dimarts, 16 de desembre de 2008

forum verd


La presentació del llibre dijous passat, va ser un acte molt educatiu i pense que per a tots els que vam estar molt aclaridor, de les accions que s'han d'efectuar en un municipi, perquè l'urbanisme salvatge no continue.El Roger molt enrotllat ens explicà totes les agressions que esta patint el nostre territori i totes les accions que grups ecologistes, havien aconseguit, paralitzar molts PAI i tancar un alcalde com el de Pego per delicte ecològic.Per al pròxim Forum Verd ja avisare amb temps.Bo el que vullga saber mes del llibre, que s'ho compre.


http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor



Manifest d’EVPV amb motiu del 60 Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans



Els Verds del PV, 10-12-2008.

Amb aquest manifest Els Verds del PV volem constatar que hui en dia, començat ja el S.XXI i davant de la commemoració del 60 Aniversari de la Declaració dels Drets Humans, encara que felicitem a qui en aquells moments van plantejar bones intencions teòriques com un ideal comú per a tota la humanitat, continuem escèptics perquè el desenvolupament d’eixos principis continuen amb carències jurídiques internacionals per a exigir l’obligació en el seu compliment.

Els Verds del País Valencià volem manifestar la nostra reivindicació perquè s’incloga com a Dret Humà el dret al medi ambient adequat, pel desenvolupament positiu de totes les espècies del planeta, de les que l’única que provoca el seu deteriorament és l’espècie humana. L’article 25.1 de la Declaració de DDHH que diu ” tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li assegure, així com a la seua família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, el vestit, la vivenda,….” assenta les bases per aquesta reivindicació, segons la doctrina especialitzada més rellevant , i així com el dret a la vida és un dret inalienable que ens dóna la natura, també ho és el dret a un medi ambient adequat, i totes les persones tenim el deure de previndre el seu deteriorament, de protegir-lo i de restaurar-lo de forma col·lectiva i amb una dimensió ètica de solidaritat, ja que les futures generacions depenen del nostre llegat ambiental.

Però Els Verds del País València també volem manifestar que aquest dret humà no ha de ser obtingut a costa d’altres països, ja que és evident que el desenvolupament econòmic del Nord està recolzat, entre altres coses com la cobdícia d’acumulació de capital i poder d’alguns països, en què els països pobres o en vies de desenvolupament no contaminen per càpita i no consumixen recursos naturals en la mateixa mesura que nosaltres, perquè si ho feren el paràmetres atmosfèrics, almenys, haurien sigut ja tan seriosament alterats que probablement l’espècie humana estaria en perill d’extinció.

Hem prés prestat sense el seu consentiment i sense cap compensació, com reiteradament han expressat els economistes que estudien aquests fenòmens, un crèdit ambiental que no ens pertany i que hem de restituir, a més de amb mesures compensatòries que per justícia els pertany, reconduint la nostra forma de vida a usos de capacitat autodepurativa i autoregeneradora de la biosfera proporcionals a la nostra població.

Si el medi ambient adequat està ja sent reivindicat i reconegut com a dret fonamental, és perquè és generalment acceptat que estem en risc de no poder seguir gaudint-lo de manera solidària

dimarts, 9 de desembre de 2008

MACROURBANISME I AGRESSIONS AL PAISATGE MEDITERRANI,





















Hola col·legues, el proper dijous, 11 de desembre, a les 20 h., tindrà lloc a Aldaia la presentació del llibre,
al CENTRE DE CONVIVÈNCIA D'ALDAIA (Casa del Bollo), al C/ Major, 20 d'ALDAIA.

MACROURBANISME I AGRESSIONS AL PAISATGE MEDITERRANI,

a càrrec del seu autor:
ROGER CREMADES RODEJA,


Presentarà l'acte:
LUPE MÚRCIA GUZMAN

i participaran com a persones invitades:
ANTONI NAVARRO (regidor d'Els Verds a Silla)



A continuació, podeu llegir una referència del llibre i de l'autor:

'MACROURBANISME I AGRESSIONS AL PAISATGE MEDITERRANI'

Aquest llibre aborda la problemàtica territorial del País Valencià, explicant les causes i els efectes de la multiplicació del creixement urbanístic i la degradació paisatgística, fenòmens que són comuns arreu del territori valencià.

SINOPSI: Moltes vegades, per tenir certesa dels fets hem d'observar el nostre voltant. Si tornem als llocs on jugàvem quan érem infants constatarem que aquests han canviat. Els bancals de taronger per on passejàvem es troben ara sota l'asfalt, els camins de terra són carreteres, i les séquies han desaparegut. Sobre tots aquests canvis ens podem arribar a fer moltes preguntes que d'entrada no són fàcils de respondre. I més encara si tenim en compte que ens trobem en un temps profundament marcat per la proliferació urbanística.

Aquest llibre ens endinsa en el procés irreversible de transformació territorial i paisatgística que afecta el territori valencià. I alhora ens mostra com l'horta i la muntanya valenciana van quedant soterrades sota l'urbanisme. Un urbanisme banal que homogenitza l'aspecte de paratges tan diversos com distants, i fa que els territoris perden la seua identitat.

ROGER CREMADES RODEJA (València, 1977) ha recorregut els paisatges valencians en busca de les claus del seu present, passat i futur. Enginyer Tècnic Forestal de formació, ben aviat es va especialitzar en temes territorials i paisatgístics. Ha realitzat els indicadors de sostenibilitat i la diagnosi de Gandia, ciutat on viu. D'altra banda escriu articles sobre temes mediambientals a diversos mitjans informatius de la Safor, on és un conegut dinamitzador del moviment ecologista.

Els adjuntem la ressenya apareguda a El País i els cartells d'algunes presentacions ja programades, així mateix els convidem a visitar el blog de l'autor:

http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor

divendres, 5 de desembre de 2008

Cagadora municipal de gossos

Lamentant lo molt, en això s'ha convertit el parc l'hort de sant Josep en els seus 13 anys d'història.
Hui he intentat eixir amb la meua filla xicoteta, al parc amb un baló, feia temps que no em decidia hi ha eixir, per que sàvia el nivell d'excrements canins, sempre havia sigut considerable. Però feia hui ponent i la temperatura era bona valia la pena intentar-ho.

Per a un futbolista, per a un bon regatejador hauria sigut impossible sortejar tots els monticles d'excrements,que havien en el volgut parc, per a la meua filla és encara mes difícil de sortejar.

Entenc que els meus amics els gossos, per que sóc un enamorat dels gossos, dels gats i de qualsevol animal, ha d'anar tots els dies a el servici, com tots anem, però que es destine tot el parc, com a servici caní .

Quan es va inaugurar el parc existia un pipi-caní i jo vaig pensar bona idea
Així tots els gossos de la contornada tindran un servici. Com no es mantenia i s'utilitzava menys, als pocs anys, ho van llevar.
Després van fer la campanya," no avergonyisques al teu gos", però els gossos al final van perdre la vergonya.
Hi ha una placa que indica si el gos pixa o caga es multara amb 25.000 Ptes.

En l'altre extrem del parc s'invita que els gossos defequen per s'ha instal·lat un dispensador de bosses de plàstic “com no” perquè una vegada cague el ca, el propietari retire la caca.
Se'ls oblida deixar el llibre d'instruccions per que les bosses són utilitzades per a múltiples usos menys per a la seua comesa.

Aquest problema el tracti, en un numere, del full verd allà pel 2002 i firmant com Fernando de Rojas= Paco Muñoz, per que per aquells dies treballava en l'ajuntament i em jugava el treball, jo feia a referència a este problema i una del les possibles solucions que apuntava era la utilització de bosses de paper i no de plàstic i contenidors especials per a arreplegar els excrements i fer compost.
Per a què eixos excrements serviren d'abonament per als nostres jardins.

Després tenim el altre sistema els caça-caques, que és com els Caça-fantasmes, però en caca, un servici, que supose que costara un diners al consistori, que tots paguem, però poc efectiu i contaminat.
Que un treballador damunt d'una moto amb una aspiradora, dubte puga arreplegar totes les caques que havien hui en el parc.
Cal distingir si el parc es volem perquè juguen els xiquets o perquè caguen els gossos.
Es pot dotar amb una xicoteta part, perquè els animals feren les seues necessitats, però la resta del parc hauria d'estar net de caques.
El que no entenga el missatge, s'haurien de començar a prendre mesures poc populars, per que el que no aprén per les bones que aprenga per les roïnes.

Uns apunts mes, els jocs per a xiquets deurien de tindre condicions, que des del dia que es van posar hi no hagut ni una sola reparació.
L'hort de sant Josep no ha tingut en tota la seua història, una revetla en festes, tampoc s'ha projectat cap pel·lícula, serà l'únic parc d'Alaquàs que en tota la seua història s'ha celebrat cap acte lúdic.
Espere que els senyors regidors prenguen bona nota, però això de mesures poc populars no les aplicaran, no siga que a les pròximes eleccions no els voten.



Cadernera roja és parc esta cagat.

dissabte, 29 de novembre de 2008

Flas castell




Com no la nova Web del Castell D'Alaquàs en perfecte castellà com sempre potenciant la llengua de la terra.
Però espere que amb el que estalviem amb les llums de nadal i el que es podria estalviar en les sales de castell dotant-les de detectors de moviment perquè s'encengueren les llums només quan foren visitades i no tot el dia com estan ara i amb peretes de baix consum, les exteriors s'apagaren a una certa hora de la nit, el mateix per a l'any que ve tenim sort i no la posen en valencià.

Com dirien els nostres amics d'Alaquàs Parla, com a canal 9, el titul: "el Castell d'Alaquàs" en valencià i el contingut en castellà.

D'altra banda en la seua execució és una Web bonica de veure.

Només fet en falta, que no tinga un calendari amb tots els esdeveniments previstos celebrar a dos mesos vista perquè el ciutadà este informat i un formulari perquè es puguen sol·licitar sales online, per a així dinamitzar els actes culturals i esdeveniments.
També un fòrum on els visitants puguen deixar les seues opinions sobre el monument, activitats, esdeveniments, tots els relacionats amb el castell, un exercici de salut democràtica, de la mateixa manera que els plens municipals foren retransmesos per la ràdio en diferents horaris per a una bona informació ciutadana, exactament igual que es podrien penjar en la xarxa, els vídeos dels plens perquè tot ciutadà que volguera els puga consultar.
Però molt em tem que ens quedarem amb les ganes, de totes estes coses, que amb un gasto quasi insignificant es podrien realitzar, per que els mitjans es tenen ara falta la voluntat perquè executen.

Cadernera roja el conte del castell s'ha acabat.

Crisi, quina crisi?


http://www.globalizate.org/


Félix Nieto per a Globalitza't (23/11/08)

Des dels mitjans de comunicació no deixen de repetir que estem en crisi, que entrem en recessió, que és la més greu des de 1929 i la primera crisi a nivell global en la història, però, de quina crisi estan parlant?, de la de les institucions financeres i de les grans multinacionals que veuen com els seus excessos i guanys sense limites arriben al seu fi amb els seus magnífics dividends i pagaments als seus alts executius de milions d'euros per a poc després declarar en fallida a les seues empreses?

O de la crisi de la rajola?, on durant anys, els constructors, propietaris del sòl i personatges sense escrúpols s'han literalment forrat a costa d'especular amb una necessitat bàsica com és el dret a una vivenda digna, arreplegat en la tan defesa Constitució Espanyola (articule 47).

O potser es referixen a la crisi de les empreses d'automòbils, a Espanya hi ha més de 20 milions de cotxes i llevat que estos es fabriquen per a durar cinc anys, o prosseguisca l'augment de la població, el mercat està esgotat.

Però hi ha una crisi de què no es parla, és la crisi climàtica, una crisi que no és conjuntural i que no es pot solucionar de donar diners públics a què l'han provocat com en les crisis esmentades anteriorment.

És una crisi molt més profunda i complicada ja que té a veure amb el sistema de vida que portem en el món ric, ens han venut durant anys la idea del progrés amb relació a les nostres possessions, a l'estatus econòmic i al gasto com a manera d'oci i de realitzar-nos com a individus.

Totes les grans mobilitzacions socials anteriors, a excepció de les mobilitzacions contra la guerra, han sigut mobilitzacions per a demanar més, normalment un augment dels salaris; i eixe és un gran error, perquè siguem sincers perquè volem més diners? La resposta més normal seriosa: per a viure millor. Però eixa és la trampa ja que llavors els preus pugen encara més i si guanyem més diners és per a gastar més diners i eixe diners ho gastem en coses que el que fan és produir més contaminació i emissions de gasos d'efecte hivernacle amb la qual cosa el canvi climàtic s'accelera a més de perpetuar el sistema econòmic basat en el creixement continu.

Després ens diem que els diners no fa la felicitat, encara que en el fons no ens ho creiem, volem més i més, i açò és ho grave d'esta crisi, que no hi ha més, que el planeta està arribant, o ja ha arribat, als seus limites i que dins de poc de temps, prou menys del que ens imaginem, ja no haurà tornada, el canvi climàtic se'ns anirà de les mans i llavors fem el que fem estarem abocats a un futur prou pitjor del que ens trobem ara i com he dit anteriorment de res servirà els diners ni les bones intencions.

Per tant, si ser ciutadans responsables amb el planeta, que recordem no ens pertany, sinó que ens ho han deixat les generacions anteriors perquè ho disfrutem i la nostra obligació hauria de ser deixar-se'l a les generacions futures en bones condicions, llavors hauríem d'eixir als carrers i dir-li als que suposadament ens representen: Solucioneu açò i si no ho feu pagareu per això, perquè amb la vostra falta de resolució esteu condemnat a milions de persones a una mort segura.

Els diríem utilitzeu els nostres diners per a combatre la fam, les injustícies, acabeu amb les guerres, feu polítiques socials i no ho malgasteu donant-se'l als bancs perquè després ens ho presten i continuem mantenint este fracassat sistema econòmic que ens conduïx a la ruïna, a la guerra i a la destrucció.

Però això no és tot, també ací quelcom per a nosaltres com a ciutadans, sovint em pregunten respecte al canvi climàtic: I jo que puc fer? La resposta fàcil seria la típica de canvia les teues peretes, estalvia, recicla, no utilitzes molt el teu cotxe, no voles, etc. Coses que indubtablement estan bé i tots hauríem de fer però que no són suficients.

El que hauríem de fer, potser a simple vista poguera paréixer més senzill i prou més barat, és assentar-nos deu minuts en silenci i reflexionar sobre el que de veritat considerem important en les nostres vides. Si a la finalització d'eixos deu minuts arribem a la conclusió que les coses materials no són tan importants i que el consumisme no és el nostre leitmotiv llavors haurem donat un pas molt important per a solucionar esta crisi i de pas moltes altres.

A aquells que estiguen d'acord amb este article, o almenys amb part d'ell, els anime a acudir a la manifestació este dissabte perquè en veritat ens va la vida en això.

Dia d'Acció Global contra el canvi Climàtic.
Manifestacions en els cinc continents.
Madrid 29 novembre a les 12 hores des de la Plaça de Jacinto Benavente.

No és una manifestació més. És la teua manifestació.

manifest


ELS REPTES DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE
L’ ENSENYAMENT PÚBLIC
Tots els estudis i paràmetres a partir dels quals s’analitza la realitat del sistema educatiu valencià posen de
manifest que aquest és molt defectuós, es a dir, tenim un molt mal sistema educatiu: pateix greus problemes
estructurals i es funcionalment ineficient.
Problemes estructurals:
Ens hi falta una xarxa pública de centres escolars que atenga la població infantil de cero a tres anys (0-3
anys), es a dir, no hi ha xarxa escolar.
No tenim especialistes suficients en llengües estrangeres que faça possible el aprenentatge primerenc de
eixes llengües.
La actual xarxa de centres (Mapa Escolar de 1979) no suporta la tensió derivada d’un increment significatiu
de la matrícula que se intenta compensar amb una mala solució com són els barracons provisionals que
impedeixen, entre altres coses, la existència d’espais per a l’esplai de l’alumnat que possibilite les seus
relacions interpersonals.
Les plantilles de professorat no són estables, això provoca una rotació anual de personal que en res
afavoreix la bona pràctica docent i a més no existeixen plantilles de personal administratiu en primària, ni
tampoc són adequades les d’educadors i fisioterapeutes.
Les places docents de secundària i de formació professional no estan catalogades com a places en valencià, i
això provoca que no siga possible una ordenada programació de línees escolars en valencià.
Un procés de matriculació de l’alumnat que permet que els centres, sobre tot els privats concertats, puguen
triar al seu alumnat i que provoca que no existeixi una matrícula equilibrada d’alumnes amb necessitats en
tots els centres sostinguts amb fons públics.
Problemes funcionals:
Els nostres alumnes, xiquets i xiquetes, finalitzen l’ensenyament primari sense competències bàsiques en
una llengua estrangera en la que puguen estudiar, almenys, alguna assignatura o matèria completament en la
llengua estrangera escollida.
No tenen un domini satisfactori en l’ús de les llengües pròpies i oficials de la nostra comunitat.
El 21% de l’alumnat desapareix del sistema entre els 15 i els 16 anys, sols el 69% aconsegueix el títol de
Graduat en Educació Secundària, lo que vol dir que un 31% no pot realitzar cap estudi postobligatori.
Dels que estan en edats compreses entre 16 i 21 anys, el 45% dels nostres joves, xiques i xics, no estan
escolaritzats en centres d’estudis de batxillerat o formació professional.
Existeix un aparell burocràtic sectari i creat des d’una voluntat partidista amb la intenció de que intervinga
en el sistema en funció dels interessos polítics del partit que fins ara els ha designat, primer,
discrecionalment i després facilitant el seu accés al cos mitjançant oposicions ad hoc, intervencions que ja
hem patit en els processos de selecció de les direccions dels centres docents i en la pressió sobre el
professorat que imparteix Educació per a la Ciutadania per a que aquest s’ajuste a una ordre il·legal.
Absència, en la direcció de la Conselleria, d’una política de formació del professorat que puga satisfer les
necessitats que tenen tots els professors i professores de conèixer i saber actuar per a que l’alumnat domine
les competències bàsiques, alhora que el professorat de secundària siga competent en la llengua pròpia de la
Comunitat Valenciana
EXIGIM
La immediata constitució d’una xarxa pública de 0-3 anys que siga columna vertebral del país i que en el
curs 2009-2010 atenga a tot l’alumnat.
Creació de 300 places de llengua estrangera que garanteixi que al inici del curs 2009-2010 eixa llengua se
ensenya amb eficàcia en totes les unitats de quatre i cinc anys.
Començament i finalització en el 2009 d’una negociació amb els agents socials i escolars d’un nou mapa
escolar que done resposta a les noves necessitats d’escolarització.
Les plantilles reals i necessàries de tots els centres públics han d’adequar-se a les necessitats actuals (al
haver-se quedat desfasada la existent, que s’arrossega des de 1997) i eixos centres han d’estar constituïts en
la seua totalitat per personal docent amb destí definitiu en el centre.
La catalogació lingüística immediata dels llocs de treball de secundària, prèvia negociació en els àmbits que
corresponga.
La efectiva matriculació equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives especials en tots els centres
sostinguts amb fons públics, modificant el Decret per el que se regula el procés de matriculació i creant les
comissions estables de matriculació de districte o localitat.
Adoptar quantes mesures se consideren necessàries per a que l’alumnat, quan acabe l’ensenyament primari,
tinga les competències bàsiques per a expressar-se correctament en les dues llengües oficials i per a
comunicar-se en una llengua estrangera.
Disseny, execució i avaluació de l’eficàcia de tots els programes que siguen necessaris per a compensar les
deficiències de l’alumnat amb la finalitat de que no abandonen el sistema educatiu durant les etapes
obligatòries i obtinguen el títol de Graduat. Serveixi d’exemple els programes de compensatòria: centres que
any rere any demanen programes de compensatòria i ni son places estables ni tenen professorat estable
adscrit a elles.
Adopció de mesures motivadores per a que l’alumnat amb titulació de Graduat en Educació Secundària
continue realitzant estudis postobligatoris, sobretot, aquells de Formació Professional de Grau Mitjà i
Superior necessaris per a que siga factible un desenvolupament econòmic i social sostenible del nostre país.
Que siguen cessades totes aquelles persones que estan desenvolupant amb caràcter temporal funcions
d’inspecció per designació directa dels responsables polítics de la Conselleria d’Educació i se convoqui un
procés selectiu amb el més escrupolós respecte als principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat.
La màxima neutralitat de l’administració i el fi d’actuacions partidistes encaminades a controlar les juntes
directives dels centres escolars.
Retirada de l’Ordre d’Educació per a la Ciutadania i paralització de qualsevol procés administratiu iniciat
contra el professorat o juntes directives.
Beques de transport i menjador escolar per al alumnat d’educació infantil, de batxillerat i de formació
professional i gratuïtat en tot el procés escolar.
Totes estes deficiències i reivindicacions son l’efecte de la política que està portant a terme el Govern del
Partit Popular, presidit per Francisco Camps: falta de inversions en l’escola pública i ús de l’educació com a
element de confrontació política amb el govern central sense importar-los gens ni miqueta els interessos de
l’alumnat valencià, i per això demanem la dimissió del seu conseller.

dimarts, 18 de novembre de 2008

MALTRACTADOR: ESCOMBRARIES SOCIALS



MANIFESTACIÓ
DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA





La Plataforma Feminista de València us convoca a participar activament en
la manifestació del dia 25 de novembre de 2.008.

Lema de la manifestació: MALTRACTADOR: ESCOMBRARIES SOCIALS

Hora: 19,30 al Parterre

Recorregut: sortida del Parterre, Carrer Colón, Xátiva,

Marques de Sotelo i Plaça de l'Ajuntament.


MANIFEST 25 N

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

98 dones assassinades al nostre país al llarg del 2008, set d'elles a la Comunitat Valenciana. Tres anys després de l'entrada en vigor -en la seva totalitat- de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere i un any després de l'entrada en vigor de la Llei d'Igualtat, ens trobem davant aquesta dura realitat que reduïxen a fredes xifres les estadístiques.

Moltes d'aquestes persones assassinades, aquestes 66 dones assassinades, havien denunciat al seu agressor (la seva parella o expareja) i havien aconseguit dels Tribunals de Justícia mesures de protecció i ordres d'allunyament però no va ser suficient per evitar la seva mort.

L'Informe del Govern sobre aquests tres anys d'aplicació de la Llei Integral, indica que ha augmentat el nombre de denúncies i de casos jutjats però ha baixat el nivell de sensibilització de la societat davant d'aquest greu problema que ens pertoca a totes i a tots i que, per tant, ens correspon a tota la societat resoldre'l.

Des de la Plataforma Feminista de Valencià fem una crida a la ciutadania perquè, entre totes i tots, redoblem els esforços a denunciar, jutjar i mantindre una tolerància zero amb els maltractadors així com a incrementar el recolçament social a les víctimes .

Tots els indicadors econòmics i laborals segueixen demostrant que les dones tenim un percentatge major d'atur, una mitjana de retribució inferior a la dels homes, malgrat realitzar la mateixa activitat, i unes quotes ínfimes de representació en els consells d'administració de les grans empreses d'aquest país

És per això que EXIGIM a les diferents instàncies de l'Administració (estatal,autonòmica i local) que compleixquen amb la seva part de responsabilitat en el desenvolupament total de les mesures legals adoptades i que l'erradicació de la Violència de Gènere sigui un punt prioritari en les seves agendes.


Per a que tot aixó es puga aconseguir, considerem de manera crucial, en primer lloc, augmentar la dotació pressupostària i els recursos humans que requereixen les esmentades lleis, i en segon però igual d'important, potenciar l'educació en el valor de la igualtat per a les xiquetes i xiquets del nostre país i de la nostra Comunitat, com una aposta de futur d'una societat que confia en viure, com més aviat millor, sense més víctimes de la violència masclista.

De fet,la política educativa del President de la Generalitat, Francisco Camps, i del Conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, amb el seu capficament per impartir l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania en anglès suposa un clar boicot a la coeducación en igualtat i explicita el veritable lloc que ocupa per a ells la consecució de la igualtat real entre homes i dones.

Nosaltres continuarem treballant per aconseguir aquesta igualtat real, per a decidir plenament sobre el nostre cos i perquè no hi haja ni una víctima més dels maltractadors. Però necessitem de totes i tots per aconseguir-ho.

Font: Plataforma Feminista d’Alacant i Valencià.




dimecres, 12 de novembre de 2008

El clima per al canvi



L'estimulant i nova opció que ha pres el poble nord-americà al triar a Barack Obama com el nostre 44° president sonda les bases d'una altra decisió transcendental que ell, i tots nosaltres, hem de prendre el pròxim mes de gener: la d'iniciar un rescat d'emergència de la Humanitat davant de l'amenaça imminent i galopant que planteja la crisi climàtica. La revolucionària idea de la Declaració d'Independència americana de què tots els sers humans naixen iguals, és hui el marc en què es produïx la renovació del lideratge nord-americà en un món que necessita, desesperadament, protegir el seu llegat essencial: la integritat i habitabilitat del planeta.
El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic -autoritat mundial sobre la crisi del clima darrere de 20 anys d'estudi detallat i quatre informes unànimes- assegura que les proves són «inequívoques». Així que demane, per favor, que isquen de la seua letargia els que encara senten la temptació de desestimar les alarmes cada vegada més urgents que ens arriben dels científics de tot el món, ignorant la fusió del casquet polar àrtic i la resta d'advertències apocalíptiques que ens llança el propi planeta, i els que esbossen una expressió de tedi davant de la simple menció d'esta amenaça existencial per al futur de l'espècie humana. Els nostres fills i néts necessiten que tots reconeguem la realitat, abans que siga massa tard. Ara arriben les bones notícies: els audaços passos que s'han de prendre per a solucionar la crisi climàtica són exactament els mateixos que haurien de donar-se per a solucionar la crisi econòmica i la crisi de l'abastiment d'energia. Economistes de tot l'espectre ideològic (entre ells, Martín Feldstein i Lawrence Summers) estan d'acord en què una inversió quantiosa en infraestructures que requerisquen molta mà d'obra és la millor manera de revitalitzar l'economia nord-americana d'una manera ràpid i sostenible. I molts d'ells coincidixen també que esta perdrà posicions si es continuen gastant centenars de milers de milions de dòlars a l'any a importar petroli de l'estranger. A més, els experts en seguretat nacional tant del Partit Demòcrata com del Partit Republicà coincidixen que si el món perd de sobte l'accés al petroli d'Orient Pròxim EUA es veurà davant d'una perillosa vulnerabilitat estratègica. Com va dir Abraham Lincoln en l'hora més fosca d'EUA, «davant de l'ocasió s'amuntonen les dificultats, i nosaltres hem d'alçar-nos amb ella. Atés que la nostra situació és completament nova, hem de pensar des de zero, i actuar des de zero». En la nostra situació actual, pensar des de zero exigix que descartem una definició obsoletament i fatalment fallida del problema a què ens enfrontem.
La setmana passada es van complir 35 anys des que el president Richard Nixon va crear el Projecte Independència, que va marcar com a objectiu nacional que, en un termini de set anys, Estats Units.
Els passos que se han de prendre per a solucionar la crisi climàticaresoldrien, de forma simultània,la crisi econòmica.
Desenrotllaria «el potencial per a cobrir les necessitats energètiques sense dependre de cap font estrangera». Aquella declaració es va produir tres setmanes després que l'embargament del petroli àrab fera pujar el preu del cru pels núvols i despertara la consciència del nord-americà ant els perills de la dependència del petroli estranger. I, no per casualitat, allò va succeir només tres anys després que la producció petrolífera d'EUA tocara el seu sostre.
En aquell moment, Estats Units importava menys de la tercera part del petroli que consumia. Però hui -després que els sis presidents que han succeït a Nixon anunciaren un pla en termes semblants als del Projecte Independència-, la realitat és que la dependència energètica nord-americana s'ha duplicat fins quasi els dos terços. I molta gent té la impressió que la producció mundial
Està en el seu màxim o molt pròxima a ell.
Hi ha qui seguix veient-ho com un problema de producció domèstica. Només que incrementàrem la producció de petroli i carbó dins de les fronteres d'EUA, asseguren, el país ja no hauria de dependre de les importacions des d'Orient Pròxim. I amb eixe objectiu, hi ha qui ha ideat noves tècniques, més brutes i cares encara, per a extraure els vells combustibles de sempre: carbons líquids, pissarra de petroli, arenes de quitrà i tecnologia de carbó net.
No obstant això, en tots els casos, els recursos en qüestió són massa cars o contaminants o, per la qual cosa es referix al carbó net, massa quimèrics com perquè marquen alguna diferència en la protecció de la nostra seguretat nacional o del clima mundial. De fet, els que gasten centenars de milions a promocionar la tecnologia del carbó net ometen sistemàticament el fet que als Estats Units hi ha poca inversió, i ni un sol projecte probatori a gran escala, sobre la captura i inhumació segura de tota esta pol·lució. Si la indústria del carbó aconseguix complir la seua promesa, llavors la suport per complet. Però, mentres arriba eixe dia, senzillament no podem continuar basant l'estratègia per a assegurar la supervivència de l'home en una il·lusió cínica i interessada.
Heus ací el que podem fer ara. Podem realitzar una gran i immediata inversió estratègica que pose a la gent a treballar en la substitució de les tecnologies huitcentistes, que depenen de combustibles cars i perillosos basats en el carbó, per altres més pròpies del segle XXI, que empren l'energia del sol, el vent i la calor natural de la terra.
Vull esbossar, a continuació, un pla per a donar un impuls a EUA, i que li permetria produir el 100% de l'electricitat a partir de fonts no carbòniques en els pròxims 10 anys. És un pla que ens acostaria, de manera simultània, a solucions per a la crisi climàtica i la crisi econòmica, i que crearia milions de noves ocupacions.
En primer lloc, el nou president i el nou Congrés haurien d'oferir a gran escala incentius a la inversió per a construir plantes termo-solars concentrades en els deserts del sud-oest, granges eòliques en el corredor que s'estén des de Texas a Dakota, i plantes avançades en els punts geotèrmics que podrien produir grans quantitats d'electricitat.
En segon lloc, hem de començar el planejament i la construcció d'una xarxa elèctrica nacional intel·ligent, per al transport de l'electricitat renovable de les àrees rurals on bàsicament es genera, a les ciutats on bàsicament s'utilitza. Les noves línies subterrànies d'alt voltatge, amb baixes pèrdues, es poden dissenyar amb dispositius “intel·ligents” que proveïxen als consumidors d'informació sofisticada i de ferramentes fàcils d'utilitzar per a conservar l'electricitat, eliminar la ineficàcia i reduir les seues factures d'energia. El cost d'esta xarxa moderna –400.000 milions d'US$ durant deu anys– Empal·lidix en comparació amb la pèrdua anual d'empreses americanes de 120.000 milions d'US$ deguda a les fallades de connexió en cascada, que són endèmics a les nostres actuals línies d'electricitat balcanitzades i antiquades.

Cotxes híbrids endollats, eficiència en edificis i Copenhaguen
Tercer, hem d'ajudar a la indústria de l'automòbil d'Amèrica (no sols a les tres grans, sinó també a les noves companyies que comencen) per a adoptar ràpidament els híbrids endollats que poden funcionar amb l'electricitat renovable, que estarà disponible a mesura que la resta d'este pla madure. Junt amb la xarxa elèctrica unificada, una flota a escala nacional d'híbrids endollats també ajudaria a solucionar el problema del magatzematge d'electricitat. Pense en això: amb esta classe de xarxa, els cotxes es podrien carregar durant les hores de baixada de l'ús d'energia; durant les hores punta, quan pocs cotxes estan en marxa, podrien aportar la seua electricitat novament a la xarxa nacional.

Quart, hem d'emprendre un esforç a escala nacional per a adaptar els edificis amb un millor aïllament i amb finestres eficients en energia i il·luminació. Aproximadament un 40 % de les emissions de diòxid de carboni als Estats Units prové d'edificis, i detindre esta contaminació estalvia diners als amos de la casa i les empreses. Esta iniciativa ha d'ajuntar-se amb la proposta en el Congrés per a ajudar els americans que carreguen amb hipoteques que excedixen el valor dels seus llars.

Quint, els Estats Units han de liderar el camí, posant un preu al carboni ací en el país i liderant els esforços en el món per a substituir el tractat de Kyoto l'any que ve a Copenhaguen per un tractat més eficaç, que prioritze les emissions globals de diòxid de carboni i anime a les nacions a què invertisquen juntes en modes eficaços de reduir la contaminació que ràpidament provoca el calfament del planeta, incloent la important reducció de la tala d'arbres. Per descomptat, la millor manera –De fet, l'única manera– D'assegurar un acord global per a salvaguardar el nostre futur és restablir Estats Units com el país amb l'autoritat moral i política per a portar al món cap a una solució.

Un desafiament per a les generacions jóvens
Mirant al futur, tinc gran esperança que tindrem el valor d'abraçar els canvis necessaris per a salvar la nostra economia, el nostre planeta i, en última instància, a nosaltres mateixos.

En una anterior era transformadora en la història americana, el president John F. Kennedy va desafiar la nostra nació a fer aterrar un home en la lluna en el termini de 10 anys. Huit anys i dos mesos després, Neil Armstrong va xafar la superfície lunar. L'edat mitjana dels tècnics que van animar l'Apol·lo 11 des de la sala de control de Houston eixe dia era de 26 anys, la qual cosa significa que la seua edat mitjana quan el president Kennedy va anunciar el desafiament era de 18.

Enguany vaig veure, de forma semblant, el sorgiment dels americans jóvens, l'entusiasme del qual ha electritzat la campanya de Barack Obama. No hi ha dubte que l'energia d'este mateix grup de jóvens exercirà un paper essencial en este projecte per a assegurar el nostre futur nacional, convertint metes aparentment impossibles en èxits inspiradors.

dissabte, 8 de novembre de 2008

La gue d’Alaquàs.


Pareix que intentem ser dels pobles mes austers però no ho aconseguim, el gastar-se els diners per gastar és prou fàcil l'exemple clar és la Web de l'ajuntament no se si per una campanya de llavat d'imatge fent la bilingüe en aparença però no en continguts, perquè es vol una Web nova si els continguts són els mateixos, no es pot realitzar ni una sola gestió administrativa, ni tan si vullga abaixar-se els formularis per a poder-los omplir a casa.
Ja que s'a optat per regenerar una dotació municipal almenys podien a veure pensat que fora un poc funcional que no fóra només un mitjà de propaganda pagat per tots els ciutadans. Com l'enllaç d'Alaquàs és i apareix una foto del senyor alcalde al costat d'un titul és treball. Això és un missatge subliminar que pareix
Que no ho veges, però el teu cervell es queda amb el missatge.
A l'igual que l'enllaç del senyor alcalde que apareix en la trajectòria de tancament de pagina en compte d'estar al costat del ple que era el lloc habitual, tots els èxits obtinguts com del seu currículum i discursos, com si els seus discursos foren per a assentar càtedra. Em pareix un desvergonyiment que s'incloga tota esta propaganda.
Si vol fer-se propaganda que se la pague ell.
Quant a la Web és de colors bonics i ja esta.

L'enllaç del plànol és tot un desastre: per que només col·loquen 4 parcs i jardins
-La zona verda les palmeres apareix en el carrer del forn.
-El parc del Roser apareix en plaça constitució.
-La zona verda del mercat en País Valencià.
No apareixen les beredes, el rollet, la senyera, l'hort de Sant Josep, la zona verda del els polígons, la zones esportives el treç i les pistes del carrer la Costera.
No apareixen els col·legis, ni la ciutat de Cremona, González Gallarza, el Vila d'Alaquàs.
En l'enllaç agenda apareix un calendari almenys podia haver sigut interactiu indicant esdeveniments, festes i celebracions per exemple la convocatòria del ple.

En l'enllaç de comunica't en contacta no es pot fer per correu electrònic
només per telèfon o fax.
En fi en este exercici d'austeritat, tenim una gue nova.
Ah per cert l'enllaç que havia de l'agenda 21 esta desaparegut, no es perquè serà, per que els objectius no es complien i no volen que els ciutadans els puguen consultar, però ací tenim una còpia per a qui vullga consultar-la.

Salut ecologia i austeritat.

dissabte, 1 de novembre de 2008

A ple rendiment


El dia 29 se celebra el ple municipal que després de tres mesos, van dignar a convocar els senyors representants municipals, no se molt bé per que van tardar tant en realitat no tenien res a debatre i aprovar, o simplement que a algú no li venia bé estar.
Feia molt de temps que jo no assistia a cap ple, ara entenc molt bé per que no havia tornat a anar , per que l'ultime que vaig estar, em vaig sentir com un ciutadà, que a l'acabe del ple va dir textualment “no torne a vindre”, “ i en las pròximes eleccions no se si aniré a votar” el senyor ja major no entenia com uns representants locals es comportaran com a xiquets de pati de col·legi, que es despreciaran tant els representants polítics del seu poble, de l'un i l'altre partit tot per interessos partidistes apresos dels debats televisats del congrés, on es desprecia l'adversari polític només per pertànyer a un grup polític o un altre.
A mi em va paréixer un espectacle degradant, no sols pels insults abocats, si no por la sobre actuació per part d'uns i d'altres.
Tenia unes preguntes per a formular però vaig entendre en eixe moment, que no volia que me les respongueren.
El candidat a l'alcaldia por el PP, fa una proposta perquè se celebre una festa de nit de cap d'any en el poble con un pressupost de 80.000 organitzada por l'ajuntament perquè la gent jove no haja de desplaçar-se con el risc que això entranya i el gasto innecessari de gasolina.
Els regidors del PSOE la rebutgen per que hi ha una crisi mundial i cal ser austers.
L'austeritat comença per un mateix, con els seus sous es podria celebrar alguna que una altra festa, com indica l'Abc.es un text aprovat en federació Valenciana de Municipis i províncies: Decisió unànime.
Tots els grups establien la conveniència que per a un municipi de fins a 50.000 habitants i 21 regidors el sou de l'alcalde fora de 50.649 euros, encara que con caràcter excepcional es manejava una forca retributiva de fins a 60.207 euros. I es fixava com limite màxim per a qualsevol alcalde el de no superar la retribució del president de la Generalitat (77.000 euros).
En el cas de l'alcalde d'Alaquàs i líder del PSPV, Jorge Alarte -que cobra 71.000 euros- no s'han respectat las recomanacions de la FVMP, ja que està 21.000 euros por damunt de la mateixa i si es pren la xifra màxima que la institució va manejar per a enguany, seguiria situant-se 11.000 euros por damunt.
Alaquàs té 30.104 habitants i 21 edils, por el que es troba en la franja establida por la FVMP entre 20.000 i 50.000 habitants, encara que en la part poblacional baixa del barem.
Encara sort que no diu res dels regidors que ací s'equiparan el sou amb el d'un alcalde per a 50.000habitants tant els que té alliberats el PSOE, com el PP.
Ara es donen compte que s'han passat i se'ls congelen, haurien d'adequar-los recomanacions de la FVMP.
Canviant un poc de tema, van exigir els dos grups polítics, la canalització del barranc de Poyo perquè es canalitze, per a evitar inundacions, les inundacions s'eviten no posant traves als barrancs naturals, com al seu pas per Aldaia el barranc de la saleta i les vies del tren, que són un mur de contenció de les aigües, que per cert diuen que seran soterrades. Construccions en els passos naturals dels barrancs , i canalitzacions per davall del cabal són el que de veritat dóna problemes d'inundacions, ací els uns i els altres diuen però ací no es mou res, i el tramvia lleuger? Té o no té partida pressupostària?, de moment els ciutadans d'Alaquàs continuen con la seua odissea particular tots els dies per a arribar amb tren a València a treballar.
Efemèride 28-10-1848 ara fa 160 anys es va inaugurar el primer ferrocarril de l'estat entre Mataró i Barcelona.
El barri dels faroles encara no se sap molt ben quan comencen les obres i les del poliesportiu treç se celebra una sessió extraordinària per a declarar deserta l'adjudicació.
Com a desert es troben els camps sense començar las obres i sense ser utilitzats pels usuaris, per que va ser desmantellat el reg i les llums dels camps.

Salut, Ecologia i Austeritat.

diumenge, 19 d’octubre de 2008

ASSEMBLEA COMARCAL DE L'HORTA D'ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ



El proppassat 1 d'octubre, es va constituir a Aldaia L'ASSEMBLEA COMARCAL DE L'HORTA d'Els Verds del País Valencià, amb l'objectiu principal d'afrontar els reptes polítics que es plantegen a l'horta i als pobles que la conformen.

Des d'aquesta plataforma anem a tractar de plantar cara de manera col·lectiva a les agressions que sobre la nostra comarca es produeixen per l'actuació negativa de la caverna autonòmica, així com la d'altres partits, que tot i camuflar-se sota un nom d'esquerres, fan polítiques similars a les de la dreta pura i dura.

Els objectius principals de la nova assemblea són: incrementar el contacte i la participació de l'afiliació verda i de les persones que en són simpatitzants, a través d'una major col·laboració i d'un intercanvi constant i formal; ser un referent de primera línia en la denúncia permanent i en la protesta activa contra les agressions que patim a la nostra comarca; lluitar per paralitzar l'especulació urbanística i la calculada degradació de l'horta i de tots els valor que l'envolten, tant físics com personals; treballar per tal d'aportar solucions sostenibles als greus problemes que patim diàriament per culpa de les polítiques antiecològiques i antisocials de la majoria dels governs municipals de la comarca i en especial del que fa de cap i casal, etc.

L'ASSEMBLEA COMARCAL DE L'HORTA d'Els Verds del País Valencià tindrà com a membres permanents i referents públics, els següents portaveus: Emília Nàcher (València), Antoni Navarro (Silla), Paco Muñoz (Alaquàs) i Voro Torrijos (Aldaia).

dimarts, 7 d’octubre de 2008

dissabte, 4 d’octubre de 2008

LA DECLARACIÓ D'AMSTERDAM

El dret d'usar la bicicleta

Nosaltres, els participants de la Conferència Mundial sobre la Bicicleta Veu-ho Mondial
2000, reunits a Amsterdam al juny de l'any 2000, proclamem que les
Persones (inclosos els xiquets) haurien de tindre el dret d'usar la bicicleta quan
Vullguen. Declarem que l'ús de la bicicleta requerix una major acceptació i
Promoció per part de totes les organitzacions pertinents i de tots els
Governs en tot el món. Fem un crida perquè s'adopten
Mesures en este sentit.
Avantatges
L'ús de la bicicleta aporta molts avantatges, tant per a l'individu com per a la
Societat i el medi ambient.
La bicicleta, com a mode de transport particular, oferix un transport de porta a
Porta que és al mateix temps ràpid i eficaç:
· la bicicleta oferix una disponibilitat immediata i el seu manteniment resulta
Relativament barat;
· el temps de desplaçament amb bicicleta és previsible; al ciclista no li afecta
La congestió del tràfic;
· la bicicleta oferix intimitat, independència i llibertat; el ciclisme és una
Activitat emancipadora;
· al ser el ciclisme una forma d'exercici, millora la salut física i mental;
· en la canviant societat de hui en dia, la bicicleta oferix una forma de
Transport flexible;
· el tràfic amb bicicleta manté fluid el moviment de les ciutats i
Prevé o reduïx la congestió;
· l'ús de la bicicleta amplia el ràdio d'activitat de la gent,
Independentment que siga jove o d'avançada edat, rica o pobre,
Home o dona;
· l'ús de la bicicleta estalvia espai i dedicar-li infraestructura és rendible;
· desplaçar-se amb bicicleta estalvia temps i promou el desenrotllament de la
Economia local;
· un major ús de la bicicleta significa un millor accés a les oportunitats de
Ocupació, una major creació de llocs de treball i un major nivell de salut
Pública;
L'ús de la bicicleta millora l'entorn on viu la gent i dinamitza
les nostres ciutats:
· la bicicleta és silenciosa, neta i sostenible;
· l'ús de la bicicleta no amenaça ni la naturalesa ni el paisatge;
· els ciclistes són una amenaça insignificant per als altres;
· l'ús de la bicicleta no suposa cap càrrega per a les reserves de
Combustibles fòssils.

Oportunitats i potencial
Les noves tecnologies estan llevant el món sencer a les sales d'estar de les
Famílies. El veïnatge universal existix, però és principalment virtual. La majoria de les
Activitats de la gent encara signifiquen eixir de casa.
La distància no pareix limitar els llocs a què unisc pot viatjar. No obstant això,
En tot el món, els viatges que efectua la majoria de la gent són curts. La gran
Majoria de viatges es donen dins de la pròpia ciutat o municipi: entre un 60% i un
90% dels viatges són inferiors a 6 o 7 quilòmetres. En moltes ciutats i pobles,
Anar a peu i amb bicicleta són els modes de transport més usats. Açò és així ara i
Preveiem que continuarà sent així durant molt de temps.
Hi ha molts casos en què el pes que té la bicicleta com a part del
Transport local pot ser incrementat.
· Comparat amb el transport a peu, usar la bicicleta augmenta de forma
Considerable l'àrea que pot cobrir una persona, així com la seua
Capacitat de transportar càrregues. També permet guanyar temps per a
Altres activitats.
· Aproximadament la mitat de tots els viatges en automòbil són de menys
De 7,5 quilòmetres, mitja hora amb bicicleta. El ciclisme és una alternativa
Realista per a un 50% d'estos curts viatges amb cotxe.
Dins de les grans ciutats i en les rutes interurbanes, la bicicleta pot
Augmentar el potencial del transport públic. Ho fa
· de cara a l'individu, a l'oferir un accés eficaç al transport públic;
· de cara als operadors del transport públic, que al reconéixer als
Ciclistes com a alimentadors, augmenten la zona de captació de les
Estacions i de les parades.
En les situacions en què les places d'aparcament pròximes a l'origen o
Destí dels viatges siguen limitades, les bicicletes oferixen una alternativa de
Transport fàcil per a arribar als aparcaments i per a eixir d'ells.
Condicions
Les circumstàncies poden variar substancialment d'un país a un altre. No obstant això,
Si es va a realitzar el potencial de la bicicleta i si es vol assegurar que l'ús de la
Bicicleta siga atractiu i segur, han de satisfer-se algunes condicions universals:
· una condició bàsica en molts països és una major disponibilitat de
Bicicletes fiables, segures i de preu assequible;
· fer que l'ús de la bicicleta siga més atractiu requerix que es destine
Espai i s'adopten mesures per a acomodar tant les bicicletes
Aparcades com les bicicletes en moviment;
· és convenient llevar les barreres al flux ininterromput de bicicletes; és
Necessari eliminar les amenaces plantejades pel tràfic de vehicles a
Motor;
· en les situacions que presenten un augment del tràfic motoritzat, és
Indispensable protegir als ciclistes.
També és important assegurar que la bicicleta té un lloc dins del sistema
Global de tràfic i transports.
· Açò precisa d'una major atenció per part dels urbanistes per a
Assegurar que la majoria dels viatges puguen tindre lloc dins d'un
Àrea que es puga recórrer amb bicicleta. Per tant, és necessari evitar
La baixa densitat i estimular un ús mixt del sòl en les zones urbanes.
· Açò exigix uns plans de transport que consideren que la bicicleta té
Un valor i una funcionalitat iguals als d'altres modes de transport.
· Açò requerix que es dissenye la infraestructura de tal manera que, sempre
Que siga possible, s'eviten els conflictes entre els ciclistes i altres usuaris
Més ràpids de la via pública. Depenent de la situació, açò implica
La separació dels distints tipus de tràfic i/o la regulació de la
Velocitat del tràfic motoritzat.
· L'educació de tots els usuaris de la via pública i l'aplicació de les
Lleis de tràfic són els elements finals d'una política de transport
Compatible amb l'ús de la bicicleta.
· Cal concedir una atenció especial a fer possible que els xiquets
Puguen desplaçar-se amb bicicleta de manera independent.
Crida a l'acció
Nosaltres, els participants de Veu-ho Mondial 2000, fem un crida als
Representants i funcionaris dels governs a tots els nivells, a les indústries
Relacionades amb el món de la bicicleta i a les organitzacions nacionals e
internacionals, perquè:
· reconeguen el dret de tots els sectors de la població, inclosos els
Xiquets, a desplaçar-se amb bicicleta;
· reconeguen el potencial del tràfic amb bicicleta a l'hora d'elaborar
Polítiques i projectes;
· complisquen les condicions perquè l'ús de la bicicleta es torne més
Atractiu;
· habiliten partides pressupostàries per al finançament de projectes que
Siguen compatibles amb l'ús de la bicicleta;
· aborden temes de ciclisme;
· establisquen aliances estratègiques amb les parts implicades pertinents.
Demanem que els governs i les institucions redacten un Pla director de la
Bicicleta (PDB) abans de finals d'agost de l'any 2003. Estos PDB contindrien
Objectius a aconseguir per a l'any 2010. Estes metes han de ser ambicioses i
Realistes; hauran de ser mesurables i caldrà vigilar el seu compliment.
A més, els PDB deurien:
· definir les polítiques per a augmentar l'ús de la bicicleta i tindre en compte
Les condicions assenyalades dalt;
· estimular les autoritats locals i regionals i als altres organismes
Pertinents;
· definir els papers i les responsabilitats de les parts implicades;
· proporcionar un suport i un finançament per a les polítiques i els
Programes.
Els participants fem un crida a les organitzacions internacionals i a
Els governs perquè es creu una plataforma per a establir, a nivell internacional,
Un sistema de punts de referència (benchmarking) i un intercanvi de
Coneixements sobre el tràfic amb bicicleta. Així mateix, demanem que es declaren
Clarament els beneficis potencials del ciclisme quan es redacten tractats
Internacionals sobre la qualitat de vida, el medi ambient, la salut pública i la
Eradicació de la pobresa, com ara els de Kyoto o Hàbitat II.
Els delegats al Veu-ho Mondial i les organitzacions que representem farem
Públic esta crida a l'acció i promourem la seua posada en pràctica. Nos
Comprometem a contribuir amb els nostres coneixements, la nostra experiència i
les nostres xarxes per a ajudar a garantir la realització de les reivindicacions del
Crida a l'acció.
Assegurarem que les nostres experiències estiguen disponibles per a formar part del
Contingut dels catàlegs sobre polítiques actuals relatives a la bicicleta i sobre la
Situació en el carrer. En la mesura que siga possible, nosaltres i les organitzacions que
Representem vigilarem fins a quin punt els plans i les bones intencions se
Plasmen en acció i, en última instància, en un major ús de la bicicleta. Se
Avaluaran els resultats provisionals en la pròxima Conferència Mundial sobre la
Bicicleta.
La seua resposta a esta crida
Emplacem a les organitzacions a què es dirigix esta crida a
Informar-nos de la seua resposta. Per a això, s'establirà una pàgina web especial.
Es difondrà un anunci d'ací a quatre setmanes en la pàgina web de Veu-ho
Mondial 2000 (www.velomondial2000.nl). Acollirem amb el màxim grat el seu
Informe.
Veu-ho Mondial 2000, Amsterdam, 22 de juny del 2000

dissabte, 27 de setembre de 2008

BIOMETANIZACION carta oberta


Francisco Peña Manrique

LICENCIADO EN CIENCIAS ECONOMICAS                     

INTENDENTE MERCANTIL  


València, a 24 de setembre del 2008

Molt Srs. meus:

A continuació els transmet un estudi dels Avantatges i inconvenients de les plantes incineradoras i plantes de biometanizacion de restes orgàniques.
També els puc transmetre més informació del tema de les plantes de biometanizacion.

AVANTATGES I DESAVANTATGES DE LES PLANTES INCINERADORAS

AVANTATGES.- Transforma el nostre fem en energia elèctrica, elimina per tant els abocadors i se'l posa molt fàcil als ciutadans, per al tema de la separació d'orgànics i classificació d'inorgànics.

DESAVANTATGES.- Al cremar les restes orgàniques produïxen dioxines, que són cancerígenes i desanimen els veïns a separar els orgànics i classificar inorgànics i en conseqüència no es recuperen els inorgànics.

AVANTATGES I BENEFICIS DE LES PLANTES DE BIOMETANIZACION D'ORGÀNICS

1.- Són fins a sis vegades mes barates, perquè només tracta les restes orgàniques, no els inorgànics, tampoc porta tecnologia per a la separació d'orgànics i classificació d'inorgànics, ja que ho fan els veïns gratis. Esta tecnologia costa 700€ per Tn.
Perquè els veïns realitzen esta labor, basta amb una informació personalitzada de com fer-ho i posar a la seua disposició els mitjans adequats.

2.- Valoració dels inorgànics, al classificar els veïns estos inorgànics, per un valor d'1.000 d'Euros anuals, en tot el territori nacional i una creació de xicotetes empreses i mà d'obra.

3.- "suprimida el nom de l'empresa no fem publicitat", és l'empresa adequada per a construir i instal·lar este TIPUS de plantes, que en l'Estat Espanyol li generara un volum de Negoci de 3.000 Milions d'Euros, i la possibilitat d'exportar al món Occidental les seues plantes, i desenrotllar esta tecnologia per a produir energia elèctrica a partir de les restes de menjar.

4.- L'obra civil a realitzar, suposa un 1/3 del pressupost, seriosa molt interessant en l'actual crisi immobiliària.

5.- Eliminació d'Abocadors, a conseqüència de la separació d'Orgànics i classificació d'Inorgànics pels veïns a canvi d'eliminar la Taxa de Fem, i també l'eliminació dels contenidors dels carrers, al posar un contenidor apropiat en el pati o portal.

6.- Les Taxes de Fem s'eliminen al separar els ciutadans els orgànics i classificar els inorgànics, ja que els orgànics són matèria primera per a les plantes de biometanizacion, transformant-se en energia elèctrica i compost, i els inorgànics classificats són matèries primeres que el mercat valora.
Transformar les restes de menjar en energia elèctrica, sobre uns 10 Milions de Tn. De restes de menjar, 500KW/Tn, suposa per a una població de 45 Milions, 5.000 Milions de KWh, anuals.
El senyor Enrique Jiménez Larrea, de l'entitat Publica Empresarial del Ministeri d'Indústria Turisme i Comerç, i El senyor Manuel García Hernández, de la secretària general de l'Energia, assimilen esta energia elèctrica, a la tarifa de la biomassa, mes apropiat és assimilar-la a la tarifa fotovoltaica, per a una ràpida amortització de la Planta i incentivar la iniciativa privada.
A Espanya, no hi ha plantes d'este tipus en l'actualitat.

7.- Per acabe mig, disminuïx el Pressupost municipal de gastos en un 20%.

8.- 10.000 Tn. De restes orgàniques, produïxen 5.000 m3 de compost i 4.200 m3 de fertilitzant liquide d'alta qualitat per la gran puresa de les restes orgàniques, ja que en el seu tractament no admet elements estranys.

9.- Les plantes són grandàries a triar, 3.000 Tn, 5.000 Tn, 10.000 Tn, que corresponen a 15.000 habitants, 25.000 habitants, o 50.000 habitants, respectivament, amb la qual cosa es pot instal·lar la grandària adequada en cada zona, evitant el trafique de camions i SENSE OLORS.

Anticipant-li les gràcies, quede en espera de les seues grates notícies.

dimarts, 23 de setembre de 2008

No hi ha verd i marró tampoc.


El tema del terç, era un tema fàcil de solucionar, no cap a falta privatitzar el servici, però com ací s'ha de fer tot al gran i nou per a poder inaugurar amb tots els honors i amb festes barroques carregades de gastos per que si no perquè.
Fer una cosa sense obtindre rèdit polític no té sentit.
Els camps de terra com va dir en el seu dia el senyor regidor d'esports, eren les millors del món, no per l'interés que posava l'ajuntament, si no més aïna pels treballadors que eren uns enamorats del futbol i féiem el que no estava escrit perquè els camps estigueren en perfecte estat.


En estos mateixos camps de terra, van eixir alguns jugadors que hui viuen del futbol, que molts pobles de per ací amb els seus camps de gespa no van eixir tants.
Que la gespa és molt bonic, però costa sobre uns 400.000 a 500.000 euros per camp, és poc ecològic i s'ha de tindre molt atenció amb la conservació.
La meua aposta és per que es remodelara el camp gran de f-11, el de la grada es col·locara gespa artificial davall d'este es construiria una bassa per a arreplegar les aigües pluvials per a poder utilitzar-la per al reg dels camps i es construïsquen 4 vestuaris suplementaris per a quan es realitzen competicions de futbol 7 i atletisme que són necessaris.
Col·locaria panells solars per a calfar l'aigua calenta i altres panells fotovoltaics per a obtindre la llum suficient per a donar llum a les instal·lacions que en el terme de 8 anys estarien amortitzats.
Este es el primer pas d'acció immediata, continuaria funcionant amb els altres dos camps i amb el camp del bobalar fins que l'obra del camp gran de f-11 estiguera finalitzada. El següent remodelar el camp de futbol 7 dotant això de drenatges per a l'aigua però continuaria sent de terra i una xicoteta grada , una vegada acabat este començaria la remodelació de l'altre camp de f-11 i de tota la zona de vestuaris construint dos més dels que hi ha, en la part superior la dotaria a les oficines dels clubs de mes espai ,una sala de musculació, en que ara és el bar i este passaria estar en la zona que hi ha entre els dos camps de f-11. Tot açò donant servici als usuaris. Tot açò construint una pista de tenis , pàdel i una d'esquaix. Els diners és fàcils de trobar només cal buscar en l'ajuntament.

diumenge, 21 de setembre de 2008

EL PAT: ENGANYIFA I ULTIMÀTUM A L’HORTA





L’any 2006, el senyor Camps (–de–golf?) anuncià un Pla d’Acció Territorial (PAT), amb la intenció –deia– de protegir l’Horta de València. Sense pèls a la llengua, ens advertia que, de 63.000 ha d’Horta, se’n classificarien 9000, susceptibles de protecció. El PP es felicitava perquè ens permetia la possibilitat de gaudir d’un ridícul 14% d’Horta, mentre que deixava tot l’altre 86% en guaret immobiliari per a l’especulació urbanística, com déu mana!.
Dos anys després, escenifiquen quatre jornades participatives: a Foios, Montcada, Aldaia i València. Tot i ser NO vinculants i haver de passar per l’adreçador, m’hi vaig inscriure, a les d’Aldaia. La cosa anà així: molta menys assistència de la prevista (150 places); intent de presentació a càrrec d’un dinamitzador de grups que no sabé respondre per què no hi havia ningú de l’administració que donara la cara i presidira aquest muntatge de manipulació de masses; esbroncada d’una bona part del públic (llevat, és clar, de l’afiliació pepera –preparada per desmuntar propostes incòmodes– i de l’afiliació psoera, perplexa i delitosa de l’espectacle); grups de treball per a recollir idees, això sí, acceptades per consens, a fi que les crítiques perderen validesa i assemblea de conclusions, en acabar. Així, durant dos dies i, en cada sessió, el nombre de persones minvant. Total, un procés fallit amb falta de rigor democràtic, que ha deixat fora col•lectius importants i amb un dirigisme que intenta fagocitar el discurs dels moviments socials i sindicals.
Encara que la Conselleria de Mig Ambient, Aigua per a tots, Urbanisme il•limitat i Habitatge inaccessible s’esforce a evitar que la veritat estropege el seu projecte, el PAT és una quasi perfecta enganyifa.
Precisament, quan la majoria de la població valenciana –segons les enquestes– desitja retrobar-se amb l’espai insubstituïble que representa l’Horta, amb els seus valors històrics, paisatgístics i agrícoles, el PP es trau de la mànega una proposta, que no es pot descontextualitzar de la dèria urbanitzadora existent.
Encara que ens vulguen engalipar amb un projecte aparentment seductor, no oblidem que es presenta a canvi de l’acceptació del soterrament de la majoria de les terres productives de la comarca. I no se’n podem refiar, ara, d’un PP que es burlà de les 117.000 persones que signàrem la ILP Per l’Horta, tot rebutjant-la un 14 de novembre de 2001 a les Corts Valencianes.
Però anem al gra, el PAT és mutilador perquè accepta l’avanç desgavellat de la destrucció dels millors espais de l’Horta periurbana. No aporta normes ni elements de protecció directa i efectiva. Ni cap fórmula per a obligar els ajuntaments a prendre decisions d’urgència per a protegir el terreny, tot permetent-los requalificacions de milers de fanecades pertot arreu.
El pla, recomana, aconsella, proposa ... però res més. Per tant, no s’implica realment amb el territori, ni analitza la responsabilitat dels ajuntaments i les promotores; oculta contradiccions amb projectes urbanístics que la mateixa generalitat avala i no és un instrument jurídic vinculant. Es tracta d’un pla irreal sense cap partida pressupostària. Tot és virtual. Mentrestant, el temps passa i l’horta desapareix impunement.
Per altra banda, accepta la destrucció permanent amb moltes infraestructures (AVE, Via Parc Nord, III cinturó ...) que actuen com un cavall d’Àtila, perquè tot el que l’envolta perd el seu valor natural (o, per desgràcia, guanya valor especulatiu).
Així mateix permet devastadors projectes (a Torrent, el Nou Mil•lenni a Catarroja, a l’Horta de Vera i un llarg etc. –amb el PP o el PSOE implicats com a culpables directes o indirectes–), però això sí, el pla ens proposa –segons interpretació generalitzada– convertir l'Horta en una mena de parc temàtic on podrem anar a passar el dia en alqueries–hotels, observar els llauradors i les llauradores des de còmodes miradors i passejar els gossos pels camps sembrats.
Cal una protecció total amb una moratòria immediata que afecte tots els Plans Generals d’Ordenació Urbana de la comarca. Si no fem quelcom, com diu La Unió de Llauradors i Ramaders, l’agricultura actual a l’Horta no durarà més de 15 anys. Només una política que trenque aquesta dinàmica farà que no desaparega. És urgent una optimització econòmica dels productes i una reconversió ecològica que incrementarà el seu valor, així com l’estabilitat en la producció, distribució i venda, garantida per l’administració local i autonòmica.
Per això, hem de reguanyar, poble a poble, el sentit comú suficient que salve l’Horta d’una mort anunciada. I no serà possible mentre no entenguem que la Sostenibilitat i el futur del País passa inexorablement per revitalitzar l’Horta: assolint màximes quotes d’autosuficiència alimentària, creant milers de llocs de treball i obtenint una millor qualitat de vida amb una alimentació ecològica de proximitat i la recuperació d’una cultura que s’està perdent al mateix ritme que desapareix cada pam de terra.

Voro Torrijos i Tàrrega
Els Verds del País Valencià

Robin dels bancs


Enric Duran i Giralt

crisis

En el 30 d'abril del 2000, teatre Olímpia de Paris em van presentar Lucio Urtubia, com l'obrer que falsificava xecs de banc, en aquell moment em va paréixer quelcom així com un romàntic de la lluita llibertària, que havia dedicat la seua vida a la causa, Clar que el que m'ho presenta va ser un altre anarquista de de renom Antonio Martín Bellido, un altre anarquista on els haguera. Però tot açò a mon em pareixien unes persones ja majors que en el seu moment van fer el que van fer, per que no hi havia mes remei per a lluitar contra del dictador.
Però la notícia d'este xic m'ha deixat perplex, enfrontar-se a una condemna per fer una crida d'atenció al sistema financer, com dient-los que no ho tenen tot controlat.
Que cal canviar el sistema siga com siga, que tingues sort allí on estigues Enric.

divendres, 19 de setembre de 2008

EL QUE HUI CONTAMINEM DEMÀ HO RESPIRAREM.



En la setmana que molts ajuntaments fan campanyes de conscienciació sobre la mobilitat sostenible, jo vull felicitar als que durant tot l'any la practiquem la mobilitat sostenible ja siga caminant amb bicicleta o utilitzant els trasports públics.
Els ajuntaments a banda d'organitzar estos actes lúdic festius podien mullar-se mes i crear algun carril bici per a poder practicar mes i millor la mobilitat sostenible,
Llevar obstacles de les voreres, asfalt, en poques paraules suprimir les barreres arquitectòniques, per a poder exercir la mobilitat sostenible i accessible.

dijous, 18 de setembre de 2008

Batalla europea contra els "Tot terrenys"


En el país alpí fan falta 100.000 signatures per a iniciar els trámits d'una consulta popular, doncs bé, el partit ecologista suís 'Young Green' ha recollit més de 120.000 signatures amb la finalitat de convocar un referéndum a Suďssa per a prohibir la utilització de vehicles tot terré, que podria realitzar-se abans de 18 mesos. Aquest partit polític va ressaltar que ha recopilat aquestes signatures amb la finalitat d'acabar amb la utilització de vehicles amb un elevat nivell d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

D'aquesta forma, aquest partit pretén que els vehicles nous tinguin un pes de menys de 2.200 quilograms i que els automňbils que no compleixin amb aquests criteris haurien de circular a un máxim de 100 quilňmetres per hora. "La nostra iniciativa pretén ralentir el canvi climátic, protegir als ciclistes, als vianants i als nens, així com reduir la contaminació. Per a aixá aquesta mesura és raonable", va explicar el partit ecologista en un comunicat.

La campanya promoguda per 'Young Green' pretén que tots els vehicles nous emetin menys de 250 grams de diňxid de carboni a l'atmosfera per quilómetre i que els vehicles amb motors Diésel equipin filtres de partícules. D'aquesta forma, aquest partit pretén que els vehicles nous tinguin un pes de menys de 2.200 quilograms i que els automóbils que no compleixin amb aquests criteris haurien de circular a un máxim de 100 quilómetres per hora.

"La nostra iniciativa pretén ralentir el canvi climátic, protegir als ciclistes, als vianants i als nens, així com reduir la contaminació. Per a aixň aquesta mesura és raonable", va explicar el partit ecologista en un comunicat. La campanya promoguda per 'Young Green' pretén que tots els vehicles nous emetin menys de 250 grams de dióxid de carboni a l'atmosfera per quilňmetre i que els vehicles amb motors Dičsel equipin filtres de partícules.

D'aquesta forma, aquest partit pretén que els vehicles nous tinguin un pes de menys de 2.200 quilograms i que els automóbils que no compleixin amb aquests criteris haurien de circular a un máxim de 100 quilňmetres per hora.

http://www.menschenfreundlicher.ch/i/
http://www.verditicino.ch/
http://motor.terra.es/ultimas-noticias-actualidad/articulo/quieren-4x4-suiza-43593.htm
http://www.jungegruene.ch/f/
http://www.menschenfreundlicher.ch/
http://www.gruene.ch/f/index.asp
http://www.swisslatin.ch/sociedad-0710.htm
http://www.gruene.ch/