Obres per tot arreu

Donant una volta per el poble, et donem conter del ambient pre-electoral que se viu totes les voreres obrades, obres per qui per a lla tot ple de obsta-culs, sorolls i de pols et dones conter no mes obrir la porta.

Continuen pensant el nostres regidors que fins i tot els tornaran a que continuaran xuplant de la mamella con fins ara, encara que el descontent es prou general, confien que si no els voten a ells, qui van a votar.

Ni han altres opcions per a dur a bon port a el nostre poble, poc a poc anem guanyant terreny a la mordassa del bipartidisme a quest País.

El que volia mostrar es el meu descontent per el asfaltat de alguns dels nostres parques com el de Sequieta i albereda Nord prop de ambulatori sense cap de trellat, ara que se aprovat la nova contracta per a 8 anys dels nostres parques per uns 700.000€ en el ultimo ple extraordinari de urgència. Vull fer una crida a als nostres regidors que els diners que se gasten des pres ni ha que comprovar i estar damunt de les contratàs per a que complesquin les seus treballs amb una vigilància sobre tot en la seguretat de les obres per els possibles accidentes que puguem ocasionar.

En cara que volia també fer un crida més , demanar que totes aquestes contratàs les podrien desenrotllar treballadors del poble, exigint que els treballadors que de desenvolupen aquests treballs siguem del nostre municipi, per que som un poble que tenim un taxa de atur molt gran.

Ara que pareix que plou, vull també fer crida a l'estat de alguns dels albellons, per les possibles inundacions que poden originar el mal estat de aquests, el aigua pot fer molt de mal si no ets deixa eixida.

Aquestes fotografies son del barri de la Purisima aquesta setmana .

Salut, ecologia i transport públic.

Cagadora municipal de gossos

Lamentant lo molt, en això s'ha convertit el parc l'hort de sant Josep en els seus 13 anys d'història.
Hui he intentat eixir amb la meua filla xicoteta, al parc amb un baló, feia temps que no em decidia hi ha eixir, per que sàvia el nivell d'excrements canins, sempre havia sigut considerable. Però feia hui ponent i la temperatura era bona valia la pena intentar-ho.

Per a un futbolista, per a un bon regatejador hauria sigut impossible sortejar tots els monticles d'excrements,que havien en el volgut parc, per a la meua filla és encara mes difícil de sortejar.

Entenc que els meus amics els gossos, per que sóc un enamorat dels gossos, dels gats i de qualsevol animal, ha d'anar tots els dies a el servici, com tots anem, però que es destine tot el parc, com a servici caní .

Quan es va inaugurar el parc existia un pipi-caní i jo vaig pensar bona idea
Així tots els gossos de la contornada tindran un servici. Com no es mantenia i s'utilitzava menys, als pocs anys, ho van llevar.
Després van fer la campanya," no avergonyisques al teu gos", però els gossos al final van perdre la vergonya.
Hi ha una placa que indica si el gos pixa o caga es multara amb 25.000 Ptes.

En l'altre extrem del parc s'invita que els gossos defequen per s'ha instal·lat un dispensador de bosses de plàstic “com no” perquè una vegada cague el ca, el propietari retire la caca.
Se'ls oblida deixar el llibre d'instruccions per que les bosses són utilitzades per a múltiples usos menys per a la seua comesa.

Aquest problema el tracti, en un numere, del full verd allà pel 2002 i firmant com Fernando de Rojas= Paco Muñoz, per que per aquells dies treballava en l'ajuntament i em jugava el treball, jo feia a referència a este problema i una del les possibles solucions que apuntava era la utilització de bosses de paper i no de plàstic i contenidors especials per a arreplegar els excrements i fer compost.
Per a què eixos excrements serviren d'abonament per als nostres jardins.

Després tenim el altre sistema els caça-caques, que és com els Caça-fantasmes, però en caca, un servici, que supose que costara un diners al consistori, que tots paguem, però poc efectiu i contaminat.
Que un treballador damunt d'una moto amb una aspiradora, dubte puga arreplegar totes les caques que havien hui en el parc.
Cal distingir si el parc es volem perquè juguen els xiquets o perquè caguen els gossos.
Es pot dotar amb una xicoteta part, perquè els animals feren les seues necessitats, però la resta del parc hauria d'estar net de caques.
El que no entenga el missatge, s'haurien de començar a prendre mesures poc populars, per que el que no aprén per les bones que aprenga per les roïnes.

Uns apunts mes, els jocs per a xiquets deurien de tindre condicions, que des del dia que es van posar hi no hagut ni una sola reparació.
L'hort de sant Josep no ha tingut en tota la seua història, una revetla en festes, tampoc s'ha projectat cap pel·lícula, serà l'únic parc d'Alaquàs que en tota la seua història s'ha celebrat cap acte lúdic.
Espere que els senyors regidors prenguen bona nota, però això de mesures poc populars no les aplicaran, no siga que a les pròximes eleccions no els voten.



Cadernera roja és parc esta cagat.

Pista americana III

Continuem buscant llocs poc accessibles d'Alaquàs , sense fixar-se molt de seguida trobem u, que pareix no molt antic per que si foren anteriors a la llei de barreres es comprendria però no és així, ens referim a la parada del auto bus situat en el carrer c/Conca en la part d'Alaquàs.

Si ens fixem el que mes molesta a banda del fanal és la imatge corporativa del nostre ajuntament situada en la dreta, però clar la imatge corporativa preval a l'accessibilitat del lloc.
Exactament passa en el nostre volgut Musical que l'accés de la porta principal de l'auditori, no hi ha rampa un edifici recentment restaurat.

Bueno si ens fiquem en algun barri antic com l'Olivar, ací augmenten els obstacles les voreres estretes els cotxes, pujats en les voreres i rastells d'una altura més que considerable.
Algun carrer com a Sant Jeroni va tindre la sort que la remodelaren però totes les altres que.
També visitem el barri de la Puríssima per a ser un barri modern té unes voreres molt estretes plenes d'obstacles i que no complixen normativa.

Els parcs u és prou accessible però esta prou degradat encara que denota que tenen bons artistes pels grafit exposats.

L'altre no existix ni una sola rampa, en alguns llocs es necessita pujar fins a tres rastells per a
accedir a la zona de jocs.


Igual que els accessos a camí vell molt degradats la zona de col·legis també poc accessible per obstacles en la vorera.


També la vorera este del poliesportiu el Bovalar esta plena d'obstacles, bo això sense comptar les obres.