Hawaii Bombai

La web de Pau Alabajos
Sentir la cançó contra el ciment és molt bona.

Estem de vacacions l'aire condicionat a mil, les finestres obertes i un sense fi de sorolls omplin la meua vida i la de molts alaquaseres i alaquasers, les discussions del veí, que no deixa dormir, els xiquets que no tenen escola s'avorrixen , els badenes dels carrers que genera molt sorolls i inclús sobre bots quan els travessen camions, el nado que es desperta amb el camió del fem a les 02:00 del matí, el Camarón el regueton sonant molt , la moto de pressa lliure , la maquina de agranadora amb la maquina de bufar que et desperta al matí i t'ompli la casa de pols, si tens les finestres obertes, si et agafa pel carrer mes val que no tingues al·lèrgia a la pols!, els vols de l'aeroport que no paren de passar per damunt dels nostres caps amb tot el soroll que genera pareix que tenim l'entrada de la pista damunt del cap, clar hi ha mes vols que de costum i quan els donen pas perquè passen per damunt del nostre poble , la pol·lució que genera, bo que no tingues obres al costat de casa per que entones és el súmmum . Açò acabara com el ball de Torrent, per a anar al ball eixir un'hora abans no siga que arribes i este acabant. El AVE fent pols i soroll. Nosaltres sense tramvia sense metre i tots tan contents.
Les bicicletes són per a l'estiu, que ve, l'altre, el de més enllà, si pareix paranormal, que sense carril bici es puga circular. ¡Potser en una altra dimensió!
Les gavines de viatge a Fervasa, per que no es veu on esta, però sentir olor es sent, tot això són els entreteniments en vacacions en la vila d'Alaquàs paradís terrenal.
Fins al final de l'estiu que fa molta calor en l'ordinador, que com a ecologista que sóc no tinc aire condicionat, una vegada llegiu este post no torneu a veure-ho no per res per que fins a finals d'agost jo no publicara res llevat que les circumstàncies ho requerisquen, que es consumix energia per a res i puja el comptador el de la llum! Feliç descans per a tots menys a un el ja sap qui és.

La vergonya nacional

Si alguna associació o protectora de la zona desitja adherir-se, només ha de dir-ho


Enfront de la plaça de bous de València (c/ Xàtiva)


Convoquen:Actyma, Col.lectiu Folgança, Libera!
Adherixen:Amnistía Animal, Animanaturalis, Arcadys, Pacma-Partido Antitaurino, Plataforma Alicantina Defensa Animales, Plataforma Iniciativa Animalista, Vida Universal, els Verds d'Alaquàs.

COMPROMÍS DE REBAIXES !

Arriba l'estiu i el termòmetre polític a l'esquerra del PSOE s'ha disparat amb actuacions realment escandaloses. Sembla que és el moment idoni per a perpetrar qualsevol malifeta. Les rebaixes polítiques han començat i a ningú no ens han preguntat. Mai no hauria cregut –o més aïnes volgut– que el trencament del Compromís pel País Valencià es produiria, ni tampoc d'aquesta manera tan miserable. M'incloc en el grup de persones que pensàvem que l'ètica política encara existia o que es mantenia en uns límits mínims que s'han ultrapassat per dalt del cap. L'espectacle té difícil parangó en la història de les coalicions.

Això de trencar un pacte sense que una part dels partits signataris del qual hagen pogut dir la seua, resulta increïble i d'una categoria moral soterrada en les entranyes del despropòsit. Quan Bloc i Iniciativa (i el simulacre virtual verd que els acompanya) aposten per pegar un colp d'estat contra les forces polítiques que els han servit de base s'estan fent una mena d'eutanàsia lenta, però segura. Els resultats electorals de les generals passades ho corroboren: el misèrrim 1% obtingut demostra que el camí encetat naix fracassat. I no valen cecs anàlisis triomfalistes quan resulta que han perdut fins a la camisa política i han fet el ridícul més gran de la seua història electoral.

Si alguns pensen que tot val en política estan molt equivocats, si creuen que amb mètodes tan antidemocràtics com els emprats ens van a enganyar, van errats. S'han tirat a una piscina sense aigua, però allò més lamentable és el futur que es dibuixa amb la pèrdua de la confiança –i en conseqüència del vot–, de tota aquella gent que havia cregut en una possibilitat de canvi a partir del Compromís pel País Valencià. El bipartidisme es consolida pas a pas i l'esquerra es desil·lusiona per culpa de fets com els ocorreguts. Potser ara, uns quants tenen el protagonisme que esperaven, però passaran a la història amb la càrrega d'haver destruït l'esperança d'un bon grapat de persones que sí que s'havien compromés amb un País Valencià verd, d'esquerres i sense complexos.

A partir d'ara caldrà buscar nous camins i, amb tota seguretat, a partir del zero electoral, perquè, amb aquest precedent, les faves estan comptades. Potser, començar des del principi, siga una teràpia necessària per tal de superar algunes castes dirigents que no ens mereixen o que ens consideren com a súbdits, després d'haver-nos demostrat la fal·làcia del seu compromís.

Voro Torrijos i Tàrrega

Els Verds del País Valencià – Compromís per Aldaia

televisors plans

Mentrestant, els nous televisors plans, que en un principi haurien de ser menys contaminants a l'usar tecnologies de producció més modernes, pareix que tenen un impacte molt més gran sobre el calfament global del que espera.
Els fabricants usen un gas cridat trifloruro de nitrogen durant el procés que, segons un estudi publicat la setmana passada, podria ser 17.000 vegades més nociu que el CO2 com a gas d'efecte hivernacle.

Michael Prather, director de l'institut mediambiental de la Universitat de Calofornia i autor de l'estudi, va revelar que la vida mitjana d'este gas és de nos 550 anys, la producció mundial és ja de 4000 tones anuals, equivalents a uns 67 milions de tones de CO2, i que es doblegarà l'any que ve.
Al contrari que altres gasos d'efecte hivernacle, el trifloruro de nitrogen no està regulat ni previst en el Protocol de Kyoto, ja que quan es va firmar, la producció d'este gas era mínima.

the guardian

Directiva de la Vergonya

Manifest contra la directiva de la Unió Europea

per la regulació dels immigrants

SOADI, Associació d'Alaquàs que s'ocupa d'ajudar els immigrants des de l'any 2002, davant les preocupants mesures que estan prenent algunes autoritats i en especial la d'abast europeu que ja es coneix com “Directiva de la Vergonya” i altres de semblants característiques MANIFESTA:

1) El total rebuig a aquestes polítiques que tracten les persones com si foren coses. Els immigrants uns anys enrere han contribuït a dinamitzar l'economia i enfortir les arques de la Seguretat Social; però ara, amb una situació de crisi, sobren i cal dificultar la seua integració. Aquesta dinàmica de “usar i tirar” aplicada a les persones ens rebaixa i degrada la nostra condició i crea un entorn social únicament de profit materialista que genera moltes ferides.

2) Som conscients que el moment actual és difícil pel que fa a la situació econòmica i això sembla fer justificable certes mesures. SOADI entén que els darrers anys han estat de sucosos guanys per a bancs i altres sectors especulatius i no és just que ara es vulga carregar la crisi al llom dels sectors més desvalguts com treballadors en precari, aturats i sobre tot immigrants indocumentats.

3) Pel que fa a la inqualificable directiva que la Unió Europea mira de portar endavant tractant de delinqüents aquells immigrants indocumentats que podran ésser detinguts per un període que ens sembla injustificable, és quelcom que ens omple de vergonya i per tant cridem a la reconsideració per part dels parlamentaris europeus o almenys dels que ens representen a nosaltres. Just ara que estem celebrant el seixantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el Parlament Europeu tracta d'emetre una norma que de segur vulnera algun o diversos d'aquests drets.

4) És la intenció de SOADI i d'aquest manifest que tothom es trobe com a casa seua allà on estiga, que no hi haja discriminació per motiu de raça, sexe, llengua, creença... Que ningú no puga ser detingut si no ha comès cap falta o delicte, i que ho siga si correspon, aplicant els procediments judicials establerts per la llei.

5) Les persones han de ser lliures de poder viatjar, d’anar d’un país a altre sense ser perseguits ni criminalitzats per això. Molts espanyols i espanyoles han tingut molt que agrair a l’acollida d’altres països en moments on, com passa ara en tants altres llocs, la seua vida perillava per motius polítics o econòmics. Partim del fet que les persones tenim dret a la vida amb dignitat, i quan aquest dret perilla, també tenim dret a buscar les condicions que la facen possible.

6) Hem de tindre molt present que mentre tants milions de persones visquen empobrits per causa de la injustícia, mentre no tinguen expectatives per a ells o els seus fills i filles, els moviments migratoris no s’aturaran; davant d’aquesta situació, la nostra proposta és aconseguir un sistema econòmic just, que permeta que cadascú puga viure dignament a la seua terra, i quan decidesca marxar ho puga fer lliurement i sense posar en perill la seua vida.

7) Finalment volem manifestar, que la nostra senzilla i discreta tasca per servir i ajudar aquells que ho han deixat tot per trobar millor formes de vida i d'obrir-se camí, ens ha dut a conèixer realitats diverses, angoixant algunes, amb penalitats d'altres. Tot i amb això, en el fons hem conegut persones a qui estimem i per les quals continuarem lluitant.

SOADI

Alaquàs 7 de juliol de 2008.

Presidenta

Vicenta Robles Garcia

Els verds d'Alaquàs recolzen este manifest en tots els seus termes.
Nota informativa: Només del grup Els Verds i l'Esquerra Unitària, que han rebutjat aquesta proposta. Aquesta votació demostra la poca diferència entre el Partit Socialista i el Partit Popular, pel que algunes polítiques es refereix.

ReciclAlemania.

Les quatre R ambientalment correctes
Redissenyar, Reduir, Reutilitzar i Reciclar.
El sentit comú alemany de conservació del seu medi ambient.
El procés comença a casa, on cada família té xicotets contenidors destinats a determinats tipus de fem: biodegradable (restes de menjar, vegetals, fruites), productes reciclables (tetrapack, envasos per a pasta dental, folis d'alumini), vidres i llandes. Addicionalment, destinen també un contenidor per a la resta de fem que no entra en esta classificació.
Tot el que és paper, periòdics, revistes i caixes de cartó també se separa. Un tractament especial tenen les botelles reciclables que van ser envasos de licor o begudes gasoses. Estes tenen un símbol especial que indica que les pots canviar en els supermercats per un valor monetari que pots usar per a pagar part de les teues compres. Per a açò usen maquines electròniques que reben les botelles i generen el respectiu tiquet amb el valor monetari imprés. L'ús dels envasos de vidre està molt més estés que els de plàstic.
Pareix un procés complicat? Deixen-me dir-los que ací no acaba l'assumpte, és inclús més complex. Els rebutjos biodegradables dels contenidors de fem i els envasos reciclables són arreplegats de les cases d'acord amb un estricte calendari i al tipus de fem. Es preguntaran llavors què passa amb la resta de productes i fem que generen en les cases i no són arreplegats pels camions recol·lectors i la resposta és molt simple: la mateixa empresa té centres d'arreplega i recol·lecció. Els alemanys porten el seu fem pel seu propi compte i la depositen en els diversos contenidors que existixen d'acord al tipus de rebuig que porten. La llista és realment llarga. Hi ha contenidors per a botelles de vidre de diferents colors, rebutjos dels jardins, aparells elèctrics, cables, metalls diversos, cartons, papers, mobles vells, plàstics diversos o ceràmiques, entre altres.
La llei d'envasos, aprovada el 12 de juny de 1991, perseguix l'objectiu de reduir les quantitats de fem per mitjà de la disminució d'envasos malgastats, i és que Alemanya és un dels majors productors de rebutjos de tot Europa. D'acord amb la llei, cada empresa està obligada a assumir el treball d'arreplega i reciclatge dels seus envasos, i d'escriure els informes respecte d'això per a provar la seua obediència legal.

En el text es distingixen tres tipus diferents d'envasos:

1. Envasos de transport: són el que s'utilitzen per a protegir el producte o facilitar el seu transport.
2. Envasos extra: que no són estrictament necessaris; només s'utilitzen a títol publicitari.
3. Envasos de compra: són aquells en què se li oferix el producte al consumidor.

L'innovador d'esta llei és que no sols exigix una reducció, sinó que proposa mesures per a aconseguir-la, com per exemple el depòsit per a envasos retornables.


Dónes Pfand (depòsit)

Les imposicions legals per part de la llei d'envasos ha fet que Alemanya es puge al tren de la "cultura del depòsit" a Europa, els pioners de les quals són els països escandinaus, Dinamarca, Holanda i Suïssa.

L'1 de gener del 2003 es va aprovar a Alemanya una llei, a través de què botelles (de vidre i plàstic) i llandes de begudes han de ser tornades al setge de compra. Darrere de l'esmena de 2006, hi ha la possibilitat bé de retornar l'objecte a la botiga en què es va comprar, bé a una altra en què es venga el mateix producte. Per a garantir l'obediència del ciutadà, este ha de pagar un preu fix extra de 25 cèntims d'euro, que li són tornats a l'entregar l'envàs buit, amb la compra de: botelles de cervesa i combinats de cervesa, aigua mineral (amb i sense gas), refrescos, alcohol enllandat i envasos d'un sol ús.

Un punt interessant és que el reciclatge és realment una indústria. Perquè tot açò funcione es necessiten bosses biodegradables, diversos tipus de contenidors domèstics, contenidors per als carrers, transformadors de fem, maquines recol·lectores, etcètera.
La cultura del reciclatge significa també un benefici econòmic. I encara hi ha més. Per exemple, per a anar a comprar al supermercat no s'utilitzen en absolut les bosses plàstics, els alemanys traslladen els seus productes en canastres de plàstic o en bosses de tela.
Què podríem fer per a no embrutar el nostre medi ambient i crear al mateix temps una “cultura de reciclatge” al nostre país? De moment se m'ocorren 3 idees.
-No comprar begudes en botelles plàstiques, preferir les de vidre.
-Anar a comprar amb una canastra i rebutjar les bosses de plàstic.
-Separar almenys en les nostres cases, el fem biodegradable de la no biodegradable a fi d'agilitzar la descomposició de la biodegradable i facilitar la recol·lecció de la resta de productes per al seu possible reciclatge.

no mes bosses de plastic II

Cofrents a tir de pedra

Pareix que la nostra vetusta nuclear com sempre dóna que parlar.
Segons els periòdics: Levante, Las províncias.
Té més incidents que Usa i l'URSS en la guerra freda.
Quan inclús estem parlant de la ultima parada tècnica, pareix que un camió se li caigut un poc de càrrega, espere que siga molt poca per que parlant d'energia atòmica molt poca pot fer molt de dany.
Però clar en plena crisi del petroli, haver-hi qui se li ocorre dir que la va posar terme a les centrals nuclears, encara que després estiguen venent que aposten per les energies renovables, però apostar de paraula açò és molt fàcil cal apostar amb diners, subvencions, amb polítiques d'estalvi energètic i deixarem de ser yonquis del petroli d'una vegada per sempre.
Però clar com els diners es gasta en la campanya amb els 2500 euros per als xiquets de bolquers en compte de fer guarderies publiques, que suposen un terç del salari d'un mil eurista això qui ho siga, per que dels que no arriben a mil euros jo conec a molts.
I els 400 de rebaixa del irpf, clar això serà per a qui treballe per al que no treballe que.
Bueno al que anàvem si per una d'aquelles hi ha una fuga o pitjor inclús una explosió nostre volgut poble es troba a tan sols 57,39 Km. En línia recta que amb vent de Garvi, podria afectar-nos en poques hores, però clar això segons ens compten no pot passar, per que la seguretat és extrema .
Però el que es veu en este país són molt freqüents les fugues sense donar-los la menor importància per exemple la de Asco.
Espere que consideren que el combustible nuclear es troba latent milers d'anys encara que demà tancaren totes les centrals nuclears el perill no cessa en milers d'anys, per que una vegada tancades utilitzaren els atuells com a magatzem.

nosaltres els valencians

El tema de hui és sobre la publicació en la Web del nostre ajuntament sobre els enllaços que té la nova contractació dels llocs del mercat, i els dos enllaços que té el nou pgou. Que estan publicats en perfecte castellà i sense l'opció als valencians parlants perquè puguen llegir-ho en el seu idioma.
No em molestaria a dir-ho si no fóra per que l'ajuntament crea en el seu moment un reglament municipal per a la promoció de l'ús del valencià en el municipi d'Alaquàs.
Que en els seus 36 pagines resol un compendi d'11 articles que no es molt bé perquè.
Per que fer articles per a no complir-los, per a això ens podíem haver estalviat tot eixe paper que en el seu dia s'utilitze, també els diners de cost .

L'article 7 resa així.
L'ajuntament d'Alaquàs promourà el valencià en els mitjans i canals comunicació propis, com ara el butlletí d'informació municipal, els anuncis publicitaris, els bans ,els avisos per megafonia i qualsevol altre mitjà de comunicació publique o privat al qual puga tindre accés com a ràdio o la televisió, a fins assolir una normalització total.
Per favor complisquen, almenys els reglaments que vostés en el seu dia van aprovar.

no mes bosses de plàstic

Demà se celebra, dijous 3 de juliol se celebrarà a Catalunya el Dia Sense Bosses de Plàstic. , pioners en l'estat, el poble Sarrià de Ter, que es convertirà en la primera localitat catalana sense bosses de plàstic.
El millor es que fóra tots els dies, però per quelcom hem de començar, per això demane que demà i totes els dies, porteu un bossa de mà, un carret, per a comprar el medi ambient ho agrairà.
Web La Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum.

Una altra cosa hi ha a la vista un curs d'introducció agricultura biodinàmica, molt interessant, els dies 18,19 i 20 juliol del 2008 en la casa de l'agricultor de Cheste (València).
Mes informació.

la web de SEAE-Sociedad Española de Agricultura Ecológica