dijous, 29 d’octubre del 2009

Copenhague a la volta del canto



Ja està tot preparat per a l'última setmana de negociacions internacionals sobre el canvi climàtic, que es mantindran a Barcelona durant la primera setmana de novembre, abans que comenci la conferència de Copenhaguen. Hi ha qüestions importants que resoldre. En Barcelona, totes les nacions han de deixar a un costat els seus interessos particulars i permetre que prevalguin els interessos comuns.


Yvo de Boer, Secretari Executiu Convenció Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.



dimecres, 28 d’octubre del 2009

Dèficit democràtic a les escoles

Diuen que sense participació no hi ha democràcia. Doncs això és el que passa en la majoria de les escoles i més encara si ens referim al seu alumnat. Pel que sembla, els discursos i les lleis elaborades per polítics i responsables de l´ensenyament no són suficients per a fer realitat un dret tan bàsic en la dinàmica dels centres educatius. F. Tonucci té molta raó quan afirma que l´escola és un espai dissenyat per a l´alumnat, però on no té capacitat de decidir res, cosa que posa en qüestió l´ideal democràtic de la nostra societat. No és coherent ni possible tractar d´educar en la democràcia sense viure´n cap experiència a l´entorn pròxim.
Tothom afirma que la participació és un element fonamental, però una cosa és el que es diu i una altra el que es fa. El professorat i els equips directius manifesten bones intencions perquè han de presentar unes programacions políticament correctes. Però, en iniciar cada curs, les rutines, els densos currículums i les poques ganes de complicar-se la vida fan que difícilment es materialitzen processos mínimament decents d´implicació en el quefer diari de cada centre. En el fons, no hi ha l´interés suficient, ni tampoc no s´hi posen els mitjans necessaris.
I quins factors dificulten la participació? En principi, la falta de cultura participativa. Si bé, amb la Logse i el context històric i social en què es va desenrotllar, semblava que s´anaven a esborrar els quaranta anys de dictadura franquista, la cosa no fou així. Les contrareformes posteriors han anat minvant les migrades vies que aquella frustrada llei tractava de posar en marxa i han consolidat un dèficit democràtic molt important al si de les nostres escoles.
També cal recordar les condicions en què es troba l´alumnat davant la resta d´estaments i les relacions de poder que han de suportar enfront de pares, mares i professorat. No podem ignorar que els consells escolars estan mancats d´una representativitat equilibrada i democràtica; controlats en última instància per les direccions dels centres, això sí, amb el vistiplau de les autoritats educatives externes i fidels a una determinada línia política marcada pel partit governant de torn.
Aquests òrgans han perdut el sentit democràtic que tenien i s´han convertit en un marc estèril i desprestigiat davant la majoria dels sectors escolars, tot refermant unes condicions estructurals que marquen molt negativament qualsevol intent de participació des de la base.
Tots aquestos elements formen part del currículum que els centres apliquen i que esdevenen fets educatius que l´alumnat interioritza i assimila com a normes socials inevitables. A tot estirar arriben a exercir una participació indirecta, poc creïble des d´un punt de mira democràtic, i frustrant per a aquell alumnat que intenta desenrotllar-ne un mínim, ja que topeta generalment amb la paret de la indiferència i de la impossibilitat.
No obstant això, caldrà plantejar solucions. La participació ha de convertir-se en un ingredient sine qua non de la tasca educativa. Canviar les maneres de pensar i facilitar-ho amb una normativa democràtica que supere l´actual funcionament piramidal.
És fonamental que l´alumnat participe i això significa potenciar sense condicionants l´esperit crític davant el sistema educatiu i la pràctica educativa, els canals de participació, la revisió dels drets i dels deures, etc. I no és possible promoure la participació sense garantir que aquesta s´organitze o que es conforme a romandre passiva fins que interesse posar-la en marxa o que es mantinga en els canals dissenyats des de fora.
Cal potenciar les associacions i els sindicats d´estudiants, com un altre agent educatiu més, perquè estimulen la formació del jovent i l´ajuden a integrar-se en una futura participació política, cada vegada més devaluada. És important que cadascú aprenga a participar i a fer política pròpia, perquè, com diu Joan Fuster: «tota política que no faces tu, serà feta contra tu».

Voro Torrijos i Tàrrega

membre d´els Verds del País Valencià i professor de l´ies Carles Salvador d´Aldaia.



dilluns, 26 d’octubre del 2009

CONCERT SOLIDARI



El pròxim dissabte 31-10-2009 a les 11:00 del mati en el palau de la Música de València, concert solidari.

dijous, 22 d’octubre del 2009

Quan els polítics tindran la qualificació energètica triple AAA.


Mostra Carril bici Alaquàs l'horta Sud en un mapa més gran


Pareix que hui en dia fer-se la foto damunt de la bicicleta és objectiu de tot bon polític, però les bicicletes no funcionen a soles, necessiten persones que les moguen, que senten la confiança de poder pedalejar sense ser atropellats.
Per que això de crear un servici de préstec de bicicletes és com molt bonic, eixes bicicletes han de compartir el espai amb els cotxes, per que si hi ha carrils bici, però no arriben on el teu vols arribar i has de jugar-te-la en l'asfalt.La gran majoria de què van amb cotxe no coneixen la norma, que a un ciclista per a avançar-ho, ha d'haver-hi una distància entre el ciclista i el cotxe d'1,5 metres, que en la gran majoria de carrers dels nostres pobles no es pot avançar a un ciclista, com guardar la distància de seguretat, s'apegam a roda posterior de la bicicleta per a pressionar-te perquè t'apartes, o també els que aparquen en bateria fan marxa a darrere de sense fixar-se si ve algun ciclista, bo tot açò són anècdotes que vas acumulant si eres usuari habitual de les dos rodes amb tracció animal, bo açò és una xicoteta broma que m'agrada utilitzar.
Tot açò ve per les recents notícies que vénen a pareixent en diferents mitjans periodístics sobre la implantació del servici de lloguer de bicicletes en les poblacions d'Alaquas, Xirivella, Aldaia, Quart de Poblet, Torrent i València. Tots en una carrera política per ser els més ecologistes del lloc, no és que critique el servici que em pareix fantàstic, per que moltes persones que ara no poden tindre accés a una bicicleta per qüestions d'espai en les seues vivendes o per la por d'aparca-les i que te la roben.
Per que A la utilització de la bicicleta a part de ser un mitjà de transport també és un esport amb grans beneficis per a la salut.

Però clar els senyors polítics que han dissenyat el servici de lloguer de bicicletes, pareix que ho facen pel mer fet d'eixir en la foto i no per l'estalvi energètic que comporta, el que este servici es pose en marxa, la primera cosa que no han inclòs, a cap polígon com a base de les bicicletes, per que així molts dels usuaris, que tots els dies agafen el cotxe, per a desplaçar-se al seu lloc de treball, podrien utilitzar el servici i tampoc la porta dels col·legis.
Tampoc han observat que hi ha algunes barreres, com són les existents per a accedir a Quart de Poblet, pel pas inferior de la N-III, l'accés a la base del barri de la Llum o els passos inferiors entre Alaquàs i Aldaia etc., tots ells amb gran volum de trafic i sense carril bici per a poder circular amb seguretat, com sempre es comença la casa per la teulada, per que la primera cosa que se hauria de fer, és una bona xarxa de carril bici i uns itineraris segurs per als ciclistes, cada nova carretera que s'execute o es reforme deu portar annexat un carril bici d'eixa forma si que es contribuiria a la disminució del CO2 dels cotxes i la seguretat dels ciclistes.
http://www.hortasudenbici.es/
http://blogs.alaquas.net/enbici/?lang=ca

Paco Muñoz.









NOTA DE PREMSA:

LES BICICLETES MEDIÀTIQUES DEL PSOE

NO GARANTEIXEN EL DRET DE TOTES LES PERSONES

A CIRCULAR SENSE PERILLS PER QUALSEVOL LLOC

I A QUALSEVOL EDAT

Els Verds d’Aldaia i d’Alaquàs volem assenyalar, amb aquesta nota de premsa, les deficiències que té l’anomenat Pla de Mobilitat Ciclista anunciat per La Mancomunitat de l’Horta Sud i que pretén gastar-se 400.000 € en la posada en circulació de 400 bicicletes en règim de lloguer, la construcció d’estacions i un servei automatitzat amb targes intel·ligents i no se sap quantes coses més, per a les poblacions d’Aldaia, Alaquàs, Quart i Xirivella.

Nosaltres pensem que aquest Pla, de la manera com està dissenyat:

No aporta gairebé res a la millora de la mobilitat ciclista per les anomenades poblacions, ja que no afronta el principal problema amb què ens trobem les persones usuàries actuals de la bicicleta, que no tenim cap garantia de seguretat quan ens posem a circular, tant dins com entre les poblacions afectades.

No fa possible salvar cap de les barreres arquitectòniques i automobilístiques existents en l’actualitat. Els vehicles motoritzat continuen tenint totes les preferències en totes les vies de circulació. Es dóna el cas que existeixen dificultats realment importants per a poder circular amb un mínim de seguretat i comoditat entre Aldaia i Alaquàs quan s’intenta superar la barrera física que signifiquen els túnels que travessen les vies del tren, per la pendent i per la falta d’una via de seguretat; ni tan sols existeix un mínim voral que faça possible compartir aquesta via amb vehicles que passen a velocitats i a una proximitat realment perilloses.

No contempla, per tant, una xarxa de camins, carrils–bici, vies segregades o vies preferents que garantesquen que es pot circular amb bicicleta entre les quatre poblacions citades sense posar en perill la integritat física.

No és més que un acte aïllat sense molt de trellat, que sembla més aïnes un fet propagandístic dissenyat per a fer campanya electoral permanent–ja porten tres notícies de premsa, i les que falten!–, amb una matèria que necessitaria d’una planificació prèvia i que hauria de tenir en compte l’opinió d’usuaris i usuàries de la bici, associacions veïnals i ecologistes, grups de joves, col·lectius ciclistes, etc.

No es pot començar la casa per la teulada, tant per la manca de participació, que hauria de ser un element imprescindible en qualsevol actuació de partits que s’autodenominen d’esquerres, com pel fet de tirar endavant un Pla que es basa en el lloguer de bicicletes per a estimular-ne l’ús –diuen–, quan la prioritat que els col·lectius usuaris de la bici porten dècades demanant és que l’administració garantesca el dret de qualsevol persona a poder circular amb seguretat pertot arreu, sense reserves.

No es tracta d’un bon pla. Mentre la percepció de la població siga que és un perill real anar amb bicicleta a l’escola, al treball o a la compra, aquestos plans de mobilitat són paper mullat i res més. Caldria aprendre d’Holanda, on compten amb més de 18.000 Km de vies ciclistes segures.

No hauria de ser un pla gestionat per l’empresa privada. És una altra actuació municipal que renuncia a la titularitat pública, la qual cosa posa en qüestió la ideologia dels partits que la impulsen.

Voro Torrijos i Tàrrega

En nom d’Els Verds d’Aldaia–Alaquàs