Voro Torrijos i Tàrrega
Amb l´arribada de les vacunes contra la Grip A, les notícies sobre el tema s´han reduït a la mínima expressió. En pocs mesos s´ha passat del pànic més terrible a la calma més tranquil·la. I els mitjans de comunicació en tenen tota la responsabilitat, és clar. Començaren molt fort. El nombre de persones afectades i mortes per la mal anomenada pandèmia ocuparen el primer lloc informatiu, amb un nivell de detall dia a dia, gairebé hora a hora. Els efectes: la ciutadania aterrida. L´excusa: la prevenció. Les raons: diverses.
De sobte, la crisi econòmica i l´increment exponencial de l´atur passaren a segon pla. És pitjor l´amenaça d´un contagi mortal que la perspectiva de quedar-se sense treball. Ja sabeu, les preferències populars són molt clares, com diu la cançó: salut, diners i amor. I mentre la primera estiga amenaçada de manera tan terrible, com afirmaven tots els mitjans, la resta es pot relativitzar.
Però, en un tres i no res, com per art de màgia, les vacunes salvadores ja estan en marxa pertot arreu. En sis mesos, el malabarisme farmacèutic les ha posades en circulació, tot i reconéixer que el procediment d´aprovació emprat és totalment atípic i excepcional. El temps normal i raonable per a fer-ho és de quatre anys, com a mínim, per tal de poder comprovar-ne l´efectivitat i la seguretat, extrems que no garanteixen els acords de compravenda signats. Es dóna el cas que la ministra de sanitat de Polònia, el passat 5 de novembre, declarava al seu parlament que no compraven les vacunes contra la grip A perquè les companyies fabricants volien forçar un contracte amb 20 irregularitats greus, com per exemple quedar exemptes de tota responsabilitat. Una informació que, de segur, incrementa el nivell de sospita de qualsevol.
I la primera desconfiança rau a pensar que hi pot haver hagut un conflicte d´interessos entre especialistes en vacunes i laboratoris farmacèutics, que si hi afegim el temor o la complicitat dels polítics i el gra massa que ha fet la premsa en general, tenim com a resultat la conxorxa perfecta. O com ha dit el Dr. Ludwick, president d´anàlisi de medicaments a Alemanya: es tracta d´un teatre organitzat per les farmacèutiques, per al qual, no entén, com hi han arribat a donar suport els governs.
Són moltes les incògnites que la ciutadania es planteja gràcies a mitjans alternatius d´informació com Internet, i no tan alternatius com TV3, on circulen veus acreditades, com per exemple la de la metgessa Teresa Forcades, que posen en dubte les xifres i els informes del pensament únic apotecari.
Els interrogants següents resulten molt il·lustratius. Per què el tracte diferencial amb la vacuna estacional si enguany hem arribat a 4 de cada mil persones infectades per la grip A, mentre que el 2004 n´hi va haver 6 de cada mil de l´estacional i ningú no en digué res? Per quina raó s´ha de seguir la política vacunadora, si la grip A, en termes de mortalitat, és molt més benèvola que l´estacional (7.000 casos davant 250.000)?. Com és que la majoria del personal sanitari no vol ser vacunat?. Per què els estats deleguen en un tema que consideren tan important? Per què uns quants han de fer un negoci tan escandalós i han de jugar amb nosaltres com si fórem titelles? Preguntes que només tindrien resposta si els estats no deixaren en mans privades la salut pública, no només entesa com la gestió de les instal·lacions sanitàries i del seu personal, sinó també per fer possible la salut en majúscules, com l´entenia Hipòcrates, quan deia allò de «que el nostre aliment siga la nostra medicina ...» i això passa per una visió holística de la sanitat en la qual l´ecologia hauria de ser una premissa imprescindible. De segur que molt més econòmic que el manteniment de l´actual monstre farmacèutic privat.
Els Verds PV
De sobte, la crisi econòmica i l´increment exponencial de l´atur passaren a segon pla. És pitjor l´amenaça d´un contagi mortal que la perspectiva de quedar-se sense treball. Ja sabeu, les preferències populars són molt clares, com diu la cançó: salut, diners i amor. I mentre la primera estiga amenaçada de manera tan terrible, com afirmaven tots els mitjans, la resta es pot relativitzar.
Però, en un tres i no res, com per art de màgia, les vacunes salvadores ja estan en marxa pertot arreu. En sis mesos, el malabarisme farmacèutic les ha posades en circulació, tot i reconéixer que el procediment d´aprovació emprat és totalment atípic i excepcional. El temps normal i raonable per a fer-ho és de quatre anys, com a mínim, per tal de poder comprovar-ne l´efectivitat i la seguretat, extrems que no garanteixen els acords de compravenda signats. Es dóna el cas que la ministra de sanitat de Polònia, el passat 5 de novembre, declarava al seu parlament que no compraven les vacunes contra la grip A perquè les companyies fabricants volien forçar un contracte amb 20 irregularitats greus, com per exemple quedar exemptes de tota responsabilitat. Una informació que, de segur, incrementa el nivell de sospita de qualsevol.
I la primera desconfiança rau a pensar que hi pot haver hagut un conflicte d´interessos entre especialistes en vacunes i laboratoris farmacèutics, que si hi afegim el temor o la complicitat dels polítics i el gra massa que ha fet la premsa en general, tenim com a resultat la conxorxa perfecta. O com ha dit el Dr. Ludwick, president d´anàlisi de medicaments a Alemanya: es tracta d´un teatre organitzat per les farmacèutiques, per al qual, no entén, com hi han arribat a donar suport els governs.
Són moltes les incògnites que la ciutadania es planteja gràcies a mitjans alternatius d´informació com Internet, i no tan alternatius com TV3, on circulen veus acreditades, com per exemple la de la metgessa Teresa Forcades, que posen en dubte les xifres i els informes del pensament únic apotecari.
Els interrogants següents resulten molt il·lustratius. Per què el tracte diferencial amb la vacuna estacional si enguany hem arribat a 4 de cada mil persones infectades per la grip A, mentre que el 2004 n´hi va haver 6 de cada mil de l´estacional i ningú no en digué res? Per quina raó s´ha de seguir la política vacunadora, si la grip A, en termes de mortalitat, és molt més benèvola que l´estacional (7.000 casos davant 250.000)?. Com és que la majoria del personal sanitari no vol ser vacunat?. Per què els estats deleguen en un tema que consideren tan important? Per què uns quants han de fer un negoci tan escandalós i han de jugar amb nosaltres com si fórem titelles? Preguntes que només tindrien resposta si els estats no deixaren en mans privades la salut pública, no només entesa com la gestió de les instal·lacions sanitàries i del seu personal, sinó també per fer possible la salut en majúscules, com l´entenia Hipòcrates, quan deia allò de «que el nostre aliment siga la nostra medicina ...» i això passa per una visió holística de la sanitat en la qual l´ecologia hauria de ser una premissa imprescindible. De segur que molt més econòmic que el manteniment de l´actual monstre farmacèutic privat.
Els Verds PV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada