Los Verdes pone en marcha su estrategia electoral de cara a las europeas de mayo

http://www.laverdad.es/alicante/v/20131215/torrevieja/verdes-pone-marcha-estrategia-20131215.html

Medio centenar de representantes del partido ecologista de la Comunitat se reúne en la ciudad para empezar a perfilar sus propuestas para estos comicios 

La Mesa del País Valenciá de Los Verdes, máximo órgano de esta formación entre congresos, se reunió ayer en Torrevieja para poner las bases de cara al programa electoral que concurrirá a los próximos comicios europeos del 2014. Medio centenar de representantes de las asambleas locales de toda la Comunitat se dieron cita en el auditorio del Palacio de la Música, en una reunión a la que acudieron el presidente de la formación, Toni Roderic, el portavoz, Joan Francesc Peris, así como los miembros de la presidencia de este partido político, el alcalde de Orihuela, Monserrate Guillén y los ediles de Los Verdes de Torrevieja José Manuel Dolón y José Hurtado. La Mesa de País del partido ecologista, que se reúne de forma itinerante por las distintas comarcas de la Comunitat, quiso hacer un reconocimiento «a la labor realizada por los concejales de Los Verdes de Torrevieja en favor de la transparencia en las instituciones», según señaló Joan Francesc Peris. Uno de los objetivos del encuentro, fue «hacer girar las políticas conservadoras del parlamento de las Cortes Valencianas», así como poner de manifiesto «la nueva alternativa económica» que se propone desde las filas ecologistas.

El punto más destacado de cuantos se trataron se centró en diseñar sus estrategias de cara a las elecciones europeas del mes de mayo del 2014, debatiendo un documento en el que pusieron de relieve alguna ideas como la mejora de las políticas sobre residuos con especial énfasis en el tratamiento de la recogida de basuras en los municipios, impulsar el medio ambiente desde todos los conceptos y otras. La reunión fue iniciada con un recuerdo para el expresidente sudafricano, Nelson Mandela, al que se le tributó un homenaje guardando todos los integrantes de la asamblea, un minuto de silencio en pie.

El portavoz municipal de Los Verdes de Torrevieja, José Manuel Dolón, destacó el carácter itinerante de esta Mesa de País que pretende recorrer todos los territorios de la geografía autonómica y lo importante que para la asamblea local era acoger este encuentro en la ciudad salinera. Dolón señaló que el reconocimiento que ayer recibieron de sus compañeros de partido es «por haber incidido en las políticas locales, por nuestra lucha por la transparencia y porque los ciudadanos tengan toda la información que deben saber sobre los casos de corrupción». Dolón anunció que próximamente «volveremos a hablar de casos de corrupción que ya son conocidos y otros nuevos».

El máximo órgano de la formación ecologista volverá a reunirse en el mes de febrero, posiblemente en Gandía, donde se someterán a aprobación la totalidad de los puntos que formarán parte de su programa electoral.

Dictadura policial?

2012.05.04

Article d’opinió de Voro Torrijos. Publicat a Levante-EMV, 04-05-2012. Cada dia que passa, el PP ataca amb una nova amenaça. Ara pretenen castigar amb dures penes de presó qualsevol tipus de protesta ciutadana, fins al límit de penalitzar la resistència pacífica i passiva com a delicte d´atemptat a l´autoritat i alteració greu de l´ordre públic. Quina vergonya! Així, resultarà que fotre-li una trompada als ous a un policia serà considerat equivalent a seure enmig d´una vorera o d´un carrer, encara que hom estiga cantant Give peace a chance de John Lennon o repartint clavells vermells a la policia, mentre se´ls diu que són víctimes del sistema. La qüestió és atemorir a qualsevol o qualsevulla que vulga protestar en uns moments en què el PP se les veu vindre. Veuen que s´acosta l´aniversari del 15M i que les canallesques retallades que han estat perpetrant durant aquestos cent dies de manu militari no passaran desapercebudes, encara que les envolten amb el paper de l´herència rebuda o de l´estafa de la crisi.

Rajoy i la colla d´il·luminats i voltors que l´envolten estan disposats a prendre el carrer per les bones —amb la manipulació mediàtica— o per les dolentes —amb la repressió pura i dura, com abans ho van fer els seus paisans Fraga i Franco. Pensen que la majoria absolutista amb què compten els dóna patent de cors per a trepitjar una cosa tan elemental com és el dret a la protesta i a la manifestació. Es fan els gallets i els prepotents, cuirassats darrere la maquinària de l´estat que ara controlen, mentre es baixen els pantalons davant els desitjos insaciables dels poders econòmics i financers; amnistien els bandarres que vulguen blanquejar diners tèrbols, mentre pugen els impostos a les classes mitjanes i treballadores; amnistien els col·legues que han comés delictes fiscals o truquen judicis per salvar polítics corruptes; menyspreen els serveis públics amb retallades històriques i alhora obren la porta al càncer de les devoradores privatitzacions; i un llarg etcètera per a no dormir.

Fet i fet, la intenció del PP d´instaurar una dictadura policial a l´Estat espanyol li resultarà un bumerang inevitable més prompte que tard. Aquesta gota regalima encara més el got de la paciència col·lectiva i, amb tota certesa, seguirà despertant la consciència i la responsabilitat comuna de plantar-li cara a un govern i un partit que està provocant l´exacerbació ciutadana, malgrat la còmplice i covarda indiferència amb què els dirigents del PSOE estan afrontant el tema. Al cap i a la fi, de vegades, ni intenten dissimular que són els mateixos gossos amb diferents collars. I, si no, que parlen. O potser no els interessa?

http://www.levante-emv.com/opinion/2012/05/04/dictadura-policial/902229.html

• 
  
  11

  11

  11

  11

  11

  11

  11

  11

  11
• Publicar a TwitterPublicar a Facebook

De la vaga a la revolta

Voro Torrijos i Tàrrega

Mai no s´havia vist una campanya tan desaforada contra la convocatòria d´una vaga general. El consens mediàtic i la manipulació informativa arriben a extrems indecents. El càncer del neoliberalisme fa metàstasi general i converteix els mitjans de desinformació en una mortal arma de destrucció mental. Ja no se´n salva ni l´apuntador. En aquests moments, resulta fàcil d´entendre la pressió exercida sobre mitjans com Público per a fer-lo desaparèixer del món periodístic en un panorama de domini absolut de les tesis monolítiques de pensament únic.
És cert que els sindicats majoritaris han perdut el nord durant els darrers anys i, en moltes ocasions, pot semblar que han deixat amb el cul a l´aire tota la gent que deien representar. Difícilment es pot entendre la passivitat i la resignació amb què van acceptar les darreres reformes en relació a la jubilació, per no anar-se´n més lluny. La continuada complicitat amb els diferents governs ha fet que el descrèdit davant la ciutadania siga una rèmora important si volen despertar del somni de la mamella institucional. No és fàcil d´oblidar la foto fixa de J. Fidalgo, màxim representant de CCOO durant la dècada dels 80, al costat del PP en la darrera campanya electoral. O la dels dirigents de la UGT amb Zapatero. O la poca implicació sindical en la dinàmica diària de la classe treballadora, quan han funcionat com a simples moderadors entre aquesta i la patronal, en compte de ser els representants directes dels interessos que teòricament haurien de defensar. Però tot això no és justificació per a deixar de secundar la propera vaga general. 
No hem de permetre que la banca i les grans empreses se n´isquen amb la seua definitivament, amb el debilitament dels moviments sindicals, la reducció del ja tímid estat del benestar i la privatització de tots els serveis bàsics. No podem acceptar que les classes dominants aposten, com ha fet descaradament el senyor Roig, per un sistema econòmic i social com el xinés, amb la reducció al màxim exponent dels drets laborals i socials. Resulta un despropòsit la visió tan extremista de l´actual ministre de treball –o hauríem de dir d´acomiadament– del PP, que no dubtaria a enviar a l´altra punta del planeta la pròpia mare per tal de justificar les seues enverinades declaracions sobre la mentalització a què s´han d´anar acostumant les persones aturades en relació a la mobilitat en el treball. 
Tot aquest estat de coses ha de canviar. El nou moviment social encapçalat arran del 15M i la necessitat de trencar amb l´estafa que s´amaga davall la terrorífica crisi inventada ha de fer nodrir un sindicalisme més democràtic i participatiu, immune al pessebrisme i la claudicació. Un altre sindicalisme que lluite per una societat justa i equitativa en el marc d´una democràcia econòmica que deixe inoperant el neoliberalisme sanguinolent actual. Haurem de fer tots els possibles per a què el proper 29 de març no siga el final de res sinó el principi de tot. La revolta ens espera, i de motius, en sobren més que mai. 

Els Verds del País Valencià

LA DEMAGOGIA DEL GOVERN DE ZAPATERO AL PARLAR D’ECONOMIA SOSTENIBLE.

ELS VERDS DENUNCIEN LA DEMAGOGIA DEL GOVERN DE ZAPATERO AL PARLAR D’ECONOMIA SOSTENIBLE.

En la reunió de la Mesa de País celebrada aquest cap de setmana en Benirredrà Els verds del País Valencià, preparatòria del Congres de Los Verdes, referent estatal del Partit Verd Europeu, que es durà a terme en Torrevieja, els Verds del País Valencià s’han pronunciat al respecte de l’anomenada Llei d’Economia sostenible.

En declaracions realitzades pel seu portaveu, Joan Francesc Peris, “es posa de manifest com la paraula sostenibilitat, clau en un veritable canvi de model econòmic ha quedat buida de contingut” analitzant l’avantprojecte aprovat pel Consell de Ministres de la futura Llei d'Economia Sostenible. “Aquesta futura llei és un compendi de mesures contradictòries que, en conjunt, no van a acostar-nos en absolut a la sostenibilitat sinó tot el contrari” ha manifestat Joan Francesc Peris,

“Sense ànim de ser exhaustius podríem centrar-nos tan sols en alguns aspectes bàsics com el percentatge de reduccions de C02, en l’aposta ferma per les Nuclears o en l’absència total de referències a la silvicultura preventiva o a la reforma de l’agricultura” continua Joan Francesc Peris.

Pel que fa a les reduccions de C02 el ridícul objectiu del 20% per al 2020 plantejat pel Govern de Zapatero contrasta totalment amb el compromisos manifestats en el Consell de Ministres Europeus del 23 de novembre de 2009 on es planteja una reducció en la UE del 30%, i on països com Rússia es compromet a una reducció d’entre el 22 i el 25%, Japó que parla del 25%, o Noruega que es compromet a arribar al 2020 amb el 40% de reduccions. Per tot això Els Verds del País Valencià exigim una aposta de reduccions clara i ambiciosa que, si més no, es trobe entre el 30% i el 40% al 2020.

Però, quins són els mecanismes que es preveuen en la futura llei per aconseguir aquestes reduccions?” ,es pregunta el portaveu del Verds, “elements tan insostenibles com la construcció d'infraestructures o l'impuls a la internacionalització de l'economia espanyola?” o fixar com a gran meta el tímid 20% del consum d’energies renovables, que no es altra cosa que una obligació que ens ve d’Europa i que si no es compleix per l’Estat espanyol ens veure’m sancionats?”

“La greu situació de crisi en la que ens trobem requereix clarament un canvi radical en el model de producció de l’energia; les energies alternatives i especialment la solar poden ser la base de les noves relacions més justes, solidàries i democràtiques.per aixó des dels Verds apostem amb rotunditat per l’energia solar, per una democratització en el sistema de producció de l’energia, canvi de model que no sembla tenir reflexe algún en la futura llei” ha manifestat el portaveu dels Verds.

En canvi, sí te un reflexe clar “ la política nuclear del Govern de Zapatero” ha afirmat Joan Francesc Peris “ una vegada més els lobbies de les nuclears, aquells que estan malbaratant el recursos naturals en tot el planeta marquen l’agenda de la política energètica del Govern de Zapatero” Exemples il.lustratius hi ha els casos de degradació de territoris indígenes per part d'Endesa, la contaminació de parcs naturals de Repsol, o la repatriació a la casa matriu dels beneficis obtinguts en la empobrida Amèrica Llatina pel Santander. I no obstant , totes aquestes realitats en la pretesa “Llei d’economia Sostenible s’estableix la vida útil de les centrals nuclears en 40 anys” declara el portaveu.

“Això suposa que la Central de Cofrents”, ha manifestat Joan Francesc Peris “ que al 2011 complia la seua vigència, amb 27 anys de funcionament, va a estar vigent 13 anys més amb el perill exponencial que suposa el pas del temps en aquesta Central que és la que des de 1990 té el major nombre d’incidents registrats”. “No, no podem dir que s’està parlant de sostenibilitat amb aquestes mesures”.

Per altra banda és absolutament contradictori que es parle d’un consum del 20% d’energia renovable i al mateix temps estar subvencionant una energia tan contaminant com el carbó. Efectivament, el Ministeri d'Indústria ha decidit pagar una prima de 45 euros per megawatt produït cremant carbó nacional. Això suposarà que les elèctriques cremaran uns 20 milions de tones fins a 2012.

També per al portaveu dels Verds és significatiu que no es trobe “ ni una sola ratlla” per parlar de silvicultura preventiva o del paper de l’agricultura com a motors combatius del canvi climàtic. “En efecte, la regeneració del bosc en l’Estat Espanyol, i especialment del bosc valencià és generador de llocs de treball al temps que frena els efectes del canvi climàtic que amb els útlims incendis han marcat un punt d’inflexió a partir del qual o prenem mesures o no hi haurà retorn possible”.

I que dir de la situació del camp, especialment al nostre territori?. És més que evident que l’agricultura és un eix vertebrador, que garanteix l’equilibri, i fomentant la producció de qualitat respectuosa amb el medi ambient, amb mètodes de producció més sostenibles ens permetrà conservar la biodiversitat i els recursos hídrics a més de millorar la fertilitat de la terra i reduir la utilització de plaguicides i fertilitzants tòxics i contaminants. És necessari establir l’equilibri entre producció, distribució i consum. Per fer front al canvi climàtic, i garantir la sobirania alimentària hauríem de promocionar els mercats locals, de proximitat, les hortes periurbanes, eliminant el transport innecessari.

“Per tant des d’Els Verds denunciem la manca de sostenibilitat de la llei que es pretén aprovar i exigim que el Govern de Zapatero es replantege què vol fer de debò amb el canvi climàtic i amb la greu crisi que totes i tots estem patint” ha reafirmat Joan Francesc Peris.

Junt a aquestes consideracions Els Verds del País Valencià han dedicat la seua reunió a preparar l’organització del Congrés del Verds de l’Estat espanyol, que es celebrarà el proper mes de gener en Torrevieja, el municipi de major població amb representació municipal dels Verds, Congrés que, seguint el pas marcat pel Partit Verd Europeu, del qual els Verds són el referent a l’Estat Espanyol, va a continuar amb la intenció de consolidar la unitat d’acció a Espanya i a Europa mantenint el sentit de confederalitat, per a la qual cosa Els verds del País Valencià aportaran a la Presidència de la Confederación quatre representants: Toni Roderic, President del verds, Pura Peris, responsable de les relacions amb el Partit Verd Europeu, Manuel Culiáñez, responsable del Consell de les Regidories Verdes i Emilia Nácher portaveu dels Verds de València ciutat.

Des de la Mesa de País “com a representant del Partit Verd Europeu els Verds seguirem treballant per seguir oferint, d'acord amb els postulats del Partit Verd Europeu, el nostre espai com un lloc de confluència obert a tots els partits o organitzacions verdes, així com a tots aquells que vulguen consolidar aquesta unitat d'acció que ja es troba a Los Verdes.

Els Verds/ Los Verdes és la casa comuna de totes les persones aposten per l'ecologia política i pretenem fer realitat el Green New Deal, és per aixó que fem una crida a totes les sensibilitats verdes, a totes aquelles sensibilitats que reclamen un canvi real de model a participar en aquest procés” ” ha conclòs Joan Francesc Peris.

Dèficit democràtic a les escoles

Diuen que sense participació no hi ha democràcia. Doncs això és el que passa en la majoria de les escoles i més encara si ens referim al seu alumnat. Pel que sembla, els discursos i les lleis elaborades per polítics i responsables de l´ensenyament no són suficients per a fer realitat un dret tan bàsic en la dinàmica dels centres educatius. F. Tonucci té molta raó quan afirma que l´escola és un espai dissenyat per a l´alumnat, però on no té capacitat de decidir res, cosa que posa en qüestió l´ideal democràtic de la nostra societat. No és coherent ni possible tractar d´educar en la democràcia sense viure´n cap experiència a l´entorn pròxim.
Tothom afirma que la participació és un element fonamental, però una cosa és el que es diu i una altra el que es fa. El professorat i els equips directius manifesten bones intencions perquè han de presentar unes programacions políticament correctes. Però, en iniciar cada curs, les rutines, els densos currículums i les poques ganes de complicar-se la vida fan que difícilment es materialitzen processos mínimament decents d´implicació en el quefer diari de cada centre. En el fons, no hi ha l´interés suficient, ni tampoc no s´hi posen els mitjans necessaris.
I quins factors dificulten la participació? En principi, la falta de cultura participativa. Si bé, amb la Logse i el context històric i social en què es va desenrotllar, semblava que s´anaven a esborrar els quaranta anys de dictadura franquista, la cosa no fou així. Les contrareformes posteriors han anat minvant les migrades vies que aquella frustrada llei tractava de posar en marxa i han consolidat un dèficit democràtic molt important al si de les nostres escoles.
També cal recordar les condicions en què es troba l´alumnat davant la resta d´estaments i les relacions de poder que han de suportar enfront de pares, mares i professorat. No podem ignorar que els consells escolars estan mancats d´una representativitat equilibrada i democràtica; controlats en última instància per les direccions dels centres, això sí, amb el vistiplau de les autoritats educatives externes i fidels a una determinada línia política marcada pel partit governant de torn.
Aquests òrgans han perdut el sentit democràtic que tenien i s´han convertit en un marc estèril i desprestigiat davant la majoria dels sectors escolars, tot refermant unes condicions estructurals que marquen molt negativament qualsevol intent de participació des de la base.
Tots aquestos elements formen part del currículum que els centres apliquen i que esdevenen fets educatius que l´alumnat interioritza i assimila com a normes socials inevitables. A tot estirar arriben a exercir una participació indirecta, poc creïble des d´un punt de mira democràtic, i frustrant per a aquell alumnat que intenta desenrotllar-ne un mínim, ja que topeta generalment amb la paret de la indiferència i de la impossibilitat.
No obstant això, caldrà plantejar solucions. La participació ha de convertir-se en un ingredient sine qua non de la tasca educativa. Canviar les maneres de pensar i facilitar-ho amb una normativa democràtica que supere l´actual funcionament piramidal.
És fonamental que l´alumnat participe i això significa potenciar sense condicionants l´esperit crític davant el sistema educatiu i la pràctica educativa, els canals de participació, la revisió dels drets i dels deures, etc. I no és possible promoure la participació sense garantir que aquesta s´organitze o que es conforme a romandre passiva fins que interesse posar-la en marxa o que es mantinga en els canals dissenyats des de fora.
Cal potenciar les associacions i els sindicats d´estudiants, com un altre agent educatiu més, perquè estimulen la formació del jovent i l´ajuden a integrar-se en una futura participació política, cada vegada més devaluada. És important que cadascú aprenga a participar i a fer política pròpia, perquè, com diu Joan Fuster: «tota política que no faces tu, serà feta contra tu».

Voro Torrijos i Tàrrega

membre d´els Verds del País Valencià i professor de l´ies Carles Salvador d´Aldaia.

forum verd

La presentació del llibre dijous passat, va ser un acte molt educatiu i pense que per a tots els que vam estar molt aclaridor, de les accions que s'han d'efectuar en un municipi, perquè l'urbanisme salvatge no continue.El Roger molt enrotllat ens explicà totes les agressions que esta patint el nostre territori i totes les accions que grups ecologistes, havien aconseguit, paralitzar molts PAI i tancar un alcalde com el de Pego per delicte ecològic.Per al pròxim Forum Verd ja avisare amb temps.Bo el que vullga saber mes del llibre, que s'ho compre.


http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor

MACROURBANISME I AGRESSIONS AL PAISATGE MEDITERRANI,

Hola col·legues, el proper dijous, 11 de desembre, a les 20 h., tindrà lloc a Aldaia la presentació del llibre,
al CENTRE DE CONVIVÈNCIA D'ALDAIA (Casa del Bollo), al C/ Major, 20 d'ALDAIA.
MACROURBANISME I AGRESSIONS AL PAISATGE MEDITERRANI,

a càrrec del seu autor:
ROGER CREMADES RODEJA,


Presentarà l'acte:
LUPE MÚRCIA GUZMAN

i participaran com a persones invitades:
ANTONI NAVARRO (regidor d'Els Verds a Silla)



A continuació, podeu llegir una referència del llibre i de l'autor:

'MACROURBANISME I AGRESSIONS AL PAISATGE MEDITERRANI'

Aquest llibre aborda la problemàtica territorial del País Valencià, explicant les causes i els efectes de la multiplicació del creixement urbanístic i la degradació paisatgística, fenòmens que són comuns arreu del territori valencià.

SINOPSI: Moltes vegades, per tenir certesa dels fets hem d'observar el nostre voltant. Si tornem als llocs on jugàvem quan érem infants constatarem que aquests han canviat. Els bancals de taronger per on passejàvem es troben ara sota l'asfalt, els camins de terra són carreteres, i les séquies han desaparegut. Sobre tots aquests canvis ens podem arribar a fer moltes preguntes que d'entrada no són fàcils de respondre. I més encara si tenim en compte que ens trobem en un temps profundament marcat per la proliferació urbanística.

Aquest llibre ens endinsa en el procés irreversible de transformació territorial i paisatgística que afecta el territori valencià. I alhora ens mostra com l'horta i la muntanya valenciana van quedant soterrades sota l'urbanisme. Un urbanisme banal que homogenitza l'aspecte de paratges tan diversos com distants, i fa que els territoris perden la seua identitat.

ROGER CREMADES RODEJA (València, 1977) ha recorregut els paisatges valencians en busca de les claus del seu present, passat i futur. Enginyer Tècnic Forestal de formació, ben aviat es va especialitzar en temes territorials i paisatgístics. Ha realitzat els indicadors de sostenibilitat i la diagnosi de Gandia, ciutat on viu. D'altra banda escriu articles sobre temes mediambientals a diversos mitjans informatius de la Safor, on és un conegut dinamitzador del moviment ecologista.

Els adjuntem la ressenya apareguda a El País i els cartells d'algunes presentacions ja programades, així mateix els convidem a visitar el blog de l'autor:

http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor