




ELS VERDS DENUNCIEN LA DEMAGOGIA DEL GOVERN DE ZAPATERO AL PARLAR D’ECONOMIA SOSTENIBLE.
En la reunió de la Mesa de País celebrada aquest cap de setmana en Benirredrà Els verds del País Valencià, preparatòria del Congres de Los Verdes, referent estatal del Partit Verd Europeu, que es durà a terme en Torrevieja, els Verds del País Valencià s’han pronunciat al respecte de l’anomenada Llei d’Economia sostenible.
En declaracions realitzades pel seu portaveu, Joan Francesc Peris, “es posa de manifest com la paraula sostenibilitat, clau en un veritable canvi de model econòmic ha quedat buida de contingut” analitzant l’avantprojecte aprovat pel Consell de Ministres de la futura Llei d'Economia Sostenible. “Aquesta futura llei és un compendi de mesures contradictòries que, en conjunt, no van a acostar-nos en absolut a la sostenibilitat sinó tot el contrari” ha manifestat Joan Francesc Peris,
“Sense ànim de ser exhaustius podríem centrar-nos tan sols en alguns aspectes bàsics com el percentatge de reduccions de C02, en l’aposta ferma per les Nuclears o en l’absència total de referències a la silvicultura preventiva o a la reforma de l’agricultura” continua Joan Francesc Peris.
Pel que fa a les reduccions de C02 el ridícul objectiu del 20% per al 2020 plantejat pel Govern de Zapatero contrasta totalment amb el compromisos manifestats en el Consell de Ministres Europeus del 23 de novembre de 2009 on es planteja una reducció en la UE del 30%, i on països com Rússia es compromet a una reducció d’entre el 22 i el 25%, Japó que parla del 25%, o Noruega que es compromet a arribar al 2020 amb el 40% de reduccions. Per tot això Els Verds del País Valencià exigim una aposta de reduccions clara i ambiciosa que, si més no, es trobe entre el 30% i el 40% al 2020.
Però, quins són els mecanismes que es preveuen en la futura llei per aconseguir aquestes reduccions?” ,es pregunta el portaveu del Verds, “elements tan insostenibles com la construcció d'infraestructures o l'impuls a la internacionalització de l'economia espanyola?” o fixar com a gran meta el tímid 20% del consum d’energies renovables, que no es altra cosa que una obligació que ens ve d’Europa i que si no es compleix per l’Estat espanyol ens veure’m sancionats?”
“La greu situació de crisi en la que ens trobem requereix clarament un canvi radical en el model de producció de l’energia; les energies alternatives i especialment la solar poden ser la base de les noves relacions més justes, solidàries i democràtiques.per aixó des dels Verds apostem amb rotunditat per l’energia solar, per una democratització en el sistema de producció de l’energia, canvi de model que no sembla tenir reflexe algún en la futura llei” ha manifestat el portaveu dels Verds.
En canvi, sí te un reflexe clar “ la política nuclear del Govern de Zapatero” ha afirmat Joan Francesc Peris “ una vegada més els lobbies de les nuclears, aquells que estan malbaratant el recursos naturals en tot el planeta marquen l’agenda de la política energètica del Govern de Zapatero” Exemples il.lustratius hi ha els casos de degradació de territoris indígenes per part d'Endesa, la contaminació de parcs naturals de Repsol, o la repatriació a la casa matriu dels beneficis obtinguts en la empobrida Amèrica Llatina pel Santander. I no obstant , totes aquestes realitats en la pretesa “Llei d’economia Sostenible s’estableix la vida útil de les centrals nuclears en 40 anys” declara el portaveu.
“Això suposa que la Central de Cofrents”, ha manifestat Joan Francesc Peris “ que al 2011 complia la seua vigència, amb 27 anys de funcionament, va a estar vigent 13 anys més amb el perill exponencial que suposa el pas del temps en aquesta Central que és la que des de 1990 té el major nombre d’incidents registrats”. “No, no podem dir que s’està parlant de sostenibilitat amb aquestes mesures”.
Per altra banda és absolutament contradictori que es parle d’un consum del 20% d’energia renovable i al mateix temps estar subvencionant una energia tan contaminant com el carbó. Efectivament, el Ministeri d'Indústria ha decidit pagar una prima de 45 euros per megawatt produït cremant carbó nacional. Això suposarà que les elèctriques cremaran uns 20 milions de tones fins a 2012.
També per al portaveu dels Verds és significatiu que no es trobe “ ni una sola ratlla” per parlar de silvicultura preventiva o del paper de l’agricultura com a motors combatius del canvi climàtic. “En efecte, la regeneració del bosc en l’Estat Espanyol, i especialment del bosc valencià és generador de llocs de treball al temps que frena els efectes del canvi climàtic que amb els útlims incendis han marcat un punt d’inflexió a partir del qual o prenem mesures o no hi haurà retorn possible”.
I que dir de la situació del camp, especialment al nostre territori?. És més que evident que l’agricultura és un eix vertebrador, que garanteix l’equilibri, i fomentant la producció de qualitat respectuosa amb el medi ambient, amb mètodes de producció més sostenibles ens permetrà conservar la biodiversitat i els recursos hídrics a més de millorar la fertilitat de la terra i reduir la utilització de plaguicides i fertilitzants tòxics i contaminants. És necessari establir l’equilibri entre producció, distribució i consum. Per fer front al canvi climàtic, i garantir la sobirania alimentària hauríem de promocionar els mercats locals, de proximitat, les hortes periurbanes, eliminant el transport innecessari.
“Per tant des d’Els Verds denunciem la manca de sostenibilitat de la llei que es pretén aprovar i exigim que el Govern de Zapatero es replantege què vol fer de debò amb el canvi climàtic i amb la greu crisi que totes i tots estem patint” ha reafirmat Joan Francesc Peris.
Junt a aquestes consideracions Els Verds del País Valencià han dedicat la seua reunió a preparar l’organització del Congrés del Verds de l’Estat espanyol, que es celebrarà el proper mes de gener en Torrevieja, el municipi de major població amb representació municipal dels Verds, Congrés que, seguint el pas marcat pel Partit Verd Europeu, del qual els Verds són el referent a l’Estat Espanyol, va a continuar amb la intenció de consolidar la unitat d’acció a Espanya i a Europa mantenint el sentit de confederalitat, per a la qual cosa Els verds del País Valencià aportaran a la Presidència de la Confederación quatre representants: Toni Roderic, President del verds, Pura Peris, responsable de les relacions amb el Partit Verd Europeu, Manuel Culiáñez, responsable del Consell de les Regidories Verdes i Emilia Nácher portaveu dels Verds de València ciutat.
Des de la Mesa de País “com a representant del Partit Verd Europeu els Verds seguirem treballant per seguir oferint, d'acord amb els postulats del Partit Verd Europeu, el nostre espai com un lloc de confluència obert a tots els partits o organitzacions verdes, així com a tots aquells que vulguen consolidar aquesta unitat d'acció que ja es troba a Los Verdes.
Els Verds/ Los Verdes és la casa comuna de totes les persones aposten per l'ecologia política i pretenem fer realitat el Green New Deal, és per aixó que fem una crida a totes les sensibilitats verdes, a totes aquelles sensibilitats que reclamen un canvi real de model a participar en aquest procés” ” ha conclòs Joan Francesc Peris.
Diuen que sense participació no hi ha democràcia. Doncs això és el que passa en la majoria de les escoles i més encara si ens referim al seu alumnat. Pel que sembla, els discursos i les lleis elaborades per polítics i responsables de l´ensenyament no són suficients per a fer realitat un dret tan bàsic en la dinàmica dels centres educatius. F. Tonucci té molta raó quan afirma que l´escola és un espai dissenyat per a l´alumnat, però on no té capacitat de decidir res, cosa que posa en qüestió l´ideal democràtic de la nostra societat. No és coherent ni possible tractar d´educar en la democràcia sense viure´n cap experiència a l´entorn pròxim.
Tothom afirma que la participació és un element fonamental, però una cosa és el que es diu i una altra el que es fa. El professorat i els equips directius manifesten bones intencions perquè han de presentar unes programacions políticament correctes. Però, en iniciar cada curs, les rutines, els densos currículums i les poques ganes de complicar-se la vida fan que difícilment es materialitzen processos mínimament decents d´implicació en el quefer diari de cada centre. En el fons, no hi ha l´interés suficient, ni tampoc no s´hi posen els mitjans necessaris.
I quins factors dificulten la participació? En principi, la falta de cultura participativa. Si bé, amb la Logse i el context històric i social en què es va desenrotllar, semblava que s´anaven a esborrar els quaranta anys de dictadura franquista, la cosa no fou així. Les contrareformes posteriors han anat minvant les migrades vies que aquella frustrada llei tractava de posar en marxa i han consolidat un dèficit democràtic molt important al si de les nostres escoles.
També cal recordar les condicions en què es troba l´alumnat davant la resta d´estaments i les relacions de poder que han de suportar enfront de pares, mares i professorat. No podem ignorar que els consells escolars estan mancats d´una representativitat equilibrada i democràtica; controlats en última instància per les direccions dels centres, això sí, amb el vistiplau de les autoritats educatives externes i fidels a una determinada línia política marcada pel partit governant de torn.
Aquests òrgans han perdut el sentit democràtic que tenien i s´han convertit en un marc estèril i desprestigiat davant la majoria dels sectors escolars, tot refermant unes condicions estructurals que marquen molt negativament qualsevol intent de participació des de la base.
Tots aquestos elements formen part del currículum que els centres apliquen i que esdevenen fets educatius que l´alumnat interioritza i assimila com a normes socials inevitables. A tot estirar arriben a exercir una participació indirecta, poc creïble des d´un punt de mira democràtic, i frustrant per a aquell alumnat que intenta desenrotllar-ne un mínim, ja que topeta generalment amb la paret de la indiferència i de la impossibilitat.
No obstant això, caldrà plantejar solucions. La participació ha de convertir-se en un ingredient sine qua non de la tasca educativa. Canviar les maneres de pensar i facilitar-ho amb una normativa democràtica que supere l´actual funcionament piramidal.
És fonamental que l´alumnat participe i això significa potenciar sense condicionants l´esperit crític davant el sistema educatiu i la pràctica educativa, els canals de participació, la revisió dels drets i dels deures, etc. I no és possible promoure la participació sense garantir que aquesta s´organitze o que es conforme a romandre passiva fins que interesse posar-la en marxa o que es mantinga en els canals dissenyats des de fora.
Cal potenciar les associacions i els sindicats d´estudiants, com un altre agent educatiu més, perquè estimulen la formació del jovent i l´ajuden a integrar-se en una futura participació política, cada vegada més devaluada. És important que cadascú aprenga a participar i a fer política pròpia, perquè, com diu Joan Fuster: «tota política que no faces tu, serà feta contra tu».