RIP Compromís

Voro Torrijos i Tàrrega

Una altra candidatura anomenada "Compromís" torna a cavalcar com a propera oferta electoral. Qui ara la impulsa no se n´adona que mai segones parts foren bones després de tot el que ha passat. Potser necessiten entropessar de bell nou en la mateixa pedra per tal de descobrir que amb la ceguesa oportunista no s´arriba enlloc.
Si ens atenem a l´anterior Compromís, el resultat final per a la immensa majoria del seu electorat ha representat una veritable desfeta, comparable o superior a la que s´intentava evitar. Una derrota que provoca una frustració col·lectiva difícil de superar. Una catàstrofe que de segur repercutirà electoralment en els dos partits que n´han estat els responsables, perquè han decepcionat una part important de l´esquerra social valenciana i això és imperdonable. Com a resultes, el triomf del bipartidisme excloent té tots els números de la rifa electoral. I amb l´actual galliner del PSOE, és ben probable que ens toque seguir patint la cadena perpetua que representa el PP, que no cau del poder ni amb escàndols de presumptes corrupcions ni amb oli bullent.
Per tant, la reedició d´una nova i esquifida candidatura de Compromís serà amb tota seguretat un fracàs més que anunciat, amb la corresponent desaparició institucional a les autonòmiques i una davallada a les locals. La gent que va confiar en una alternativa unitària a l´esquerra del PSOE no tornarà a deixar-s´hi engalipar, encara que els gossos es canvien de collars o la mona es torne a vestir de seda i corbata. Ni el Bloc amb la seua comparsa podrà enganyar a ningú, amb els mateixos cants de sirena, ni Esquerra Unida serà capaç de recuperar l´electorat que fa molts anys va perdre per no reciclar-se a temps, com van fer els seus homòlegs catalans. El vot de càstig, el vot (in)útil i l´abstencionisme seran letals per als interessos d´ambdues opcions.
Trencat el compromís amb l´electorat, el crèdit i el seny d´aquestes dues formacions s´ensorra per moments. El Bloc es lleva la màscara progressista i s´alinea amb el PP en temes com el pla hidrològic que pregona Camps amb allò del agua para todos, l´insostenible projecte de l´AVE, l´acceptació de la Fórmula 1, la poca sensibilitat animalística amb la defensa del parany o les pregàries del senyoret Morera encomanant la solució de la crisi econòmica a la Verge del Lledó. Una imatge lamentable que cada vegada concorda més amb aquella màxima de G. Marx que deia: "si no els agraden els meus principis, no es preocupen que en tinc uns altres".
Així mateix, Esquerra Unida, sense el llast unitari, s´enroca en la prepotència i es realimenta amb posicions endogàmiaques, tot deixant al descobert el nucli minvat del Partit Comunista i poca cosa més. Tant de bo la barrera del 3% no hagués existit mai; que tinguérem un sistema electoral democràticament proporcional. Però la realitat condiciona la política i no hi ha més llenya que la que crema. Per tot açò, de cara al 2011 totes dues propostes electorals estan abocades al desastre; un fiasco que deixarà pas a una ineludible catarsi. Perquè, des de fora de les corts valencianes, les coses es veuran de manera diferent. No hi haurà més remei que tornar a començar des de zero, amb fórmules més eficients, democràtiques i participatives. El País Valencià s´ho mereix.

Els Verds del País Valencià

http://www.levante-emv.com/opinion/2010/11/11/rip-compromis/755943.html

COMPROMÍS DE REBAIXES !

Arriba l'estiu i el termòmetre polític a l'esquerra del PSOE s'ha disparat amb actuacions realment escandaloses. Sembla que és el moment idoni per a perpetrar qualsevol malifeta. Les rebaixes polítiques han començat i a ningú no ens han preguntat. Mai no hauria cregut –o més aïnes volgut– que el trencament del Compromís pel País Valencià es produiria, ni tampoc d'aquesta manera tan miserable. M'incloc en el grup de persones que pensàvem que l'ètica política encara existia o que es mantenia en uns límits mínims que s'han ultrapassat per dalt del cap. L'espectacle té difícil parangó en la història de les coalicions.

Això de trencar un pacte sense que una part dels partits signataris del qual hagen pogut dir la seua, resulta increïble i d'una categoria moral soterrada en les entranyes del despropòsit. Quan Bloc i Iniciativa (i el simulacre virtual verd que els acompanya) aposten per pegar un colp d'estat contra les forces polítiques que els han servit de base s'estan fent una mena d'eutanàsia lenta, però segura. Els resultats electorals de les generals passades ho corroboren: el misèrrim 1% obtingut demostra que el camí encetat naix fracassat. I no valen cecs anàlisis triomfalistes quan resulta que han perdut fins a la camisa política i han fet el ridícul més gran de la seua història electoral.

Si alguns pensen que tot val en política estan molt equivocats, si creuen que amb mètodes tan antidemocràtics com els emprats ens van a enganyar, van errats. S'han tirat a una piscina sense aigua, però allò més lamentable és el futur que es dibuixa amb la pèrdua de la confiança –i en conseqüència del vot–, de tota aquella gent que havia cregut en una possibilitat de canvi a partir del Compromís pel País Valencià. El bipartidisme es consolida pas a pas i l'esquerra es desil·lusiona per culpa de fets com els ocorreguts. Potser ara, uns quants tenen el protagonisme que esperaven, però passaran a la història amb la càrrega d'haver destruït l'esperança d'un bon grapat de persones que sí que s'havien compromés amb un País Valencià verd, d'esquerres i sense complexos.

A partir d'ara caldrà buscar nous camins i, amb tota seguretat, a partir del zero electoral, perquè, amb aquest precedent, les faves estan comptades. Potser, començar des del principi, siga una teràpia necessària per tal de superar algunes castes dirigents que no ens mereixen o que ens consideren com a súbdits, després d'haver-nos demostrat la fal·làcia del seu compromís.

Voro Torrijos i Tàrrega

Els Verds del País Valencià – Compromís per Aldaia

Per qui dobleguen les campanes

ARTICULO EN CASTELLANO

Vam estar en l'acte contra la privatització de la sanitat publica els ponents de la qual van ser com ja vam dir en el seu moment Marina Albiol diputada pel compromis en les Corts Valencianes portaveu de sanitat en el grup parlamentari i Rafael Reig membre del sindicat de treballadors de la salut Intersindical Valenciana.
D'este acte el que vaig poder deduir és que la sanitat publica l'estan degradant per a a poc a poc passe hi ha ser privada, emulant al sistema USA i Gran Bretanya que en estos moments es troben despareguts en el rànquing mundial dels sistemes sanitaris.
Al contrari al que teníem fins ara al nostre país, que ens trobàvem en el 7 lloc del rànquing.
Pel que es denota que en el País Valencià la campanya esta clara, en un principi va fer una prova amb l'hospital de la Ribera, Gestionat per empreses que res tenen a veure amb la salut.
Però ara esta l'hospital de Dénia, que a 4 mesos de la seua obertura, dels 1200 treballadors que hi ha treballant en l'actual hospital, no saben res si treballaren o no en el nou hospital, amb la qual cosa estan ocasionant fugues de metges cap a altres comunitats que els oferixen mes seguretat.
Bueno el cas de Manises que és el que ens toca, a part que les comunicacions seran un desastre per que no hi ha manera d'arribar per que per carretera, sempre esta col·lapsada de trafique això per al que tinga cotxe, diuen que hauran 500 places d'aparcament amb el pagament previ clar. Per al que no ho tinga cal esperar que posen en marxa el tramvia lleuger de l'horta que encara no tenen molt clar per on passara i autobusos de moment cal anar a València. Els que ho agrairan seran els senyors taxistes que veuran incrementats els seus ingressos i per al que no ja sap caminar que és molt sa ho recomanen els metges.
Sobre la gestió mes del mateix empreses del sector de la construcció, bancs que pareix que ara són uns entesos en salut o seran uns entesos en beneficis?

Bueno ja podeu preparar-vos pera anar a l'especialista a Manises, sobretot espere que tingueu una salut molt bona, per que si la demora perquè et visite el metge de capçalera, les dos ultimes vegades que vaig ser hi ha demanar cita era de 12 dies per a l'especialista poden ser mesos i per a una operació . . .
Un aclariment per a qui no tinga clar qui gestiona la sanitat, pel tema de competències, la sanitat la gestiona la Generalitat Valenciana, governada el senyor F.Camps.

Contra la privatització de la Sanitat Pública