NO tenim

Segons este mapa a banda d'excloure'ns amb el transport public, també estem exclosos en el carril bici.
Segons este mapa tot el que esta en amb punts rojos serà carril bici.
No se si estem exclosos a petició pròpia del govern municipal per com crearan un “sistema compatible de convivència”segons el periòdic les províncies amb referència al nou pgou.

O per que el govern de la generalitat és contrari a fer inversions en els ajuntaments que no són del seu color polític.
A l'hora de cobrar els impostos paguem igual els d'Alaquàs que qualsevol altre ajuntament.
A l'hora de rebre infraestructures pareix que totes passen de llarg.
NO tenim metre, NO tenim tren, NO tenim carril bici, el tramvia projectat NO té partida pressupostària.
El tema és que si volem desplaçar-nos pels municipis limítrofs és quasi impossible si no és amb cotxe.
La cultura del combustible barat s'esta acabant, de fet es posa cada vegada mes car i és una tendència irreversible, quan el combustible este tan car que no podem utilitzar el cotxe que fem els ciutadans d'Alaquàs.

EL NOU PGOU 2008

Tot sembla indicar que ens anem a passar un llarg temps d'obres.

Amb molt de soroll, pols, molèsties per al veïnat i els comerços. Pel que ens presenta este projecte, és mes del mateix: obres faraòniques, privatitzacions i exalçar el paper del cotxe construint 1900 places d'aparcaments que dins de poc sobraran totes al preu que esta el petroli.

Però no es veu res de potenciar la bicicleta amb la construcció de carrils bici o fer-ne aparcaments o fomentar el transport públic.

Destrucció total de la poca horta que ens queda, fomentar, potenciar l'augment de la població construint noves vivendes i no fomentar que s'habiten les ja existents per mitjà de compra i lloguers.

Això de recuperar el centre de biodiversitat de la icona pareix una bona proposta però el tema és desenrotllar-ho correctament amb estratègies ecològiques i donar també una funcionalitat que servisca per a quelcom com rescatar i conservar algunes espècies autòctones de vegetals o de animals de la nostra horta.

S'haurien de transformar tots els rebutjos de la poda de la vila en compost, però per a això necessitem treballadors que coneguen totes eixes tècniques. Que tota l'electricitat consumida pel centre fora fruit de les diferents tipus d'energies netes i renovables. Que tots els materials que s'empraren en la seua construcció foren biodegradables lliures de PVC, les pintures ecològiques, el mobiliari que s'utilitzara estiguera fet amb productes naturals com la fusta i que tinguera el seu certificat que són de tales legals.

Així mateix, que tots els arbres i plantes foren cultivats amb criteris ecològics sense tractaments de pesticides, amb abonaments orgànics, no com en el poble que passa el cotxe amb la bóta amb el difusor i si et descuides t'arruixen de pesticida de dalt a davall; sense fitar les zones de tractament no es deu treballar ja que és molt perillós per a la salut.

Que es poguera accedir amb bicicleta i que no fóra un pàrquing de cotxes però segur que tot això no passa.

PLA GENERAL ORDENACIÓ URBANA

Entrada de Jaume I a València

Com es pot consentir que en un municipi que es promociona l'ús del valencià, que per a quelcom estem a València, com es pot veure en la Web de l'ajuntament Oficina Municipal de Promoció del Valencià d´Alaquàs, es publique el pla d'ordenació urbana PGOU en perfecte Castella i no es done l'opció als valencià parlants la seua publicació en perfecte Valencià.
A qui corresponga.

construcció peculiar

La caseta blanca ha sigut sempre un referent del poble com a construcció peculiar. He estat investigant sobre qui va ser el constructor i he esbrinat que va ser el Tio Miguel Barberà, la qual cosa me l’ha confirmada el seu fill Pepe Barberà, qui m’ha comentat que ell també hi va treballar de molt jovenet; no sap ben bé quants anys tenia, però pensa que fou entre els 13 i 16 anys i ara en té 83 aproximadament, sobre uns 70 anys que té l'edificació.

Al meu parer, no haurien de tirar-la a terra i s’hauria d’utilitzar com a Centre d'Arts i Oficis. Per a ensenyar-hi pintura, ceràmica, escultura.…

Diuen que la van a tirar perquè no hi ha vivendes per als jóvens. Això és una gran mentida ja que Alaquàs encara té molts pisos a la venda i molts més desocupats. I si construeixen tots el que tenen previstos, en 10 anys podem estar a l'entorn de 40.000. Si dividim aquesta xifra per 3,9 Km. Quadrats, eixim a uns 10.250 hab./km² i quedaríem els tercers en el rànquing estatal.

1. Hospitalet de Llobregat 20.246 hab./km²

2. Barcelona 15.867 hab./km²

3. Alaquàs 10.250 hab./km²

4. Badalona 9.844 hab./km²

Quina qualitat de vida tindríem en un poble amb eixa densitat d'habitants i quins servicis oferiríem a la nostra ciutadania? Espere que es plantegen esta pregunta els senyors polítics d’Alaquàs.

Salut i Ecologia.