Voro Torrijos i Tàrrega
Una altra candidatura anomenada "Compromís" torna a cavalcar com a propera oferta electoral. Qui ara la impulsa no se n´adona que mai segones parts foren bones després de tot el que ha passat. Potser necessiten entropessar de bell nou en la mateixa pedra per tal de descobrir que amb la ceguesa oportunista no s´arriba enlloc.
Si ens atenem a l´anterior Compromís, el resultat final per a la immensa majoria del seu electorat ha representat una veritable desfeta, comparable o superior a la que s´intentava evitar. Una derrota que provoca una frustració col·lectiva difícil de superar. Una catàstrofe que de segur repercutirà electoralment en els dos partits que n´han estat els responsables, perquè han decepcionat una part important de l´esquerra social valenciana i això és imperdonable. Com a resultes, el triomf del bipartidisme excloent té tots els números de la rifa electoral. I amb l´actual galliner del PSOE, és ben probable que ens toque seguir patint la cadena perpetua que representa el PP, que no cau del poder ni amb escàndols de presumptes corrupcions ni amb oli bullent.
Per tant, la reedició d´una nova i esquifida candidatura de Compromís serà amb tota seguretat un fracàs més que anunciat, amb la corresponent desaparició institucional a les autonòmiques i una davallada a les locals. La gent que va confiar en una alternativa unitària a l´esquerra del PSOE no tornarà a deixar-s´hi engalipar, encara que els gossos es canvien de collars o la mona es torne a vestir de seda i corbata. Ni el Bloc amb la seua comparsa podrà enganyar a ningú, amb els mateixos cants de sirena, ni Esquerra Unida serà capaç de recuperar l´electorat que fa molts anys va perdre per no reciclar-se a temps, com van fer els seus homòlegs catalans. El vot de càstig, el vot (in)útil i l´abstencionisme seran letals per als interessos d´ambdues opcions.
Trencat el compromís amb l´electorat, el crèdit i el seny d´aquestes dues formacions s´ensorra per moments. El Bloc es lleva la màscara progressista i s´alinea amb el PP en temes com el pla hidrològic que pregona Camps amb allò del agua para todos, l´insostenible projecte de l´AVE, l´acceptació de la Fórmula 1, la poca sensibilitat animalística amb la defensa del parany o les pregàries del senyoret Morera encomanant la solució de la crisi econòmica a la Verge del Lledó. Una imatge lamentable que cada vegada concorda més amb aquella màxima de G. Marx que deia: "si no els agraden els meus principis, no es preocupen que en tinc uns altres".
Així mateix, Esquerra Unida, sense el llast unitari, s´enroca en la prepotència i es realimenta amb posicions endogàmiaques, tot deixant al descobert el nucli minvat del Partit Comunista i poca cosa més. Tant de bo la barrera del 3% no hagués existit mai; que tinguérem un sistema electoral democràticament proporcional. Però la realitat condiciona la política i no hi ha més llenya que la que crema. Per tot açò, de cara al 2011 totes dues propostes electorals estan abocades al desastre; un fiasco que deixarà pas a una ineludible catarsi. Perquè, des de fora de les corts valencianes, les coses es veuran de manera diferent. No hi haurà més remei que tornar a començar des de zero, amb fórmules més eficients, democràtiques i participatives. El País Valencià s´ho mereix.
Els Verds del País Valencià
http://www.levante-emv.com/opinion/2010/11/11/rip-compromis/755943.html
