Nuclears? No, gràcies

Fotos de la mani tanquem Cofrents.

article de opinió 08-04-2011

25 anys després de la greu catàstrofe de Txernòbil, el pànic nuclear torna a respirar-se a partir del desastre ocorregut al Japó. Les rialles amb què s´estaven fregant les mans els empresaris atòmics i les seues servicials titelles polítiques d´ací i d´allà s´estan tornant ploralles de sobte. Podrien perdre un sucós i aterridor negoci si de debò s´aplicara una mica de sentit comú a la política energètica mundial.
Fins i tot, al comissari europeu de l´Energia, se li va gelar l´alegria amb què fa uns mesos celebrava amb el lobby nuclear l´ampliació del ja excessiu termini de funcionament d´un bon grapat de perilloses centrals atòmiques per tot Europa. Si més no, va estar lúcid en qualificar l´accident japonès com a apocalíptic, quan el govern espanyol continua minimitzant-lo sense vergonya. Per la seua banda, Angela Merkel va prendre mesures aparentment importants en relació a les centrals nuclears alemanyes més antigues, probablement per la contesa electoral que tenia endavant. Però la realitat se li ha imposat: el partit verd, carregat d´arguments antinuclears li ha trenca les expectatives optimistes que tenia. No li ha servit de res. La gent no es mama el dit i sap distingir l´oportunisme de les propostes sinceres i raonades. 
Mentrestant, el malson a càmera lenta que està suportant la pacient població nipona empitjora dia rere dia. La força dels fets és inapel·lable i esfereïdora. L´únic que podem fer és aprendre la lliçó i tractar d´evitar un altra catàstrofe. Hem d´acabar amb la dictadura atòmica que ens obliga a jugar a una ruleta nuclear no desitjada per la majoria de la població. Si no volem seguir pagant els plats trencats de la tirania de les empreses elèctriques, aturem-les. Desmantellem les seues joguines de terror i acabem amb negocis antisocials que són capaços d´augmentar els seus beneficis en plena crisi i de socialitzar una bona part de les despeses, com ara la gestió dels seus propis residus o l´impacte d´una catàstrofe tan dolorosa, criminal i cara com la nuclear. 
Tot això ho podem evitar amb la nostra mobilització i, sobretot, amb el nostre vot. Les pròximes eleccions són un bon moment per a demostrar-ho. Ja n´hi ha prou: que cap partit pronuclear arreplegue el nostre suport. Perquè des de cada ciutat del País Valencià hem de fer possible una alternativa de suficiència energètica que deixe en evidència la innecessària, malbaratadora i terrorífica central de Cofrents, casualment d´un model similar a les maleïdes de Fukushima. Tanquem-la abans d´haver-nos de penedir. Encara hi som a temps.


Voro Torrijos.

viure bé sense nuclears

Convoquen a tots els veïns i veïnes d'Alaquas a la manifestació viure bé sense nuclears, el dissabte, 9 d'abril, a les 18,30, des de la Plaça de Sant Agustí, convocats per la Plataforma Tanquem Cofrents, València serà un clam contra l'energia nuclear. Caminarem junts els carrers per les energies netes i la salut de les persones i el Planeta.

CONVOCATORIA CONCENTRACIÓ CONTRA LA CORRUPCIÓ

dissabte, 26 / març  18:00 Pl. Sant Agustí, Valencia

No podem ni deguem quedar-nos adormits davant de l'abús de poder i la irresponsabilitat del nostre president. Demanem de nou a Paco Camps que ens demane perdó i que presente la seua dimissió immediata. Que ens torne la dignitat i deixe de riure's de tots els valencians i valencianes.
Demostrem que no som una societat adormida, que volem institucions netes i transparents, que un altra política es possible i que la seua no ens ag...rada.
Recordeu que la dreta ja dona la batalla guanyada, no els podem donar eixe gust.
Us encoratgem i animen a vindre a la concentració!! Feu cadena, reenvieu aquest missatge als vostres familiras, amics, coneguts, que funcione el boca-orella.
La cremà continua...
NO A LA CORRUPCIÓ, CAMPS DIMISSIÓ!
Col·lectiu Contra la Corrupció (CCC) Aquest moviment és apartidista i profundament polític, de ciutadans i per a ciutadans, cansats de tant abús, pensem que solament així aconseguirem que alguna cosa canvie.

Manifestació en contra del cementeri nuclear en Guadalajara

JO TAMBÉ SOC DE GAZA

ATUREM EL GENOCIDI AL POBLE PALESTÍ
Contra la invasió, la violència indiscriminada i per l'aplicació de sancions internacionals a Israel

CONVOCATÒRIES:
Dissabte 10, a les 18 hores,

Concentració de protesta front al consolat d'EE.UU. (Pintor Sorolla cantonada Dr. Romagosa).

Dissabte 17, a les 18 hores,

Manifestació des de la Plaça de Sant Agustí fins la Delegació del Govern (Plaça del Temple).

A més, es fa una crida a la societat valenciana per penjar pancartes i mocadors palestins als balcons i a que participeu en totes les convocatòries unitàries que es convocaran en els propers dies.

Convoca: Plataforma per Palestina de València (plataformaperpalestina@gmail.com)

(La Plataforma per Palestina està formada per més de cinquanta organitzacions palestines, àrabs, ONGs, moviments socials, sindicats, i partits polítics).

Crisi, quina crisi?

http://www.globalizate.org/

Félix Nieto per a Globalitza't (23/11/08)

Des dels mitjans de comunicació no deixen de repetir que estem en crisi, que entrem en recessió, que és la més greu des de 1929 i la primera crisi a nivell global en la història, però, de quina crisi estan parlant?, de la de les institucions financeres i de les grans multinacionals que veuen com els seus excessos i guanys sense limites arriben al seu fi amb els seus magnífics dividends i pagaments als seus alts executius de milions d'euros per a poc després declarar en fallida a les seues empreses?

O de la crisi de la rajola?, on durant anys, els constructors, propietaris del sòl i personatges sense escrúpols s'han literalment forrat a costa d'especular amb una necessitat bàsica com és el dret a una vivenda digna, arreplegat en la tan defesa Constitució Espanyola (articule 47).

O potser es referixen a la crisi de les empreses d'automòbils, a Espanya hi ha més de 20 milions de cotxes i llevat que estos es fabriquen per a durar cinc anys, o prosseguisca l'augment de la població, el mercat està esgotat.

Però hi ha una crisi de què no es parla, és la crisi climàtica, una crisi que no és conjuntural i que no es pot solucionar de donar diners públics a què l'han provocat com en les crisis esmentades anteriorment.

És una crisi molt més profunda i complicada ja que té a veure amb el sistema de vida que portem en el món ric, ens han venut durant anys la idea del progrés amb relació a les nostres possessions, a l'estatus econòmic i al gasto com a manera d'oci i de realitzar-nos com a individus.

Totes les grans mobilitzacions socials anteriors, a excepció de les mobilitzacions contra la guerra, han sigut mobilitzacions per a demanar més, normalment un augment dels salaris; i eixe és un gran error, perquè siguem sincers perquè volem més diners? La resposta més normal seriosa: per a viure millor. Però eixa és la trampa ja que llavors els preus pugen encara més i si guanyem més diners és per a gastar més diners i eixe diners ho gastem en coses que el que fan és produir més contaminació i emissions de gasos d'efecte hivernacle amb la qual cosa el canvi climàtic s'accelera a més de perpetuar el sistema econòmic basat en el creixement continu.

Després ens diem que els diners no fa la felicitat, encara que en el fons no ens ho creiem, volem més i més, i açò és ho grave d'esta crisi, que no hi ha més, que el planeta està arribant, o ja ha arribat, als seus limites i que dins de poc de temps, prou menys del que ens imaginem, ja no haurà tornada, el canvi climàtic se'ns anirà de les mans i llavors fem el que fem estarem abocats a un futur prou pitjor del que ens trobem ara i com he dit anteriorment de res servirà els diners ni les bones intencions.

Per tant, si ser ciutadans responsables amb el planeta, que recordem no ens pertany, sinó que ens ho han deixat les generacions anteriors perquè ho disfrutem i la nostra obligació hauria de ser deixar-se'l a les generacions futures en bones condicions, llavors hauríem d'eixir als carrers i dir-li als que suposadament ens representen: Solucioneu açò i si no ho feu pagareu per això, perquè amb la vostra falta de resolució esteu condemnat a milions de persones a una mort segura.

Els diríem utilitzeu els nostres diners per a combatre la fam, les injustícies, acabeu amb les guerres, feu polítiques socials i no ho malgasteu donant-se'l als bancs perquè després ens ho presten i continuem mantenint este fracassat sistema econòmic que ens conduïx a la ruïna, a la guerra i a la destrucció.

Però això no és tot, també ací quelcom per a nosaltres com a ciutadans, sovint em pregunten respecte al canvi climàtic: I jo que puc fer? La resposta fàcil seria la típica de canvia les teues peretes, estalvia, recicla, no utilitzes molt el teu cotxe, no voles, etc. Coses que indubtablement estan bé i tots hauríem de fer però que no són suficients.

El que hauríem de fer, potser a simple vista poguera paréixer més senzill i prou més barat, és assentar-nos deu minuts en silenci i reflexionar sobre el que de veritat considerem important en les nostres vides. Si a la finalització d'eixos deu minuts arribem a la conclusió que les coses materials no són tan importants i que el consumisme no és el nostre leitmotiv llavors haurem donat un pas molt important per a solucionar esta crisi i de pas moltes altres.

A aquells que estiguen d'acord amb este article, o almenys amb part d'ell, els anime a acudir a la manifestació este dissabte perquè en veritat ens va la vida en això.

Dia d'Acció Global contra el canvi Climàtic.
Manifestacions en els cinc continents.
Madrid 29 novembre a les 12 hores des de la Plaça de Jacinto Benavente.

No és una manifestació més. És la teua manifestació.

El nostre suport

Els verds d'Alaquàs donem tot el nostre suport, el nostre anime, a les persones que convoquen esta manifestació, perquè d'una vegada per sempre deixem d'enjudiciar a les persones per que no són heterosexuals.

Per la visibilitat de les lesbianes.