Els Verds del PV recolzen l'apagó general de llums per al 15 de febrer, dimecres, a les 22 h., de cinc minuts que com a senyal de protesta pels abusos tarifaris de les grans corporacions elèctriques estan convocant diferents col·lectius d'usuaris i consumidors.
Per a Els Verds, raons en sobren per a mostrar el malestar de la ciutadania per la nefasta política energètica que ve aplicant-se en l'estat espanyol i que es veurà agreujada pels primers acords del govern de Rajoy i els anuncis del Ministre Cañete pel que fa al suport a l'energia nuclear i les prospeccions petrolíferes.
La moratòria a les energies renovables és el primer signe d'una política energètica contrària a la lluita contra el canvi climàtic i afavoridora dels interessos de les grans companyies que controlen la distribució de l'energia elèctrica, interessades en mantenir els seus multimilionaris beneficis, comptant des de fa anys amb una legislació totalment permisiva amb les seves pràctiques i unl tracte de favor d'una Administració Pública que fins ara ha estat incapaç d'articular una política energètica sostenible, transparent i alternativa a la producció contaminant d'electricitat amb les centrals nuclears i tèrmiques.
Una altra crisi del petroli ens aclapara. Ja n´hi va haver una i molt important allà pels anys 70. Semblava que s´acabava el món i així no fou. La sanguinolenta actuació de Mad Max no arribà al riu en les nostres contrades, però sí a les injustes realitats socials dels països productors de l´estratègic or negre, que han romàs sotmesos de manera cruenta durant dècades per tal de seguir subministrant-nos, a un preu manipulat per les màfies internacionals, els seus valuosos recursos fòssils.
Res no els ha importat als corifeus ianquis i europeus que els magnats, reiets de taifes o dictadors de tots els colors subjugaren les seues poblacions sota la fam i la misèria amb les armes venudes per les hipòcrites democràcies occidentals. Prebendes i tota classe de regalets han estat rebuts pels nostres dirigents polítics com a tònica general. Recordeu aquell cavall que Gadafi va regalar a Aznar i la cara de pardal va posar? I com a conseqüència, una excel·lent excusa per a una altra pujada dels preus, de la inflació i de l´encariment de la vida.
Mentrestant, els especuladors del cru s´indigesten de petrodòlars, mentre preparen noves formes de control energètic. Fariseus i estafadors s´agafen de la mà per crear en la població un nou motiu per a la desesperança, un altre factor de desestabilització estructural que pretén augmentar la inseguretat psicològica de la ciutadania per tal de mantenir-la en la més absoluta paràlisi reivindicativa. Governs i empresaris ens proposen sense embuts les seues receptes: ajusteu-vos el cinturó perquè la cosa encara empitjorarà. La llei de Murphy sense subterfugis.
Per altra banda, des que el petroli començà a acabar-se, els irresponsables de la política de torn han estat mirant cap a un altre costat, amb una deixadesa permanent de les seues obligacions en relació a la posada en marxa d´alternatives energètiques netes, renovables i suficients. Han apostat la majoria dels recursos disponibles amb les cartes equivocades: la de la insostenibilitat del vehicle motoritzats que saturen i contaminen les ciutats, del mar d´autovies, de l´elitista i capritxós AVE, del caríssim transport comercial per carretera, de la catastròfica bogeria nuclear, del carbó i de la dependència exterior, mentre han menyspreat el transport púbic urbà, els trens de rodalies, el saludable ús de la bicicleta, l´estalvi energètic, l´urbanisme bioclimàtic... Resulta indignant que anar des d´Aldaia al Cabanyal coste tant de temps com viatjar amb AVE des de València a Madrid. És inadmissible que l´energia solar, la geotèrmica i l´eòlica no siguen la base de la suficiència local i comarcal.
I en aquest context apareixen les contradictòries mesures del Govern socialista. Anar més a espai és més saludable, però ho és més encara la proximitat i la mobilitat ecològica. Abandonar les energies alternatives és un atemptat contra la Sostenibilitat, però molt més ho és la reconversió al credo nuclear de Zapatero que, emulant els seus predecessors Gonzàlez i Aznar, s´assegurarà el bon negoci d´una jubilació daurada, que les elèctriques li pagaran complagudes. I, si no, al temps.
I DE TOTES LES FORCES PARLAMENTARIES LA NO APROVACIÓ DE PRÒRROGA DE LES CENTRALS NUCLEARS.
La candidata a la Presidència de la Generalitat Valenciana per la Coalició Verds i ecopacifistes, Pura Peris, davant de les esmenes introduides en el Senat a la LLei d’Economia Sostenible ha afirmat que “ja hi ha prou de colar de rondó esmenes en les lleis que sols tracten de garantir el manteniment dels beneficis dels lobbies energètics”.
“l’estrepitós fracàs de les Cimeres Internacionals ha posat damunt de taula el debat de l’ús l’energia nuclear com a alternativa a altres fonts d’energia, carbó, gas, petroli, pel simple fet de no emetre CO2 a l’atmosfera. Ara quan els defensors de l’energia nuclear, amb les potents companyies elèctriques darrere, trauen pit sembla més necessari que mai decidir quin model energètic volem per al nostre país,” ha continuat Pura Peris en el seues declaracions.
“I en canvi”, afirma la candidata, “El PSOE, i el Govern de Zapatero tot i haver-se compromés ja en la primera legistlaiura, lluny de plantejar alternatives seriioses ha accedit a la demanda més important dels “governants energètics” : allargar la vida de les centrals nuclears existents, primant el benefici econòmic immediat per sobre de la seguretat de les persones i del medi ambient. Les nuclears plantegen molts problemes greus, sense resoldre, com què fer amb els residus radioactius i es vol fer oblidar els problemes de seguretat que s’agreujaran ja que van ser dissenyades per 25 anys i amb la reforma es pretén allargar-les sense cap limitació alguna. La solució no pot ser més irresponsable” declara amb rotunditat Pura Peris.
“Considerem important aclarir a la ciutadania a més que l’energia nuclear no és una font d’energia neta ni de futur, ja que genera residus altament perillosos, de difícil emmagatzematge i que poden emetre radiació durant 20.000 anys.
Els Verds i Ecopacifites ratifiquem el nostre compromís contrari a les centrals nuclears,recolzem totes les accions que entitats i persones ecologistas realitzen per concienciar a la ciutadania i als Governants i apostem per un escenari energètic basat al 100% en les fonts renovables d'energia. Per això resulta imprescindble una tancament progressiu de les centrals nuclears, cmençant per la de Cofrents ja; Cap pròrroga més” ha conclós Pura Peris.
La pujada espectacular del preu de l’energia és un regalet inadmissible per a un 2011 en crisi profunda. La brutal penyora resulta una mica incomprensible per a la majoria de la ciutadania, que desconeix els pactes ignominiosos que els governs del PSOE i del PP van ser capaços de perpetrar i mantenir amb les empreses elèctriques, des de la privatització i la liberalització del sector. Qui podia sospitar que, en quatre anys, el rebut de la llum ens anava a costar un 40% més? I la sagnia només acaba de començar. Sembla que les empreses elèctriques no tenen prou amb els 5.000 milions que s’embutxaquen cada any. La qüestió rau en allò que anomenen el dèficit tarifari: una bombolla creada artificialment, disparada a 20.000 milions d’€, en concepte de deute d’uns falsos costos que no concorden amb la realitat, com veurem més endavant i que haurem de pagar religiosament si no fem res per rectificar els errors comesos per uns polítics sense escrúpols. Les màfies elèctriques ja poden estar contentes pels inversemblants favors que van obtenir. El privilegi més important aconseguit: el sistema de fixació dels preus de l’electricitat, tota una burla per a la intel·ligència humana. Resulta que ens la cobren al preu que els ix de l’aixella. Però, anem a pams. Cal dir que produir un kWh mitjançant les energies renovables o les nuclears –és clar, sense tenir-ne en compte els costos reals, com ara el desmantellament, la seguretat o la gestió dels residus– és molt més barat que fer-ho amb el carbó o el gas. Una altra cosa són les conseqüències ambientals, beneficioses o perjudicials, que poc interessen als empresaris. Tot i que els costos de producció són tan dispars, apliquen una mena d’ajustament a l’alça en funció dels darrers kWh incorporats a la xarxa. En primer lloc, hi entra l’energia nuclear, que no pot variar la seua potència, després l’eòlica, la solar i la hidràulica i, al final, la procedent de les centrals de carbó i de gas. De manera que totes les energies que s’introdueixen en el sistema es cobren al cost de la més cara. Una regulació totalment tramposa que converteix la factura elèctrica en una gran estafa. Amb aquesta manera de calcular els preus de l’energia, el negoci és tan redó com immoral. Les elèctriques s’han convertit en un dels sectors més deshonestos de l’economia espanyola. Per posar un exemple escandalosament clarificador: les concessions per part de l’estat de 75 anys per a l’ús dels embassaments a les empreses elèctriques, amb un pagament de 20 milions d’€ anuals, en produeixen uns beneficis de més de 1.000 (5.000% ?); fenomen més propi d’una monarquia bananera que d’un estat democràtic. I molts altres privilegis que ara són compensats en forma de serveis prestats: 120.000 € anuals de Gas Natural per a Felipe Gonzàlez o 200.000 € d’Endesa per a Aznar. Per a cagar-se i no torcar-se! Des d’una opció verda, les solucions passen per implantar les energies netes i renovables i aconseguir una suficiència local i comarcal a curt termini, que puga fer possible tancar les centrals tèrmiques i nuclears. I evidentment, per a fer-ho, no es pot deixar en mans de l’empresa privada un producte de primera necessitat com aquest. A França, el controla l'estat i fa possible uns preus més justos, a més d'uns beneficis econòmics importants per a poder cobrir necessitats socials i no passa res de l’altre món. Ací, per a aconseguir-ho caldrà buscar nous camins que trenquen amb els partits polítics còmplices dels grans lobbys empresarials, que governen a l’ombra mitjançant uns criats que els són obedients, però deslleials amb la ciutadania que els vota.
Voro Torrijos i Tàrrega Els Verds del País Valencià
Cada any són més i més les persones que donen un sospir al planeta per que una hora no és res. Entre tots podem anar conscienciats aque hem de canviar els nostres hàbits de vida pera donar-li molts respirs a el planeta.
El moviment va néixer a Sydney el 2007 quan 2,2 milions de persones van romandre a les fosques durant 60 minuts per sensibilitzar l'opinió pública sobre el consum excessiu d'electricitat i la contaminació per diòxid de carbo.
JOAN FRANCESC PERIS GARCIA.Avui, entre les 20,30 i les 2130, apaguem tots les llums... no ens oblidem d'eixes llumetes rojes que tenim sempre enceses a la TV, etc... (aixó vol dir stand by) i que, sense adonar-nos, suposen quasi un 5% de la despesa energètica total. I no oblidem que molta de l'energia que consumim prové de Cofrents, eixa bomba de rellotgeria que tenim tan aprop i que ara volen perllongar la seva vida 10 anys més.
Divendres passat, com ja vam anunciar, es va celebrar al castell una xerrada debat sobre la enegía nuclear, els seus inconvenients, els seus perills per a la nostra societat actual i sobre les societats del futur. Per que l'energia nuclear nuclear un cop utilitzada és perillosa durant milers d'anys, un exemple si els egipcis de les piràmides, haguessin utilitzat energia nuclear en els nostres temps les escombraries nuclear encara seria mortal per a nosaltres, és una barbaritat però és el que nosaltres estem fent, si ara a mateix es paren totes les centrals nuclears de l'estat haurien com uns 600 camions de residus nuclears d'alta activitat, que hauria de transportar a el magatzem temporal nuclear que volen construir amb el consegüent perill per a la població, un possible accident com els que ja an passat en diferents transports siguin fortuïts o provocats per un atac terrorista.
La nostra conclusió és la següent on millor estan els residus és dins de les centrals fins a parada definitiva. Per aturar les centrals necessitem un altre tipus d'energies substitutives com la energies renovables, l'eòlica la fotovoltaica. En aquest país som la primera potència mundial en disseny i construcció de enegía renovables, una font de creació d'ocupació en aquests moments tan necessaris.
A qui tenim un exemple d'in eficiència energètica en una instal.lació nova construcció on es podien utilitzar energies renovables com la fotovoltaica, s'ha optat de moment per cremar gas oil amb la consegüent contaminació, tot per una manca de programació en l'execució de la obra on s'ha esperat tant per tenir aquesta dotació per una mica més no hagués passat res, o també la deficiència hídrica que patim podien haver fet uns dipòsits d'aigua sota els camps de futbol on recollir l'aigua de pluja per poder utilitzar després en l' reg dels camps i dels arbres. Salut i ecologia.
Pareix que hui en dia fer-se la foto damunt de la bicicleta és objectiu de tot bon polític, però les bicicletes no funcionen a soles, necessiten persones que les moguen, que senten la confiança de poder pedalejar sense ser atropellats.
Per que això de crear un servici de préstec de bicicletes és com molt bonic, eixes bicicletes han de compartir el espai amb els cotxes, per que si hi ha carrils bici, però no arriben on el teu vols arribar i has de jugar-te-la en l'asfalt.La gran majoria de què van amb cotxe no coneixen la norma, que a un ciclista per a avançar-ho, ha d'haver-hi una distància entre el ciclista i el cotxe d'1,5 metres, que en la gran majoria de carrers dels nostres pobles no es pot avançar a un ciclista, com guardar la distància de seguretat, s'apegam a roda posterior de la bicicleta per a pressionar-te perquè t'apartes, o també els que aparquen en bateria fan marxa a darrere de sense fixar-se si ve algun ciclista, bo tot açò són anècdotes que vas acumulant si eres usuari habitual de les dos rodes amb tracció animal, bo açò és una xicoteta broma que m'agrada utilitzar.
Tot açò ve per les recents notícies que vénen a pareixent en diferents mitjans periodístics sobre la implantació del servici de lloguer de bicicletes en les poblacions d'Alaquas, Xirivella, Aldaia, Quart de Poblet, Torrent i València. Tots en una carrera política per ser els més ecologistes del lloc, no és que critique el servici que em pareix fantàstic, per que moltes persones que ara no poden tindre accés a una bicicleta per qüestions d'espai en les seues vivendes o per la por d'aparca-les i que te la roben.
Per que A la utilització de la bicicleta a part de ser un mitjà de transport també és un esport amb grans beneficis per a la salut.
Però clar els senyors polítics que han dissenyat el servici de lloguer de bicicletes, pareix que ho facen pel mer fet d'eixir en la foto i no per l'estalvi energètic que comporta, el que este servici es pose en marxa, la primera cosa que no han inclòs, a cap polígon com a base de les bicicletes, per que així molts dels usuaris, que tots els dies agafen el cotxe, per a desplaçar-se al seu lloc de treball, podrien utilitzar el servici i tampoc la porta dels col·legis.
Tampoc han observat que hi ha algunes barreres, com són les existents per a accedir a Quart de Poblet, pel pas inferior de la N-III, l'accés a la base del barri de la Llum o els passos inferiors entre Alaquàs i Aldaia etc., tots ells amb gran volum de trafic i sense carril bici per a poder circular amb seguretat, com sempre es comença la casa per la teulada, per que la primera cosa que se hauria de fer, és una bona xarxa de carril bici i uns itineraris segurs per als ciclistes, cada nova carretera que s'execute o es reforme deu portar annexat un carril bici d'eixa forma si que es contribuiria a la disminució del CO2 dels cotxes i la seguretat dels ciclistes.
http://www.hortasudenbici.es/ http://blogs.alaquas.net/enbici/?lang=ca
Paco Muñoz.
NOTA DE PREMSA:
LES BICICLETES MEDIÀTIQUES DEL PSOE
NO GARANTEIXEN EL DRET DE TOTES LES PERSONES
A CIRCULAR SENSE PERILLS PER QUALSEVOL LLOC
I A QUALSEVOL EDAT
Els Verds d’Aldaia i d’Alaquàs volem assenyalar, amb aquesta nota de premsa, les deficiències que té l’anomenat Pla de Mobilitat Ciclista anunciat per La Mancomunitat de l’Horta Sud i que pretén gastar-se 400.000 € en la posada en circulació de 400 bicicletes en règim de lloguer, la construcció d’estacions i un servei automatitzat amb targes intel·ligents i no se sap quantes coses més, per a les poblacions d’Aldaia, Alaquàs, Quart i Xirivella.
Nosaltres pensem que aquest Pla, de la manera com està dissenyat:
No aporta gairebé res a la millora de la mobilitat ciclista per les anomenades poblacions, ja que no afronta el principal problema amb què ens trobem les persones usuàries actuals de la bicicleta, que no tenim cap garantia de seguretat quan ens posem a circular, tant dins com entre les poblacions afectades.
No fa possible salvar cap de les barreres arquitectòniques i automobilístiques existents en l’actualitat. Els vehicles motoritzat continuen tenint totes les preferències en totes les vies de circulació. Es dóna el cas que existeixen dificultats realment importants per a poder circular amb un mínim de seguretat i comoditat entre Aldaia i Alaquàs quan s’intenta superar la barrera física que signifiquen els túnels que travessen les vies del tren, per la pendent i per la falta d’una via de seguretat; ni tan sols existeix un mínim voral que faça possible compartir aquesta via amb vehicles que passen a velocitats i a una proximitat realment perilloses.
No contempla, per tant, una xarxa de camins, carrils–bici, vies segregades o vies preferents que garantesquen que es pot circular amb bicicleta entre les quatre poblacions citades sense posar en perill la integritat física.
No és més que un acte aïllat sense molt de trellat, que sembla més aïnes un fet propagandístic dissenyat per a fer campanya electoral permanent–ja porten tres notícies de premsa, i les que falten!–, amb una matèria que necessitaria d’una planificació prèvia i que hauria de tenir en compte l’opinió d’usuaris i usuàries de la bici, associacions veïnals i ecologistes, grups de joves, col·lectius ciclistes, etc.
No es pot començar la casa per la teulada, tant per la manca de participació, que hauria de ser un element imprescindible en qualsevol actuació de partits que s’autodenominen d’esquerres, com pel fet de tirar endavant un Pla que es basa en el lloguer de bicicletes per a estimular-ne l’ús –diuen–, quan la prioritat que els col·lectius usuaris de la bici porten dècades demanant és que l’administració garantesca el dret de qualsevol persona a poder circular amb seguretat pertot arreu, sense reserves.
No es tracta d’un bon pla. Mentre la percepció de la població siga que és un perill real anar amb bicicleta a l’escola, al treball o a la compra, aquestos plans de mobilitat són paper mullat i res més. Caldria aprendre d’Holanda, on compten amb més de 18.000 Km de vies ciclistes segures.
No hauria de ser un pla gestionat per l’empresa privada. És una altra actuació municipal que renuncia a la titularitat pública, la qual cosa posa en qüestió la ideologia dels partits que la impulsen.
Entre les 20.30 i les 21.30 per lluitar contra canvi climàtic.
La fundació WWF (World Wildlife Fund), va convocar tots els governs, empresaris i ciutadans del món per a apagar les llums el 28 de març, en crida d’atenció al canvi climàtic.
Entre les 20.30 i les 21.30, milions de persones en tot el món participaran també en l’anomenada Hora del Planeta apagant totes les llums que no necessiten en els seus llars per a demostrar la seua preocupació pel canvi climàtic.
L’objectiu de la iniciativa és llançar un missatge als líders mundials que es reuniran al desembre d’enguany a Copenhaguen per a firmar un nou tractat global sobre canvi climàtic que substituïsca al tractat de Kyoto.
Com no la nova Web del Castell D'Alaquàs en perfecte castellà com sempre potenciant la llengua de la terra. Però espere que amb el que estalviem amb les llums de nadal i el que es podria estalviar en les sales de castell dotant-les de detectors de moviment perquè s'encengueren les llums només quan foren visitades i no tot el dia com estan ara i amb peretes de baix consum, les exteriors s'apagaren a una certa hora de la nit, el mateix per a l'any que ve tenim sort i no la posen en valencià.
Com dirien els nostres amics d'Alaquàs Parla, com a canal 9, el titul: "el Castell d'Alaquàs" en valencià i el contingut en castellà.
D'altra banda en la seua execució és una Web bonica de veure.
Només fet en falta, que no tinga un calendari amb tots els esdeveniments previstos celebrar a dos mesos vista perquè el ciutadà este informat i un formulari perquè es puguen sol·licitar sales online, per a així dinamitzar els actes culturals i esdeveniments. També un fòrum on els visitants puguen deixar les seues opinions sobre el monument, activitats, esdeveniments, tots els relacionats amb el castell, un exercici de salut democràtica, de la mateixa manera que els plens municipals foren retransmesos per la ràdio en diferents horaris per a una bona informació ciutadana, exactament igual que es podrien penjar en la xarxa, els vídeos dels plens perquè tot ciutadà que volguera els puga consultar. Però molt em tem que ens quedarem amb les ganes, de totes estes coses, que amb un gasto quasi insignificant es podrien realitzar, per que els mitjans es tenen ara falta la voluntat perquè executen.
Per molt que vulguen dissimular els perills que ens persegueixen per l'existència de les nuclears, sembla que no s'ho acaben de pair els mitjans ni els tertulians ni els empresaris del sector, si tenim en compte els desajusts ocorreguts en les darreres setmanes. Les quatre nuclears que tenim a Ascó, Vandellòs i Cofrents són notícia constant i no pels premis d'eficiència i seguretat aconseguits, sinó per tot el contrari. L'opacitat i el secretisme són el seu estil natural de funcionament i com si res. Quina vergonya!.
En el rànquing d'incidències, Vandellòs II ja n'ha tingut set enguany, Cofrents si fa no fa les mateixes, i Ascó va obtenir el 2007 la medalla d'or de la bogeria nuclear amb 24 avaries i altres incidents declarats al CNS. Són els líders en problemes a les centrals nuclears i encara hi ha caracollons que confien a ampliar el termini de funcionament i fins i tot que se'n plantegen la construcció de noves.
Si ens atenem a l'edat de les centrals, resulta que totes ja estan fora del temps útil que ens varen dir en el seu moment. Els vint anys d'operativitat estan ultrapassats per Ascó I (26), Cofrents (24), Ascó II (23) i Vandellòs (21). Que no ens vulguen ara vendre la moto que amb uns quans reajustaments, amb una mica de planxa i pintura, poden ampliar el permís d'activitat, perquè si fem cas del sentit comú, a partir d'ara és quan encara poden tenir moltes més incidències, ja que tots els seus mecanismes i circuits estan més desgastats i, per tant, són més vulnerables, per la qual cosa ningú no pot negar que els problemes aniran en augment, en els propers anys.
Així mateix, segons una recent enquesta sobre l'acceptació de les centrals nuclears, el rebuig de la població cap a aquesta manera de produir energia, continua sent molt important, tot i la manipulació dels mitjans. Un 60% de la ciutadania la refusa, davant un 20% i escaig que encara n'és partidària.
Per altra banda, el primer govern de Zapatero pujà al poder amb la promesa del tancament de tots els enginys atòmics durant aquella legislatura. S'entén, per tant, que n'hi havia i n'hi ha, de manera suficientment contrastada, una alternativa fefaent, propugnada durant molts anys pel moviment ecologista. A què esperen a posar-la en marxa?.
Amb les dades en la mà: la repetició d'incidents perillosos, la inseguretat i ocultació informativa, l'envelliment i la caducitat de les instal·lacions, la ferma voluntat popular i les reiterades promeses electorals dels governants haurien de ser més que suficients per tal planificar, a curt termini, però d'una vegada definitiva, el tancament de totes i cada una de les centrals nuclears. I mentrestant, la retirada indefugible de les llicències de funcionament a aquelles que més se n'han significat en la incompetència de la gestió i en la falsedat d'informació. Ja n'hi ha prou! No pot ser que per guanyar més els de sempre, la majoria ens hàgem de sentir amb una indefensió permanent tan injusta com innecessària.
Pareix que la nostra vetusta nuclear com sempre dóna que parlar. Segons els periòdics: Levante, Las províncias. Té més incidents que Usa i l'URSS en la guerra freda. Quan inclús estem parlant de la ultima parada tècnica, pareix que un camió se li caigut un poc de càrrega, espere que siga molt poca per que parlant d'energia atòmica molt poca pot fer molt de dany. Però clar en plena crisi del petroli, haver-hi qui se li ocorre dir que la va posar terme a les centrals nuclears, encara que després estiguen venent que aposten per les energies renovables, però apostar de paraula açò és molt fàcil cal apostar amb diners, subvencions, amb polítiques d'estalvi energètic i deixarem de ser yonquis del petroli d'una vegada per sempre. Però clar com els diners es gasta en la campanya amb els 2500 euros per als xiquets de bolquers en compte de fer guarderies publiques, que suposen un terç del salari d'un mil eurista això qui ho siga, per que dels que no arriben a mil euros jo conec a molts. I els 400 de rebaixa del irpf, clar això serà per a qui treballe per al que no treballe que. Bueno al que anàvem si per una d'aquelles hi ha una fuga o pitjor inclús una explosió nostre volgut poble es troba a tan sols 57,39 Km. En línia recta que amb vent de Garvi, podria afectar-nos en poques hores, però clar això segons ens compten no pot passar, per que la seguretat és extrema . Però el que es veu en este país són molt freqüents les fugues sense donar-los la menor importància per exemple la de Asco. Espere que consideren que el combustible nuclear es troba latent milers d'anys encara que demà tancaren totes les centrals nuclears el perill no cessa en milers d'anys, per que una vegada tancades utilitzaren els atuells com a magatzem.
El diumenge vam estar en la fira alternativa de València, que com tots els anys se celebra en llit sec del Túria un riu que va morir fa molts anys.
On trobem moltes associacions de molts tipus, que per a molts mitjans de comunicació són desconegudes, per que defenen polítiques no fins al sistema altres mas conegudes per les seues accions antisistema que les fan botar a la llum com Greenpeace. També hi havia persones que busquen diferents formes de viure i d'organitzar-se fora del sistema establit, que obtenen els seus recursos: aliments ecològics, energies sostenibles, joguets, accessoris, vestits i una llarga llista d'articles que la gran majoria d'ells són manufacturats pels propis venedors en circuits que estan fora dels estàndards habituals de la societat.
Encara que la notícia és bona, que la producció elèctrica a partir de l’energia eòlica supere la nuclear, alerta a les altres dades, sobretot les del carbó i gasoil que es crema, la notícia es queda velada. Sembla que el tema de la central nuclear d'Ascó encara no ha acabat i tot el que estan fent és tirar balons fora; segons ells, la fuga no va ser res, que es podien posar totes les partícules en un entrepà i menjar-se’l, que no passaria res. A mi, que em posen un de formatge i ells que es mengen els radioactius. Segons fonts consultades, les partícules es van trobar en la ribera del riu Ebre. Per què es demana l’aigua de l’Ebre, si ha de passar per dos centrals nuclears?. Per què els mateix treballadors tenen por?. L’energia eòlica si, però no a qualsevol preu com s’està fent fins ara, que es col·loquen en ecosistemes de gran valor ecològic i maten moltes espècies d’aus protegides com els voltors i les àguiles. Espere que qui signe les llicències tinga un poc de mirament perquè ja hi ha molts col·lectius que es queixen dels efectes adversos produïts en els paisatges i en moltes aus, que després són les que regulen la cadena tròfica animal, com els voltors menjant-se la carronya i les àguiles xicotetes els mamífers.
demanda corr. (3)\-\-\3,30\-\3,24\-\3,27