dimarts, 22 de desembre del 2009

2010 pròsper i ecològic


els verds exigim l’alliberament de López Uralde


EVPV, 19 de dembre de 2009.
ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ EXIGEIXEN AL GOVERN D’ESPANYA UNA URGENT REACCIÓ DIPLOMÀTICA QUE POSE EN LLIBERTAT AL DIRECTOR DE GREENPEACE, LOPEZ URALDE, DAVANT DEL GOVERN DE DINAMARCA.

“És més que lamentable, al temps que molt significatiu del que ha estat el fracàs estrepitós de la cimera de Copenhague, que la reunió acabe amb un document que no concreta cap reducció de les emissions de CO2, ni cap dat, ni cap control internacional de les emissions, mentre s’empresona López Uralde per exhibir una pancarta que demanava lideratge per fer front a les conseqüències del canvi climàtic”, ha manifestat el portaveu d’Els Verds del PV, Joan Francesc Peris.

“En el món al revés que vivim per culpa de les nefastes polítiques de la major part dels governant del món, sobre tot els dels països més desenvolupats que mantenen un model insostenible i depredador de tot el Planeta, una vegada més la Unió Europea s’ha plegat als interessos dels Estats Units i Xina, ratificant un document que és un pas enrere dels acords de Kyoto, no té cap validesa jurídica internacional, ni es vinculant i que es queda en una pobra declaració d’intencions, ha seguit en les seves declaracions”, el portaveu d’Els Verds.

“Ara, és l’hora de que el govern d’Espanya, que teòricament anava a Copenhague amb unes propostes més exigents de reducció d’emissions i de lluita contra el canvi climàtic, es pose a treballar immediatament, amb total urgència, per a que les autoritats daneses posen en llibertat Lopez Uralde, que simplement demanava un veritable lideratge universal per a combatre amb eficàcia les conseqüències del canvi climàtic. Com va dir Obama, el frustrant Obama, és l’hora dels fets i no de les paraules. És l’hora que Moratinos i Zapatero, president de la UE des del primer de gener aconsegueixquen l’alliberament immediat de l’ecologista de Greenpeace”, diu Peris.

“La cimera de Copenhague passarà a la història com la reunió dels governants del Planeta que no acorden res per a salvar-lo mentre empresonen als ecologistes. És una autèntica decepció i vergonya”, ha conclós Joan Francesc Peris.

dijous, 17 de desembre del 2009

Plataforma per la Sanidat Pública en Alaquàs.

Condemnem l'exclusió de les principals ONG ambientals en Copenhagen

Els verds condemnem l'exclusió de les principals ONG ambientals de la seu de les negociacions a Copenhagen, especialment la que pateix Amics de la Terra.

Els verds del País Valencià, integrants de La Confederació dels Verds, condemnem de la mateixa manera que ho fa la Confederación i Monica Frassoni, la co-portaveu del Partit Verd Europeu al qual pertanyem, en els termes més enèrgics possibles l'exclusió de les principals ONG ambientals i altres, entre ells Amics de la Terra, de la seu de les negociacions en curs el canvi climàtic a Copenhaguen. Assumim totalment les paraules de Mónica i afirmem que és simplement inacceptable que igual que les negociacions van a entrar en el seu punt crucial aquests últimos días, es negui l'accés a la seu COP15 a les mateixes organitzacions que han fet tant per augmentar la consciència de la urgent necessitat d'una forta i legalment vinculant acord sobre el canvi climàtic. Estem particularment consternats en sentir que els delegats d'Amics de la Terra han estat exclosos, entre ells el seu President Internacional, Nnimmo Bassey. També sabem que molts milers de persones d'altres organitzacions, inclosos els representants del Partit Verd i els delegats de l'Institut Europeu Verd, han estat fent cua durant moltes hores en dies consecutius sense aconseguir l'entrada. Això només es pot afegir a la sospita que l'ONU està tractant de fer callar la crítica cap a les converses i els líders del món, la majoria dels quals participen a partir de demà. Aquesta és una notícia no només és terrible per a tots aquells que lluiten per la justícia climàtica sinó que a més pot augmentar les tensions i el risc de disturbis dins i fora de la seu.

Pura Peris

Secretaría Internacional

dimarts, 15 de desembre del 2009

Fa tres anys ja!

Les plataformes socials en defensa de la llei de dependència, que treballem perquè s’aplique correctament a la Comunitat Valenciana, amb el suport i la firma de nombroses entitats i persones representatives de la nostra societat, ens dirigim a la Conselleria de Benestar Social, competent en el tema de la dependència, per instar-la a desenvolupar les mesures necessàries per a corregir el seu retard i completar la seua aplicació de manera immediata, és a dir, a complir la llei.


Manifest per l'aplicació immediata de la llei de la dependència a la Comunitat Valenciana

Fa ja tres anys que es va promulgar la Llei 39/2006, de Promoció a l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, del 14 de desembre del 2006, coneguda com llei de la dependència.Una llei que va generar moltes esperances i que va aconseguir l’acceptació i el consens de partits polítics, sindicats i teixit associatiu general.

La seua implantació és part necessària de l’estat de benestar. L’atenció a les situacions de dependència, a què totes les persones estem exposats, és un dret ciutadà que ha de ser convenientment proveït per l’estat amb les prestacions i serveis adequats, no amb ajudes graciables fonamentades a consolidar la hipoteca social de mantindre les dones a casa, fet que suposa l’assumpció de més treball no remunerat. El dret a una vida digna no prescriu amb l’edat ni amb les situacions de dependència; la seua atenció adequada és un deure públic.

En complir-se tres anys de vigència de la llei de la dependència, denunciem la seua lenta aplicació i ens dirigim al Govern Valencià, responsable de desenvolupar-la, per constatar i denunciar que:

  • Hi ha un gran retard en la seua implantació: la valoració i la resolució dels grans dependents hauria d’haver-se conclòs en 2007 i, a la fi de 2009, continua pendent.
  • El funcionament administratiu és lent i confús: és freqüent la pèrdua d’expedients, l’exigència repetitiva de documentació ja presentada i la privatització sense control dels serveis.
  • No hi ha transparència en una gestió res participativa. Absència d’interlocució: Fins fa dos mesos no va tindre lloc la primera entrevista amb l’administració després d’anys de sol·licitar-la.
  • Interés de negar drets regulant el silenci administratiu negatiu.
  • Les sol·licituds, que en realitat són persones, estan amuntonades en una desordenada llista d’espera, sense terminis de gestió ni sistema de comunicació sobre la seua tramitació, que són drets, no ho oblidem, de les persones en situació de dependència.

Aquesta situació ha creat cansament i tedi en les persones beneficiàries i les seues famílies. La falta de respecte i la nul·la sensibilitat per part de l’administració autonòmica han frustrat les expectatives que va despertar l’aprovació de la llei. La Comunitat Valenciana està a la cua de l’aplicació la llei en tot l’estat. Només arriba al 5% de la població quan hauria de ser, com a mínim, el doble. Crida l’atenció que aquesta comunitat haja gestionat a penes un terç del que s’ha fet per Andalusia.

Ho confirmen les dades oficials de la Coordinació de les comunitats autònomes, actualitzades l'1 de desembre del 2009: Persones beneficiàries amb prestacions en relació amb la població de les comunitats. (font: SAAD-IMSERSO)

És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge.

Un altra dada significativa és la quantitat de recursos i denúncies que s’han hagut de presentar per a accedir al que es té per dret. Més de 1.800 denúncies presentades pel síndic de greuges estan relacionades amb sol·licituds de la llei de dependència no resoltes. El torn d’ofici del Col·legi d’Advocats ha atés 590 persones en 9 mesos.

Les persones dependents i les seues famílies estan cansades de tanta espera i del maltractament que reben i d’un funcionament administratiu tan deficient.

Tres anys després de l’aprovació de la llei només demanem que el Govern Valencià la complisca, que se’n reactive l’aplicació. Estem perdent l’oportunitat de construir un sistema de drets socials per a les persones en situació de dependència, sense mendicitats ni ajornaments. Es tracta de fer una societat millor: és necessari, és possible.

Més enllà de les paraules, calen mesures concretes. La societat civil reclama:

  • Que s’agilitzen els tràmits i es done participació a associacions i plataformes.
  • Que s’estudien els expedients amb professionalitat i sensibilitat.
  • Que s’anul·le el silenci administratiu negatiu.
  • Que s’elimine el decret d’incompatibilitats de prestacions i serveis.
  • Que es desenvolupen els recursos que la llei preveu, que siguen serveis públics i de qualitat.
  • Que s’aplique el caràcter retroactiu des de la data de sol·licitud.

    És a dir, que es done màxima prioritat política a l’aplicació de la llei de la dependència.

Amb aquest escrit denunciem la situació d’abandonament de tot un col·lectiu social mentre espera l’aplicació d’aquest dret. Fem una crida a tota la societat perquè siga solidària amb aquestes persones i les seues famílies. És obligació de l’administració autonòmica, que governa el Partit Popular, complir la llei i prioritzar, en els pressupostos públics, l’atenció a les persones abans que a els interessos i els esdeveniments poc transparents.

Esperem que aquest Nadal es faran passos importants i instem que es posen en marxa les mesures necessàries abans que acabe aquest 2009. És massa temps tres anys d’espera per al compliment d’un dret. Reclamem aquesta oportunitat.

Desembre del 2009

Tercer aniversari de la llei de la dependència

dissabte, 12 de desembre del 2009

Grip A: Negoci i manipulació



Voro Torrijos i Tàrrega

Amb l´arribada de les vacunes contra la Grip A, les notícies sobre el tema s´han reduït a la mínima expressió. En pocs mesos s´ha passat del pànic més terrible a la calma més tranquil·la. I els mitjans de comunicació en tenen tota la responsabilitat, és clar. Començaren molt fort. El nombre de persones afectades i mortes per la mal anomenada pandèmia ocuparen el primer lloc informatiu, amb un nivell de detall dia a dia, gairebé hora a hora. Els efectes: la ciutadania aterrida. L´excusa: la prevenció. Les raons: diverses.
De sobte, la crisi econòmica i l´increment exponencial de l´atur passaren a segon pla. És pitjor l´amenaça d´un contagi mortal que la perspectiva de quedar-se sense treball. Ja sabeu, les preferències populars són molt clares, com diu la cançó: salut, diners i amor. I mentre la primera estiga amenaçada de manera tan terrible, com afirmaven tots els mitjans, la resta es pot relativitzar.
Però, en un tres i no res, com per art de màgia, les vacunes salvadores ja estan en marxa pertot arreu. En sis mesos, el malabarisme farmacèutic les ha posades en circulació, tot i reconéixer que el procediment d´aprovació emprat és totalment atípic i excepcional. El temps normal i raonable per a fer-ho és de quatre anys, com a mínim, per tal de poder comprovar-ne l´efectivitat i la seguretat, extrems que no garanteixen els acords de compravenda signats. Es dóna el cas que la ministra de sanitat de Polònia, el passat 5 de novembre, declarava al seu parlament que no compraven les vacunes contra la grip A perquè les companyies fabricants volien forçar un contracte amb 20 irregularitats greus, com per exemple quedar exemptes de tota responsabilitat. Una informació que, de segur, incrementa el nivell de sospita de qualsevol.
I la primera desconfiança rau a pensar que hi pot haver hagut un conflicte d´interessos entre especialistes en vacunes i laboratoris farmacèutics, que si hi afegim el temor o la complicitat dels polítics i el gra massa que ha fet la premsa en general, tenim com a resultat la conxorxa perfecta. O com ha dit el Dr. Ludwick, president d´anàlisi de medicaments a Alemanya: es tracta d´un teatre organitzat per les farmacèutiques, per al qual, no entén, com hi han arribat a donar suport els governs.
Són moltes les incògnites que la ciutadania es planteja gràcies a mitjans alternatius d´informació com Internet, i no tan alternatius com TV3, on circulen veus acreditades, com per exemple la de la metgessa Teresa Forcades, que posen en dubte les xifres i els informes del pensament únic apotecari.
Els interrogants següents resulten molt il·lustratius. Per què el tracte diferencial amb la vacuna estacional si enguany hem arribat a 4 de cada mil persones infectades per la grip A, mentre que el 2004 n´hi va haver 6 de cada mil de l´estacional i ningú no en digué res? Per quina raó s´ha de seguir la política vacunadora, si la grip A, en termes de mortalitat, és molt més benèvola que l´estacional (7.000 casos davant 250.000)?. Com és que la majoria del personal sanitari no vol ser vacunat?. Per què els estats deleguen en un tema que consideren tan important? Per què uns quants han de fer un negoci tan escandalós i han de jugar amb nosaltres com si fórem titelles? Preguntes que només tindrien resposta si els estats no deixaren en mans privades la salut pública, no només entesa com la gestió de les instal·lacions sanitàries i del seu personal, sinó també per fer possible la salut en majúscules, com l´entenia Hipòcrates, quan deia allò de «que el nostre aliment siga la nostra medicina ...» i això passa per una visió holística de la sanitat en la qual l´ecologia hauria de ser una premissa imprescindible. De segur que molt més econòmic que el manteniment de l´actual monstre farmacèutic privat.

Els Verds PV

AGRESSIÓ A LA TARONJA VALENCIANA


NOTA DE PREMSA

ELS VERDS DEMANEM LA DIMISSIÓ DE LA SRA ESPINOSA, MINISTRA DE MEDI AMBIENT, MEDI RURAL I MARÍ I DEL SR LOPEZ GARRIDO SECRETARI D’ESTAT DAVANT LA UNIÓ EUROPEA PER LA NOVA AGRESSIÓ A LA TARONJA VALENCIANA

Els Verds del País Valencià denuncien públicament que la Unió Europea, una vegada més ha arribat a uns acords que afavoreixen la introducció en el mercat europeu de taronja procedent del Marroc clarament contraris als interessos del camp valencià que es veuran durament perjudicats per la competència deslleial que aquests acords suposen.

Després de tres anys de negociació d’un nous acords comercials entre la Unió Europea i el Marroc resulta decebedor que siga l’agricultura valenciana i en particular el sector citrícola el més perjudicat o moneda de canvi d’aquestes relacions comercials. Permetre l’augment de les partides de taronja marroquina al mercat europeu, rebaixant els aranzels augmentarà, sens dubte, una crisi estructural que ja pateix el camp valencià per la manca de polítiques agràries dels successius Governs de l’Estat central que ja fa dècades obliden sistemàticament al sector agrícola valencià.

Mentre una dona lluitadora pel dret d’autodeterminació del seu poble, el Sàhara Occidental, està donant una mostra de dignitat personal i política contra la prepotència del Govern Marroquí, els representants del Govern Espanyol, que haurien d’haver garantit un procés descolonitzador lliure per al poble sahrauí, toleren i callen amb un nou acord preferencial de la Unió Europea amb Marroc que a més perjudica seriosament els interessos del poble valencià i dels seus agricultors

Ni la Sra Espinosa Ministra del sector ni el Sr López Garrido, Secretari d’Estat davant la Unió Europea mereixen estar ni un minut més al front de les seues responsabilitats davant la seua ineficàcia per a defensar un dels sectors agrícoles que més divises han aportat a Espanya en moments de dificultats econòmiques per a l’Estat. “Des de la nostra terra no tolerem ni un día més polítics que obliden totalment la defensa de l’economia valenciana i amb la seua indolència perjudiquen clarament la qualitat de vida i els llocs de treball de milers d’agricultors i jornalers valencians. Per això Els Verds del País Valencià demanem la seua dimissió o el seu cessament al Sr. Zapatero, President del Govern”, ha manifestat Joan Francesc Peris, portaveu d’Els Verds.

Gabinet de Premsa

Els Verds del País valencià

PRIMERA GALA BENÈFICA

Des de la Protectora d'Animals de Burjassot vos informem que hem organitzat la PRIMERA GALA BENÈFICA que es realitzarà el dissabte 12 de desembre a les 18:00 hores en la C/ Bautista Riera (Círculo Católico) En la que actuarà Trayecto Danza y el Mago Sergio Val.
Esperem la vostra assistència.



--
*Un país es pot jutjar por la forma en que tracta als seus animals*
MAHATMA GANDHI
Sociedad Protectora de Animales de Burjassot
Tfn. 655.68.58.59 protectoraburjassot@gmail.com
www.protectoraburjassot.blogspot.com

dissabte, 5 de desembre del 2009

LA MANIPULACIÓ INFORMATIVA DE MORERA




ELS VERDS DENUNCIEN LA MANIPULACIÓ INFORMATIVA DE MORERA I MONICA OLTRA PER UTILITZAR EL NOM DEL SEU PARTIT PER A CONFONDRE L’ELECTORAL VALENCIÀ UNA VEGADA MÉS.

La Presidència dels Verds del País Valencià davant l’aparició en diferents mitjans de comunicació d’un acord electoral entre “ Bloc, Iniciativa i Els Verds” vol deixar clar que Els Verds no han signat en cap moment ni han participat en cap negociació en aquesta legislatura amb el Bloc ni amb Iniciativa del Poble Valencià.

Els Verds del País Valencià no reeditaran cap pacte amb partits com el Bloc que han incomplert sistemàticament els acords signats davant Notari de la passada coalició electoral “Compromís pel País Valencià” i que s’han servit de les dues trànsfugues d’Esquerra Unida Mònica Oltra i Mireia Mollà per a ocupar de manera immoral la direcció del Grup Parlamentari.

Els Verds volem deixar clar que és el Sr Arnal, que en el seu dia es va quedar amb l’escó i els diners corresponents del Grup Parlamentari que pertanyien als Verds del País Valencià i que va legalitzar una nova sigla “Els Verds-Esquerra ecologista”, sense cap implantació real en les comarques valencianes, qui està participant en aquesta nova plataforma electoral del Bloc en la que no participa ni te res a veure Els Verds, partit valencià amb una amplia implantació territorial i membre a través de la Confederación Los Verdes- España del Partit Verd Europeu.

Els Verds estan en procés congressual i treballant activament per assolit la unitat de tot l’espai ecologista i verd i presentar a l’electorat valencià candidatures en solitari amb la sigla d’Els Verds com a única alternativa real a l’actual crisi econòmica, social i ecològica que pateixen els valencians i les valencianes.

La Presidència d’Els Verds del País Valencià demana a tots els mitjans de comunicació que deixe d’utilitzar el nom d’Els Verds, nom registrat per aquesta organització, quan es referisca a altres organitzacions o personatges que no pertanyen a la nostra organització política.

Gabinet de Premsa

Els Verds del País valencià

Joan Francesc Peris, Portaveu

LA DEMAGOGIA DEL GOVERN DE ZAPATERO AL PARLAR D’ECONOMIA SOSTENIBLE.





ELS VERDS DENUNCIEN LA DEMAGOGIA DEL GOVERN DE ZAPATERO AL PARLAR D’ECONOMIA SOSTENIBLE.

En la reunió de la Mesa de País celebrada aquest cap de setmana en Benirredrà Els verds del País Valencià, preparatòria del Congres de Los Verdes, referent estatal del Partit Verd Europeu, que es durà a terme en Torrevieja, els Verds del País Valencià s’han pronunciat al respecte de l’anomenada Llei d’Economia sostenible.

En declaracions realitzades pel seu portaveu, Joan Francesc Peris, “es posa de manifest com la paraula sostenibilitat, clau en un veritable canvi de model econòmic ha quedat buida de contingut” analitzant l’avantprojecte aprovat pel Consell de Ministres de la futura Llei d'Economia Sostenible. “Aquesta futura llei és un compendi de mesures contradictòries que, en conjunt, no van a acostar-nos en absolut a la sostenibilitat sinó tot el contrari” ha manifestat Joan Francesc Peris,

“Sense ànim de ser exhaustius podríem centrar-nos tan sols en alguns aspectes bàsics com el percentatge de reduccions de C02, en l’aposta ferma per les Nuclears o en l’absència total de referències a la silvicultura preventiva o a la reforma de l’agricultura” continua Joan Francesc Peris.

Pel que fa a les reduccions de C02 el ridícul objectiu del 20% per al 2020 plantejat pel Govern de Zapatero contrasta totalment amb el compromisos manifestats en el Consell de Ministres Europeus del 23 de novembre de 2009 on es planteja una reducció en la UE del 30%, i on països com Rússia es compromet a una reducció d’entre el 22 i el 25%, Japó que parla del 25%, o Noruega que es compromet a arribar al 2020 amb el 40% de reduccions. Per tot això Els Verds del País Valencià exigim una aposta de reduccions clara i ambiciosa que, si més no, es trobe entre el 30% i el 40% al 2020.

Però, quins són els mecanismes que es preveuen en la futura llei per aconseguir aquestes reduccions?” ,es pregunta el portaveu del Verds, elements tan insostenibles com la construcció d'infraestructures o l'impuls a la internacionalització de l'economia espanyola?” o fixar com a gran meta el tímid 20% del consum d’energies renovables, que no es altra cosa que una obligació que ens ve d’Europa i que si no es compleix per l’Estat espanyol ens veure’m sancionats?”

“La greu situació de crisi en la que ens trobem requereix clarament un canvi radical en el model de producció de l’energia; les energies alternatives i especialment la solar poden ser la base de les noves relacions més justes, solidàries i democràtiques.per aixó des dels Verds apostem amb rotunditat per l’energia solar, per una democratització en el sistema de producció de l’energia, canvi de model que no sembla tenir reflexe algún en la futura llei” ha manifestat el portaveu dels Verds.

En canvi, sí te un reflexe clar “ la política nuclear del Govern de Zapatero” ha afirmat Joan Francesc Peris “ una vegada més els lobbies de les nuclears, aquells que estan malbaratant el recursos naturals en tot el planeta marquen l’agenda de la política energètica del Govern de Zapatero” Exemples il.lustratius hi ha els casos de degradació de territoris indígenes per part d'Endesa, la contaminació de parcs naturals de Repsol, o la repatriació a la casa matriu dels beneficis obtinguts en la empobrida Amèrica Llatina pel Santander. I no obstant , totes aquestes realitats en la pretesa “Llei d’economia Sostenible s’estableix la vida útil de les centrals nuclears en 40 anys” declara el portaveu.

“Això suposa que la Central de Cofrents”, ha manifestat Joan Francesc Peris “ que al 2011 complia la seua vigència, amb 27 anys de funcionament, va a estar vigent 13 anys més amb el perill exponencial que suposa el pas del temps en aquesta Central que és la que des de 1990 té el major nombre d’incidents registrats”. “No, no podem dir que s’està parlant de sostenibilitat amb aquestes mesures”.

Per altra banda és absolutament contradictori que es parle d’un consum del 20% d’energia renovable i al mateix temps estar subvencionant una energia tan contaminant com el carbó. Efectivament, el Ministeri d'Indústria ha decidit pagar una prima de 45 euros per megawatt produït cremant carbó nacional. Això suposarà que les elèctriques cremaran uns 20 milions de tones fins a 2012.

També per al portaveu dels Verds és significatiu que no es trobe “ ni una sola ratlla” per parlar de silvicultura preventiva o del paper de l’agricultura com a motors combatius del canvi climàtic. “En efecte, la regeneració del bosc en l’Estat Espanyol, i especialment del bosc valencià és generador de llocs de treball al temps que frena els efectes del canvi climàtic que amb els útlims incendis han marcat un punt d’inflexió a partir del qual o prenem mesures o no hi haurà retorn possible”.

I que dir de la situació del camp, especialment al nostre territori?. És més que evident que l’agricultura és un eix vertebrador, que garanteix l’equilibri, i fomentant la producció de qualitat respectuosa amb el medi ambient, amb mètodes de producció més sostenibles ens permetrà conservar la biodiversitat i els recursos hídrics a més de millorar la fertilitat de la terra i reduir la utilització de plaguicides i fertilitzants tòxics i contaminants. És necessari establir l’equilibri entre producció, distribució i consum. Per fer front al canvi climàtic, i garantir la sobirania alimentària hauríem de promocionar els mercats locals, de proximitat, les hortes periurbanes, eliminant el transport innecessari.

“Per tant des d’Els Verds denunciem la manca de sostenibilitat de la llei que es pretén aprovar i exigim que el Govern de Zapatero es replantege què vol fer de debò amb el canvi climàtic i amb la greu crisi que totes i tots estem patint” ha reafirmat Joan Francesc Peris.

Junt a aquestes consideracions Els Verds del País Valencià han dedicat la seua reunió a preparar l’organització del Congrés del Verds de l’Estat espanyol, que es celebrarà el proper mes de gener en Torrevieja, el municipi de major població amb representació municipal dels Verds, Congrés que, seguint el pas marcat pel Partit Verd Europeu, del qual els Verds són el referent a l’Estat Espanyol, va a continuar amb la intenció de consolidar la unitat d’acció a Espanya i a Europa mantenint el sentit de confederalitat, per a la qual cosa Els verds del País Valencià aportaran a la Presidència de la Confederación quatre representants: Toni Roderic, President del verds, Pura Peris, responsable de les relacions amb el Partit Verd Europeu, Manuel Culiáñez, responsable del Consell de les Regidories Verdes i Emilia Nácher portaveu dels Verds de València ciutat.

Des de la Mesa de País “com a representant del Partit Verd Europeu els Verds seguirem treballant per seguir oferint, d'acord amb els postulats del Partit Verd Europeu, el nostre espai com un lloc de confluència obert a tots els partits o organitzacions verdes, així com a tots aquells que vulguen consolidar aquesta unitat d'acció que ja es troba a Los Verdes.

Els Verds/ Los Verdes és la casa comuna de totes les persones aposten per l'ecologia política i pretenem fer realitat el Green New Deal, és per aixó que fem una crida a totes les sensibilitats verdes, a totes aquelles sensibilitats que reclamen un canvi real de model a participar en aquest procés” ” ha conclòs Joan Francesc Peris.

dimarts, 24 de novembre del 2009

El masclisme mata; exigim el camí cap la igualtat


MANIFEST DEL 25 DE NOVEMBRE DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ

“25 de novembre de 2009: El masclisme mata; exigim el camí cap la igualtat”

Any rere any, el 25 de Novembre es commemora el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones: “No al Maltractament”, “Tolerància Zero” “Cap a la igualtat” Frases cada vegada més assumides per la societat però que no han evitat que en 2009 ja siguen, segons dates oficials a 11 de novembre, 67 dones mortes de les quals 12 s’han produït al País Valencià.

Des d’Els Verds, tots i totes manifestem la nostra completa repulsa a contra tot tipus de violència masclista, manifestació brutal de la desigualtat entre dones i homes i com no contra qualsevol tipus d’agressió que vulnere els Drets Humans, específicament aquelles agressions dirigides a col·lectius especialment vulnerables, per trobar-se en situació de major desigualtat.

Homes i dones d’aquesta formació demanem als poders públics l’augment de les mesures econòmiques de subsistència digna perquè s’impedisca la tornada de la dona amb el maltractador com a única eixida a la supervivència familiar, així com la contínua avaluació de les causes. Cal no oblidar que l’actual situació de crisi econòmica pot incrementar la violència a causa de situacions greus e insuportables de patiment familiar davant la manca de treball i, per tant, de recursos bàsics. Aquesta observació continuada és necessària si volem aplicar millors mesures de prevenció, versades sobre indicadors socials.

Els Verds del País Valencià fem un crida a totes i tots a participar en les manifestacions i concentracions previstes; el 25 de novembre tenim una cita important per fer públic el nostre rebuig diari a qualsevol tipus de violència cap a les dones.

Acudiu, Totes i tots plegats cridem clar i ras “NO als abusos, NO als crims, NO a la Inferioritat, NO al Masclisme, NO a la Discriminació, NO a la Intolerància”. I “Sí a la Igualtat, Sí a la Dignitat, Sí a la Solidaritat i Sí a la Llibertat, Si al dret de la dona a decidir”.

Actes País valencià 25 novembre dia internacional per a l'eliminació de la violència cap a les dones*

MANIFESTACIÓ València 19.30 hores plaça Alfons el Magnànim ( fins plaça Ajuntament)

CONCENTRACIÓ Alacant 19.00 hores plaça Calvo Sotelo

dimarts, 17 de novembre del 2009

l'Any Hernandiano 2010


COMUNICAT DE PREMSA

Els Verds del País Valencià anuncien la presentació en els municipis valencians d'una moció al Ple proposant que els Ajuntaments s'adhereixin a la proposta per a la rehabilitació i la reparació de la memòria de Miguel Hernández, com han demanat la família i la Comissió Cívica d'Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica.

Fa unes setmanes, la Diputació d'Alacant va aprovar una moció semblant demanant la reparació i rehabilitació de la seva memòria, ja que encara dura la condemna a penar de mort per revolta militar imposada el 18 de gener de 1940 i commutada el 9 de juliol del mateix any per la de 30 anys i un dia, tal com consta en el sumari 21.001. Aquest fet contrasta amb el valor de la seva obra, personalitat i llegat moral i amb els reconeixements i distincions que ha rebut a títol pòstum en els darrers anys per part de nombroses institucions i entitats-com el nomenament de Fill Predilecte d'Oriola el 28 d'octubre de 1987, el nomenament de Doctor Honoris Causa per la Universitat Miguel Hernández en 1998 o la recent aprovació en el plenari de la Diputació de l'obertura de l'expedient per al seu nomenament com a Fill Predilecte de la Província.

De fet, els Regidors del Grup Municipal dels Verds als Ajuntaments de Torrevieja i Orihuela ja han presentat aquesta moció, i així ha aparegut en els mitjans de comunicació en els últims dies.

Per a Els Verds amb l'Any Hernandiano 2010 en portes, així declarat pel Congrés dels Diputats, la rehabilitació de la memòria d'una persona condemnada per la seva militància política és un deure ineludible en una societat democràtica. Per això, Els Verds, a més d'haver-se adherit a la petició que públicament va fer la família del poeta fa uns dies, presentarem aquesta moció perquè els ajuntaments valencians, en representació de tots els ciutadans s'uneixin a aquesta justa reivindicació.

Al mateix temps anuncien que han demanat a la Confederació de Los Verdes -European Green Party, a la qual pertanyen a nivell estatal, que participen d'aquesta acció , al temps que insten a la resta de forces democràtiques amb representació en els ajuntaments a presentar la moció per a la qual cosa posen a la seva disposició una moció tipus.

MOCIÓ

---------------------------------------, en representació del Grup Municipal de ---------------------- presenta la següent moció de conformitat amb l'article 97.3 en relació amb el 91.4 del Reial Decret 2568/86 pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals .

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Atès que el passat 30 d'octubre es va celebrar el 99 aniversari del naixement del poeta Miguel Hernández i l'any 2010 ha estat declarat "Any Hernandiano" pel Congrés dels Diputats.

Atès que la rellevància de la seva obra, personalitat i llegat moral està fora de tot dubte com així ho testifiquen els importants honors i distincions que ha rebut a títol pòstum en els darrers anys per part de nombroses institucions i entitats -com el nomenament de Fill Predilecte d'Oriola el 28 d'octubre de 1987; el nomenament de Doctor Honoris Causa per la Universitat Miguel Hernández en 1998 o la recent aprovació en el plenari de la Diputació de l'obertura de l'expedient per al seu nomenament com a Fill Predilecte de la Província.

Atès que, tot i aquests reconeixements, encara pesa sobre la seva memòria la condemna a penar de mort per revolta militar imposada el 18 de gener de 1940 i commutada el 9 de juliol del mateix any per la de 30 anys i un dia, tal com consta en el sumari 21.001.

Atès que la Llei de la Memòria Històrica, aprovada el 31 d'octubre del 2007, obre la porta a la reparació i rehabilitació de la memòria de totes les víctimes del franquisme.

Per tot el dalt exposat el Ple Municipal,

ACORDA

Mostrar la seva adhesió a la petició de reparació i rehabilitació de la memòria de Miguel Hernández.

Comunicar l'adhesió d'aquest Ajuntament a la família i hereus de Miguel Hernández i a la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica d'Alacant.

--------------- a ------------- de novembre 2009

diumenge, 15 de novembre del 2009

Gossos sense llar


El pròxim día 21 de novembre es va a celebrar a València la Pasarel.la de Gossos sense llar, organitzada per la falla Els Generals i la SPAG. Tindrà lloc un gran mercadet per a recaptar fons per als gossos del refugi.


Data:
dissabte, 21 / novembre / 2009
Hora:
10:00 - 13:00
Lloc:
Carrer General Llorens, Valencia

dimarts, 10 de novembre del 2009

per qui dobleguen les campanes II


Nosaltres els Verds d'Alaquàs ja fa algun temps que advertint la falta de atenció que nia a la nostra sanitat publica, tot be influenciat per el canvi de model instaurat per els diferents governs dretes que anem votant els valencians elecció darrere elecció, no es que ami me agrada però es així .

Con el nostre poble no te la majoria la dereta, encara que alguns aspectes com els de la privatitzacions del serveis públics actuen igualment que les dretes i desprès el únic que saben fer es queixar-se de lo mal que el fan els altres i ells copien models de privatització.

Tot be per que no fan mes que demanar que se amplien els

servei metge en Alaquàs, per que tenim un ambulatori que el dia que el pariren ja era xicotet per al nostre poble.

Que per ha demanar visita per al teu metge de capçalera et donen data per a 10 dies, que suposadament se ha ampliat els metges especialistes que

tindrien que donar consulta i les especialitats mediques que abans tenien en Aldaia ara tenis que anar a l’hospital provincial en el bon servici de autobusos que ens apropa a Valencia.

Sobre tot per a les persones majors i minusvàlids que tenen

que desplaçar-se a València

Tot son avantatgés per als usuaris de la sanitat publica al nostre poble.

Jo com a usuari ja a donat suport a la plataforma ciudatana per la sanitat publica, signant la fulla de replegada de signatures que ja se esta fent rodar per ai.

Voldria que aquesta plataforma no fora monopolitzada per el partit que governa al nostre poble, per que tots els ciudatans tenen dret a demanar els seus drets , sense que un partit els utilitza partidariament en el seu profit .

Nosaltres com ja veiem fa temps que venia el llop, feren un acte a Aldaia contra la privatització de la sanitat publica.

En el que ja ens donaren les claus per a saber el que se endevinava que anava a passar en quant les empreses, privades , constructores i bancs es feren càrrec de la nostra Salut.

Molta Salut i millor publica.

divendres, 6 de novembre del 2009

Els Verds apunten que el sistema de lloguer de bicicletes no garanteix la seguretat dels usuaris


Última actualización 04/11/2009@04:12:17 GMT+1
Els Verds d’Aldaia i d’Alaquàs han denunciat les deficiències que té l’anomenat Pla de Mobilitat Ciclista anunciat per la Mancomunitat de l’Horta Sud i que pretén gastar-se 400.000 € en la posada en circulació de 400 bicicletes en règim de lloguer, la construcció d’estacions i un servei automatitzat amb targes intel•ligents per a les poblacions d’Aldaia, Alaquàs, Quart i Xirivella.
Per a la formació ecologista, aquest pla no aporta “res a la millora de la mobilitat ciclista per les anomenabdes poblacions, ja que no afronta el principal problema amb què ens trobem les persones usuàries actuals de la bicicleta, que no tenim cap garantia de seguretat quan ens posem a circular, tant dins com entre les poblacions afectades”.

De igual manera, no fa possible salvar cap de les barreres arquitectòniques i automobilístiques existents en l’actualitat. Els vehicles motoritzats continuen tenint totes les preferències en totes les vies de circulació. Es dóna el cas que existeixen dificultats realment importants per a poder circular amb un mínim de seguretat i comoditat entre Aldaia i Alaquàs quan s’intenta superar la barrera física que signifiquen els túnels que travessen les vies del tren, per la pendent i per la falta d’una via de seguretat, expliquen.

Tampoc contempla, per als Verds, una xarxa de camins, carrils-bici, vies segregades o vies preferents per a poder circular amb bicicleta entre les quatre poblacions “sense ponsar en perill la integritat física dels ciclistas”. Així, califiquen la mesura “d’acte aïllat sense molt de trellat que sembla més un fet propagandístic […] amb una matèria que necessitaria d’una planificació prèvia i que hauria de tenir en compte l’opinió d’usuaris de la bici, associacions veïnals i ecologistes, grups de joves i col•lectius ciclistas”.

La caça del xoriço





Per fi, s´ha tornat a obrir la veda: la cacera del xoriço ha començat de bell nou. La funció està assegurada i els mitjans de comunicació tenen les escopetes preparades per a emprar-les a tort i a dret. El fenomen resulta d´una extensió que transgredeix els límits marcats fins ara. De sobte, les investigacions periodístiques i els tribunals apunten de manera irrefutable a tots els grans partits polítics. Sembla que la reguera de pólvora pot arribar a multitud de carcasses explosives, inesperades fa uns mesos. Des de València a Madrid, passant per Andalusia, Barcelona o Mallorca, els casos es multipliquen més que la collita de bolets d´enguany. I açò només és la punta d´un iceberg en un oceà immens de presumptes irregularitats.
Tothom n´és sospitós, segons l´opinió pública. La credibilitat de la classe política toca terra i sense paracaigudes. Recents enquestes ho acrediten. Però, no tots els partits són vistos amb el mateix prisma. Els que tenen poder a les institucions estatals, municipals o autonòmiques, tremolen, però no amb la mateixa intensitat. Se sap, també, que un acte d´apropiació de béns públics, de requalificació indeguda o de suborn, no produeix un efecte equivalent en totes les formacions polítiques. La dreta sempre n´ix millor parada. I, si no, observem la nostra comunitat –o hauríem de dir «comoditat»– valenciana, on, amb tot el que està plovent, el cas Gürtel podria passar desapercebut en uns futurs comicis electorals. Quina vergonya!.
O siga, que si aconseguim fer president de la presó de Picassent qui tothom sap, seria com fugir de foc i caure a les brases de l´actual alcaldessa de València. Si això és així, bona nit cresol!. Però tot apunta en aquesta direcció i, si no, mirem la impunitat amb què ha anat campant el temporal el pocavergonya de Berlusconi. Un personatge que ha sabut aprofitar tots els ressorts del poder polític i mediàtic per seguir al davant de la política italiana. Pam amunt o pam avall, com ací, on la servicial Canal 9 supera sense cap mena de dubte els millors temps de Goebbels.
Al País Valencià, molta gent pensa que ens ho hem guanyat en escreix. I de responsables n´hi ha: els primers, els dirigents del PSOE, que continuen afonant un partit que durant la transició aconseguí aglutinar una xarxa social incontestable a les urnes, però que es va emborratxar de poder fins que va caure més marejat que un allioli als peus d´una dreta molt millor estructurada, que supera els límits electorals aconseguits, any rere any.
O què dir dels continus espectacles oferts pels sectors de la futura esquerra extraparlamentària? Doncs, més del mateix. De fet, la davallada ja va començar amb la catàstrofe anunciada del Compromís. Per cert, un desastre planificat i desitjat per un bloc més que per un altre, encara que per ser políticament correcte hauria d´apel·lar a la responsabilitat compartida. Perquè, si una part no vol, segurament, dues no discuteixen.
I com que he d´agranar cap a dins, voldria pensar que, de resultes de tot aquest merder polític, una part significativa de la ciutadania hauria d´apropar-se a altres formacions polítiques, com per exemple Els Verds: una alternativa amb un creixement continuat a tota Europa, encara que incipient a la nostra contornada; una opció amb un espai polític immens, que tard o prompte es transformarà en espai electoral suficient per poder contribuir a redreçar el desgavell mediambiental, econòmic i social actual. Que bona falta fa!

Voro Torrijos i Tàrrega

Els Verds del País Valencià

dijous, 29 d’octubre del 2009

Copenhague a la volta del canto



Ja està tot preparat per a l'última setmana de negociacions internacionals sobre el canvi climàtic, que es mantindran a Barcelona durant la primera setmana de novembre, abans que comenci la conferència de Copenhaguen. Hi ha qüestions importants que resoldre. En Barcelona, totes les nacions han de deixar a un costat els seus interessos particulars i permetre que prevalguin els interessos comuns.


Yvo de Boer, Secretari Executiu Convenció Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.



dimecres, 28 d’octubre del 2009

Dèficit democràtic a les escoles

Diuen que sense participació no hi ha democràcia. Doncs això és el que passa en la majoria de les escoles i més encara si ens referim al seu alumnat. Pel que sembla, els discursos i les lleis elaborades per polítics i responsables de l´ensenyament no són suficients per a fer realitat un dret tan bàsic en la dinàmica dels centres educatius. F. Tonucci té molta raó quan afirma que l´escola és un espai dissenyat per a l´alumnat, però on no té capacitat de decidir res, cosa que posa en qüestió l´ideal democràtic de la nostra societat. No és coherent ni possible tractar d´educar en la democràcia sense viure´n cap experiència a l´entorn pròxim.
Tothom afirma que la participació és un element fonamental, però una cosa és el que es diu i una altra el que es fa. El professorat i els equips directius manifesten bones intencions perquè han de presentar unes programacions políticament correctes. Però, en iniciar cada curs, les rutines, els densos currículums i les poques ganes de complicar-se la vida fan que difícilment es materialitzen processos mínimament decents d´implicació en el quefer diari de cada centre. En el fons, no hi ha l´interés suficient, ni tampoc no s´hi posen els mitjans necessaris.
I quins factors dificulten la participació? En principi, la falta de cultura participativa. Si bé, amb la Logse i el context històric i social en què es va desenrotllar, semblava que s´anaven a esborrar els quaranta anys de dictadura franquista, la cosa no fou així. Les contrareformes posteriors han anat minvant les migrades vies que aquella frustrada llei tractava de posar en marxa i han consolidat un dèficit democràtic molt important al si de les nostres escoles.
També cal recordar les condicions en què es troba l´alumnat davant la resta d´estaments i les relacions de poder que han de suportar enfront de pares, mares i professorat. No podem ignorar que els consells escolars estan mancats d´una representativitat equilibrada i democràtica; controlats en última instància per les direccions dels centres, això sí, amb el vistiplau de les autoritats educatives externes i fidels a una determinada línia política marcada pel partit governant de torn.
Aquests òrgans han perdut el sentit democràtic que tenien i s´han convertit en un marc estèril i desprestigiat davant la majoria dels sectors escolars, tot refermant unes condicions estructurals que marquen molt negativament qualsevol intent de participació des de la base.
Tots aquestos elements formen part del currículum que els centres apliquen i que esdevenen fets educatius que l´alumnat interioritza i assimila com a normes socials inevitables. A tot estirar arriben a exercir una participació indirecta, poc creïble des d´un punt de mira democràtic, i frustrant per a aquell alumnat que intenta desenrotllar-ne un mínim, ja que topeta generalment amb la paret de la indiferència i de la impossibilitat.
No obstant això, caldrà plantejar solucions. La participació ha de convertir-se en un ingredient sine qua non de la tasca educativa. Canviar les maneres de pensar i facilitar-ho amb una normativa democràtica que supere l´actual funcionament piramidal.
És fonamental que l´alumnat participe i això significa potenciar sense condicionants l´esperit crític davant el sistema educatiu i la pràctica educativa, els canals de participació, la revisió dels drets i dels deures, etc. I no és possible promoure la participació sense garantir que aquesta s´organitze o que es conforme a romandre passiva fins que interesse posar-la en marxa o que es mantinga en els canals dissenyats des de fora.
Cal potenciar les associacions i els sindicats d´estudiants, com un altre agent educatiu més, perquè estimulen la formació del jovent i l´ajuden a integrar-se en una futura participació política, cada vegada més devaluada. És important que cadascú aprenga a participar i a fer política pròpia, perquè, com diu Joan Fuster: «tota política que no faces tu, serà feta contra tu».

Voro Torrijos i Tàrrega

membre d´els Verds del País Valencià i professor de l´ies Carles Salvador d´Aldaia.