VOTA EUROPA DELS POBLES VERDS
diumenge, 31 de maig del 2009
divendres, 29 de maig del 2009
El port de Silla
Ahir ferm campanya al port de Silla per a reivindicar la recuperació de les zones humides i marjal de tot el territori europeu i mes en concret els ubicats al nostre País.
Encara que no tan gran com el port d'Arinaga però si en mes activitat.
El port de Silla un paratge molt bonic de la nostra terra, amb els camps d'arròs de fons i parlant en el iaios que estaien en l'ombra passaren un rato prou relaxant .
Ens acompanyaren les nostres candidates Pura Peris , Pilar Navarro , Voro Torrijos i alguns companys de Silla, con es el regidor Antonio entre altres.
VOTA EUROPA DELS POBLES-VERDSdijous, 28 de maig del 2009
Pura Peris en Gran Canària
Pura Peris visita el port d'Arinaga
(Gran Canària)
En aquest vídeo es donem conter dels diners tirats per els nostres governs dels fons europeus, que tanta falta ens fan ara, si no hagueren gastat en els diners en infraestructures faraòniques i sense trellat.
Ara estaríem en millor situació per afrontar la crisis.
Salut, Ecologia i Europa dels Pobles Verds.
dilluns, 25 de maig del 2009
Pròxima estació Europa.
El passat divendres i com ja anunciarem açi, es va fer el primer acte de campanya a Aldaia,organitzat per els verds d'Alaquàs i Aldaia, per que de pre-campanya ja ne portem uns quants, encara que tots diferents per que nosaltres analitzem la problemàtica de cada lloc, per ha donar les nostres respostes a la gent, no com uns altres partits que li preparen una empresa el màrqueting el seu producte i el llançament a tot a reu sense sentit i tot molt repetiu.
Uns en la seua campanya diguen que van a liderar un canvi de sistema, per a reactivar la economia i lluitar contra el canvi climàtic metres al parlament del estat aproven mesures per a vendre mes cotxes.Mentres de cada 10 euros de inversió, 1 es per a fer noves polítiques i els altres 9 restants es per a mantindre un sistema arcaic.
Per la altra banda tenim els que encara volen mantindre el sistema de la rajola, construir , construir i construir.Negar el canvi climàtic, retallar els drets dels treballadors i de les persones.
Continuar amb polítiques de amiguisme, privatitzacions, destrucció de la xicoteta i mitjana empresa, amb polítiques de pa i circ.
Desprès estén els altres els que fen una política de proximitat de conèixer els problemes de la gent els que no ens moguen interessos monetaris, no mes el benestar dels nostres iguals i de la nostre llar que es la terra.
Fent projectes de futur , per a poder treballar i viure en harmonia en el nostre entorn i amb els nostres iguals.
Fomentant les noves tecnologies i aprofitant les antigues, apostant per la agricultura ecològica i de proximitat que fomentant el comerç minorista, unes rendes bàsiques per als agricultors,per que el menjar be i de qualitat es el 90% de la salut.
Apostant per la igualtat dels dones i els homes, de igual a igual.
De que som una de les comarques mes afectades per l'atur i la falta de respostes que tenin per part de les administracions.
Tot açò i algunes coses se parlaren el passat divendres en el acte a Aldaia.
On va intervindre en Primer lloc Voro Torrijos dels Verds d'Aldaia, després candidata PILAR NAVARRO (d'Esquerra Republicana) i després la nostra candidata Pura Peris la 4ª de la llista Europa dels pobles-Verds.La pròxima Eurodiputada Verda de l'Eliana.
Salut ,ecologia i Europa dels pobles verds.
diumenge, 24 de maig del 2009
dilluns, 18 de maig del 2009
LA EUROCANDIDATA
Hola col·legues, com sabeu, les eleccions europees se celebren el proper 7 de juny i la campanya electoral comença el dia 22 de maig.
Els verds d'Alaquàs i Aldaia en organitzat el primer dia de campanya un acte per a que conèixer de primera mà els compromisos polítics que nosaltres els verds adquirim en la ciutadania, una nova forma de fer política, mes ha prop de la gent.
El pròxim 22 de maig divendres te esperem en Aldaia.
Teniu l'oportunitat de conèixer la candidata d'Els Verds (nº 4 de la llista PURA PERIS PER
EUROPA DELS POBLES - VERDS)i amb la participació de les candidata PILAR NAVARRO (d'Esquerra Republicana) entre altres.
Que com ja sabeu està formada per un ventall de partits tan divers i unitari com ERC, ARALAR, BNG, CHA, EA, Entesa per Mallorca ... Podreu saber de primera mà -i el primer dia de campanya-, tot allò que us proposem per a arribar a una Europa Verda i dels Pobles lliures, que de segur us farà remoure per a participar-hi.
Els verds d'Alaquàs i Aldaia en organitzat el primer dia de campanya un acte per a que conèixer de primera mà els compromisos polítics que nosaltres els verds adquirim en la ciutadania, una nova forma de fer política, mes ha prop de la gent.
El pròxim 22 de maig divendres te esperem en Aldaia.
Teniu l'oportunitat de conèixer la candidata d'Els Verds (nº 4 de la llista PURA PERIS PER
EUROPA DELS POBLES - VERDS)i amb la participació de les candidata PILAR NAVARRO (d'Esquerra Republicana) entre altres.
Que com ja sabeu està formada per un ventall de partits tan divers i unitari com ERC, ARALAR, BNG, CHA, EA, Entesa per Mallorca ... Podreu saber de primera mà -i el primer dia de campanya-, tot allò que us proposem per a arribar a una Europa Verda i dels Pobles lliures, que de segur us farà remoure per a participar-hi.
Us esperem el DIVENDRES 22 DE MAIG, a les 19'30 h, a L'ATENEU D'ALDAIA, C/Mestre Adolf Sàez, 21
Mostra Ateneu d'Aldaia en un mapa més gran
Mostra Ateneu d'Aldaia en un mapa més gran
Salut i força verda
divendres, 15 de maig del 2009
Els Verds en Bunyol el 15 de maig
Esquerra-Els Verds en Bunyol el 15 de maig.
La Sala Kooperativa de Buñol acollirà, divendres que ve 15 a les 8 de la vesprada, la presentació de la seua candidatura i el seu programa per a les pròximes Eleccions europees del 7 de juny. En l'acte intervindran el líder d'Esquerra Republicana del País València, Agustí Cerdá, i els membres dels Verds del País València, Joan-Francesc Peris i la candidata Pura Peris. Per tot això, des del consell polític d'Esquerra Alternativa de Buñol-Els Verds del País Valencià han volgut comunicar que en les pròximes eleccions europees treballaran per a generar una alternativa de vot a les tradicionals o conservadores. L'objectiu d'IAB és oferir altres opcions de participació a la societat, fora dels poders establits i dels mals vicis polítics que, segons ells, han mostrat els grans partits polítics a Espanya, on la corrupció, el suborn, la crispació i les males formes democràtiques són pa de cada dia. Per este motiu, des d'IAB-Els Verds creen que les eleccions europees s'han convertit en el moment idoni perquè la disconformitat amb el govern, que negava la crisi, i amb una oposició que definixen com “conservadora i tradicionalista”, es plasme en un vot de protesta, que ells consideren més útil que mai. Segons IAB este vot tindrà una resposta directa en la vida de Buñol i representació assegurada en el parlament europeu, pel seu sistema de rotació dels candidats en la coalició formada per BNGA, CHA, Esquerra Republicana de Catalunya, ARALAR, EA , Entesa per Mallorca i ELS VERDS. A més, des d'IAB volen celebrar el seu 10é aniversari en la política activa i representativa apuntant-se amb més força que mai a la participació directa i responsable en la democràcia europea, per a, segons les seues propostes, buscar una Europa més justa i equitativa socialment, més respectuosa amb el medi ambient, amb una economia forta i diversa i amb un major control dels poders financers.
La Sala Kooperativa de Buñol acollirà, divendres que ve 15 a les 8 de la vesprada, la presentació de la seua candidatura i el seu programa per a les pròximes Eleccions europees del 7 de juny. En l'acte intervindran el líder d'Esquerra Republicana del País València, Agustí Cerdá, i els membres dels Verds del País València, Joan-Francesc Peris i la candidata Pura Peris. Per tot això, des del consell polític d'Esquerra Alternativa de Buñol-Els Verds del País Valencià han volgut comunicar que en les pròximes eleccions europees treballaran per a generar una alternativa de vot a les tradicionals o conservadores. L'objectiu d'IAB és oferir altres opcions de participació a la societat, fora dels poders establits i dels mals vicis polítics que, segons ells, han mostrat els grans partits polítics a Espanya, on la corrupció, el suborn, la crispació i les males formes democràtiques són pa de cada dia. Per este motiu, des d'IAB-Els Verds creen que les eleccions europees s'han convertit en el moment idoni perquè la disconformitat amb el govern, que negava la crisi, i amb una oposició que definixen com “conservadora i tradicionalista”, es plasme en un vot de protesta, que ells consideren més útil que mai. Segons IAB este vot tindrà una resposta directa en la vida de Buñol i representació assegurada en el parlament europeu, pel seu sistema de rotació dels candidats en la coalició formada per BNGA, CHA, Esquerra Republicana de Catalunya, ARALAR, EA , Entesa per Mallorca i ELS VERDS. A més, des d'IAB volen celebrar el seu 10é aniversari en la política activa i representativa apuntant-se amb més força que mai a la participació directa i responsable en la democràcia europea, per a, segons les seues propostes, buscar una Europa més justa i equitativa socialment, més respectuosa amb el medi ambient, amb una economia forta i diversa i amb un major control dels poders financers.
dijous, 14 de maig del 2009
Presentació dels Candidats
El passat dia 9 de maig en el poliesportiu de la Petxina de Valencià, es va presentar la nostra candidatura de, EUROPA DELS POBLES-VERDS per les eleccions Europees del 7 DE JUNY.On tingueren la paraula diferents candidats i també la nostra candidata Pura Peris dels Verds del País Valencià. En la foto de baix per si algú tenia dubte, Pura Peris apareix en la web dels Eupeean Greens o siga els partit Verd Europeu, junts a candidats de altres països entre ells el activista francès José Bové conegut per algunes accions contra les multinacionals de menjar rapit .
Si punxeu la foto es portara a la plana web.
Baix una reflexió de la nostra candidata PURA PERIS SOBRE EL ESTAT DE LA NACIÓ.
Salut, ecologia i treball.
Mesures anti crisi, esparadrap foradat per taponar ferides?.
Ahir em va alegrar l’anunci del President del Govern el Sr. Zapatero de les 11 mesures previstes per combatre la crisi que venim patint ja fa molt de temps i que sembla, pel que diuen els especialistes encara va “pa llarg, açò no ha fet només que començar” com dirien les dones grans del meu poble. Curiosa, sobre tot per les mesures fiscals i ecològiques que semblaven introduir-se he tractat de trobar les actuacions concretes i pel que he pogut llegir a la pàgina de la Moncloa, no sembla que estem per tirar coets.
En efecte, segons les pròpies paraules del President l’objectiu és doble frenar la pèrdua d’ocupació i preparar per la recuperació amb un model de creixement renovat. Per aconseguir-ho llança entre d’altres una mesura que podria tenir gran impacte i que és sobre les que vull reflexionar avui per veure si de debò por resultar efectiva. De les altres reflexionarem en altre moment.
La mesura a la que em referisc és l’anunci, com si fos una gran revolució, de la rebaixa en cinc punt percentuals en l’Impost sobre societats, durant tres exercicis, per mantenir l’ocupació en les xicotetes i mitjanes empreses. Que quan anem un poc mal de “garrofes” ens parlen de reduir-nos les càrregues fiscals, sembla alegrar-nos a tots en un primer moment, però és una mesura clarament efectiva per combatre la crisi?. L’anàlisi s’ha de prendre com el que pot ser un comentari sobre les previsions doncs és evident encara no disposem d’esborrany o projecte de mesures on trobem plasmació legal i concreta, tan sols disposem fins ara del publicat la pròpia pagina web del Govern.
Però anem a reflexionar:
Primer. En 2006, ja es va produir una rebaixa per a les anomenades empreses de reudida dimensió, de 5 punts percentuals en l’Impost sobre Societats, rebaixa que es va aplicar des de l’exercici 2007 i que a hores d’ara no sembla haver sigut efectiva per evitar la situació greu que pateix el sector empresarial que curiosament és la part fonamental dels teixit econòmic al País Valencià. La mesura que es vol prendre ara és transitòria, durant 3 exercicis. Haurem superat la crisi en tres exercicis?. Per si sola la rebaixa d’impostos no sembla garantir un repunt de l’economia. En canvi el que si suposa, com tota rebaixa d’impostos, és la disminució de la recaptació durant tres exercicis i per tant la disminució efectiva de recursos públics amb els que sufragar la despesa pública, es a dir menys diners per a preparar els Pressupostos generals de l’Estat durant tres exercicis. Si hi ha menys ingressos com es pot pensar en dotar de més fons per un nou model econòmic?. Modestament, em sembla una mica complicat.
Segon. La mesura va dirigida als empresaris que tributen de forma efectiva en l’impost sobre societats. No es parla de la gran quantitat d’empresaris , autònoms i professionals que no tributen en Societats sinó en L’IRPF al ser empresaris individuals, persones físiques. És cert que el President ha afirmat que aquesta mesura tindrà reflexe en l’impost dels autònoms, però tècnicament pot resultar una mica complicada si tenim en compte que l’IRPF te una escala de gravamen progressiva i a més a més els rendiments empresarials es sumen a la resta dels rendiments obtinguts d’altres fonts, per aplicar el gravamen.
Junt a aquestes complicacions tècniques, la mesura dintre de l’impost sobre societats s’aplicarà a aquells empresaris que complisquen els següents requisits:
- tenir menys de 25 treballadors.
- els seu volum de vende siga inferior a 5 milions d’Euros i
- que a 31 de desembre de 2009, mantinguen o hajen millorat la seua plantilla mitjana de 2008, aplicant-se també a aquells que ho facen en 2010.
En definitiva i si no ho he entès malament, ja us he comentat que al no estar la plasmació legal, analitzar declaracions pot resultar no massa exacte, es a aquells empresaris que puguen mantenir al menys la plantilla durant dos anys, 2009 i 2010 respecte de la mitjana que tenien en 2008. Però, resulta que de l’any 2009 ja em duguem uns quants mesos i a més la crisi no ha començat ara sinó ja fa temps, per tant em pregunte: i a tots els xicotets i mitjans empresaris, als autònoms i professionals, que ja s’han vist obligats a acomiadar a part dels seus treballadors i que de segur van a tenir pèrdues al final de l’exercici si és que no han tingut que tancar la seua empresa, qui els ajuda? Doncs és evident que aquesta mesura no la poden gaudir de cap manera.
Tal vegada es podria trobar altres solucions per garantir el teixit econòmic , per exemple es podria fer els càlculs del que suposaria la minoració de la recaptació per als empresaris que continuen tenint beneficis en la seua empresa ( recordem que si no hi ha benefic i no hi ha tributació per cap impost), i convertir eixa quantia no en una rebaixa sinó en una ajuda directa, controlada pel sector públic per a generar micro-crèdits per a aquells que sí tenen pèrdues per tal d’aconseguir que el cost fixe que suposa sempre per un empresari una treballadora o un treballador no siga el que primer sofrisca la recessió. Fórmules poden haver moltes i amb voluntat no ha de ser difícil trobar-les.
Pura Peris
Candidata d’Els Verds. Coalició electoral Europa dels pobles-verds
divendres, 8 de maig del 2009
Concentració llei de dependència
La nostra candidata per a les europees PURA PERIS ens conta un poc mes de la concentració.
També deixe la direcció del blog de la plataforma en defensa de la llei de dependència que la podeu visitar per conèixer les pròximes accions que es realitzaran.
El nostre recolzament per a totes aquelles persones que patissen aquesta invisibilitat davant les administracions publiques, que després de desenrotllar una llei no donen els diners a les persones. Les desvien cap a unes altres partides que no se mol be quines son, per que totes les carències patides en dependència , sanitat, educació que son uns dels pilar bàsic de tota societat a si els tenen abandonats, utilitzant els diners per un exercici de auto-bombo que con tots sabem no esta donant els resultats que ells volen per que si fora ei si no tindrien una taxa de atur de les mes altes del estat, uns dels dels deutes mes destarifats.
Salut, ecologia i llei de dependència.
dimarts, 5 de maig del 2009
CSI en Alaquàs
Per a fer-se una placa cal anar hi ha València els donem les gràcies en nom de tots els Alaquasers i Alaquaseres per llevar-nos el centre d'especialitats d'Aldaia i posar el a València amb les bones comunicacions que tenim.
Cal tindre molta cara per a dir-nos que és per a millorar el sistema de salut, si millorar li sistema de salut és passar-se el matí en un autobús perquè et facen una placa, si que ho han millorat.
La primera cosa que havien d'haver fet és haver construït el centre d'especialitats que esta programat construir-ho en l'antic mercat, per que així l'únic que tenim és un centre d'atenció primària mes saturat del que estava, amb unes quantes especialitats i totes les altres cal desplaçar-se hi ha València.
Al CSI haurem de cridar perquè ens troben el doctor , per que la informació és prou difusa.
També indiquen que hi ha un telèfon d'atenció especific :961971698 que es el del centre de salut, però crides i et diguen que no funciona el programa informàtic que me acoste demà de 8:00 a 20:00
Ací deixe el que ve publicat en la pàgina Web de la Conselleria de Sanitat.
El text estava en perfecte castellà fent gala de la política lingüística promulgada per la generalitat.
Alaquàs i Xirivella tindran l'especialista mèdic més prop
Els centres de salut d'Alaquàs i Xirivella s'han convertit en centres de salut integral (CSI), amb especialistes mèdics de les patologies més freqüents
Açò millora la ràpida resolució de problemes de salut i l'accessibilitat als servicis
No es modificaran les dates del pacient ja citat i pendent de consulta, llevat que siga necessari. En este cas, s'intentarà avançar la data perquè tinga una atenció més ràpida
València (24-4-09).- Com a conseqüència de la reordenació sanitària amb l'obertura de l'Hospital de Manises, el departament València Hospital General ha deixat de tindre el Centre d'Especialitats d'Aldaia, amb implicacions tant en el personal com en les poblacions fins ara ateses pel dit centre.
Darrere d'un ampli estudi realitzat per a obtindre una visió de la situació actual i prevista del departament de salut, basat en les necessitats assistencials de la població, l'Hospital General ha definit un model d'organització per a donar cobertura a tots estos pacients.
S'han adequat els centres de salut d'Alaquàs i Xirivella per a reconvertir-los en centres de salut integrals (junt amb la tradicional atenció de la medicina de família s'incorporaran la d'especialitats mèdiques), de manera que les dites poblacions puguen tindre cobertes almenys les especialitats demandades més freqüents.
La incorporació d'estes especialitats suposa arribar a una cobertura i prestació assistencial superior al 85% de la freqüentació que els pacients d'estes localitats han requerit de metges especialistes en 2008.
A més de ser atesos en els seus centres, seran atesos també en les consultes de l'Hospital General. D'esta manera, es dóna una resposta a la demanda assistencial incrementant inclús l'accessibilitat d'esta població al sistema sanitari.
Estes mesures són provisionals fins a la cessió, per part del Ministeri de Foment, de la parcel·la contigua a l'actual centre de salut de Xirivella, que albergarà el CSI definitiu
Citacions
A cada ciutadà se li comunicarà individualment on ha d'acudir per a ser atés pels metges especialistes.
Qualsevol dubte es resoldrà en el mostrador del seu centre de salut personalment perquè tinguen tota la informació que necessiten. A més, s'ha habilitat un telèfon d'atenció específic.
Fins al 4 de maig, els pacients citats acudiran al Centre d'Especialitats d'Aldaia i a partir d'esta data al lloc que li corresponga (al seu Centre de Salut Integral o a l'Hospital General, segons l'especialitat).
El criteri que es va a seguir és no modificar les dates dels pacients que ja estan citat i pendent de consulta, llevat que siga necessari. En este cas, s'intentarà avançar la data perquè tinga una atenció més ràpida.
Distribució d'especialitats
Actualment la cartera de servicis del Centre d'Especialitats d'Aldaia comprèn 19 especialitats. Estes es distribuiran a partir del 4 de maig de la manera següent:
| Centres Integrals de Salut | Hospital General |
| Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia | Cardiologia |
| Dermatologia | Cirurgia General |
| Medicina Física - Rehabilitació | Endocrinologia |
| Tocoginecologia | Medicina Digestiva |
| Odonto-Estomatología | Pneumologia |
| Oftalmologia | Neurocirurgia |
| Oncologia (seguiment de pacients) | Oncologia (1a visita) |
| Reumatologia | Otorinolaringologia |
| Radiodiagnòstic | Radiodiagnòstic |
| Salut Mental* |
|
*Respecte a Salut Mental, la població d'Alaquàs serà atesa en el seu CSI i la població de Xirivella en la Unitat de Salut Mental de Pere Bofil com fins ara.
Ampliació d'espais
Per a poder convertir els centres de salut en centres de salut integral, i donar així un servici més pròxim i de major qualitat al pacient:
S'ha ampliat l'horari a demà i vesprades.
S'han adequat les consultes.
De la mateixa manera, s'ha sol·licitat un nou consultori auxiliar a l'Ajuntament d'Alaquàs.
Inversió
Les accions realitzades per a la posada en marxa d'estos centres de salut integral són àmplies i comprenen tant aspectes organitzatius i d'infraestructures com de recursos humans.
Per a això, es van analitzar els requeriments d'infraestructures per a les consultes, quant a locals i equipaments, així com de servicis complementaris de suport, destacant-se la pròxima incorporació de radiologia digital en els dits centres.
En el cas de Xirivella, la inversió en equipament és de 343.359 euros, i en el cas d'Alaquàs, la inversió en equipament és de 194.164 euros.
SALUT INTEGRAL I ECOLOGIA.
divendres, 1 de maig del 2009
1 maig 2009
Felicitats a totes les treballadores, treballadors, aturades i aturats d'este bonic país; en el dia que celebrem tots nosaltres les conquistes aconseguides en l'àmbit : laboral, social i humà, que després de molts anys de lluita s'han aconseguit .
No perdem la il·lusió.
Feliç 1 maig 2009
Salut, ecologia i treball.
Paco Muñoz dels Verds d'Alaquàs.
MANIFEST D’ELS VERDS DEL PV
1 de maig 2009
1 de maig 2009
DAVANT DEL PRIMER DE MAIG, ELS VERDS DEL PV PROCLAMEM QUE
L’EXIDA DE LA CRISI SERÀ VERDA O NO SERÀ
L’EXIDA DE LA CRISI SERÀ VERDA O NO SERÀ
L‘actual crisi global del capitalisme està posant en evidència les contradiccions d’un sistema que es fonamenta en l’acumulació de la riqueza mundial per un grup cada vegada més reduït de persones, mentre la inmensa majoria veu deteriorades les seues condicions de vida. Ara s’ha demostrat que no tot augment del PIB portava a cap seguretat en les condicions de vida i cobra nou valor el concepte de decreixement que hem apuntat des de l’ecologisme polític.
La publicitat persuasiva, els productes fabricats amb data de caducitat per a garantir el sistema
d’usar i llençar o forçar el canvi de cotxe, la successió vertiginosa de nous sistemes en els aparells domèstics, la societat del malbaratament, el valor de la quantitat de consum contra la qualitat de vida comencen a trontollar. Podríem dir que el neoliberalisme mor d’èxit, doncs l’aplicació salvatge del *“tot val per a fer-se ric” *ha portat a l’agudització de les diferències entre el primer món consumista i contaminador i la resta de pobles i persones dels països empobrits, al temps que a la crisi més profunda dels darrers setanta anys quan la bombolla de l’especulació rebenta.
Sota eixe fals miratge d’augment del consum, del PIB, han actuat sense cap escrúpol les empreses financeres que, com ara ja se sap, són les que realment controlen tota l’economia i, per tant, les que s’emporten la majoria dels guanys. Tot es fa a través d’elles, des de cobrar la nòmina a comprar accions, pagar factures o realitzar inversions. Són les entitats bancàries i les caixes, cada vegada més internacionalitzades, l’eix del sistema i ara ens han mostrat la seua real cara de treballar solament amb l’horitzó de guanyar més i més diners.
Si això és així, tot el que no siga canviar les regles del joc i passar a un veritable control del sistema bancari i a la creació de límits fiscals per als grans accionistes i alts executius no hi haurà solució a llarg termini, a més, de reintroduir en el sistema financer la banca pública, amb control democràtic, que actua en defensa de l’interès de la majoria i amb objectius socials i dels valors naturals del País.
L’economia ha de democratitzar-se i ha de ser la majoria social, que són els treballadors i
treballadores, autònoms i autònomes, professionals del sector primari, xicotetes i mitjanes
empreses, cooperatives… qui ha de marcar les seues línies estratègiques i s’han de dotar
d’instruments financers per a fer-ho possible.
L’Estat democràtic ha de senyalar noves normes amb objectius de garantir un ordre econòmic i
social equitatiu. Perquè no és just que milers i milers de treballadors i de treballadores acaben al carrer com a primera conseqüència d’una crisi financera i del model econòmic de creixement
especulatiu i depredador del medi que ells no han generat.
No serà just si la solució de la crisi no passa per investigar realment els diners on estan acumulats, en les Illes Caiman, Gibraltar, Suïssa o on siga; com han arribat allà; qui els té i si, a més a més, als responsables de tant de desficaci no se li demanen responsabilitats de tot tipus. No pot ser que milions de persones vagen a l’atur, que milers d’empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d’impediment.
La crisi serà molt dura per als col·lectius i les persones de sempre; al País Valencià, que està al
cap dels índex d’atur espanyols per la gran embranzida a la construcció que s’havia donat en els
darrers anys, ja estan patint-la moltíssimes persones, del món treball i de l'empresa, de tots els sectors de la producció i dels serveis, per no dir la que arrosseguen els sectors professionals de l’agricultura valenciana, abandonats per la UE i en mans totalment dels intermediaris i de les grans superfícies. Però, no será l'última si la societat valenciana ara es conforma i accepta que les coses són així sense remei i que el capitalisme és l’únic sistema possible. Les darreres xifres d’emissions contaminants a l’atmosfera indiquen que en el 2030 seran un 45% superiors a l’actual, la qual cosa suposa la condemna al Planeta a les pitjors previsions de les conseqüències del canvi climàtic, que als països mediterranis poden ser especialment dramàtiques per l’augment accelerat del nivell de la mar i, al temps, l’avanç de la desertització i la repetició dels fenòmens catastròfics de la meteorologia, com ho són les gotes fredes.
El govern del PSOE de Zapatero, que ha incomplit totalment els compromisos de l’anterior
legislatura amb Els Verds de substitució de l’energia nuclear per energies renovables, treballa per l’augment del consum d’energia nuclear a Espanya procedent de França. Per la seua banda, la Generalitat Valenciana, governada per Camps i el PP, tampoc no pensa forçar el tancament de la Nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop de tenir sobrepassada la seua capacitat d’emmagatzemar
els seus propis residus altament radioactius), ni han fet cap esforç pel compliment dels
compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l’eliminació dels perills tràgics de
l’energia nuclear. D’aquesta manera, provoquen l’augment sostingut de les emissions de gasos
amb efecte hivernacle i agreugen la crisi ecològica que pateixen amb major profunditat els països del litoral mediterrani com el nostre, que amb una economia on el turisme, tant de litoral com de natura, s’ha convertit en una de les fonts econòmiques més bàsiques, que ben orientat i deslligat de la construcció de segona residència i l’especulació urbanística amb una profunda reforma de la legislació urbanística, pot ser un sector clau en la recuperació de l’economia valenciana.
No actuar decididament per les energies renovables i contra les emissions de CO2 és atacar
greument l’economia valenciana en degradar els valors naturals del nostre territori. La regressió de la costa valenciana, la repetició de les gotes fredes, l’augment més que preocupant de l’ozó troposfèric, l’augment de la desertització, la desprotecció del bosc i dels espais naturals no solament té costos ambientals, sinó directament econòmics i socials.
És clar que el model econòmic espanyol ha tingut uns fonaments neoliberals i, com a locomotora, el sector més especulatiu de la construcció, essent el PV una de les comunitats capdavanteres en la seua promoció. Ara que ha fet fallida, és hora que siga la societat valenciana, així com el conjunt de l'estat espanyol, la que puga decidir lliurement si vol continuar amb aquest model o estaria disposada a canviar l’actual sistema per una altra economía més ecològica i social com la que proposem Els Verds i altres forces alternatives.
És un espectacle lamentable el que les direccions del PSOE i del PP están oferint a la ciutadania,
ambdós acusant-se com a responsables de la crisi, quan els dos han defensat i aplicat el mateix
model neoliberal i, cap dels dos, en les darreres convocatòries electorals havia previst l’arribada de la crisi, ans al contrari, ens anunciaven augments del benestar, del PIB i de la producció. Ni
Zapatero ni Rajoy, ni Camps ni els socialistes valencians tenien idea del que es venia de cara, ni
feien cap proposta de canvi real de la línia econòmica que ara ha trontollat totalment. Al contrari, els dos partits ara presenten la crisi com una catàstrofe cíclica, típica i tòpica d'un sistema de producció que ens venen com a inqüestionable i, que amb les mesures que adopten, pronostiquen que acabarà recuperant-se, tot i mantener l’atur i la precarietat laboral com a moneda de canvi, com una mena de xantatge del capital sobre les classes treballadores.
Els Verds del PV, pensem que és una falsa il·lusió creure que després de la crisi tot tornarà a ser
el mateix (que per ara quasi totes les previsions serioses, llevat de la propaganda oficial cada
vegada més vergonyant del Govern de Zapatero, s’agreujarà encara més els propers mesos), ja
són 500.000 els valencians i valencianes en l’atur. A més, que la nostra societat no pot tolerar que el final de la crisi siga una major concentració del capital a costa del sacrifici de la majoria.
És hora de fer propostes i de poder fer-les realitat si la societat valenciana decideix, com pensem
Els Verds, que ja n'hi ha prou d’aquest model neoliberal i que és hora de construir, no sense
sacrificis, però repartint-los entre tots, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just com proclama el mateix Preàmbul de la Constitució de 1978. Cal posar l’economia i el treball al servei de les persones, de la qualitat de vida, del temps lliure i divers, de la creativitat i de la millora del medi natural i dels recursos renovables. Una nova economia on es canvie l’índex del PIB com a factor definitori de la qualitat de vida pels nous valors de la plena ocupació, el consum responsable i saludable, l’augment del temps d’oci, la disminució de les emissions contaminants, l’estalvi energètic, la reducció dels espais urbanitzats, l’augment del transport públic, l’equiparació del nivell de vida entre els països del nord i del sud, la solució dels conflictes internacionals per la via del diàleg i la diplomàcia, la desaparició del perill nuclear i de les armes de destrucció massiva, la reducció de la producció de RSU per càpita, l’augment dels espais naturals protegits i dels metres quadrats de zones verdes per persona als espais urbans… L’economia social i ecològica que posa per davant la qualitat de vida per a totes les persones i la preservació del Planeta al creixement injust i discriminatori del PIB en benefici de les minories privilegiades. No és qüestió de confiar en el fals “desenvolupament sostenible” sinó fer possible una Sostenibilitat social i ecològica en què es redueisca, fins i tot, el creixement del PIB. És hora de passar de l’índex de la macroeconomia neoliberal als nous valors de la qualitat de vida real per a totes les persones. És temps de perdre quantitat de consum a canvi de guanyar qualitat en l’alimentació, educació, sanitat, en l’aire que respirem, temps per a les relacions personals, salut individual i medi ambiental.
Davant la crisi dels valors i propostes fonamentades en el benefici agressiu, el consum irresponsable i l’explotació intensiva dels valors naturals, Els Verds del PV defensem els valors de la igualtat, la qualitat de vida, l’ecologia, el repartiment i la solidaritat. Per això, Els Verds del PV proposem les primeres i més urgents 10 mesures o línies d’actuació, que haurien de ser posades en marxa per totes les administracions de manera immediata per començar a eixir de la crisi, d’una manera més solidària amb les persones i el territori valencià on vivim: 10 MESURES URGENTS PER A UNA EIXIDA DE LA CRISI AMB UNA NOVA ECONOMIA SOCIAL I VERDA:
1) Implantació de la Jornada laboral de 35 hores: Si hi ha més atur, no queda més remei que
repartir el treball existent. És l'única manera assenyada de fer possible un augment imminent de l'ocupació. Els sindicats més oficialistes amb el sistema, ens volen fer creure que amb la reculada de les 65 hores setmanals del parlament europeu, ja està tot arreglat. I tot just, haurà de ser el contrari. Els Verds del PV considerem que a partir d'ara hem de seguir qüestionant de manera irrenunciable la vigent però caducada setmanada oficial de 40 hores (que és molt més en la pràctica), que impedeix millorar el benestar social de la majoria.
La solució és la jornada laboral de 35 hores, que ara sembla oblidada per les grans centrals
sindicals, per a què treballen més persones, amb l'augment de la part dels beneficis que es destina a la massa salarial per a aconseguir ampliar la població ocupada.
Els Verds del PV considerem les administracions haurien d’encetar aquesta mesura d'augment de les contractacions, amb plans concrets i quantificats i,de manera obligatòria, totes les empreses privades acollides a les mesures anticrisi que es posen en marxa amb diners públics. La proposta consisteix a implantar totalment la jornada laboral de 35 hores en un període de quatre anys en tots els sectors de l’economia valenciana.
A l’hora, caldrà implementar importants inversions en plans de formació professional, la reforma i millora de la Formació Professional, així com augmentar la despesa pública en els sectors
d’innovació i investigació, especialment en energies renovables i noves tecnologies més
ecoeficients.
2) Creació d’un banc públic valencià, i participació pública en els Consells d’Administració
de les entitats financeres i grans empreses privades beneficiades amb subvencions de
diners públics i reforma de la llei de caixes d’estalvi.
Els diners públics destinats des del govern central a tapar els forats dels bancs que ha generat la
seua pròpia voracitat especulativa no estan arribant a les empreses mitjanes i xicotetes que veuen com se’ls nega el finançament ordinari que garantiria la seua liquiditat a curt termini, encara que no estiguen en crisi ni mancades de feina, el que agreuja artificialment la crisi, provoca tancaments no justificats, o dona la perfecta excusa per a la promoció d'expedients de regulació d’ocupació, reduccions de plantilla, no justificats realment per la manca de mercat per a la producció.
Alguns països europeus han encetat la recuperació del sistema financer públic, la tan criticada
nacionalització de la banca pel neoliberalisme, ara fracassat totalment, que Els Verds del PV
proposem la urgent creació d’un banc públic valencià, com una via a utilitzar per a la promoció del cooperativisme, l’autoocupació, la xicoteta i mitjana empresa, amb el compromís de la introducció de l’objectiu de l’ecoeficiència en els seus sistemes de treball i el suport a agricultors i agricultores professionals per a fer possible la urgent reforma agrària cap a un nou model d’agricultura integrada i ecològica per al camp valencià.
En aquest sentit, també proposem la reforma de la llei de les caixes d’estalvi per assegurar el fi
social d’aquestes entitats financeres, amb un major control dels Ajuntaments valencians, sindicats de treballadors i agricultors, y representants dels autònoms i les PIMES.
3a) Establiment d’una renda social bàsica i de la renda bàsica agrària que permeta una vida
digna als treballadors i treballadores i a als agricultors professionals.
Una Renda Bàsica que faça impossible ensorrar tantes i tantes famílies que estan en un ai al cor
sense saber què passarà amb la seua vida en general i amb la seua hipoteca en particular. Una
assignació suficient per tal que cada persona puga viure dignament. Aquesta renda hauria de ser el camí per tal de fer possible el desenvolupament de treballs de proximitat que tiren endavant les economies locals i que facen realitat la relocalització de la producció útil, tot complementat amb una augment significatiu dels recursos municipals, que descentralitze l'economia.
La renda bàsica agrària hauria de ser el fonament econòmic, la seguretat de les famílies
camperoles, per a poder desenvolupar la reforma agrària cada vegada més urgent al camp valencià per aconseguir una agricultura integrada i cada vegada més ecològica, que al temps que assegura una alimentació més saludable i millor als consumidors valencians, permet una vida digna i amb futur a les persones que viuen del sector primari al nostre País.
La relocalització de l'agricultura i la proximitat de la producció al consum suposarà inequívocament uns avantatges ecològics significatius que ajudaran a minimitzar les conseqüències del canvi
climàtic.
4) Aprovació d’una Llei de seguretat social per als autònoms i autònomes que els
homologue totalment als empleats i a les empleades per les empreses: Mesures reals de
suport a les Cooperatives de producció i consum, a les Societats Anònimes Laborals i a les
xicotetes i mitjanes empreses que es comprometen a establir un Pla d’Ecoeficiència en els seus
sistemes de
producció.
5a) Reforma de la legislació urbanística valenciana que garantisca la protecció dels valors
naturals i paisatgístics del territori, retorne als ajuntaments la completa capacitat de planificació i desenvolupament urbà del seu municipi, promocione la construcció bioclimàtica i establisca uns índex obligatoris de sostenibilitat en tots els pobles i ciutats del territorio valencià.
6) Aprovació d’un nou Pla Forestal Valencià que planifique i pose en marxa la reforestació del
bosc valencià, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva,
plantacions controlades d’espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians.
7) Pla Valencià d’Estalvi Energètic i de Foment de les Energies Renovables. És urgent la
reducció del consum energètic de l’economia valenciana, de les nostres ciutats i pobles, i caldrà
impulsar i subvencionar els plans municipals i d’empreses d’estalvi energètic així com fomentar i impulsar les energies netes, fonamentalment la solar, per a reduir l’aportació valenciana a la
contaminació atmosfèrica i fer posible el tancament de la Central Nuclear de Cofrents en un període de tres anys. La Generalitat Valenciana hauria d’aprovar un Pla de Desenvolupament Integral de la Vall de Cofrents-Valle de Ayora que assegure la qualitat de vida de les famílies i l’economia municipal dels pobles de la zona on s’ubica la nuclear.
8) Pla Valencià de Transport Públic: Un Pla de transport públic que hauria de conveniar-se amb
el govern central per a potenciar les rodalies de RENFE, la construcció de xarxes de tramvies en
les grans àrees urbanes de Castelló-Vila-Real, L’Horta, La Safor, Alacant-Elx i Torrevella-Oriola,
potencie les línies d'Utiel–València, Sagunt-Caudiel, Xàtiva-Alcoi, València-Gandia, Alacant-
Torrevella i execute el tren Gandia–Dénia.
Alliberament del peatge de l’autopista AP–7 i aprovació d’una taxa finalista per als vehicles d’us
privats amb motors amb combustibles fòssils destinada totalment a finançar el Pla Valencià de
Transport Públic.
9) Reforma de la Llei valenciana de residus, que aplique de manera real els principis de reducció de la producció de residus, tractament pròxim i ecològic dels RSU, potenciació de la recuperació i reciclatge amb l’objectiu de residu zero. Foment de les empreses cooperatives en el sector dels residus i establiment d’un cànon de residus per a finançar les plantes de tractament, de recuperació, les línies de reciclatge i la recollida
selectiva dels RSU. Una nova llei que impossibilite la incineració com alternativa d’eliminació o
valorització dels residus en plantes de tractament o amb qualsevol altre sistema d’incineració com ara les fabriques de ciment o semblants.
10) Pla de rehabilitació dels centres històrics de ciutats i pobles i àrees urbanes degradades
per a promocionar el treball dels sectors autònoms, xicoteta i mitjana empresa de la construcció
sense ampliar el territori urbanitzat i, al temps, treure al mercat de la vivenda en règim de vivenda protegida i de lloguer els milers de vivendes tancades o degradades que actualment estan buides o tancades. Reforma de la fiscalitat per ajudar al finançament de l’adquisició o lloguer de la primera vivenda i la penalització del la possessió de vivendes tancades i no rehabilitades.
La publicitat persuasiva, els productes fabricats amb data de caducitat per a garantir el sistema
d’usar i llençar o forçar el canvi de cotxe, la successió vertiginosa de nous sistemes en els aparells domèstics, la societat del malbaratament, el valor de la quantitat de consum contra la qualitat de vida comencen a trontollar. Podríem dir que el neoliberalisme mor d’èxit, doncs l’aplicació salvatge del *“tot val per a fer-se ric” *ha portat a l’agudització de les diferències entre el primer món consumista i contaminador i la resta de pobles i persones dels països empobrits, al temps que a la crisi més profunda dels darrers setanta anys quan la bombolla de l’especulació rebenta.
Sota eixe fals miratge d’augment del consum, del PIB, han actuat sense cap escrúpol les empreses financeres que, com ara ja se sap, són les que realment controlen tota l’economia i, per tant, les que s’emporten la majoria dels guanys. Tot es fa a través d’elles, des de cobrar la nòmina a comprar accions, pagar factures o realitzar inversions. Són les entitats bancàries i les caixes, cada vegada més internacionalitzades, l’eix del sistema i ara ens han mostrat la seua real cara de treballar solament amb l’horitzó de guanyar més i més diners.
Si això és així, tot el que no siga canviar les regles del joc i passar a un veritable control del sistema bancari i a la creació de límits fiscals per als grans accionistes i alts executius no hi haurà solució a llarg termini, a més, de reintroduir en el sistema financer la banca pública, amb control democràtic, que actua en defensa de l’interès de la majoria i amb objectius socials i dels valors naturals del País.
L’economia ha de democratitzar-se i ha de ser la majoria social, que són els treballadors i
treballadores, autònoms i autònomes, professionals del sector primari, xicotetes i mitjanes
empreses, cooperatives… qui ha de marcar les seues línies estratègiques i s’han de dotar
d’instruments financers per a fer-ho possible.
L’Estat democràtic ha de senyalar noves normes amb objectius de garantir un ordre econòmic i
social equitatiu. Perquè no és just que milers i milers de treballadors i de treballadores acaben al carrer com a primera conseqüència d’una crisi financera i del model econòmic de creixement
especulatiu i depredador del medi que ells no han generat.
No serà just si la solució de la crisi no passa per investigar realment els diners on estan acumulats, en les Illes Caiman, Gibraltar, Suïssa o on siga; com han arribat allà; qui els té i si, a més a més, als responsables de tant de desficaci no se li demanen responsabilitats de tot tipus. No pot ser que milions de persones vagen a l’atur, que milers d’empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d’impediment.
La crisi serà molt dura per als col·lectius i les persones de sempre; al País Valencià, que està al
cap dels índex d’atur espanyols per la gran embranzida a la construcció que s’havia donat en els
darrers anys, ja estan patint-la moltíssimes persones, del món treball i de l'empresa, de tots els sectors de la producció i dels serveis, per no dir la que arrosseguen els sectors professionals de l’agricultura valenciana, abandonats per la UE i en mans totalment dels intermediaris i de les grans superfícies. Però, no será l'última si la societat valenciana ara es conforma i accepta que les coses són així sense remei i que el capitalisme és l’únic sistema possible. Les darreres xifres d’emissions contaminants a l’atmosfera indiquen que en el 2030 seran un 45% superiors a l’actual, la qual cosa suposa la condemna al Planeta a les pitjors previsions de les conseqüències del canvi climàtic, que als països mediterranis poden ser especialment dramàtiques per l’augment accelerat del nivell de la mar i, al temps, l’avanç de la desertització i la repetició dels fenòmens catastròfics de la meteorologia, com ho són les gotes fredes.
El govern del PSOE de Zapatero, que ha incomplit totalment els compromisos de l’anterior
legislatura amb Els Verds de substitució de l’energia nuclear per energies renovables, treballa per l’augment del consum d’energia nuclear a Espanya procedent de França. Per la seua banda, la Generalitat Valenciana, governada per Camps i el PP, tampoc no pensa forçar el tancament de la Nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop de tenir sobrepassada la seua capacitat d’emmagatzemar
els seus propis residus altament radioactius), ni han fet cap esforç pel compliment dels
compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l’eliminació dels perills tràgics de
l’energia nuclear. D’aquesta manera, provoquen l’augment sostingut de les emissions de gasos
amb efecte hivernacle i agreugen la crisi ecològica que pateixen amb major profunditat els països del litoral mediterrani com el nostre, que amb una economia on el turisme, tant de litoral com de natura, s’ha convertit en una de les fonts econòmiques més bàsiques, que ben orientat i deslligat de la construcció de segona residència i l’especulació urbanística amb una profunda reforma de la legislació urbanística, pot ser un sector clau en la recuperació de l’economia valenciana.
No actuar decididament per les energies renovables i contra les emissions de CO2 és atacar
greument l’economia valenciana en degradar els valors naturals del nostre territori. La regressió de la costa valenciana, la repetició de les gotes fredes, l’augment més que preocupant de l’ozó troposfèric, l’augment de la desertització, la desprotecció del bosc i dels espais naturals no solament té costos ambientals, sinó directament econòmics i socials.
És clar que el model econòmic espanyol ha tingut uns fonaments neoliberals i, com a locomotora, el sector més especulatiu de la construcció, essent el PV una de les comunitats capdavanteres en la seua promoció. Ara que ha fet fallida, és hora que siga la societat valenciana, així com el conjunt de l'estat espanyol, la que puga decidir lliurement si vol continuar amb aquest model o estaria disposada a canviar l’actual sistema per una altra economía més ecològica i social com la que proposem Els Verds i altres forces alternatives.
És un espectacle lamentable el que les direccions del PSOE i del PP están oferint a la ciutadania,
ambdós acusant-se com a responsables de la crisi, quan els dos han defensat i aplicat el mateix
model neoliberal i, cap dels dos, en les darreres convocatòries electorals havia previst l’arribada de la crisi, ans al contrari, ens anunciaven augments del benestar, del PIB i de la producció. Ni
Zapatero ni Rajoy, ni Camps ni els socialistes valencians tenien idea del que es venia de cara, ni
feien cap proposta de canvi real de la línia econòmica que ara ha trontollat totalment. Al contrari, els dos partits ara presenten la crisi com una catàstrofe cíclica, típica i tòpica d'un sistema de producció que ens venen com a inqüestionable i, que amb les mesures que adopten, pronostiquen que acabarà recuperant-se, tot i mantener l’atur i la precarietat laboral com a moneda de canvi, com una mena de xantatge del capital sobre les classes treballadores.
Els Verds del PV, pensem que és una falsa il·lusió creure que després de la crisi tot tornarà a ser
el mateix (que per ara quasi totes les previsions serioses, llevat de la propaganda oficial cada
vegada més vergonyant del Govern de Zapatero, s’agreujarà encara més els propers mesos), ja
són 500.000 els valencians i valencianes en l’atur. A més, que la nostra societat no pot tolerar que el final de la crisi siga una major concentració del capital a costa del sacrifici de la majoria.
És hora de fer propostes i de poder fer-les realitat si la societat valenciana decideix, com pensem
Els Verds, que ja n'hi ha prou d’aquest model neoliberal i que és hora de construir, no sense
sacrificis, però repartint-los entre tots, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just com proclama el mateix Preàmbul de la Constitució de 1978. Cal posar l’economia i el treball al servei de les persones, de la qualitat de vida, del temps lliure i divers, de la creativitat i de la millora del medi natural i dels recursos renovables. Una nova economia on es canvie l’índex del PIB com a factor definitori de la qualitat de vida pels nous valors de la plena ocupació, el consum responsable i saludable, l’augment del temps d’oci, la disminució de les emissions contaminants, l’estalvi energètic, la reducció dels espais urbanitzats, l’augment del transport públic, l’equiparació del nivell de vida entre els països del nord i del sud, la solució dels conflictes internacionals per la via del diàleg i la diplomàcia, la desaparició del perill nuclear i de les armes de destrucció massiva, la reducció de la producció de RSU per càpita, l’augment dels espais naturals protegits i dels metres quadrats de zones verdes per persona als espais urbans… L’economia social i ecològica que posa per davant la qualitat de vida per a totes les persones i la preservació del Planeta al creixement injust i discriminatori del PIB en benefici de les minories privilegiades. No és qüestió de confiar en el fals “desenvolupament sostenible” sinó fer possible una Sostenibilitat social i ecològica en què es redueisca, fins i tot, el creixement del PIB. És hora de passar de l’índex de la macroeconomia neoliberal als nous valors de la qualitat de vida real per a totes les persones. És temps de perdre quantitat de consum a canvi de guanyar qualitat en l’alimentació, educació, sanitat, en l’aire que respirem, temps per a les relacions personals, salut individual i medi ambiental.
Davant la crisi dels valors i propostes fonamentades en el benefici agressiu, el consum irresponsable i l’explotació intensiva dels valors naturals, Els Verds del PV defensem els valors de la igualtat, la qualitat de vida, l’ecologia, el repartiment i la solidaritat. Per això, Els Verds del PV proposem les primeres i més urgents 10 mesures o línies d’actuació, que haurien de ser posades en marxa per totes les administracions de manera immediata per començar a eixir de la crisi, d’una manera més solidària amb les persones i el territori valencià on vivim: 10 MESURES URGENTS PER A UNA EIXIDA DE LA CRISI AMB UNA NOVA ECONOMIA SOCIAL I VERDA:
1) Implantació de la Jornada laboral de 35 hores: Si hi ha més atur, no queda més remei que
repartir el treball existent. És l'única manera assenyada de fer possible un augment imminent de l'ocupació. Els sindicats més oficialistes amb el sistema, ens volen fer creure que amb la reculada de les 65 hores setmanals del parlament europeu, ja està tot arreglat. I tot just, haurà de ser el contrari. Els Verds del PV considerem que a partir d'ara hem de seguir qüestionant de manera irrenunciable la vigent però caducada setmanada oficial de 40 hores (que és molt més en la pràctica), que impedeix millorar el benestar social de la majoria.
La solució és la jornada laboral de 35 hores, que ara sembla oblidada per les grans centrals
sindicals, per a què treballen més persones, amb l'augment de la part dels beneficis que es destina a la massa salarial per a aconseguir ampliar la població ocupada.
Els Verds del PV considerem les administracions haurien d’encetar aquesta mesura d'augment de les contractacions, amb plans concrets i quantificats i,de manera obligatòria, totes les empreses privades acollides a les mesures anticrisi que es posen en marxa amb diners públics. La proposta consisteix a implantar totalment la jornada laboral de 35 hores en un període de quatre anys en tots els sectors de l’economia valenciana.
A l’hora, caldrà implementar importants inversions en plans de formació professional, la reforma i millora de la Formació Professional, així com augmentar la despesa pública en els sectors
d’innovació i investigació, especialment en energies renovables i noves tecnologies més
ecoeficients.
2) Creació d’un banc públic valencià, i participació pública en els Consells d’Administració
de les entitats financeres i grans empreses privades beneficiades amb subvencions de
diners públics i reforma de la llei de caixes d’estalvi.
Els diners públics destinats des del govern central a tapar els forats dels bancs que ha generat la
seua pròpia voracitat especulativa no estan arribant a les empreses mitjanes i xicotetes que veuen com se’ls nega el finançament ordinari que garantiria la seua liquiditat a curt termini, encara que no estiguen en crisi ni mancades de feina, el que agreuja artificialment la crisi, provoca tancaments no justificats, o dona la perfecta excusa per a la promoció d'expedients de regulació d’ocupació, reduccions de plantilla, no justificats realment per la manca de mercat per a la producció.
Alguns països europeus han encetat la recuperació del sistema financer públic, la tan criticada
nacionalització de la banca pel neoliberalisme, ara fracassat totalment, que Els Verds del PV
proposem la urgent creació d’un banc públic valencià, com una via a utilitzar per a la promoció del cooperativisme, l’autoocupació, la xicoteta i mitjana empresa, amb el compromís de la introducció de l’objectiu de l’ecoeficiència en els seus sistemes de treball i el suport a agricultors i agricultores professionals per a fer possible la urgent reforma agrària cap a un nou model d’agricultura integrada i ecològica per al camp valencià.
En aquest sentit, també proposem la reforma de la llei de les caixes d’estalvi per assegurar el fi
social d’aquestes entitats financeres, amb un major control dels Ajuntaments valencians, sindicats de treballadors i agricultors, y representants dels autònoms i les PIMES.
3a) Establiment d’una renda social bàsica i de la renda bàsica agrària que permeta una vida
digna als treballadors i treballadores i a als agricultors professionals.
Una Renda Bàsica que faça impossible ensorrar tantes i tantes famílies que estan en un ai al cor
sense saber què passarà amb la seua vida en general i amb la seua hipoteca en particular. Una
assignació suficient per tal que cada persona puga viure dignament. Aquesta renda hauria de ser el camí per tal de fer possible el desenvolupament de treballs de proximitat que tiren endavant les economies locals i que facen realitat la relocalització de la producció útil, tot complementat amb una augment significatiu dels recursos municipals, que descentralitze l'economia.
La renda bàsica agrària hauria de ser el fonament econòmic, la seguretat de les famílies
camperoles, per a poder desenvolupar la reforma agrària cada vegada més urgent al camp valencià per aconseguir una agricultura integrada i cada vegada més ecològica, que al temps que assegura una alimentació més saludable i millor als consumidors valencians, permet una vida digna i amb futur a les persones que viuen del sector primari al nostre País.
La relocalització de l'agricultura i la proximitat de la producció al consum suposarà inequívocament uns avantatges ecològics significatius que ajudaran a minimitzar les conseqüències del canvi
climàtic.
4) Aprovació d’una Llei de seguretat social per als autònoms i autònomes que els
homologue totalment als empleats i a les empleades per les empreses: Mesures reals de
suport a les Cooperatives de producció i consum, a les Societats Anònimes Laborals i a les
xicotetes i mitjanes empreses que es comprometen a establir un Pla d’Ecoeficiència en els seus
sistemes de
producció.
5a) Reforma de la legislació urbanística valenciana que garantisca la protecció dels valors
naturals i paisatgístics del territori, retorne als ajuntaments la completa capacitat de planificació i desenvolupament urbà del seu municipi, promocione la construcció bioclimàtica i establisca uns índex obligatoris de sostenibilitat en tots els pobles i ciutats del territorio valencià.
6) Aprovació d’un nou Pla Forestal Valencià que planifique i pose en marxa la reforestació del
bosc valencià, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva,
plantacions controlades d’espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians.
7) Pla Valencià d’Estalvi Energètic i de Foment de les Energies Renovables. És urgent la
reducció del consum energètic de l’economia valenciana, de les nostres ciutats i pobles, i caldrà
impulsar i subvencionar els plans municipals i d’empreses d’estalvi energètic així com fomentar i impulsar les energies netes, fonamentalment la solar, per a reduir l’aportació valenciana a la
contaminació atmosfèrica i fer posible el tancament de la Central Nuclear de Cofrents en un període de tres anys. La Generalitat Valenciana hauria d’aprovar un Pla de Desenvolupament Integral de la Vall de Cofrents-Valle de Ayora que assegure la qualitat de vida de les famílies i l’economia municipal dels pobles de la zona on s’ubica la nuclear.
8) Pla Valencià de Transport Públic: Un Pla de transport públic que hauria de conveniar-se amb
el govern central per a potenciar les rodalies de RENFE, la construcció de xarxes de tramvies en
les grans àrees urbanes de Castelló-Vila-Real, L’Horta, La Safor, Alacant-Elx i Torrevella-Oriola,
potencie les línies d'Utiel–València, Sagunt-Caudiel, Xàtiva-Alcoi, València-Gandia, Alacant-
Torrevella i execute el tren Gandia–Dénia.
Alliberament del peatge de l’autopista AP–7 i aprovació d’una taxa finalista per als vehicles d’us
privats amb motors amb combustibles fòssils destinada totalment a finançar el Pla Valencià de
Transport Públic.
9) Reforma de la Llei valenciana de residus, que aplique de manera real els principis de reducció de la producció de residus, tractament pròxim i ecològic dels RSU, potenciació de la recuperació i reciclatge amb l’objectiu de residu zero. Foment de les empreses cooperatives en el sector dels residus i establiment d’un cànon de residus per a finançar les plantes de tractament, de recuperació, les línies de reciclatge i la recollida
selectiva dels RSU. Una nova llei que impossibilite la incineració com alternativa d’eliminació o
valorització dels residus en plantes de tractament o amb qualsevol altre sistema d’incineració com ara les fabriques de ciment o semblants.
10) Pla de rehabilitació dels centres històrics de ciutats i pobles i àrees urbanes degradades
per a promocionar el treball dels sectors autònoms, xicoteta i mitjana empresa de la construcció
sense ampliar el territori urbanitzat i, al temps, treure al mercat de la vivenda en règim de vivenda protegida i de lloguer els milers de vivendes tancades o degradades que actualment estan buides o tancades. Reforma de la fiscalitat per ajudar al finançament de l’adquisició o lloguer de la primera vivenda i la penalització del la possessió de vivendes tancades i no rehabilitades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)