dilluns, 21 d’abril del 2008

MENTIDES SOBRE L’AIGUA

Pel que sembla, el tema de l’aigua comença a ocupar el centre de l’atenció política estatal i autonòmica. Els mitjans de manipulació de masses ja han arribat al límit de l’exageració. Parlen de la guerra de l’aigua sense importar-los gens ni mica la radicalitat, la inexactitud i les conseqüències del concepte. Els resulta més rendible periodísticament situant el tema en un punt tan falsament problematitzat i no deixen una escletxa per a l’optimisme ni per al realisme. Prefereixen usar qualificatius que atraguen l’atenció del públic abans de posar-li una mica de seny a un conflicte que, si existeix, una part de la responsabilitat la tenen els mateixos mitjans. Canal 9 és el paradigma del despropòsit, que no para de fer-se’n ressò en boca del seu amo i senyor, un tal Camps (de golf potser?), que dia i nit ens inunda i ens ofega amb les seues arengues populistes, al més pur estil goebbelià.

És cert que hi ha un problema amb l’aigua, però el tema està tan manipulat, que qui el desmanipule, bona tasca de desmanipulació farà!. Tasca difícil si no es compta amb la gran finestra de l’ensinistrament televisiu. A hores d’ara, les mentides i els interessos són tan enrevessats que la confusió costarà més d’esclarir que la recerca de solucions. Però en realitat, quin és el problema?. És evident que un recurs tan necessari per a la vida s’ha d’administrar amb coneixement, cosa que no sembla tenir gaire clar l’administració, ni la local, ni l’autonòmica, ni l’estatal. M’explique: augmenta la població i la demanda d’aigua s’incrementa de manera exponencial. Cada vegada se n’ha volgut consumir més, sense preocupar-se’n de conservar les fonts de subministrament, que en són moltes més de les que ells ens diuen. En el cas dels ajuntaments, la irresponsabilitat és preocupant: davant la contaminació i la reducció del volum dels aqüífers, en comptes de buscar solucions locals i comarcals, miren cap a un altre costat i s’apunten a xuplar de la mamella de les aigües superficials, que cada vegada són més minses a causa d’una demanda desbocada, del malbaratament descontrolat i de la falta de pluges a les capçaleres dels rius, on s’ha anat destruint els ecosistemes que hi eren favorables.

Plou poc, però per a la quantitat que plou, plou prou! Dit amb altres paraules: per què s’atreveixen a dir que l’aigua de l’Ebre, que va a la mar (però també als aqüífers i a frenar la salinització, que ja penetra per tot el delta), hauria de ser transvasada, si les aigües de les pluges que cauen al cement i a l’asfalt que ho cobreix tot, van a parar a la mar i ningú no fa res per retenir-les?. I per què no es reciclen les aigües usades? I per què no s’eliminen les fugues de les conduccions, que representen del 20 al 30% del total? I per què no es descontaminen els aqüífers i no es busquen tècniques per a reomplir-los? I per què no es gestiona la demanda de manera coherent? I per què hem de gastar-nos diners en aigua mineral mentre unes empreses en fan negoci i ens obliguen a pagar dues vegades per una aigua que els ajuntaments encara diuen que és potable, quan nosaltres no la fem servir com a tal? I per què es privatitza el servei de subministrament de l’aigua, si el problema passa per un control públic de la gestió? I tot un altre torrent de preguntes que cadascú i cadascuna de vosaltres podeu anar afegint per a escarni dels nostres (ir)responsables polítics, als quals sembla que, en un tema com aquest, els falta més d’un regó.

Voro Torrijos i Tàrrega

Els Verds – Compromís per Aldaia