El passat dissabte 24 de gener, Els Verds del País Valencià es reuniren a L’Eliana la Mesa de País del partit, òrgan màxim de decisió política entre Congressos, on es debateren, d’entre altres, qüestions relatives a les properes eleccions europees, la situació del que fou grup ‘Compromís’, la presència –cada vegada major- d’aquesta formació a la Confederació de “Los Verdes-Partido Verde Europeo”, però, sobre tot,per analitzar la crisi i llançar propostes al voltant dels documents presentats a la Mesa a les darreres setmanes. Els documents “10 Solucions verdes a la crisi” i “Posem verds i ecològics els mercats” foren treballats pels delegats i delegades de les Assemblees Locals provinents de tot el territori valencià (Oriola, Bunyol, València, Aldaia, Dénia, Gandia, Oliva, Silla, L’Eliana i Torrevella,
Alaquàs, d’entre altres).
Se aprova per majoria el text següent:
L’EXIDA DE LA CRISI SERÀ VERDA O NO SERÀ.L‘actual crisi global del capitalisme està posant a la llum les contradiccions d’un sistema que es fonamenta en l’acumulació de la riquesa mundial per un grup cada vegada més reduït de persones mentre la immensa majoria veu deteriorades les seves condicions de vida. Sota un fals miratge d’augment del consum, actuen sense cap escrúpol les empreses financeres que, com ara ja se sap, són les que realment controlen tota l’economia i, per tant, les que s’emporten la majoria deis guanys. Totes fa a través d’elles, des de cobrar la nòmina a comprar accions, pagar factures o realitzar inversions. Són els bancs i les cafres, cada vegada més internacionalitzats, l’eix del sistema i ara ens han mostrat la seva real cara de treballar solament amb l’horitzó de guanyar més i més diners.
Si això és així, tot el que no siga canviar les regles del joc i passar a un veritable control del sistema bancari i a la creació de límits fiscals per als grans accionistes i alts executius no hi haurà solució a llarg termini.
L’economia ha de democratitzar-se i ha de ser la majoria social, que són els treballadors i treballadores, autònoms, professionals del sector primer, xicotets i mitjans empresaris, cooperatives…, la que marque les seves línies estratègiques.
L’Estat democràtic ha de senyalar noves normes amb objectius de garantir un ordre econòmic i social just. Perquè no és just que milers i milers de treballadors i treballadores acaben al carrer com a primera conseqüència d’una crisi financera i del model econòmic de creixement especulatiu i depredador del medi que ells no han generat.
No serà just si la solució de la crisi no passa per investigar realment els diners on estan acumulats, en les Illes Caiman, Gibraltar, Suïssa o on siga, com han arribat allà, qui els té i si, a més a més, als responsables de tant de desficaci no se li demanen responsabilitats de tot tipus. No pot ser que milions de persones vagen a l’atur, que milers d’empreses tanquen les seves portes i que alguns disposen de immenses fortunes sense cap tipus d’impediment.
La crisi va a ser molt dura per als de sempre, al País Valencià que està al cap dels índex d’atur espanyols per la gran embranzida a la construcció que s’havia donat en els darrers anys, ja estan patint-la moltíssimes persones, treballadors i empresaris, de tots els sectors de la producció i dels serveis, per no dir la que arrosseguen els sectors professional de l’agricultura valenciana, abandonats per la UE i en mans totalment dels intermediaris i les grans superfícies. Però, no serà la última si la societat valenciana ara es conformaria a que les coses són així sense remei i que el capitalisme és l’únic sistema possible.
Les darreres xifres d’emissions contaminants a l’atmosfera senyalen que en el 2030 seran un 45% superiors a l’actual, el que suposa la condemna al Planeta a les pitjors previsions de les conseqüències del canvi climàtic, que als països mediterranis poden ser especialment dramàtiques per l’augment accelerat del nivell de la mar, i, al temps, l’avanç de la desertització i la repetició dels fenòmens catastròfics de la meteorologia com ho són les gotes fredes.
Ni el govern del PSOE de Zapatero, que ha incomplit totalment els compromisos de l’anterior legislatura amb Els Verds de substitució de l’energia nuclear per energies renovables, al contrari, treballa per l’augment del consum d’energia nuclear en Espanya procedent de França, ni tampoc la Generalitat Valenciana governada per Camps i el PP pensa forçar el tancament de la Nuclear de Cofrents, una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop de tenir sobrepassada la seva capacitat d’emmagatzemar els seus propis residus altament radioactius, han fet cap esforç pel compliment dels compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l’eliminació dels perills tràgics de l’energia nuclear. D’aquesta manera, estan provocant l’augment sostingut de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i agreujant la crisi ecològica que pateixen amb major profunditat els països del litoral mediterrani com el nostre. Amb una economia on el turisme, tant de litoral com de natura, s’ha convertit en una de les fonts econòmiques més bàsiques, que ben orientat i deslligat de la construcció de segona residència i l’especulació urbanística amb una profunda reforma de la legislació urbanística, pot ser un sector clau en la recuperació de l’economia valenciana, no actuar decididament per les energies renovables i contra les emissions de CO2 és atacar greument a l’economia valenciana al degradar els valors naturals del nostre territori. La regressió de la costa valenciana, la repetició de les gotes fredes, l’augment més que preocupant de l’ozó troposfèric, l’augment de la desertització, la desprotecció del bosc i dels espais naturals no solament té costos ambientals, sinó directament econòmics i socials.
És clar que el model econòmic espanyol tenia uns fonaments neoliberals i al sector més especulatiu de la construcció com a locomotora, essent el PV una de les comunitats capdavanteres en la seva promoció. Ara que ha fet fallida, és hora de que siga la societat valenciana, també pensem que el conjunt d’Espanya, la que puga decidir lliurement si vol continuar amb aquest model o estaria disposada a canviar l’actual sistema per un altra economia més ecològica i social com la que proposem Els Verds i altres forces alternatives.
És un espectacle lamentable el que els dirigents del PSOE i el PP estan oferint a la ciutadania, ambdós acusant-se com a responsables de la crisi quan els dos han defensat i aplicat el mateix model neoliberal i, cap dels dos, en les darreres convocatòries electorals havia previst l’arribada de la crisi, ans al contrari, ens anunciaven augments del benestar, del PIB i de la producció. Ni Zapatero ni Rajoy, ni Camps ni els socialistes valencians tenien idea del que es venia damunt, ni feien cap proposta de canvi real de la línia econòmica que ara ha trontollat totalment. De fet, Solbes i Rato, han estat Ministres d’Economia i Hisenda perfectament intercanviables. Al contrari, els dos partits ara presenten la crisis com una catàstrofe cíclica, típica i tòpica d'un sistema de producció inqüestionable i, que amb les mesures que adopten, acabarà recuperant-se, mantenint així, i que ara Els Verds del PV volem recordar, l'atur i la precarietat laboral com a moneda de canvi, com una mena de xantatge del capital sobre les classes treballadores.
Per això, i per la seva incapacitat ideològica demostrada de proposar noves línies d’actuació urgent que realment canvien l’economia real per a donar unes solucions afavorides per a la majoria de la societat i garants d’un futur més equilibrat i solidari,
Els Verds del PV pensem que el que ara cal la dissolució de les Corts Valencianes, i també del Congrés dels Diputats, i la convocatòria d’eleccions anticipades per a que siga la ciutadania la que puga escollir de manera democràtica entre els diferents programes anticrisi que puguen oferir les diferents alternatives polítiques que existeixen en la societat. En concret, al País Valencià, el senyor Camps hauria de presentar la dimissió, doncs fa ben poc, durant les passades eleccions autonòmiques s’apuntava com a èxit de la gestió del PP al front de la Generalitat, l’augment de les xifres de l’economia valenciana que ara s’ha vist, com anunciàvem Els Verds del PV que era un gegant depredador amb peus de fang i que, més prompte que tard, es vindria cap a baix de manera estrepitosa i tràgica per a milers i milers de famílies valencianes.
Per això, Els Verds del PV, davant d’aquesta greu crisi estructural de la societat nuclear i capitalista, també política per als dos partits majoritaris que han fracassat junt a l’economia neoliberal, pensem que és moment de posar dempeus una nova alternatives d’economia ecològica i social, des d’unes institucions democràtiques elegides lliurement per la societat valenciana.
Volem poder explicar la nostra posició a tots i totes quan pensem que és una falsa il•lusió creure que després de la crisi, que per ara quasi totes les previsions serioses, llevat de la propaganda oficial cada vegada més vergonyant del Govern de Zapatero, s’agreujarà encara més durant l’any 2009, tot tornarà a ser el mateix. A més, que la nostra societat no pot tolerar que el final de la crisi siga una major concentració del capital a costa del sacrifici de la majoria.
És hora de fer propostes, i de poder fer-les realitat si la societat valenciana decideix, com pensem Els Verds, que ja està be d’aquest model neoliberal i que és hora de construir, no sense sacrificis, però repartint-los entre tots, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just com proclama el mateix Preàmbul de la Constitució de 1978. Cal posar l’economia i el treball al servei de les persones, de la qualitat de vida, del temps lliure i divers, de la creativitat i de la millora del medi natural i dels recursos renovables. Davant de la crisi dels valors i propostes fonamentades en el benefici agressiu i l’explotació intensiva, Els Verds del PV defensem els valors de la igualtat, la qualitat de vida, l’ecologia, el repartiment i la solidaritat.
Per això, Els Verds del PV proposem, i presentaríem com a mesures urgents d’un nou govern valencià sorgit de les eleccions anticipades que s’haurien de celebrar en les europees, a tota la societat valenciana, les primeres i més
urgents 10 mesures os línies d’actuació que haurien de ser posades en marxa per totes les Administracions de manera immediata per començar a eixir de la crisi d’una manera més solidària amb les persones i el territori valencià on vivim:
10 MESURES URGENTS PER A UNA EIXIDA DE LA CRISI D’UNA NOVA ECONOMIA SOCIAL I VERDA: 1ª) Implantació de la Jornada laboral de 35 hores: Si hi ha més atur, no queda més remei que repartir el treball existent. És l'única manera assenyada de fer possible un augment imminent de l'ocupació.
Els sindicats més oficialistes amb el sistema, ens volen fer creure que amb la reculada de les 65 hores setmanals del parlament europeu, ja està tot arreglat. I tot just, haurà de ser el contrari. Els Verds del PV considerem que a partir d'ara hem de seguir qüestionant de manera irrenunciable la vigent però caducada setmanada oficial de 40 hores (que és molt més en la pràctica), que impedeix millorar el benestar social de la majoria.
La solució és la jornada laboral de 35 hores, que ara sembla oblidada per les grans centrals sindicals, per a que treballen més persones, augmentant la part dels beneficis que es destina a la massa salarial per aconseguir ampliar la població ocupada.
Els Verds del PV considerem que haurien d’encetar aquesta mesura les Administracions amb plans concrets i quantificats d’augment de les contractacions i, de manera obligatòria, totes les empreses privades acollides a les mesures anticrisi que es posen en marxa amb diners públics. La proposta seria implantar totalment la jornada laboral de 35 hores en un període de quatre anys en tots els sectors de l’economia valenciana.
2ª) Creació d’una banc públic valencià, i participació pública en els Consells d’Administració de les entitats financeres i grans empreses privades beneficiades amb subvencions de diners públics i reforma de la llei de caixes d’estalvi.
Els diners públics que estan destinant-se des del govern central a tapar els forats dels bancs que ha generat la seva pròpia voracitat especulativa no estan arribant a les empreses mitjanes i xicotetes que veuen com se’ls neguen el finançament ordinari que garanteix la seva liquidesa a curt termini, encara que no estiguen en crisi ni mancades de feina, el que està agreujant artificialment la crisi, provocant tancaments no justificats, o donant la perfecta excusa per a la promoció de expedients de regulació d’ocupació, reduccions de plantilla, no justificats realment per la manca de mercat per a la producció.
Alguns països europeus han encetat la recuperació del sistema financer públic, la tan criticada nacionalització de la banca pel neoliberalisme ara fracassat totalment, que Els Verds del PV proposem la urgent creació d’un banc públic valencià, com una via a utilitzar per a la promoció del cooperativisme, l’auto-ocupació, la xicoteta i mitjana empresa, amb el compromís de la introducció de l’objectiu de l’ecoeficiència en els seus sistemes de treball i el recolzament als agricultors professionals per a fer possible la urgent reforma agrària cap a un nou model d’agricultura integrada i ecològica per al camp valencià.
En aquest sentit, també proposem la reforma de la llei de les caixes d’estalvi per assegurar el fi social d’aquestes entitats financeres, amb un major control dels Ajuntaments valencians, sindicats de treballadors i agricultors, y representants dels autònoms i les PIMES.
3ª) Establiment d’una renda social bàsica i de la renda bàsica agrària que permeta una vida digna als treballadors i treballadores i a als agricultors professionals.
Una Renda Bàsica que faça impossible ensorrar tantes i tantes famílies que estan en un ai al cor sense saber què passarà amb la seua vida en general i amb la seua hipoteca en particular. Una assignació suficient per tal que cada persona puga viure dignament.
Aquesta renda hauria de ser el camí per tal de fer possible el desenvolupament de treballs de proximitat que tiren endavant les economies locals i que facen realitat la relocalització de la producció útil, tot complementat amb una augment significatiu dels recursos municipals, que descentralitze l'economia.
La renda bàsica agrària hauria de ser el fonament econòmic, la seguretat de les famílies camperoles, per a poder desenvolupar la reforma agrària cada vegada més urgent al camp valencià per aconseguir una agricultura integrada i cada vegada més ecològica, que al temps que assegura una alimentació més saludable i millor als consumidors valencians, permet una vida digna i amb futur a les persones que viuen del sector primari al nostre País.
La relocalització de l'agricultura i la proximitat de la producció al consum suposarà inequívocament uns avantatges ecològics significatius que ajudaran a minimitzar les conseqüències del canvi climàtic.
4ª) Aprovació d’una Llei de seguretat social per als treballadors autònoms que els homologue totalment als empleats per les empreses i mesures reals de recolzament a les Cooperatives de producció i consum, a les Societats Anònimes Laborals i a les xicotetes i mitjanes empreses que es comprometen a establir un Pla d’ecoeficiència en els seus sistemes de producció.
5ª) Reforma de la legislació urbanística valenciana que garantisca la protecció dels valors naturals i paisatgístics del territori, retorne als Ajuntaments la completa capacitat de planificació i desenvolupament urbà del seu municipi, promociones la construcció bioclimàtica i establisca uns índex obligatoris de sostenibilitat en tots els pobles i ciutats del territori valencià.
6ª) Aprovació d’un nou Pla forestal Valencià que planifiques i pose en marxa la reforestació del bosc valencià, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva, plantacions controlades d’espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians.
7ª) Pla Valencià d’Estalvi Energètic i de Foment de les Energies Renovables. És urgent la reducció del consum energètic de l’economia valenciana, de les nostres ciutats i pobles, i caldrà impulsar i subvencionar els plans municipals i d’empreses d’estalvi energètic així com fomentar i impulsar les energies netes, fonamentalment la solar, per a reduir l’aportació valenciana a la contaminació atmosfèrica i fer possible el tancament de la Central Nuclear de Cofrents en un període de tres anys. La Generalitat Valenciana hauria d’aprovar un Pla de Desenvolupament Integral de la Vall de Cofrents-Valle de Ayora que assegure la qualitat de vida de les famílies i l’economia municipal dels pobles de la zona on s’ubica la nuclear.
8ª) Pla Valencià de Transport Públic: Un Pla de transport públic que hauria de conveniar-se amb el govern central per a potenciar les rodalies de RENFE, la construcció de xarxes de tramvies en les grans àrees urbanes de Castelló-Vila-Real, L’Horta, La Safor, Alacant-Elx i Torrevella-Oriola, potencie les línies de Utiel-València, Sagunt-Caudiel, Xàtiva-Alcoi, València-Gandia, Alacant-Torrevella i execute el tren Gandia-Dénia. Alliberament del peatge de l’autopista AP-7 i aprovació d’una taxa finalista per als vehicles d’us privats amb motors amb combustibles fòssils destinada totalment a finançar el Pla Valencià de Transport Públic.
9ª) Reforma de la Llei valenciana de residus, aplicant de manera real els principis de reducció de la producció de residus, tractament pròxim i ecològic dels RSU, potenciació de la recuperació i reciclatge amb l’objectiu de residu 0. Foment de les empreses cooperatives en el sector dels residus i establiment d’un canon de residus per a finançar les plantes de tractament, recuperació i les línies de reciclatge, i la recuperació selectiva dels RSU.
10ª) Pla de rehabilitació dels centres històrics de ciutats i pobles i àrees urbanes degradades per a promocionar el treball dels sectors autònoms, xicoteta i mitjana empresa de la construcció sense ampliar el territori urbanitzat, i, al temps, treure al mercat de la vivenda en règim de vivenda protegida i de lloguer els milers de vivendes tancades o degradades que actualment estan buides o tancades. Reforma de la fiscalitat per ajudar al finançament de l’adquisició o lloguer de la primera vivenda, i la penalització del la possessió de vivendes tancades i no rehabilitades.
