dimarts, 16 de desembre del 2008

forum verd


La presentació del llibre dijous passat, va ser un acte molt educatiu i pense que per a tots els que vam estar molt aclaridor, de les accions que s'han d'efectuar en un municipi, perquè l'urbanisme salvatge no continue.El Roger molt enrotllat ens explicà totes les agressions que esta patint el nostre territori i totes les accions que grups ecologistes, havien aconseguit, paralitzar molts PAI i tancar un alcalde com el de Pego per delicte ecològic.Per al pròxim Forum Verd ja avisare amb temps.Bo el que vullga saber mes del llibre, que s'ho compre.


http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor



Manifest d’EVPV amb motiu del 60 Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans



Els Verds del PV, 10-12-2008.

Amb aquest manifest Els Verds del PV volem constatar que hui en dia, començat ja el S.XXI i davant de la commemoració del 60 Aniversari de la Declaració dels Drets Humans, encara que felicitem a qui en aquells moments van plantejar bones intencions teòriques com un ideal comú per a tota la humanitat, continuem escèptics perquè el desenvolupament d’eixos principis continuen amb carències jurídiques internacionals per a exigir l’obligació en el seu compliment.

Els Verds del País Valencià volem manifestar la nostra reivindicació perquè s’incloga com a Dret Humà el dret al medi ambient adequat, pel desenvolupament positiu de totes les espècies del planeta, de les que l’única que provoca el seu deteriorament és l’espècie humana. L’article 25.1 de la Declaració de DDHH que diu ” tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li assegure, així com a la seua família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, el vestit, la vivenda,….” assenta les bases per aquesta reivindicació, segons la doctrina especialitzada més rellevant , i així com el dret a la vida és un dret inalienable que ens dóna la natura, també ho és el dret a un medi ambient adequat, i totes les persones tenim el deure de previndre el seu deteriorament, de protegir-lo i de restaurar-lo de forma col·lectiva i amb una dimensió ètica de solidaritat, ja que les futures generacions depenen del nostre llegat ambiental.

Però Els Verds del País València també volem manifestar que aquest dret humà no ha de ser obtingut a costa d’altres països, ja que és evident que el desenvolupament econòmic del Nord està recolzat, entre altres coses com la cobdícia d’acumulació de capital i poder d’alguns països, en què els països pobres o en vies de desenvolupament no contaminen per càpita i no consumixen recursos naturals en la mateixa mesura que nosaltres, perquè si ho feren el paràmetres atmosfèrics, almenys, haurien sigut ja tan seriosament alterats que probablement l’espècie humana estaria en perill d’extinció.

Hem prés prestat sense el seu consentiment i sense cap compensació, com reiteradament han expressat els economistes que estudien aquests fenòmens, un crèdit ambiental que no ens pertany i que hem de restituir, a més de amb mesures compensatòries que per justícia els pertany, reconduint la nostra forma de vida a usos de capacitat autodepurativa i autoregeneradora de la biosfera proporcionals a la nostra població.

Si el medi ambient adequat està ja sent reivindicat i reconegut com a dret fonamental, és perquè és generalment acceptat que estem en risc de no poder seguir gaudint-lo de manera solidària

dimarts, 9 de desembre del 2008

MACROURBANISME I AGRESSIONS AL PAISATGE MEDITERRANI,





















Hola col·legues, el proper dijous, 11 de desembre, a les 20 h., tindrà lloc a Aldaia la presentació del llibre,
al CENTRE DE CONVIVÈNCIA D'ALDAIA (Casa del Bollo), al C/ Major, 20 d'ALDAIA.

MACROURBANISME I AGRESSIONS AL PAISATGE MEDITERRANI,

a càrrec del seu autor:
ROGER CREMADES RODEJA,


Presentarà l'acte:
LUPE MÚRCIA GUZMAN

i participaran com a persones invitades:
ANTONI NAVARRO (regidor d'Els Verds a Silla)



A continuació, podeu llegir una referència del llibre i de l'autor:

'MACROURBANISME I AGRESSIONS AL PAISATGE MEDITERRANI'

Aquest llibre aborda la problemàtica territorial del País Valencià, explicant les causes i els efectes de la multiplicació del creixement urbanístic i la degradació paisatgística, fenòmens que són comuns arreu del territori valencià.

SINOPSI: Moltes vegades, per tenir certesa dels fets hem d'observar el nostre voltant. Si tornem als llocs on jugàvem quan érem infants constatarem que aquests han canviat. Els bancals de taronger per on passejàvem es troben ara sota l'asfalt, els camins de terra són carreteres, i les séquies han desaparegut. Sobre tots aquests canvis ens podem arribar a fer moltes preguntes que d'entrada no són fàcils de respondre. I més encara si tenim en compte que ens trobem en un temps profundament marcat per la proliferació urbanística.

Aquest llibre ens endinsa en el procés irreversible de transformació territorial i paisatgística que afecta el territori valencià. I alhora ens mostra com l'horta i la muntanya valenciana van quedant soterrades sota l'urbanisme. Un urbanisme banal que homogenitza l'aspecte de paratges tan diversos com distants, i fa que els territoris perden la seua identitat.

ROGER CREMADES RODEJA (València, 1977) ha recorregut els paisatges valencians en busca de les claus del seu present, passat i futur. Enginyer Tècnic Forestal de formació, ben aviat es va especialitzar en temes territorials i paisatgístics. Ha realitzat els indicadors de sostenibilitat i la diagnosi de Gandia, ciutat on viu. D'altra banda escriu articles sobre temes mediambientals a diversos mitjans informatius de la Safor, on és un conegut dinamitzador del moviment ecologista.

Els adjuntem la ressenya apareguda a El País i els cartells d'algunes presentacions ja programades, així mateix els convidem a visitar el blog de l'autor:

http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor

divendres, 5 de desembre del 2008

Cagadora municipal de gossos

Lamentant lo molt, en això s'ha convertit el parc l'hort de sant Josep en els seus 13 anys d'història.
Hui he intentat eixir amb la meua filla xicoteta, al parc amb un baló, feia temps que no em decidia hi ha eixir, per que sàvia el nivell d'excrements canins, sempre havia sigut considerable. Però feia hui ponent i la temperatura era bona valia la pena intentar-ho.

Per a un futbolista, per a un bon regatejador hauria sigut impossible sortejar tots els monticles d'excrements,que havien en el volgut parc, per a la meua filla és encara mes difícil de sortejar.

Entenc que els meus amics els gossos, per que sóc un enamorat dels gossos, dels gats i de qualsevol animal, ha d'anar tots els dies a el servici, com tots anem, però que es destine tot el parc, com a servici caní .

Quan es va inaugurar el parc existia un pipi-caní i jo vaig pensar bona idea
Així tots els gossos de la contornada tindran un servici. Com no es mantenia i s'utilitzava menys, als pocs anys, ho van llevar.
Després van fer la campanya," no avergonyisques al teu gos", però els gossos al final van perdre la vergonya.
Hi ha una placa que indica si el gos pixa o caga es multara amb 25.000 Ptes.

En l'altre extrem del parc s'invita que els gossos defequen per s'ha instal·lat un dispensador de bosses de plàstic “com no” perquè una vegada cague el ca, el propietari retire la caca.
Se'ls oblida deixar el llibre d'instruccions per que les bosses són utilitzades per a múltiples usos menys per a la seua comesa.

Aquest problema el tracti, en un numere, del full verd allà pel 2002 i firmant com Fernando de Rojas= Paco Muñoz, per que per aquells dies treballava en l'ajuntament i em jugava el treball, jo feia a referència a este problema i una del les possibles solucions que apuntava era la utilització de bosses de paper i no de plàstic i contenidors especials per a arreplegar els excrements i fer compost.
Per a què eixos excrements serviren d'abonament per als nostres jardins.

Després tenim el altre sistema els caça-caques, que és com els Caça-fantasmes, però en caca, un servici, que supose que costara un diners al consistori, que tots paguem, però poc efectiu i contaminat.
Que un treballador damunt d'una moto amb una aspiradora, dubte puga arreplegar totes les caques que havien hui en el parc.
Cal distingir si el parc es volem perquè juguen els xiquets o perquè caguen els gossos.
Es pot dotar amb una xicoteta part, perquè els animals feren les seues necessitats, però la resta del parc hauria d'estar net de caques.
El que no entenga el missatge, s'haurien de començar a prendre mesures poc populars, per que el que no aprén per les bones que aprenga per les roïnes.

Uns apunts mes, els jocs per a xiquets deurien de tindre condicions, que des del dia que es van posar hi no hagut ni una sola reparació.
L'hort de sant Josep no ha tingut en tota la seua història, una revetla en festes, tampoc s'ha projectat cap pel·lícula, serà l'únic parc d'Alaquàs que en tota la seua història s'ha celebrat cap acte lúdic.
Espere que els senyors regidors prenguen bona nota, però això de mesures poc populars no les aplicaran, no siga que a les pròximes eleccions no els voten.



Cadernera roja és parc esta cagat.