Quina educació publica cal en el segle XXI?

L’educació pública és “assumpte públic” i, per tant, una qüestió de totes i de tots.

Quina escola pública volem i quin és el model que ens proposen?

Quins valors i quines pràctiques defensem?

Quin és el paper de les mares i dels pares davant els nous reptes?

Què podem fer des de l’escola?

Dotze criteris simples per crear ocupació sostenible

Traducció d'article escrit per Paralelo36

El govern, els sindicats majoritaris i la patronal han firmat un acord social regressiu i fora de la realitat amb el supòsit objectiu d’eixir de la crisi i crear ocupació. El mencionat acord té tanta relació amb la crisi i l’ocupació com la que té l’astrologia amb l’astronomia, noms semblants. Ací van alguns criteris que podrien generar molt més ocupació i que assenyalarien el camí més racional i raonable d’eixir de la crisi, que no és un altre que superar les causes que la van provocar

L’aposta per estos criteris ha demostrat, empírica i experimentalment, tindre molta més capacitat de crear i mantindre llocs de treball, en condicions d’equitat i de benestar. Continuar insistint a potenciar els sectors i els factors que estan en l’origen de l’actual cataclisme social i ambiental, com fa l’acord firmat, és ignorar la realitat del temps en què estem.

Són dotze criteris però podien ser més perquè l’economia ecològica i l’ecologia política tenen un extens magatzem d’idees i alternatives. Este xicotet manual d’instruccions per a l’ocupació sostenible està inspirat en una senzilla proposta de Fran Korten que hem concretat i ampliat.

L’objectiu és optimitzar l’excedent cognitiu i energètic que emmagatzema la nostra societat. Un excedent que l’actual sistema polític i econòmic esta malgastant i desperdiciant en la banalitat del consum compulsiu i de l’espectacle.

1. Més explotacions, menys agronegocios. L’agroindustria substituïx la mà d’obra per productes químics i maquinària i empra a molt poques persones. Xicotetes i mitjanes granges ecològiques i familiars són molt més productives per hectàrees, tornen a la gent el control de la producció agrícola, augmenten els beneficis dels agricultors i reduïxen el preu dels aliments, creguen més ocupació, revitalitzen el món rural i beneficien a la salut i el medi ambient

2. Més reparació, menys producció. En compte de tirar eixes sabates, eixa torradora, eixe equip de música, anem a reparar-los i emprar persones en el procés de reparació. Les xarxes de reparació són necessàriament descentralitzades i no poden ser deslocalitzades.

3. Més reciclatge, menys mineria Ja tenim prou alumini, acer, coure, zinc i altres materials i minerals fàcilment reciclables. Només necessitem bons sistemes de recuperació.

4. Més rehabilitar, menys construir. L’estat espanyol té més d’un milió i mig de vivendes sense habitar per primera vegada. No cal construir més i deixar que els antics es deterioren. Cal reconvertir ecològicament els edificis existents. Rehabilitar, reconvertir i cuidar és una font d’ocupació i d’innovació tecnològica molt superior al desplegament embogit de la rajola que hem viscut en estos últims anys

5. Més restauració, menys destrucció. Ja siga els boscos, els aiguamolls, els rius, les deveses és temps de restaurar. Hi ha més ocupació, i més durador i de qualitat, en la restauració i conservació del medi natural que en la destrucció basat en l’explotació intensiva.

6. Més carrils bici i transport públic menys carreteres Ambdós costen diners, però u és bo per a la nostra salut i per al planeta. El primer costa molt menys diners que el segon i produïx molt més ocupació localitzat. La bicicleta, el trasporte públic i la peatonalización humanitzen les nostres ciutats i pobles i són un factor d’atracció turística rellevant.

7. Més negocis locals, menys grans superfícies El xicotet comerç empra a més persones, fomenta el comerç de proximitat i la no segregació social i funcional de l’espai que tant ha danyat la vida social dels barris i els pobles.

8. Més llavar plats, pujar escales i esprémer llimes i menys llavaplats, ascensors i espremedores elèctriques. S’estalvia aigua i energia, s’eviten contaminants i es crega molt més ocupació en sectors com l’hostaleria

9. Més educació, menys publicitat La publicitat tenen com a funció fer-nos sentir-nos malament per no tindre quelcom. La publicitat és un erroni sistema d’educació. La inversió en educació genera moltes més ocupacions i una millor formació.

10. Més energia neta, menys combustible fòssil Necessitem noves fonts d’energia com la solar o l’eòlica, però també produïxen més ocupacions que les fonts convencionals, com el carbó o el petroli, que a més no són renovables i té un fort impacte ambiental. Necessitem més estalvi i eficiència energètica.

11. Més atenció i menys banca. L’objectiu de la igualtat requerix de generar una inversió social en assistència i suport a la discapacitat i de reducció de la dependència. El número de lloc de treball que possibilita este tipus d’inversió social és molt superior, donada la dificultat i limitació de la mecanització, que aquells que genera les inversió pública que directament o indirectament van a una banca privada, especulativa  i ruïnosa.

12. Més salut i menys medicines. Les tasques de prevenció, educació i foment d’hàbits i pràctiques saludables, l’ús terapèutic i preventiu de l’alimentació l’eliminació de factors ambientals de risc provoquen activitats que demanden un volum de lloc de treball molt superior que una salut medicalitzada i hipèrtecnologizada, molt costosa i poc eficient ( tant terapèutic com econòmicament )

Poden estar pensant que esta llista no és realista. Poden pensar que és més cara que altres opcions o que depenen en excés dels fons públics. Però açò no és cert. Els governs subvencionen el petroli, l’agroindustria, les centrals nuclears, els ports i aeroports, les carreteres, la publicitat (la Junta d’Andalusia és el segon contractista de publicitat d’Espanya), rescata la banca, entrada bilions d’euros a l’indústria farmacèutica o de tecnologia sanitària i altres opcions poc saludables, amb un lligues d’ocupació insuficient i amb greu costos ecològics.

Cobrixen estos criteris tota la demanda de treball? No, ni tampoc eviten per complet l’existència de falles i desajustos entre l’oferta i la demanda d’ocupació. Per a corregir eixos desajustos entenem que seria imprescindibles la posada en funcionament d’una renda bàsica i de rendes públiques indirectes (educació. sanitat, pensions, gasto social) Este és una proposta l’orientació de la qual no està guiada ni per l’interés del benefici privat a curt termini, ni pel mite modern (que compartixen sindicats i patronal, tota la dreta i gran part de l’esquerra) de que només insistint en el creixement i l’augment del consum serà possible eixir de la crisi.

Ha nascut un nou partit verd i parlem d'això a 'La Ventana'

Gemma entrevista a Juan López de Uralde, director de la Fundació Equo, i al líder ieurodiputat del Partit Verd Europeu Daniel Cohn Bendit i Monica Franssoni vicepresident del Partit Verd Europeu.

Ha nacido un nuevo partido verde y hablamos de ello en 'La Ventana'

L’ESTAFA ELÈCTRICA

Articulo del Levante

La pujada espectacular del preu de l’energia és un regalet inadmissible per a un 2011 en crisi profunda. La brutal penyora resulta una mica incomprensible per a la majoria de la ciutadania, que desconeix els pactes ignominiosos que els governs del PSOE i del PP van ser capaços de perpetrar i mantenir amb les empreses elèctriques, des de la privatització i la liberalització del sector. Qui podia sospitar que, en quatre anys, el rebut de la llum ens anava a costar un 40% més? I la sagnia només acaba de començar. Sembla que les empreses elèctriques no tenen prou amb els 5.000 milions que s’embutxaquen cada any.
La qüestió rau en allò que anomenen el dèficit tarifari: una bombolla creada artificialment, disparada a 20.000 milions d’€, en concepte de deute d’uns falsos costos que no concorden amb la realitat, com veurem més endavant i que haurem de pagar religiosament si no fem res per rectificar els errors comesos per uns polítics sense escrúpols.
Les màfies elèctriques ja poden estar contentes pels inversemblants favors que van obtenir. El privilegi més important aconseguit: el sistema de fixació dels preus de l’electricitat, tota una burla per a la intel·ligència humana. Resulta que ens la cobren al preu que els ix de l’aixella. Però, anem a pams. Cal dir que produir un kWh mitjançant les energies renovables o les nuclears –és clar, sense tenir-ne en compte els costos reals, com ara el desmantellament, la seguretat o la gestió dels residus– és molt més barat que fer-ho amb el carbó o el gas. Una altra cosa són les conseqüències ambientals, beneficioses o perjudicials, que poc interessen als empresaris.
Tot i que els costos de producció són tan dispars, apliquen una mena d’ajustament a l’alça en funció dels darrers kWh incorporats a la xarxa. En primer lloc, hi entra l’energia nuclear, que no pot variar la seua potència, després l’eòlica, la solar i la hidràulica i, al final, la procedent de les centrals de carbó i de gas. De manera que totes les energies que s’introdueixen en el sistema es cobren al cost de la més cara. Una regulació totalment tramposa que converteix la factura elèctrica en una gran estafa.
Amb aquesta manera de calcular els preus de l’energia, el negoci és tan redó com immoral. Les elèctriques s’han convertit en un dels sectors més deshonestos de l’economia espanyola. Per posar un exemple escandalosament clarificador: les concessions per part de l’estat de 75 anys per a l’ús dels embassaments a les empreses elèctriques, amb un pagament de 20 milions d’€ anuals, en produeixen uns beneficis de més de 1.000 (5.000% ?); fenomen més propi d’una monarquia bananera que d’un estat democràtic. I molts altres privilegis que ara són compensats en forma de serveis prestats: 120.000 € anuals de Gas Natural per a Felipe Gonzàlez o 200.000 € d’Endesa per a Aznar. Per a cagar-se i no torcar-se!
Des d’una opció verda, les solucions passen per implantar les energies netes i renovables i aconseguir una suficiència local i comarcal a curt termini, que puga fer possible tancar les centrals tèrmiques i nuclears. I evidentment, per a fer-ho, no es pot deixar en mans de l’empresa privada un producte de primera necessitat com aquest. A França, el controla l'estat i fa possible uns preus més justos, a més d'uns beneficis econòmics importants per a poder cobrir necessitats socials i no passa res de l’altre món. Ací, per a aconseguir-ho caldrà buscar nous camins que trenquen amb els partits polítics còmplices dels grans lobbys empresarials, que governen a l’ombra mitjançant uns criats que els són obedients, però deslleials amb la ciutadania que els vota.

Voro Torrijos i Tàrrega
Els Verds del País Valencià

pista americana IIII

Aquesta foto es a pres aquest matí, les altres són antigues però encara estan com estaven no es van solucionar els problemes que havien, ens referim a les barreres arquitectòniques que existeixen en el nostre municipi i que són una de les prioritats que haurien de solucionar el nostre equip de govern municipal.

No hi havia cap altre lloc on posar el contenedeor de vidre i l'alçada de la vorera continua igual d'alta.

Amb l'increment de l'edat de vida de la gent gran, les persones que per una lesió o malaltia han de viure damunt d'una cadira de rodes, per a qualsevol ciutadà que tinguinens petits amb carro i per a tots aquells que anem a comprar amb carro , haurien desolucionar com més aviat millor.

La llei que regula la qüestió de les barreres es el decret 193/88, de 12 de desembre, pel que s'aproven les Normes d'Accessibilitat i Eliminació de Barreres Arquitectòniques. (DOGV 02/01/89), 22 anys després continuem igual.

Encara que hem de reconèixer que diverses publicacions en fet aquest bloc

a solucionat algunes de les nostres denúncies, però encara queda molta feina per fer, si algú coneix alguna barrera arquitectònica ens la pot fer arribar al nostre correu i la publicarem.elsverdsalaquas@gmail.com

Salut i ecologia menys barreres

Si vius aquí, pots triar el teu alcalde.

Fins el 15 de gener està obert el termini perquè els
estrangers residents al nostre país puguen inscriure en el cens
electoral amb vista a les eleccions municipals de maig de 2011.

A més dels nascuts en països de la Unió Europea, Espanya ha vingut
signant convenis amb altres Estats per assegurar la presència dels seus
nacionals en les eleccions locals espanyoles. Els requisits són
- ser major d'edat,
- portar almenys 5 anys residint legalment a Espanya,
- figurar en el padró municipal i
- inscriure's al Cens Electoral entre l'1 de desembre 2010 i el 15 de gener de 2011.

Segons informa l'Oficina del Cens Electoral, en les eleccions
municipals del 22 maig 2011 podran votar els ciutadans
nacionals de Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador, Noruega, Nova Zelanda,
Paraguai i Perú, en haver completat el procés de ratificació dels
respectius acords sobre participació en eleccions.

Per poder votar és condició indispensable estar inscrit en el CensElectoral,per a això cal:
a) Ser major de 18 anys i no estar privat del dret de sufragi actiu.

b) Estar inscrit en el Padró municipal d'habitants.

c) Estar en possessió de l'autorització de residència a Espanya.

d) Haver residit legalment a Espanya el temps exigit al
corresponent Acord (cinc anys en el moment de la sol.licitud o tres
anys el dia de la votació per als nacionals de Noruega).

e) Complir els altres requisits que estiguin establerts en el
corresponent Acord.

No deixis que altres triïn per tu, si vius amb nosaltres per que no vas ha poder triar els nostres representants municipals, que gestiona els parc on els teus fills juguen cada dia juguen, la neteja del carrer on vius.
No esperis més i inscriu et en el cens electoral abans del 15 de gener, per al maig poder votar, que no triïn per tu.

No dejes que otros elijan por ti, si vives con nosotros por que no vas ha poder elegir a nuestros representantes municipales, quien gestiona los parque donde tus hijos juegan todos los días juegan, la limpieza de la calle donde vives.

No esperes mas y inscribe te en el censo electoral antes del 15 de Enero, para en mayo poder votar, que no elijan por ti.

Ne pas laisser les autres choisir pour vous si vous vivez avec nous, vous n'aurez pas àchoisir nos représentants locaux, qui gère le parc où les enfants jouent tous les joursjouer, le nettoyage de votre rue.
Ne pas attendre et me joindre à vous sur les listes électorales avant le 15 Janvier à mai pour voter, qui ne choisissent pas pour vous.

Do not let others choose for you if you live with us you will not have to choose our localrepresentatives, who manages the park where your children play every day play, cleaning up your street.
Do not wait and join you on the electoral roll before 15 January to May to vote, who do not choose for you.

Ikke la andre velge for deg hvis du bor hos oss vil du ikke å velge våre lokalerepresentanter, som forvalter parken hvor barna spiller spill hver dag, rydde opp din gate.
Ikke vent og bli med du i manntallet før 15. januar til mai til stemme, hvem ikke velge for deg.

Els verds proposen una Llei Valenciana per a la introducció de productes ecològics a les escoles, hospitals i residències

Els objectius bàsics de la llei són dues: aconseguir una alimentació sana i equilibrada per als nens i nenes valencians, persones malaltes i de la tercera edat que suposaria la creació de 3.000 llocs de treball en l’agricultura valenciana.

La llei que proposen Els Verds valencians exigiria que més del 70% dels productes que s’utilitzen en la confecció dels menús dels menjadors escolars, hospitals i residències de la tercera edat, tant de centres públics com en els centres concertats, fossin ecològics o procedents de l’agricultura integrada produïts en el territori valencià des del moment de la seva aprovació, amb l’objectiu d’arribar al 100% en un període de deu anys.

Es pretén així aconseguir des d’un primer moment millorar la qualitat de l’alimentació escolar dels col.legis valencians, dels hospitals i les residències de la tercera edat introduint hàbits més saludables en l’alimentació de la població valenciana, de la infància a la vellesa, així com impulsar l’agricultura ecològica, donant suport als agricultors valencians que estan transformant les seves explotacions per aconseguir productes de més qualitat, sense abonats químics ni pesticides, que tindrien un mercat assegurat per als seus productes.

Els més de 130.000 menús diaris que se serveixen als menjadors escolars valencians, els més de 40.000 en els hospitals podrien garantir uns 3.000 llocs de treball en el sector agropecuari valencià, el que suposaria un important impuls a la modernització de l’agricultura valenciana en uns moments de crisi estructural de la producció tradicional, bàsicament citrícola. Així, Els Verds proposen que la llei d’aliments ecològics en els menjadors escolars inclogui un marc normatiu d’acords amb les organitzacions professionals i el sector cooperativista agrícola valencià per a canalitzar ajudes de la Generalitat per a la transformació de les pràctiques de cultiu cap a l’agricultura ecològica i integrada.

Els Verds valencians presentaran mocions en els ajuntaments per donar suport a la aprovació de la llei i incorporaran la proposta en el programa electoral de la Coalició Verds i ecopacifistes per a les pròximes eleccions autonòmiques, que encapçala com a candidata a la Presidència de la Generalitat, la dirigent del partit , Pura Peris.