrica en la qual  cal prendre partit clarament, amb fermesa, i intentar que la mobilització convocada siga la més àmplia possible, amb la major contundència, un clam ciutadà unitari i fort. La vaga general del 29M no sols ha de tenir l'objectiu de canviar aquest o aquell article del Decret-llei de la reforma laboral, per a Els Verds del PV ha de ser un moment de puixança d'una mobilització general de la ciutadania que està farta de que la estafen els mateixos que han generat la crisi financera, els mateixos que han omplit de corrupció la política i les Institucions, que passen del govern als Consells d'Administració de les grans empreses i dels Consells d'Administració de les grans empreses al govern, i que exigeix un gir de 180º a l'actual model econòmic i social que ens ha portat a més de 600.000 persones desocupades, a més del 50% de la joventut sense treball ni futur, al retorn de l'emigració com a única eixida, a una Generalitat en fallida financera, als aeroports sense avions, als grans fastos i la Fórmula 1 dels multimilionaris de la llista Forbes, a les càrregues brutals de la policia contra els estudiants, mentre milers d'escolars estan als barracons de lloguer, a un estat de corrupció generalitzada,a la destrucció de marjals i espais naturals, a un bosc abandonat i devorat pels incendis, a la destrucció del teixit empresarial tradicional, a l'abandó de l'agricultura, a milers de famílies expulsades dels seus habitatges per una banca sense escrúpols, a la depredació del territori, a la contaminació del nostre aire i les nostres aigües i que cada dia ens amenaça amb la inseguretat de les centrals nuclears.

Es l'hora de passar de la indignació a la rebel·lia ciutadana, és l'hora de la lluita unitària al carrer i als centres de treball, colze a colze estudiants i desocupats, agricultors i ensenyants i sanitaris, autònoms i pensionistes, sindicats, moviments socials i el conjunt de la ciutadania que vol i mereix tenir una alternativa diferent, que té dret a l'esperança de que encara és possible una política honesta amb un nou model econòmic, social i ambiental més just, més igualitari i menys consumista, més equilibrat i solidari amb la resta del món, més respectuós amb la Terra, amb energies netes i on la banca siga una eina pública que fomente una economia solidària, igualitària i verda.

Posem cadascú tots els nostres esforços en aconseguir que el 29M, que la vaga general siga una victòria de la classe treballadora i d'eixa immensa majoria ciutadana que té tot el dret a viure. Siguem més que mai un poble posat dempeus.

Verds i Rebels.

Toni Roderic, President i Joan-Francesc Peris, portaveu, d' Els Verdes del País Valencià.  

dimecres, 7 de març del 2012

DONES VERDES I REBELS, MANIFEST D’ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ, 8 DE MARÇ DE 2012












Un any més la celebració del 8 de març, Dia internacional de la dona treballadora, es veu envoltada pel patiment d’una greu crisis estructural del sistema capitalista i depredador que es ceba especialment en les dones.
Les xifres a Espanya no poden ser més aclaridores i aterradores: any rere any no baixa la xifra de dones mortes per la violència masclista. El salari medi anual de les dones és un 22% menor al dels homes, al País Valencià la bretxa salarial és de prop de 4.500 euros, mentre que les dones cobren de mitjana anual 14.876 euros, els homes perceben un salari mitjà de 19.339 euros. El 97,3% de persones ocupades a temps parcial per cura de fills son dones. A la Universitat les dones representen el 54,1% de l'alumnat universitari, tenen un millor rendiment acadèmic però representen tan sols el 16,8% dels catedràtics. A la Universitat de València Estudi general d’un total de 530 catedràtics sols 129 són dones.. Una dona pensionista cobra de mitjana 597,21 euros, mentre que un home percep de mitjana 971,92 euros. I si pensem en càrrecs de responsabilitat no millorem tot i que le dones puguen ser el col·lectiu més nombrós el càrrec de major responsabilitat sol ser ocupat per un home, exemples hi ha molts, de les empreses que cotitzen en el IBEX 35 sols el 11,5% dels consellers son dones, al Govern espanyol tenim 13 ministres dels quals 4 son dones, o en el cas dels col·legis professionals, Infermeria on clarament és una professió feminitzada al País Valencià el President és un home,
. I per si no quedava clar quin és el paper que els governs neoliberals volen per la dona sols hem de veure com el govern valencià ha convertit la Direcció General de la Dona en Direcció General de Família i Dona, ha retallat el pressupost del programa família i dona en un 12,3%, o la sort patida pel Centre d'Estudis Reina Sofia, els Serveis d’Orientació i Assessoria Jurídica, les Cases d'Acollida, les Oficines d'ajuda, o la Biblioteca especialitzada en dona i gènere de la Direcció General de Família i Dona.


La desigualtat s’escriu en femení i aquesta situació va a agreujar-se sens dubte produint-se una major desprotecció davant els retrocessos que plantegen tots els retalls haguts fins ara i sobre tot la reforma laboral, Reforma que com una broma del destí, serà convalidada a les Corts espanyoles el proper 8 de març.
La reforma, a més d'atacar els drets dels treballadors en general el que ja de per si es greu, té un gran impacte en les dones, ja que són aquestes les que pateixen en major grau la precarietat laboral, en tots els aspectes, i les mesures per alliberar l’empresari de les seues obligacions amb els treballadors van a afectar-les especialment, per exemple sols per justificar sols per justificar caigudes d'ingressos o problemes organitzatius, l’empresari podrà deixar d'aplicar els drets de conciliació de la vida laboral i personal o familiar. En definitiva per a les dones, més precarietat laboral, més temporalitat en els contractes, mes ocupació submergida, més atur i salaris més baixos que els de els homes


Els verds no acceptem que la crisi siga una excusa perquè la igualtat d'oportunitats entre homes i dones no siga una realitat al País Valencià i a Espanya. Al contrari, la sortida de la difícil situació econòmica i la necessitat d’un nou model social i econòmic sols serà possible si es basem en un canvi total de sistema de producció i de relacions on l’ecologia i el feminisme son peces fonamentals. És el moment de atrevir-nos a les reformes que ens portin un futur amb més oportunitats per a tothom.


Per tot això manifestem


- La crisi ha de ser l’oportunitat per replantejar-nos el sistema capitalista, depredador i patriarcal. Hem d’apostar per una nova economia, social i ecològicament sostenible on es tinguen en compte les propostes del feminisme davant la crisi.
- Exigim la igualtat en el repartiment de responsabilitats, drets i sous. Demanem de les Administracions Públiques mesures reals i efectives per que es faça realitat.
- Exigim una educació pública, laica, de qualitat, inclusiva, que eduque en la igualtat i en el respecte a la diversitat, on l’educació sexual siga una matèria curricular. Sols així generarem una societat futura, justa, radicalment democràtica, igualitària i inclusiva.
- Rebutgem tot tipus de violència i en particular, la violència masclista en qualssevol de les seues manifestacions i demanem majors mesures per la completa eradicació de la violència al si de la nostra societat.
- Exigim l'aplicació de la Llei de promoció d'autonomia personal i denunciem la política de retallades en les ajudes disposades en la llei que en el col·lectiu de dones produeix una doble discriminació a les dones amb diversitat funcional.
- Denunciem tot tipus d’explotació sexual i exigim mesures clares contra les màfies i proxenetes. Les dones prostituïdes no son les delinqüents son les víctimes.


El crit de les parisines Liberté. Egalité i Fraternité, està més vigent que mai, sense igualtat, sense llibertat i sense fraternitat com éssers humans que som estem condemnats a desaparèixer en la gola insaciable dels mercats, dels banquers i de les politiques neoliberals. Front tot açò sols ens queda la rebel·lia


No hi ha excuses. No cap la resignació. Us demanem un cop més en aquest 8 de març s’atreviu a lluitar per una societat més justa i més lliure, per una societat en igualtat,una societat verda i rebel!


Pura Peris
dona verda i rebel
Els verds PV