dijous, 30 de setembre del 2010

Una vaga més que necessària

28-9-2010


Voro Torrijos i Tàrrega

Tot i que el govern central ja ha anunciat que no canviarà la seua política d´ajustos neoliberals, que no s´aturarà en la cursa de retallades socials que li han encarregat els que manen de debò i de veres en el govern mundial, es fa necessària una resposta clara i contundent, perquè no es pot tractar amb tant de menyspreu ni amb tanta pocavergonya una ciutadania cada vegada més òrfena de drets socials. S´ha de frenar la prepotència d´un govern que pretén fer pagar el preu d´una crisi a qui no l´ha creada, amb receptes contràries a una necessària democràcia econòmica, tan lluny del sentit comú que hauria d´impregnar aquest segle XXI.
Per si algú havia pensat que Zapatero era diferent, que anava a complir les seues promeses electorals envers el model social que hauria de caracteritzar el seu projecte polític, ara pot comprovar de manera fefaent que no és així. L´ombra de Felipe Gonzàlez planeja sobre el seu successor en forma de noves retallades socials, però ara amb una profunditat inusitada. I la que ens espera, si no l´aturem.
El PSOE ha perdut definitivament les dues sigles i motius centrals de la seua existència i que en algun moment de la història l´han pogut diferenciar de la dreta pura i dura; que això de "socialista i obrer" passà a l´amnèsia col·lectiva durant la transició de la dictadura franquista a la "dictatova" del mercat i del capital; que ja fa més de trenta anys del naixement d´un nou partit del qual només ha quedat en peu la darrera de les sigles, fins i tot amb una reforçament espanyolista impropi d´èpoques anteriors. Del dret a l´autodeterminació passaren al federalisme i d´aquest a un espanyolisme recalcitrant, en general. De fet, fins i tot el PSC de Montilla, que fa un parell de mesos anava de la maneta de l´independentisme, ara se'n desmarca de manera radical davant la propera contesa electoral. L´oportunisme no té fronteres.
Així mateix, malgrat la poca confiança que els sindicats inspiren a la majoria de la població, després d´una època de plàcida concòrdia i falsa pau social, avalada i controlada per les seues burocràcies permanents, la gent d´a peu hem de tractar de superar les mancances d´un moviment sindical tan feble com incoherent i portar la iniciativa per a plantar cara a un govern que ha perdut el nord i que confon el seu paper en uns moments tan crítics com els actuals. Cal una renovació d´idees, de persones i de formes de lluita que puguen anar més enllà d´una simple vaga i de l´actual funcionariat sindical, perquè les agressions que estem patint contra els drets socials s´ho mereixen. No vindria malament una xicoteta dosi de cultura reivindicativa
francesa per a l´època que ens espera amb l´anunciada reforma de les pensions i vaja vosté a saber quantes malifetes més...
I encara que una vaga general puga reforçar la possibilitat que el p
roper govern de l´estat caiga en mans de la dreta més recalcitrant de Rajoy –esperem que no siga així–, cal seguir endavant i plantar cara a la colla d´estadistes bojos que ens malgoverna, a vore si rectifiquen i podem eixir del malson en què ens estan endinsant. I si volen fer-se l´harakiri electoral, Els Verds estem en disposició d´arreplegar els vots que estan menyspreant per a dur a terme una nova política econòmica, social i ecològica.

Els Verds del País Valencià.




A qui ets deixem unes fotografies de la multitudinària mani de ahir.




Salut, ecologia i drets socials.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Fervasa rebenta

Avui en noticies Cuatro a fet reso de lo que portem anys patim el conciutadans del nostre poble olors,partícules en suspensió, contaminació de les aigua subterrània que tenim que suportar per lo poc un any mes fins a que finalitzen la nova planta de Fervasa.
Salut, ecologia i reciclatge.


dilluns, 20 de setembre del 2010

La setmana de la mobilitat sostenible 2010.

Per a molta gent, viure sense cotxe es una utopia quasi un somni, no tindre que viure esclau, de uns dels majors productors de gasos de efecte hivernacle, totes els efectes que produís al nostre planeta i fins i tot als nostres cossos, produint malalties de diverses indoles,el soroll produït en les ciutats i pobles per el tràfic crea a molta gent ansietat, estres, accidents mortals , nafres als cossos dels accidentats molt de elles irreparables i també nafres psíquiques a les segues famílies . Es tot un símbol de la nostra forma de viure actual que fins i tot a revolucionat a el primer mon creant al votant un xarxa de carreteres que modifiquen el nostre entorn.
Els pobles fins ara se organitzen per que els vehicles ha motor puguen circular i fins hi tot aparcar, no se organitzen per als vianants, ciclistes, dis-capacitats puguen circular amb fluïdesa. A tot açò el a arribat el moment de donar-li la volta per que la societat li fa falta un canvi esta saturada de tant de vehicles circulant per el seu voltam, el model de viure amb cotxe ets caduc i fins hi tot insostenible.Encara que el ser humà es de costums, la costum de agafar el cotxe per ha tot, la tenim que deixar de costat, substituir per la d'anar caminant, en bicicleta i en transport públic, per tot açò i per moltes coses mes tenim que demanar un canvi als nostres governants o un canvi de governants per a que les tendències canvien com en alguns països del nostre entorn.
Els jocs de treball que fins ara creava la industria automobilista se podria reconvertir per ha crear un altre tipus de vehicles, con les bicicletes, els vehicles de transport públic, els llocs de treball no es perdien fins i tot crec que augmentarien, el que estic segur es que la nostra percepció de viure millor augmentaria en la població de les ciutats.
Els governs no aposten seriosament per llevar els cotxes del nostre entorn, amb les noves tecnologies no fa falta anar físicament a tots els jocs, se poden donar solucions a molts aspectes de la nostra vida, mitjançant la xarxa. Desfruiteu de la setmana de la mobilitat sostenible i sobre tot poseu en practica el transport sostenible.
Salut, ecologia i transport públic.

dijous, 16 de setembre del 2010

Obres per tot arreu

Donant una volta per el poble, et donem conter del ambient pre-electoral que se viu totes les voreres obrades, obres per qui per a lla tot ple de obsta-culs, sorolls i de pols et dones conter no mes obrir la porta.
Continuen pensant el nostres regidors que fins i tot els tornaran a que continuaran xuplant de la mamella con fins ara, encara que el descontent es prou general, confien que si no els voten a ells, qui van a votar.
Ni han altres opcions per a dur a bon port a el nostre poble, poc a poc anem guanyant terreny a la mordassa del bipartidisme a quest País.

El que volia mostrar es el meu descontent per el asfaltat de alguns dels nostres parques com el de Sequieta i albereda Nord prop de ambulatori sense cap de trellat, ara que se aprovat la nova contracta per a 8 anys dels nostres parques per uns 700.000€ en el ultimo ple extraordinari de urgència. Vull fer una crida a als nostres regidors que els diners que se gasten des pres ni ha que comprovar i estar damunt de les contratàs per a que complesquin les seus treballs amb una vigilància sobre tot en la seguretat de les obres per els possibles accidentes que puguem ocasionar.

En cara que volia també fer un crida més , demanar que totes aquestes contratàs les podrien desenrotllar treballadors del poble, exigint que els treballadors que de desenvolupen aquests treballs siguem del nostre municipi, per que som un poble que tenim un taxa de atur molt gran.

Ara que pareix que plou, vull també fer crida a l'estat de alguns dels albellons, per les possibles inundacions que poden originar el mal estat de aquests, el aigua pot fer molt de mal si no ets deixa eixida.

Aquestes fotografies son del barri de la Purisima aquesta setmana .



Salut, ecologia i transport públic.




dilluns, 13 de setembre del 2010

20 Aniversari València en Bici.

Si voleu mes informació, sobre tots els esdeveniments programats, podeu visitar el blog creat per a la ocasió http://setmanamobilitatvalencia.blogspot.com/ . Desitjar que continueu lluitant per la bici i per els drets dels ciclistes.
Salut, ecologia i valència en bici.

dijous, 9 de setembre del 2010

El PP, la calor i la lledi de dependència


Voro Torrijos Tàrrega

Agost de 2010. Una calor que bada les pedres. Es pot fregir un ou en la carrosseria d´un cotxe. Una dolenta notícia per a les elèctriques que deixarien d´ingressar uns quants milions d´€ si tothom començara a emprar els vehicles motoritzats per a altres usos més ecològics com ara cuinar. Tot un estalvi energètic i un gran benefici mediambiental. O potser comence a estar una mica tocat del perol de tanta escalfor. Segur. No m´estranya. Aquestes temperatures són de rècord. Però també per al record o potser les haurem oblidat el proper estiu. De la boca de qualsevol ixen paraules d´alerta: això és el canvi climàtic. Fa pocs anys qui gosava dir quelcom semblant la tenia clara. Que si alarmisme gratuït. Que si ecologisme radical. Que si era cosa de quatre persones embogides. I ara, qui pensa el contrari resulta titllat de desinformat, incrèdul o que viu en un altra galàxia. Total, per al que està servint saber-ne tant...Una cosa és predicar i una altra practicar el que es diu.
Amb tanta xafogor i sense aire condicionat a casa, crec que se m`han pujat massa pardals al cap. O tots, perquè ja fa un bon grapat de dies que no els escolte. Probablement se n´han anat de vacances a llocs més temperats. És que això de ser una mica conseqüent és molt dur, però reconec que resulta difícil renunciar al plaer d´una temperatura decent. Però, clar, en aqueix cas es perd la immunitat i anar pel carrer pot provocar un important colp sensorial. Els contrastos tampoc no són molt aconsellables, diuen. Encara que això s´arregla no eixint de casa. O si s´ha d´anar a algun lloc, que el trasllat es faça amb cotxe. Que ara tots porten un potent climatitzador. I si el desplaçament es fa a un centre comercial o a una gran superfície, el problema sembla que no existeix. En fi, que aquesta calor és evitable si es té una mica de precaució i pots escrúpols ecològics.
Però, tot i aquesta ardent introducció, la meua intenció era opinar sobre un fet recentment ocorregut en relació a l´aplicació de la Llei de Dependència al País Valencià i que també té a veure amb la calor. Potser els aires condicionats dels despatxos dels polítics del PP tampoc no funcionen bé i com a conseqüència el personal ha perdut la xaveta –si no fa anys que l´havien perduda–. Però, tot coincidint amb aquest forn estiuenc de finals d´agost, han tingut la brillant idea de crear alarma social en 2000 persones majors que estan vivint en residències privades i que depenen d´ajudes públiques per tal d´arribar a final de mes. No tenen més remei que viure-hi perquè tant el PP com el PSOE no són gaire favorables a la cosa pública, com s´està demostrant a tort i a dret. Es tracta d´unes ajudes concedides i ara posades en guaret. Quina casualitat, uns mesos després de la venda per part de la família Cotino d´una important xarxa de residències, el govern Camps comença a jugar amb el tema: que si Zapatero n´és el culpable, que si caldrà renegociar a la baixa amb els amos de les residències, que si es comprometen a reubicar persones amb dependència a inexistents places públiques ...
Les contradictòries declaracions de la Consellera de Benestar Social sobre la retirada o congelació dels convenis amb les empreses geriàtriques estan creant un gran malestar en tota la societat. Després de les recent retallades a l´ensenyament –més de 60 milions d´€–, ara sembla que li toca al sector més vulnerable i indefens de tots. Si són capaços de jugar amb les persones majors d´una manera tan insultant, quina deu ser la propera que ens espera?

*Els Verds del País Valencià