Alaquàs d'esquena a l'horta.

Des de fa temps el col.lectiu dels Verds d'Alaquàs que venim reivindicant l'estat d'abandonament i de espoliació per part del nostre consistori, d'un dels nostres béns més preuats, l'horta, el  abandonament perquè des de fa anys es convoca el consell agrari, en l'últim ple es va aprovar començar la enagenacion de el pis que albergava la càmera agrària, per obtenir uns diners,que no se sap molt bé que seran empleats. No s'ha promulgat cap idea per poder recuperar les poques fanecades de terres cultivables que hi són al nostre municipi, que gràcies a successius PGOU li an anat donant grans mossos, per plantar cespet, habitatges i carreteres.Tot menys donar suport, per al que sempre a servit produir aliments sans, albergar la flora i fauna autoctonnas i sobretot una forma de vida, que es a minat, per convertir-nos a tots al consumisme.
Però aquestes tendències promulgades pels diferents governs municipals, està canviant pels  propis ciutadans, que pensen que aquest bé tan preuat no es pot perdre, que per un interès comú, pensen que es deu recuperar aquests espais, pel que va ser creats, per  cultivar aliments.

Nosaltres els Verds pensem que els horts d'oci, estan bé per començar, però pensem que l'horta es deu de professionalitzar ecològicament parlant, per crear una activitat econòmica, que al seu torn dinamitzi l'ocupació i l'activitat econòmica dels nostres pobles.

Creant un teixit, que propiciï que es consumeixin els productes que es produeixen a les nostres hortes.
Amb aquests objectius va néixer al nostre poble, un associació Gent de l'horta, que des del primer moment hem donat el nostre suport i esperem que amb el temps aconsegueixin els seus propòsits, com en molts altres pobles i ciutats del món estan recuperant les seves hortes, per l'ús i gaudiment dels ciutadans.
Aqui us deixo alguns articles publicats el diumenge 2011.08.21 en el Llevant, on es posa de manifest el creixent fenomen de la tornada de les persones a les hortes on també fan referència a Gent de l'horta.

Paco Muñoz. membre del Verds d'Alaquas. 

Salut, ecologia i hortes urbanes.

cartxofada per l'horta 2010

Com ja veureu aquest cap de setmana a estat força atrafegat divendres al costat d'altres col.lectius vam tenir primer un vídeo sobre la sobirania alimentària al Brasil com més de 2 milions de persones surten endavant gràcies a l'ocupació de terres que no són explotades pels grans terratinents i gràcies als cultius ecològics.

S'agrupen en cooperatives i creen cases i centres d'estudis per als seus fills, pressionant el govern per expropiar les terra per als que la cultiven.

Després Joan de la plataforma Transgènics Zero, ens va explicar a d'una manera molt detallada, tots els perills que té els transgènics sobre altres cultius, animals i l'ésser humà i tots els problemes que generen en el medi ambient i en la societat.

I diumenge celebrem la tradicional cartxofada en defensa de l'horta i aquest any també per l'horta lliure de transgènics, en el barranc d'Aldaia, on aquest any vam gaudir d'unes paelles de verdures, Tallin, amanides, fruita, vi i tot això fruit de l'agricultura ecològica només puc dir-vos que tot està boníssim i tot amenaçat amb les dolçaina i el tabalet.

Esperat a l'any que ve a que arribi la cartxofada de l'any que ve.

V cartxofada per l'horta

Com en anys passats i sempre aprofitant que hi ha carxofes, diversos col.lectius i partits polítics, venim reivindicant el necessari que seria salvar el poc que queda d'horta de la aboragine construcctora de les passades dècades, ens ha deixat per poder contemplar, gaudir, treure-li profitós cultural, per que no monetari, d'una horta heretada dels àrabs que fa més 700 anys que la poblaven. Que durant molts segles va donar de menjar a molts Llauradors que vivien d'aquesta terra, i que ara molt pocs d'aquests queden.
L'agricultura ecològica ens dóna una via per poder donar-li vida a l'horta i beneficis als que la treballen i als que consumeixen els seus productes, a tota la societat en general.
També pot ser una sortida econòmica per a tots aquells que estan sense feina, per ser un producte que té molta sortida en estar demandat en molts països de la Unió Europea i també per l'augment de demanda en el mercat nacional.
Per estar demostrat el beneficiós que és per a la salut consumir aquests productes lliures de pesticides, hervicidas, adobs químics i transgènics.

Per això i per moltes coses més et convidem a que vagis a aquestes jornades en defensa de l'horta.
Si voleu més informació escriure un e-mail: elsverdsalaquas@gmail.com

DRET AL CONSUM DE PRODUCTES ECOLÒGICS.

DRET AL CONSUM DE PRODUCTES ECOLÒGICS.

Els Verds del País Valencià volem encetar el nou any 2009 amb una campanya tan saludable com necessària per a la nostra població: reivindicar el dret a poder accedir a una alimentació ecològica des de qualsevol indret de la nostra geografia. Per a la qual cosa, tenim la intenció de fer arribar als diferents responsables de la comercialització de productes alimentaris (mercats, supermercats i hipermercats), la sol•licitud perquè facen tot el possible per tal de col•laborar a garantir que tothom puga accedir al divers ventall de productes ecològics bàsics, tant frescos com elaborats, i així posar-nos al mateix nivell en què es troben la majoria dels països europeus en aquesta matèria, tan essencial per a la salut de les persones i del planeta.
Els Verds pensem que poder optar a una alimentació ecològica és un dret bàsic i cal fer-lo efectiu per tal que els consumidors i les consumidores puguem accedir-hi de manera normalitzada i generalitzada.
L’accés a una alimentació ecològica és un fet creixent en els països de tota Europa, en relació als quals l’estat espanyol es troba molt desfasat, amb un desnivell negatiu bastant important. Es dóna el cas que l’estat espanyol és un dels més importants productors i un dels més pobres consumidors de productes ecològics. El fet de tenir-los més a prop facilita molt l’abaratiment dels preus i la reducció de la petjada ecològica, per la qual cosa les possibilitats que s’obren per als aliments ecològics són immillorables.
En aquest sentit, podem fer possible una important contribució al desenvolupament de la capacitat productiva ecològica a partir d’un consum generalitzat a tots els mercats i supermercats, només cal prendre les decisions comercials i politiques escaients.
Actualment, són molt pocs els mercats on es distribueixen aliments ecològics. De cooperatives de distribució de productes ecològics, n’hi ha per la majoria de comarques de la nostra geografia. Potser siguen els llocs de venda més complets des de tots els punts de vista, tant pel nivell de participació de les persones usuàries, com per la tasca cultural que hi aporten amb els seus projectes.
D’altra banda, hi ha les botigues herbolàries que com a complement a les seues vendes tenen normalment alguns productes envasats i de vegades fan venda directa d’hortalisses ecològiques de temporada de producció agrícola propera.
Així mateix, grans superfícies com Carrefour, Alcampo o El Corte Inglés tenen a la venda una reduïda varietat de productes bàsics de producció ecològica i fins i tot en produeixen amb marca pròpia.
Pel contrari, els supermercats més arrelats a les poblacions valencianes, pel gran nombre de botigues escampades pertot arreu i pel volum de facturació, com ara Consum o Mercadona, no tenen a la venda cap producte de conreu ecològic. Justament, dues empreses valencianes són les que menys col•laboren en el fet de facilitar a la població valenciana el dret a poder consumir de manera sana i sostenible.

AVANTATGES DE L’ALIMENTACIÓ ECOLÒGICA.
10 raons per a consumir productes de cultiu ecològic:

1. Consumir productes ecològics és preocupar-se per la nostra salut. Els productes que s’obtenen d’una agricultura convencional sofreixen modificacions en la seua composició orgànica, les quals tenen efectes marcats i constants per a la nostra salut. Segons els especialistes en nutrició, la gran part de les malalties degeneratives tenen origen en l’alimentació.
2. Els aliments ecològics tenen els nutrients precisos i conserven un equilibri en sals minerals i oligoelements d’acord a les nostres necessitats.
3. Els cereals integrals haurien de ser de cultiu ecològic, ja que en l’agricultura convencional, en ser tractats amb productes sintètics, els tòxics s’hi acumulen amb molta quantitat.
4. Els aliments mantenen el seu gust autèntic i com que tenen un cicle natural, sense alteracions, es conserven més i millor.
5. Quan consumim aliments de cultiu ecològic, estem col•laborant amb la conservació del Medi Ambient i evitem la contaminació de la terra, de l’aire i de l’aigua.
6. Ajudem a l’estalvi energètic. En el cultiu i en l’elaboració del producte ecològic s’aprofita el màxim de recursos renovables. Per a l’obtenció d’un producte no ecològic es precisen fins a més de 10 calories per cada caloria obtinguda en forma d’aliment.
7. Els productes de cultiu ecològic, per no contenir substàncies artificials, són assimilats correctament per l’organisme sense alterar les funcions metabòliques.
8. El consumidor o la consumidora de productes ecològics de proximitat, a través de la seua elecció responsable, contribueix a la independència d’agricultors i d’agricultores i a la creació de llocs de treball.
9. L’autentica economia domèstica ha d’estar en funció d’una correcta i saludable nutrició. Els productes ecològics no resulten més cars per a l’economia familiar i, a més a més, el seu contingut en nutrients per unitat de pes és superior al dels convencionals, ja que se n’han de consumir en menys quantitat.
10. Demanar productes de conreu ecològic és una elecció responsable que pot aconseguir canvis en l’activitat d’empreses i administracions en impulsar-les cap a mètodes i productes més respectuosos amb el medi i la salut de totes les persones.

PROPOSTES VERDES PEL DRET A UNA ALIMENTACIÓ ECOLÒGICA

Des de la nostra perspectiva de persones consumidores i defensores de la producció i de la comercialització d’aliments ecològics i com a partit compromés de manera inequívoca amb el medi ambient i la salut de les persones, volem fer públic el nostre malestar pel poc interés que els poders públics i els comerços en general demostren en relació a fer realitat el dret de qualsevol persona a consumir productes d’origen ecològic. És trist i decebedor el gairebé inexistent impuls que hi realitzen i el nul pressupost que dediquen per tal de promocionar el consum d’aquest tipus de productes tan necessaris per a l’equilibri personal i natural.
Per tot açò, volem fer propostes fàcils de dur a terme en els dos sectors fonamentals implicats, per tal de fer possible la normalització d’un consum de productes ecològics que ens pose al mateix nivell, com a mínim, dels països del nostre voltant.
Pel que fa a l’administració pública, exigir que cada ajuntament dedique un pressupost mínim per a desenrotllar projectes a favor de la producció local, del seu consum i de la seua comercialització ecològica. En moments de crisi econòmica, la potenciació de la producció d’aliments ecològics en clau de proximitat és bàsica per a poder avançar per un altre camí més lògic i coherent amb la recuperació de llocs de treball productius i sostenibles, així com per a frenar la degradació de l’horta periurbana amenaçada per la devoradora especulació urbanística.
En aquesta línia, caldrà que els ajuntaments tiren endavant tallers d’agricultura ecològica que facen possible la revalorització de la professió i creen les bases per a una continuïtat generacional, que s’està perdent. La municipalització de terres fèrtils abandonades és fonamental per a fer possible aquesta tasca, alhora que pot resultar efectiva per tal de deixar-ne en mans de totes aquelles persones que vulguen fer agricultura ecològica per a l’autoconsum. Ens consta que en ajuntaments on s’han encetat experiències dels anomenats “horts d’oci”, les sol•licituds han estat en un nombre veritablement espectacular. Hi ha una cultura agrícola que cal mantenir i són desenes i desenes les persones disposades a col•laborar en aquestos projectes, tot aportant la seua experiència i la seua capacitat transmissora de coneixements.
Així mateix, els ajuntaments i l’administració autonòmica han de col•laborar per a fer possible la introducció d’aliments ecològics als menjadors escolars, als centres i residències de persones majors, als hospitals i a tots els centres que depenguen de la seua titularitat. Experiències d’aquest tipus existeixen molt a prop de nosaltres, com ara a Andalusia, on des de l’any 2005 es desenrotlla un programa de divulgació i d’introducció d’aliments ecològics als col•legis públics, residències i hospitals.
Els mercats, com a espais de titularitat pública, haurien de proporcionar parades gratuïtes per tal de reduir els costos de comercialització, que per provindre d’una producció a menor escala i per a fer possible uns jornals justos, normalment tendeixen a encarir-se. La introducció dels aliments ecològics als mercats és una manera singular de lluitar contra l’especulació alimentària, ja que contribueix a fer realitat l’accés de la població a uns preus normalitats en relació a l’agricultura industrial.
Pel que fa als supermercats de barri, algunes cadenes implantades a tota Europa com ara Dia, Lidl o Aldi, que ja subministren un bon percentatge de productes ecològics a països com Alemanya, Àustria o França, ho tenen molt més fàcil a les nostres contrades, sobretot perquè es troben molt més a prop de la producció bàsica. Així mateix, els establiments de procedència valenciana, com ara Consum i Mercadona, que ni tan sols sembla que s’ho plantegen, haurien d’assumir el repte i la responsabilitat que significa promoure i garantir a les persones que en són usuàries, una gamma bàsica de productes ecològics frescos i envasats locals i comarcals.
Per últim, tot i que els supermercats i les grans superfícies són l’exponent màxim de la globalització capitalista alimentària, pensem que, mentre la seua existència siga encara indefugible, com a mínim els hem d’exigir un mínim de responsabilitat amb la producció ecològica local i facilitar a les persones que en són usuàries productes ecològics frescos i envasats de proximitat.
Per tot açò, tenim la intenció de fer arribar a tots els sectors implicats les nostres propostes a través de cartes i entrevistes per tal de fer més efectiva la nostra campanya. Així com anem realitzant aquestes tasques anirem informant la població mitjançant els mitjans de comunicació al nostre abast.

Voro Torrijos. ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ

ASSEMBLEA COMARCAL DE L'HORTA D'ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ

El proppassat 1 d'octubre, es va constituir a Aldaia L'ASSEMBLEA COMARCAL DE L'HORTA d'Els Verds del País Valencià, amb l'objectiu principal d'afrontar els reptes polítics que es plantegen a l'horta i als pobles que la conformen.

Des d'aquesta plataforma anem a tractar de plantar cara de manera col·lectiva a les agressions que sobre la nostra comarca es produeixen per l'actuació negativa de la caverna autonòmica, així com la d'altres partits, que tot i camuflar-se sota un nom d'esquerres, fan polítiques similars a les de la dreta pura i dura.

Els objectius principals de la nova assemblea són: incrementar el contacte i la participació de l'afiliació verda i de les persones que en són simpatitzants, a través d'una major col·laboració i d'un intercanvi constant i formal; ser un referent de primera línia en la denúncia permanent i en la protesta activa contra les agressions que patim a la nostra comarca; lluitar per paralitzar l'especulació urbanística i la calculada degradació de l'horta i de tots els valor que l'envolten, tant físics com personals; treballar per tal d'aportar solucions sostenibles als greus problemes que patim diàriament per culpa de les polítiques antiecològiques i antisocials de la majoria dels governs municipals de la comarca i en especial del que fa de cap i casal, etc.

L'ASSEMBLEA COMARCAL DE L'HORTA d'Els Verds del País Valencià tindrà com a membres permanents i referents públics, els següents portaveus: Emília Nàcher (València), Antoni Navarro (Silla), Paco Muñoz (Alaquàs) i Voro Torrijos (Aldaia).

EL PAT: ENGANYIFA I ULTIMÀTUM A L’HORTA

L’any 2006, el senyor Camps (–de–golf?) anuncià un Pla d’Acció Territorial (PAT), amb la intenció –deia– de protegir l’Horta de València. Sense pèls a la llengua, ens advertia que, de 63.000 ha d’Horta, se’n classificarien 9000, susceptibles de protecció. El PP es felicitava perquè ens permetia la possibilitat de gaudir d’un ridícul 14% d’Horta, mentre que deixava tot l’altre 86% en guaret immobiliari per a l’especulació urbanística, com déu mana!.
Dos anys després, escenifiquen quatre jornades participatives: a Foios, Montcada, Aldaia i València. Tot i ser NO vinculants i haver de passar per l’adreçador, m’hi vaig inscriure, a les d’Aldaia. La cosa anà així: molta menys assistència de la prevista (150 places); intent de presentació a càrrec d’un dinamitzador de grups que no sabé respondre per què no hi havia ningú de l’administració que donara la cara i presidira aquest muntatge de manipulació de masses; esbroncada d’una bona part del públic (llevat, és clar, de l’afiliació pepera –preparada per desmuntar propostes incòmodes– i de l’afiliació psoera, perplexa i delitosa de l’espectacle); grups de treball per a recollir idees, això sí, acceptades per consens, a fi que les crítiques perderen validesa i assemblea de conclusions, en acabar. Així, durant dos dies i, en cada sessió, el nombre de persones minvant. Total, un procés fallit amb falta de rigor democràtic, que ha deixat fora col•lectius importants i amb un dirigisme que intenta fagocitar el discurs dels moviments socials i sindicals.
Encara que la Conselleria de Mig Ambient, Aigua per a tots, Urbanisme il•limitat i Habitatge inaccessible s’esforce a evitar que la veritat estropege el seu projecte, el PAT és una quasi perfecta enganyifa.
Precisament, quan la majoria de la població valenciana –segons les enquestes– desitja retrobar-se amb l’espai insubstituïble que representa l’Horta, amb els seus valors històrics, paisatgístics i agrícoles, el PP es trau de la mànega una proposta, que no es pot descontextualitzar de la dèria urbanitzadora existent.
Encara que ens vulguen engalipar amb un projecte aparentment seductor, no oblidem que es presenta a canvi de l’acceptació del soterrament de la majoria de les terres productives de la comarca. I no se’n podem refiar, ara, d’un PP que es burlà de les 117.000 persones que signàrem la ILP Per l’Horta, tot rebutjant-la un 14 de novembre de 2001 a les Corts Valencianes.
Però anem al gra, el PAT és mutilador perquè accepta l’avanç desgavellat de la destrucció dels millors espais de l’Horta periurbana. No aporta normes ni elements de protecció directa i efectiva. Ni cap fórmula per a obligar els ajuntaments a prendre decisions d’urgència per a protegir el terreny, tot permetent-los requalificacions de milers de fanecades pertot arreu.
El pla, recomana, aconsella, proposa ... però res més. Per tant, no s’implica realment amb el territori, ni analitza la responsabilitat dels ajuntaments i les promotores; oculta contradiccions amb projectes urbanístics que la mateixa generalitat avala i no és un instrument jurídic vinculant. Es tracta d’un pla irreal sense cap partida pressupostària. Tot és virtual. Mentrestant, el temps passa i l’horta desapareix impunement.
Per altra banda, accepta la destrucció permanent amb moltes infraestructures (AVE, Via Parc Nord, III cinturó ...) que actuen com un cavall d’Àtila, perquè tot el que l’envolta perd el seu valor natural (o, per desgràcia, guanya valor especulatiu).
Així mateix permet devastadors projectes (a Torrent, el Nou Mil•lenni a Catarroja, a l’Horta de Vera i un llarg etc. –amb el PP o el PSOE implicats com a culpables directes o indirectes–), però això sí, el pla ens proposa –segons interpretació generalitzada– convertir l'Horta en una mena de parc temàtic on podrem anar a passar el dia en alqueries–hotels, observar els llauradors i les llauradores des de còmodes miradors i passejar els gossos pels camps sembrats.
Cal una protecció total amb una moratòria immediata que afecte tots els Plans Generals d’Ordenació Urbana de la comarca. Si no fem quelcom, com diu La Unió de Llauradors i Ramaders, l’agricultura actual a l’Horta no durarà més de 15 anys. Només una política que trenque aquesta dinàmica farà que no desaparega. És urgent una optimització econòmica dels productes i una reconversió ecològica que incrementarà el seu valor, així com l’estabilitat en la producció, distribució i venda, garantida per l’administració local i autonòmica.
Per això, hem de reguanyar, poble a poble, el sentit comú suficient que salve l’Horta d’una mort anunciada. I no serà possible mentre no entenguem que la Sostenibilitat i el futur del País passa inexorablement per revitalitzar l’Horta: assolint màximes quotes d’autosuficiència alimentària, creant milers de llocs de treball i obtenint una millor qualitat de vida amb una alimentació ecològica de proximitat i la recuperació d’una cultura que s’està perdent al mateix ritme que desapareix cada pam de terra.

Voro Torrijos i Tàrrega
Els Verds del País Valencià

Túnel,forats i aus.

Com estic de vacacions, a lloms de la meua gentil bicicleta Em doní una volta per la poca d'horta que existix entre les poblacions d'Alaquàs, Torrent, Picanya, Xirivella, buscant rutes alternatives per a desplaçar-se entre els pobles sense xafar molta carretera.
Disfrutant de les poques alqueries que em trobava al meu pas, records de quan era un xiquet i amb mon pare anàvem fins a Picanya caminant passant per la pel motor de la pastora, alqueria dels pollastres, sentint les cagarneres, verderols, gafarrons i esmerles.
Quant a canviat el camí fins als sons ara s'escolten les gavines rumb a Fervasa, alguna que una altra blanca, família dels còrvids (Pica pica) més pròpies de l'altiplà, bo el soroll dels dumpers de l'AVE a les 08:00 del diumenge es posaven en marxa els motors i les sirenes de marxa arrere pobre persones que visquen prop com els del barri de la Puríssima i algunes cases inclús costat i a l'altre de tan colossal obra que haguera sigut esmenada desplegant les vies des de Madrid i aprofitar l'actual infraestructura de trens. Que tan sols es guanya en rapidesa deu minuts al TALGO i el TALGO els haguera guanyat en ecologia s'hagueren guanyat centenars de quilòmetres sense alterar l'estat de les coses, milers de metres cúbics de terra per a poder fer la plataforma per on planeja susdita AVE destrucció de milers de quilòmetres de cultiu, milers de litres de combustible, milers de milions que s'hi podien haver empleat en altres infraestructures mes necessàries per al poble pla.

Per exemple les escoles en barracons, reducció de les llistes d'espera en el metge, construcció de guarderies i a recuperar l'horta per exemple.
Bo continue camí i em trobe alqueries destruïdes,
molts prohibit el pas, la séquia de Faitanar i coix camí per a intentar dilucidar el projecte que fa molt de temps m'ensenye un amic i que per fi fa poc llig en els periòdics que es va realitzar que és el barranc de la Saleta un traçat verd fins a la seua desembocadura en el nou llit del Túria. De seguida al passar pel polígon Mare de Déu de la salut de Xirivella es pot intuir per on passara amb dos alqueries restaurades al seu pas però quan arribem a la vila d'Alaquàs un túnelque pot ser que ho pinten de verd però és de formigó, cagarnera roja este conte s'a cavat.

Verd o no verd he ací la qüestió

Pareix que tots els polítics que estan en el poder utilitzen l'etiqueta de verd, pel color en si, tal vegada per volen que el gran public els associe amb polítiques, de respecte al medi ambient, però això tan sols és mera propaganda per que després investigues el fons de la qüestió, en la que estaven tractant i en realitat d'ecològic tan sols hi ha eixa etiqueta, verd! Que utilitzen en eixa propaganda que la inclouen en pamflets i en mitjans de comunicació afins.
Però que rasques un poc amb l'ungla i et dónes compte que de verd no tenen res.
Per exemple el periòdic les províncies respecte al projecte de Natzaret un gran delta verd.
Per a fer canals artificials construccions que construir mes i destruir hortes.
Com el PGOU d'Alaquàs que crida fer un a ciutat verda, construir mes polígons industrials destruir el poc d'horta que quede.
Per cert he observat que en el pla de conservació de l'horta que promou la Conselleria de Medi Ambient,Aigua,Urbanisme i Habitatge que després de carregar-se l'horta de la punta, Alboraya etc. Aprovan qualsevol classe de PAI s'a decidit a conservar algun reducte d'horta jo crec pel tema també de les etiquetes, per a quan vinguen turistes preguntant per l'horta valenciana els quede quelcom que ensenyar. No pel bé ecològic, cultural que poguera tindre si no mes bé l'especulatiu com sempre.
Bueno en un poble com Alaquàs pertanyent a la comarca del l'horta oest, hem sigut agraciats en este gran projecte amb unes poques parcel·les protegides un gran honor tenint en compte que si tarden un poc mas no haguera quedat cap que protegir.
Estes parcel·les estaran ben protegides per que des de la població seran de difícil accés per que tindran com a mur la carreta V-403 al seu pas per la nostra població.
Però de totes maneres gràcies per que si d'una vegada per sempre es decidixen a delimitar el que va ser horta els propietaris deixaren d'especular amb els preus dels terrenys i sabran que són per a horta. Amb la qual cosa baixaren de preu i el que realment vullga cultivar ho tindrà més fàcil a l'hora d'adquirir terrenys de cultiu.
Però jo encara apuntaria més lluny, plantejant una conversió d'estes parcel·les en el terme d'uns anys, a l'agricultura ecològica. Dotant estos agricultors d'unes ajudes per a poder realitzar este canvi per a millor