Articulo del Levante
La pujada espectacular del preu de l’energia és un regalet inadmissible per a un 2011 en crisi profunda. La brutal penyora resulta una mica incomprensible per a la majoria de la ciutadania, que desconeix els pactes ignominiosos que els governs del PSOE i del PP van ser capaços de perpetrar i mantenir amb les empreses elèctriques, des de la privatització i la liberalització del sector. Qui podia sospitar que, en quatre anys, el rebut de la llum ens anava a costar un 40% més? I la sagnia només acaba de començar. Sembla que les empreses elèctriques no tenen prou amb els 5.000 milions que s’embutxaquen cada any.
La qüestió rau en allò que anomenen el dèficit tarifari: una bombolla creada artificialment, disparada a 20.000 milions d’€, en concepte de deute d’uns falsos costos que no concorden amb la realitat, com veurem més endavant i que haurem de pagar religiosament si no fem res per rectificar els errors comesos per uns polítics sense escrúpols.
Les màfies elèctriques ja poden estar contentes pels inversemblants favors que van obtenir. El privilegi més important aconseguit: el sistema de fixació dels preus de l’electricitat, tota una burla per a la intel·ligència humana. Resulta que ens la cobren al preu que els ix de l’aixella. Però, anem a pams. Cal dir que produir un kWh mitjançant les energies renovables o les nuclears –és clar, sense tenir-ne en compte els costos reals, com ara el desmantellament, la seguretat o la gestió dels residus– és molt més barat que fer-ho amb el carbó o el gas. Una altra cosa són les conseqüències ambientals, beneficioses o perjudicials, que poc interessen als empresaris.
Tot i que els costos de producció són tan dispars, apliquen una mena d’ajustament a l’alça en funció dels darrers kWh incorporats a la xarxa. En primer lloc, hi entra l’energia nuclear, que no pot variar la seua potència, després l’eòlica, la solar i la hidràulica i, al final, la procedent de les centrals de carbó i de gas. De manera que totes les energies que s’introdueixen en el sistema es cobren al cost de la més cara. Una regulació totalment tramposa que converteix la factura elèctrica en una gran estafa.
Amb aquesta manera de calcular els preus de l’energia, el negoci és tan redó com immoral. Les elèctriques s’han convertit en un dels sectors més deshonestos de l’economia espanyola. Per posar un exemple escandalosament clarificador: les concessions per part de l’estat de 75 anys per a l’ús dels embassaments a les empreses elèctriques, amb un pagament de 20 milions d’€ anuals, en produeixen uns beneficis de més de 1.000 (5.000% ?); fenomen més propi d’una monarquia bananera que d’un estat democràtic. I molts altres privilegis que ara són compensats en forma de serveis prestats: 120.000 € anuals de Gas Natural per a Felipe Gonzàlez o 200.000 € d’Endesa per a Aznar. Per a cagar-se i no torcar-se!
Des d’una opció verda, les solucions passen per implantar les energies netes i renovables i aconseguir una suficiència local i comarcal a curt termini, que puga fer possible tancar les centrals tèrmiques i nuclears. I evidentment, per a fer-ho, no es pot deixar en mans de l’empresa privada un producte de primera necessitat com aquest. A França, el controla l'estat i fa possible uns preus més justos, a més d'uns beneficis econòmics importants per a poder cobrir necessitats socials i no passa res de l’altre món. Ací, per a aconseguir-ho caldrà buscar nous camins que trenquen amb els partits polítics còmplices dels grans lobbys empresarials, que governen a l’ombra mitjançant uns criats que els són obedients, però deslleials amb la ciutadania que els vota.
Voro Torrijos i Tàrrega
Els Verds del País Valencià
La pujada espectacular del preu de l’energia és un regalet inadmissible per a un 2011 en crisi profunda. La brutal penyora resulta una mica incomprensible per a la majoria de la ciutadania, que desconeix els pactes ignominiosos que els governs del PSOE i del PP van ser capaços de perpetrar i mantenir amb les empreses elèctriques, des de la privatització i la liberalització del sector. Qui podia sospitar que, en quatre anys, el rebut de la llum ens anava a costar un 40% més? I la sagnia només acaba de començar. Sembla que les empreses elèctriques no tenen prou amb els 5.000 milions que s’embutxaquen cada any.
La qüestió rau en allò que anomenen el dèficit tarifari: una bombolla creada artificialment, disparada a 20.000 milions d’€, en concepte de deute d’uns falsos costos que no concorden amb la realitat, com veurem més endavant i que haurem de pagar religiosament si no fem res per rectificar els errors comesos per uns polítics sense escrúpols.
Les màfies elèctriques ja poden estar contentes pels inversemblants favors que van obtenir. El privilegi més important aconseguit: el sistema de fixació dels preus de l’electricitat, tota una burla per a la intel·ligència humana. Resulta que ens la cobren al preu que els ix de l’aixella. Però, anem a pams. Cal dir que produir un kWh mitjançant les energies renovables o les nuclears –és clar, sense tenir-ne en compte els costos reals, com ara el desmantellament, la seguretat o la gestió dels residus– és molt més barat que fer-ho amb el carbó o el gas. Una altra cosa són les conseqüències ambientals, beneficioses o perjudicials, que poc interessen als empresaris.
Tot i que els costos de producció són tan dispars, apliquen una mena d’ajustament a l’alça en funció dels darrers kWh incorporats a la xarxa. En primer lloc, hi entra l’energia nuclear, que no pot variar la seua potència, després l’eòlica, la solar i la hidràulica i, al final, la procedent de les centrals de carbó i de gas. De manera que totes les energies que s’introdueixen en el sistema es cobren al cost de la més cara. Una regulació totalment tramposa que converteix la factura elèctrica en una gran estafa.
Amb aquesta manera de calcular els preus de l’energia, el negoci és tan redó com immoral. Les elèctriques s’han convertit en un dels sectors més deshonestos de l’economia espanyola. Per posar un exemple escandalosament clarificador: les concessions per part de l’estat de 75 anys per a l’ús dels embassaments a les empreses elèctriques, amb un pagament de 20 milions d’€ anuals, en produeixen uns beneficis de més de 1.000 (5.000% ?); fenomen més propi d’una monarquia bananera que d’un estat democràtic. I molts altres privilegis que ara són compensats en forma de serveis prestats: 120.000 € anuals de Gas Natural per a Felipe Gonzàlez o 200.000 € d’Endesa per a Aznar. Per a cagar-se i no torcar-se!
Des d’una opció verda, les solucions passen per implantar les energies netes i renovables i aconseguir una suficiència local i comarcal a curt termini, que puga fer possible tancar les centrals tèrmiques i nuclears. I evidentment, per a fer-ho, no es pot deixar en mans de l’empresa privada un producte de primera necessitat com aquest. A França, el controla l'estat i fa possible uns preus més justos, a més d'uns beneficis econòmics importants per a poder cobrir necessitats socials i no passa res de l’altre món. Ací, per a aconseguir-ho caldrà buscar nous camins que trenquen amb els partits polítics còmplices dels grans lobbys empresarials, que governen a l’ombra mitjançant uns criats que els són obedients, però deslleials amb la ciutadania que els vota.
Voro Torrijos i Tàrrega
Els Verds del País Valencià
12 comentaris:
Ara resulta que Peris va acabar aconseguint la tant desitjada cadireta de la mà del Psoe. Si, eixe Psoe que aconseguí l'alcaldia de Gandia de la mà dels Zaplanisto-feixistes com Mut. Mare meua. Després veniu donant lliçons de coherència, que si me molesta el la pareuleta esta, que si jo te vaig dir que tu me digueres que jo te diria... Este per no eixir, no eixirà ni en les llistes. Le guardan un cargo como edil-noelecto. Vamos, tornant favors, cadireta per suport a les urnes. Visca l'esquerra anti-sistema ecologista!!!
http://www.levante-emv.com/comarcas/2011/01/02/orengo-incorpora-lista-els-verds/770341.html
El senyor Peris que ha estat o pactat en EU, PSOE, BLOC i ELS VERDS.
VISCA LA CADIRETA!!!!
Peris es la causa de que no vote als Verds. Res mes
Cada assemblea local pot pactar amb qui trien els seus membres, si a Gandia van decidir integrar-se en la candidatura del PSOE, serà aturar l'imminent avanç de la dreta en aquesta ciutat.
Si els verdes treuen algun regidor almenys hauran polítiques verdes a l'ajuntament, en cas contrari no seria així.
Que vols altres ho van fer, es tornarà fer i és molt respectable si la fi és bo.
Ja sabem que moltes vegades les decisions dels partits són difícils de comprendre però cal veure també la conjuntura en què es desenvolupen els fets i este és un d'aquests casos que insta a desenvolupar un pacte.
Això no vol dir que els Verds de Gandia hagin perdut la seva identitat i d'assegurança continuen donant canya, este qui este govern municipal.
Salut i ecologia.
El PP ve en plan rodillo. Afilieu-vos tots al Psoe i au. Vinga, va, per favor..
A tots aquests partits que enumera la notícia també ens hem de apuntar: http://www.lasprovincias.es/v/20110129/marina/verds-concurriran-juntos-comicios-20110129.html
Si fos així no es arribarien a pactes a les municipals, com molt bé diuen en la notícia, s'arriba als pactes "dins d'un creixement social i econòmic sostenible i respectuós amb en medi ambient" per això es pacta no per afiliar-nos a l'Psoe .
A Alaquas hem tingut comversaciones amb quasi tots els grups polítics de moment no hi ha hagut cap acord, potser per que no a hagut les sinergies necessàries per arribar a un pacte, per que no tenien ganes de pactar? per que es creen suficients per treure les seves objectius endavant sense cap tipus de pacte? tot és possible, després vindran les sorpreses.
Els Verds hem d'esgotar totes les possibilitats per tenir en els governs municipals per tenir veus que ens representen, si la llei electoral esta com esta, haurem de buscar els pactes amb partits progressistes, uns ho són més i altres menys, el que no pactarem són amb els partits retrògrads, sense vista de futur.
Salut, ecologia i pactes de progres.
Artícle d’opinió de Salva Vila, Levante-EMV – La Safor, 21-01-2011
Sí Josep Miquel Moya, estem perplexos per les teues paraules publicades en Levante-EMV el 12 de gener. Saps que Peris no se’n va al PSOE, que ja va tindre l’oportunitat en una altra època i no ho va fer. Els Verds de Gandia hem decidit sumar-nos a “Gandia ens uneix” liderat per Orengo. També saps que no és una decisió personal de Joan Francesc Peris. Que és una decisió fruit de diverses assemblees, i d’un debat on també s’han valorat altres opcions i pactes. La immensa majoria d’afiliats i afiliades als Verds de Gandia hem participat en aquest procés.
L’assemblea dels Verds veu positiu el “Gandia ens uneix”. Els simpatitzants, veuen bé el pacte i els votants es queden tranquils. Ja no cap la possibilitat de que el vot vaja a la paperera. Dius que espereu que no tinga “conseqüències en la política local”. Doncs la nostra assemblea espera que sí. És més, està molt clar que la presència Verda en un govern sempre és positiva. La prova està en que quan no hem estat s’ha notat.
Evidentment el nostre partit espera tindre regidors al llarg de tot el País, faltaria més. Estem en política per traure representants que puguen dur a terme el programa que elaborem. Per això des de l’assemblea demanàrem encetar un diàleg amb Orengo, davant la perplexitat de Peris. Molt al contrari del que tu dius en el teu article d’opinió; “estic ben convençut que és una decisió quasi personal, que a la immensa majoria dels seus afiliats i afiliades haurà deixat perplexa”.
La veritat és que no entenc eixa mania. Voler fer quedar a Peris com un cabdill que pren decisions sense comptar amb l’assemblea. Quan tu saps massa bé que això no és així. Estimat Josep Miquel, és què no hem estat en coalició i en govern? és què no ho has pogut vore per tu mateix com treballem?. L’acusació que llances contra Peris, ho és de retruc contra els Verds de Gandia. I en la part que a mi em toca hem sent insultat. Igual que ens sentim ridiculitzats cada vegada que empreu el nom dels Verds com a cognom del Bloc. Per més que intenteu ser “verds”, els votants dels Verds de Gandia no voten al Bloc i els votants del Bloc, no voten als Verds. Això va quedar ben clar en les passades eleccions de 2007 quan es quedàreu en dos regidors. El mateixos que teníeu abans del pacte Bloc-Esquerra Verda.
Si penses que atacant a Peris i als Verds de Gandia, el Bloc pot eixir beneficiat, t’equivoques. A no ser que pretengues fer-te popular entre aquells de signe ben contrari. Vull dir, entre els votants del PP.
Salvador Vila i Sarch
Militant dels Verds de Gandia
Si Peris ha arribat a ser alguna cosa a Gandia és perquè al 2003 el seu partit anà amb el bloc i es donà a conèixer durant 4 anys com a regidor. Al final de la legislatura buscà una excusa per abandonar el pacte tractant de marcar distàncies amb el Bloc. Després com ha vist que solet no pinta ni faba s'apunta al Psoe perquè vol seguir xuplant del pot. Salvador Vila? Ja em diràs que va a dir ell a la premsa, com si no coneguera a Peris la gent que ha treballat amb ell.
Ara em direu que Orengo i els seus són millor que el Bloc de Gandia. Però si durant la legislatura del 2003/7 era la coalició Bloc-Esquerra Verda la que havia d'anar tallant-li l'ala de la dreta a este senyor per a que no es desmadrara.
Sembla que si que és algú, no li fa falta el bloc per a res.
Joan Francesc Peris García (València, 1957) és un polític i professor de secundària valencià.
Co-portaveu d'Els Verds del País Valencià des del seu congrés de 2004,ha estat diputat a les Corts Valencianes a la V Legislatura (1999-2003), triat a les llistes d'Esquerra Unida del País Valencià però que prompte abandonaria junt a d'altres militants per crear la formació Nova Esquerra i passar al grup mixt del parlament valencià. També abandonà aquest nou partit, rebutjant la seua fusió amb el PSPV-PSOE i creà altre anomenat Esquerra Verda-Iniciativa pel País Valencià, partit que acabaria fusionant-se amb Els Verds del País Valencià al 2004.
Fou regidor a l'ajuntament de Gandia als períodes 1995-1999, fent-se càrrec del departament de Medi Ambient al govern de la socialista Pepa Frau; i 2003-2007 sent tercer Tinent d'Alcalde al govern del també socialista José Manuel Orengo. A les eleccions municipals de 2007 no aconseguí l'acta de regidor .
Com a lider d'Esquerra Verda-Iniciativa del País Valencià, va promouere la coalició electoral amb el Bloc Nacionalista Valencià a les eleccions autonòmiques de 2003, formació que no obtindria representació parlamentària. En canvi, a la convocatòria del 2007, ja com a co-portaveu d'Els Verds del País Valencià, participà a les llistes del Compromís pel País Valencià, però arràn de la crisi de la mateixa, va prendre posició en favor dels postulats d'EUPV i en contra del BLOC, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià.
En març de 2007 publicà el llibre "El País Valencià serà d'esquerres (i verd) o no serà", publicat per l'Editorial 3i4.
Joan Francesc Peris és professor de Geografia i Història de Secundària. Ha estat Director de l'Institut de Formació Professional Alto Palancia de Sogorb i Secretari d'Organització de la Federació d'Ensenyament de CCOO-PV, fundador de la Coordinadora Cívica del País Valencià «A-7 sense peatge».
Querías defender a Peris con ese escrito?? Creo que más bien consigues lo contrario.
Por que por que ha cambiado de partido muchas veces, es la evolución de la carrera política de un hombre de Izquierdas hacia la realidad Verde, que en conclusión es lo que nos a pasado a muchos.
No es un escrito, es la biografía que aporta la vikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Francesc_Peris_Garc%C3%ADa
Publica un comentari a l'entrada