Felicitats a totes les treballadores, treballadors, aturades i aturats d'este bonic país; en el dia que celebrem tots nosaltres les conquistes aconseguides en l'àmbit : laboral, social i humà, que després de molts anys de lluita s'han aconseguit .
No perdem la il·lusió.
Feliç 1 maig 2009
Salut, ecologia i treball.
Paco Muñoz dels Verds d'Alaquàs.
MANIFEST D’ELS VERDS DEL PV
1 de maig 2009
1 de maig 2009
DAVANT DEL PRIMER DE MAIG, ELS VERDS DEL PV PROCLAMEM QUE
L’EXIDA DE LA CRISI SERÀ VERDA O NO SERÀ
L’EXIDA DE LA CRISI SERÀ VERDA O NO SERÀ
L‘actual crisi global del capitalisme està posant en evidència les contradiccions d’un sistema que es fonamenta en l’acumulació de la riqueza mundial per un grup cada vegada més reduït de persones, mentre la inmensa majoria veu deteriorades les seues condicions de vida. Ara s’ha demostrat que no tot augment del PIB portava a cap seguretat en les condicions de vida i cobra nou valor el concepte de decreixement que hem apuntat des de l’ecologisme polític.
La publicitat persuasiva, els productes fabricats amb data de caducitat per a garantir el sistema
d’usar i llençar o forçar el canvi de cotxe, la successió vertiginosa de nous sistemes en els aparells domèstics, la societat del malbaratament, el valor de la quantitat de consum contra la qualitat de vida comencen a trontollar. Podríem dir que el neoliberalisme mor d’èxit, doncs l’aplicació salvatge del *“tot val per a fer-se ric” *ha portat a l’agudització de les diferències entre el primer món consumista i contaminador i la resta de pobles i persones dels països empobrits, al temps que a la crisi més profunda dels darrers setanta anys quan la bombolla de l’especulació rebenta.
Sota eixe fals miratge d’augment del consum, del PIB, han actuat sense cap escrúpol les empreses financeres que, com ara ja se sap, són les que realment controlen tota l’economia i, per tant, les que s’emporten la majoria dels guanys. Tot es fa a través d’elles, des de cobrar la nòmina a comprar accions, pagar factures o realitzar inversions. Són les entitats bancàries i les caixes, cada vegada més internacionalitzades, l’eix del sistema i ara ens han mostrat la seua real cara de treballar solament amb l’horitzó de guanyar més i més diners.
Si això és així, tot el que no siga canviar les regles del joc i passar a un veritable control del sistema bancari i a la creació de límits fiscals per als grans accionistes i alts executius no hi haurà solució a llarg termini, a més, de reintroduir en el sistema financer la banca pública, amb control democràtic, que actua en defensa de l’interès de la majoria i amb objectius socials i dels valors naturals del País.
L’economia ha de democratitzar-se i ha de ser la majoria social, que són els treballadors i
treballadores, autònoms i autònomes, professionals del sector primari, xicotetes i mitjanes
empreses, cooperatives… qui ha de marcar les seues línies estratègiques i s’han de dotar
d’instruments financers per a fer-ho possible.
L’Estat democràtic ha de senyalar noves normes amb objectius de garantir un ordre econòmic i
social equitatiu. Perquè no és just que milers i milers de treballadors i de treballadores acaben al carrer com a primera conseqüència d’una crisi financera i del model econòmic de creixement
especulatiu i depredador del medi que ells no han generat.
No serà just si la solució de la crisi no passa per investigar realment els diners on estan acumulats, en les Illes Caiman, Gibraltar, Suïssa o on siga; com han arribat allà; qui els té i si, a més a més, als responsables de tant de desficaci no se li demanen responsabilitats de tot tipus. No pot ser que milions de persones vagen a l’atur, que milers d’empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d’impediment.
La crisi serà molt dura per als col·lectius i les persones de sempre; al País Valencià, que està al
cap dels índex d’atur espanyols per la gran embranzida a la construcció que s’havia donat en els
darrers anys, ja estan patint-la moltíssimes persones, del món treball i de l'empresa, de tots els sectors de la producció i dels serveis, per no dir la que arrosseguen els sectors professionals de l’agricultura valenciana, abandonats per la UE i en mans totalment dels intermediaris i de les grans superfícies. Però, no será l'última si la societat valenciana ara es conforma i accepta que les coses són així sense remei i que el capitalisme és l’únic sistema possible. Les darreres xifres d’emissions contaminants a l’atmosfera indiquen que en el 2030 seran un 45% superiors a l’actual, la qual cosa suposa la condemna al Planeta a les pitjors previsions de les conseqüències del canvi climàtic, que als països mediterranis poden ser especialment dramàtiques per l’augment accelerat del nivell de la mar i, al temps, l’avanç de la desertització i la repetició dels fenòmens catastròfics de la meteorologia, com ho són les gotes fredes.
El govern del PSOE de Zapatero, que ha incomplit totalment els compromisos de l’anterior
legislatura amb Els Verds de substitució de l’energia nuclear per energies renovables, treballa per l’augment del consum d’energia nuclear a Espanya procedent de França. Per la seua banda, la Generalitat Valenciana, governada per Camps i el PP, tampoc no pensa forçar el tancament de la Nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop de tenir sobrepassada la seua capacitat d’emmagatzemar
els seus propis residus altament radioactius), ni han fet cap esforç pel compliment dels
compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l’eliminació dels perills tràgics de
l’energia nuclear. D’aquesta manera, provoquen l’augment sostingut de les emissions de gasos
amb efecte hivernacle i agreugen la crisi ecològica que pateixen amb major profunditat els països del litoral mediterrani com el nostre, que amb una economia on el turisme, tant de litoral com de natura, s’ha convertit en una de les fonts econòmiques més bàsiques, que ben orientat i deslligat de la construcció de segona residència i l’especulació urbanística amb una profunda reforma de la legislació urbanística, pot ser un sector clau en la recuperació de l’economia valenciana.
No actuar decididament per les energies renovables i contra les emissions de CO2 és atacar
greument l’economia valenciana en degradar els valors naturals del nostre territori. La regressió de la costa valenciana, la repetició de les gotes fredes, l’augment més que preocupant de l’ozó troposfèric, l’augment de la desertització, la desprotecció del bosc i dels espais naturals no solament té costos ambientals, sinó directament econòmics i socials.
És clar que el model econòmic espanyol ha tingut uns fonaments neoliberals i, com a locomotora, el sector més especulatiu de la construcció, essent el PV una de les comunitats capdavanteres en la seua promoció. Ara que ha fet fallida, és hora que siga la societat valenciana, així com el conjunt de l'estat espanyol, la que puga decidir lliurement si vol continuar amb aquest model o estaria disposada a canviar l’actual sistema per una altra economía més ecològica i social com la que proposem Els Verds i altres forces alternatives.
És un espectacle lamentable el que les direccions del PSOE i del PP están oferint a la ciutadania,
ambdós acusant-se com a responsables de la crisi, quan els dos han defensat i aplicat el mateix
model neoliberal i, cap dels dos, en les darreres convocatòries electorals havia previst l’arribada de la crisi, ans al contrari, ens anunciaven augments del benestar, del PIB i de la producció. Ni
Zapatero ni Rajoy, ni Camps ni els socialistes valencians tenien idea del que es venia de cara, ni
feien cap proposta de canvi real de la línia econòmica que ara ha trontollat totalment. Al contrari, els dos partits ara presenten la crisi com una catàstrofe cíclica, típica i tòpica d'un sistema de producció que ens venen com a inqüestionable i, que amb les mesures que adopten, pronostiquen que acabarà recuperant-se, tot i mantener l’atur i la precarietat laboral com a moneda de canvi, com una mena de xantatge del capital sobre les classes treballadores.
Els Verds del PV, pensem que és una falsa il·lusió creure que després de la crisi tot tornarà a ser
el mateix (que per ara quasi totes les previsions serioses, llevat de la propaganda oficial cada
vegada més vergonyant del Govern de Zapatero, s’agreujarà encara més els propers mesos), ja
són 500.000 els valencians i valencianes en l’atur. A més, que la nostra societat no pot tolerar que el final de la crisi siga una major concentració del capital a costa del sacrifici de la majoria.
És hora de fer propostes i de poder fer-les realitat si la societat valenciana decideix, com pensem
Els Verds, que ja n'hi ha prou d’aquest model neoliberal i que és hora de construir, no sense
sacrificis, però repartint-los entre tots, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just com proclama el mateix Preàmbul de la Constitució de 1978. Cal posar l’economia i el treball al servei de les persones, de la qualitat de vida, del temps lliure i divers, de la creativitat i de la millora del medi natural i dels recursos renovables. Una nova economia on es canvie l’índex del PIB com a factor definitori de la qualitat de vida pels nous valors de la plena ocupació, el consum responsable i saludable, l’augment del temps d’oci, la disminució de les emissions contaminants, l’estalvi energètic, la reducció dels espais urbanitzats, l’augment del transport públic, l’equiparació del nivell de vida entre els països del nord i del sud, la solució dels conflictes internacionals per la via del diàleg i la diplomàcia, la desaparició del perill nuclear i de les armes de destrucció massiva, la reducció de la producció de RSU per càpita, l’augment dels espais naturals protegits i dels metres quadrats de zones verdes per persona als espais urbans… L’economia social i ecològica que posa per davant la qualitat de vida per a totes les persones i la preservació del Planeta al creixement injust i discriminatori del PIB en benefici de les minories privilegiades. No és qüestió de confiar en el fals “desenvolupament sostenible” sinó fer possible una Sostenibilitat social i ecològica en què es redueisca, fins i tot, el creixement del PIB. És hora de passar de l’índex de la macroeconomia neoliberal als nous valors de la qualitat de vida real per a totes les persones. És temps de perdre quantitat de consum a canvi de guanyar qualitat en l’alimentació, educació, sanitat, en l’aire que respirem, temps per a les relacions personals, salut individual i medi ambiental.
Davant la crisi dels valors i propostes fonamentades en el benefici agressiu, el consum irresponsable i l’explotació intensiva dels valors naturals, Els Verds del PV defensem els valors de la igualtat, la qualitat de vida, l’ecologia, el repartiment i la solidaritat. Per això, Els Verds del PV proposem les primeres i més urgents 10 mesures o línies d’actuació, que haurien de ser posades en marxa per totes les administracions de manera immediata per començar a eixir de la crisi, d’una manera més solidària amb les persones i el territori valencià on vivim: 10 MESURES URGENTS PER A UNA EIXIDA DE LA CRISI AMB UNA NOVA ECONOMIA SOCIAL I VERDA:
1) Implantació de la Jornada laboral de 35 hores: Si hi ha més atur, no queda més remei que
repartir el treball existent. És l'única manera assenyada de fer possible un augment imminent de l'ocupació. Els sindicats més oficialistes amb el sistema, ens volen fer creure que amb la reculada de les 65 hores setmanals del parlament europeu, ja està tot arreglat. I tot just, haurà de ser el contrari. Els Verds del PV considerem que a partir d'ara hem de seguir qüestionant de manera irrenunciable la vigent però caducada setmanada oficial de 40 hores (que és molt més en la pràctica), que impedeix millorar el benestar social de la majoria.
La solució és la jornada laboral de 35 hores, que ara sembla oblidada per les grans centrals
sindicals, per a què treballen més persones, amb l'augment de la part dels beneficis que es destina a la massa salarial per a aconseguir ampliar la població ocupada.
Els Verds del PV considerem les administracions haurien d’encetar aquesta mesura d'augment de les contractacions, amb plans concrets i quantificats i,de manera obligatòria, totes les empreses privades acollides a les mesures anticrisi que es posen en marxa amb diners públics. La proposta consisteix a implantar totalment la jornada laboral de 35 hores en un període de quatre anys en tots els sectors de l’economia valenciana.
A l’hora, caldrà implementar importants inversions en plans de formació professional, la reforma i millora de la Formació Professional, així com augmentar la despesa pública en els sectors
d’innovació i investigació, especialment en energies renovables i noves tecnologies més
ecoeficients.
2) Creació d’un banc públic valencià, i participació pública en els Consells d’Administració
de les entitats financeres i grans empreses privades beneficiades amb subvencions de
diners públics i reforma de la llei de caixes d’estalvi.
Els diners públics destinats des del govern central a tapar els forats dels bancs que ha generat la
seua pròpia voracitat especulativa no estan arribant a les empreses mitjanes i xicotetes que veuen com se’ls nega el finançament ordinari que garantiria la seua liquiditat a curt termini, encara que no estiguen en crisi ni mancades de feina, el que agreuja artificialment la crisi, provoca tancaments no justificats, o dona la perfecta excusa per a la promoció d'expedients de regulació d’ocupació, reduccions de plantilla, no justificats realment per la manca de mercat per a la producció.
Alguns països europeus han encetat la recuperació del sistema financer públic, la tan criticada
nacionalització de la banca pel neoliberalisme, ara fracassat totalment, que Els Verds del PV
proposem la urgent creació d’un banc públic valencià, com una via a utilitzar per a la promoció del cooperativisme, l’autoocupació, la xicoteta i mitjana empresa, amb el compromís de la introducció de l’objectiu de l’ecoeficiència en els seus sistemes de treball i el suport a agricultors i agricultores professionals per a fer possible la urgent reforma agrària cap a un nou model d’agricultura integrada i ecològica per al camp valencià.
En aquest sentit, també proposem la reforma de la llei de les caixes d’estalvi per assegurar el fi
social d’aquestes entitats financeres, amb un major control dels Ajuntaments valencians, sindicats de treballadors i agricultors, y representants dels autònoms i les PIMES.
3a) Establiment d’una renda social bàsica i de la renda bàsica agrària que permeta una vida
digna als treballadors i treballadores i a als agricultors professionals.
Una Renda Bàsica que faça impossible ensorrar tantes i tantes famílies que estan en un ai al cor
sense saber què passarà amb la seua vida en general i amb la seua hipoteca en particular. Una
assignació suficient per tal que cada persona puga viure dignament. Aquesta renda hauria de ser el camí per tal de fer possible el desenvolupament de treballs de proximitat que tiren endavant les economies locals i que facen realitat la relocalització de la producció útil, tot complementat amb una augment significatiu dels recursos municipals, que descentralitze l'economia.
La renda bàsica agrària hauria de ser el fonament econòmic, la seguretat de les famílies
camperoles, per a poder desenvolupar la reforma agrària cada vegada més urgent al camp valencià per aconseguir una agricultura integrada i cada vegada més ecològica, que al temps que assegura una alimentació més saludable i millor als consumidors valencians, permet una vida digna i amb futur a les persones que viuen del sector primari al nostre País.
La relocalització de l'agricultura i la proximitat de la producció al consum suposarà inequívocament uns avantatges ecològics significatius que ajudaran a minimitzar les conseqüències del canvi
climàtic.
4) Aprovació d’una Llei de seguretat social per als autònoms i autònomes que els
homologue totalment als empleats i a les empleades per les empreses: Mesures reals de
suport a les Cooperatives de producció i consum, a les Societats Anònimes Laborals i a les
xicotetes i mitjanes empreses que es comprometen a establir un Pla d’Ecoeficiència en els seus
sistemes de
producció.
5a) Reforma de la legislació urbanística valenciana que garantisca la protecció dels valors
naturals i paisatgístics del territori, retorne als ajuntaments la completa capacitat de planificació i desenvolupament urbà del seu municipi, promocione la construcció bioclimàtica i establisca uns índex obligatoris de sostenibilitat en tots els pobles i ciutats del territorio valencià.
6) Aprovació d’un nou Pla Forestal Valencià que planifique i pose en marxa la reforestació del
bosc valencià, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva,
plantacions controlades d’espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians.
7) Pla Valencià d’Estalvi Energètic i de Foment de les Energies Renovables. És urgent la
reducció del consum energètic de l’economia valenciana, de les nostres ciutats i pobles, i caldrà
impulsar i subvencionar els plans municipals i d’empreses d’estalvi energètic així com fomentar i impulsar les energies netes, fonamentalment la solar, per a reduir l’aportació valenciana a la
contaminació atmosfèrica i fer posible el tancament de la Central Nuclear de Cofrents en un període de tres anys. La Generalitat Valenciana hauria d’aprovar un Pla de Desenvolupament Integral de la Vall de Cofrents-Valle de Ayora que assegure la qualitat de vida de les famílies i l’economia municipal dels pobles de la zona on s’ubica la nuclear.
8) Pla Valencià de Transport Públic: Un Pla de transport públic que hauria de conveniar-se amb
el govern central per a potenciar les rodalies de RENFE, la construcció de xarxes de tramvies en
les grans àrees urbanes de Castelló-Vila-Real, L’Horta, La Safor, Alacant-Elx i Torrevella-Oriola,
potencie les línies d'Utiel–València, Sagunt-Caudiel, Xàtiva-Alcoi, València-Gandia, Alacant-
Torrevella i execute el tren Gandia–Dénia.
Alliberament del peatge de l’autopista AP–7 i aprovació d’una taxa finalista per als vehicles d’us
privats amb motors amb combustibles fòssils destinada totalment a finançar el Pla Valencià de
Transport Públic.
9) Reforma de la Llei valenciana de residus, que aplique de manera real els principis de reducció de la producció de residus, tractament pròxim i ecològic dels RSU, potenciació de la recuperació i reciclatge amb l’objectiu de residu zero. Foment de les empreses cooperatives en el sector dels residus i establiment d’un cànon de residus per a finançar les plantes de tractament, de recuperació, les línies de reciclatge i la recollida
selectiva dels RSU. Una nova llei que impossibilite la incineració com alternativa d’eliminació o
valorització dels residus en plantes de tractament o amb qualsevol altre sistema d’incineració com ara les fabriques de ciment o semblants.
10) Pla de rehabilitació dels centres històrics de ciutats i pobles i àrees urbanes degradades
per a promocionar el treball dels sectors autònoms, xicoteta i mitjana empresa de la construcció
sense ampliar el territori urbanitzat i, al temps, treure al mercat de la vivenda en règim de vivenda protegida i de lloguer els milers de vivendes tancades o degradades que actualment estan buides o tancades. Reforma de la fiscalitat per ajudar al finançament de l’adquisició o lloguer de la primera vivenda i la penalització del la possessió de vivendes tancades i no rehabilitades.
La publicitat persuasiva, els productes fabricats amb data de caducitat per a garantir el sistema
d’usar i llençar o forçar el canvi de cotxe, la successió vertiginosa de nous sistemes en els aparells domèstics, la societat del malbaratament, el valor de la quantitat de consum contra la qualitat de vida comencen a trontollar. Podríem dir que el neoliberalisme mor d’èxit, doncs l’aplicació salvatge del *“tot val per a fer-se ric” *ha portat a l’agudització de les diferències entre el primer món consumista i contaminador i la resta de pobles i persones dels països empobrits, al temps que a la crisi més profunda dels darrers setanta anys quan la bombolla de l’especulació rebenta.
Sota eixe fals miratge d’augment del consum, del PIB, han actuat sense cap escrúpol les empreses financeres que, com ara ja se sap, són les que realment controlen tota l’economia i, per tant, les que s’emporten la majoria dels guanys. Tot es fa a través d’elles, des de cobrar la nòmina a comprar accions, pagar factures o realitzar inversions. Són les entitats bancàries i les caixes, cada vegada més internacionalitzades, l’eix del sistema i ara ens han mostrat la seua real cara de treballar solament amb l’horitzó de guanyar més i més diners.
Si això és així, tot el que no siga canviar les regles del joc i passar a un veritable control del sistema bancari i a la creació de límits fiscals per als grans accionistes i alts executius no hi haurà solució a llarg termini, a més, de reintroduir en el sistema financer la banca pública, amb control democràtic, que actua en defensa de l’interès de la majoria i amb objectius socials i dels valors naturals del País.
L’economia ha de democratitzar-se i ha de ser la majoria social, que són els treballadors i
treballadores, autònoms i autònomes, professionals del sector primari, xicotetes i mitjanes
empreses, cooperatives… qui ha de marcar les seues línies estratègiques i s’han de dotar
d’instruments financers per a fer-ho possible.
L’Estat democràtic ha de senyalar noves normes amb objectius de garantir un ordre econòmic i
social equitatiu. Perquè no és just que milers i milers de treballadors i de treballadores acaben al carrer com a primera conseqüència d’una crisi financera i del model econòmic de creixement
especulatiu i depredador del medi que ells no han generat.
No serà just si la solució de la crisi no passa per investigar realment els diners on estan acumulats, en les Illes Caiman, Gibraltar, Suïssa o on siga; com han arribat allà; qui els té i si, a més a més, als responsables de tant de desficaci no se li demanen responsabilitats de tot tipus. No pot ser que milions de persones vagen a l’atur, que milers d’empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d’impediment.
La crisi serà molt dura per als col·lectius i les persones de sempre; al País Valencià, que està al
cap dels índex d’atur espanyols per la gran embranzida a la construcció que s’havia donat en els
darrers anys, ja estan patint-la moltíssimes persones, del món treball i de l'empresa, de tots els sectors de la producció i dels serveis, per no dir la que arrosseguen els sectors professionals de l’agricultura valenciana, abandonats per la UE i en mans totalment dels intermediaris i de les grans superfícies. Però, no será l'última si la societat valenciana ara es conforma i accepta que les coses són així sense remei i que el capitalisme és l’únic sistema possible. Les darreres xifres d’emissions contaminants a l’atmosfera indiquen que en el 2030 seran un 45% superiors a l’actual, la qual cosa suposa la condemna al Planeta a les pitjors previsions de les conseqüències del canvi climàtic, que als països mediterranis poden ser especialment dramàtiques per l’augment accelerat del nivell de la mar i, al temps, l’avanç de la desertització i la repetició dels fenòmens catastròfics de la meteorologia, com ho són les gotes fredes.
El govern del PSOE de Zapatero, que ha incomplit totalment els compromisos de l’anterior
legislatura amb Els Verds de substitució de l’energia nuclear per energies renovables, treballa per l’augment del consum d’energia nuclear a Espanya procedent de França. Per la seua banda, la Generalitat Valenciana, governada per Camps i el PP, tampoc no pensa forçar el tancament de la Nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop de tenir sobrepassada la seua capacitat d’emmagatzemar
els seus propis residus altament radioactius), ni han fet cap esforç pel compliment dels
compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l’eliminació dels perills tràgics de
l’energia nuclear. D’aquesta manera, provoquen l’augment sostingut de les emissions de gasos
amb efecte hivernacle i agreugen la crisi ecològica que pateixen amb major profunditat els països del litoral mediterrani com el nostre, que amb una economia on el turisme, tant de litoral com de natura, s’ha convertit en una de les fonts econòmiques més bàsiques, que ben orientat i deslligat de la construcció de segona residència i l’especulació urbanística amb una profunda reforma de la legislació urbanística, pot ser un sector clau en la recuperació de l’economia valenciana.
No actuar decididament per les energies renovables i contra les emissions de CO2 és atacar
greument l’economia valenciana en degradar els valors naturals del nostre territori. La regressió de la costa valenciana, la repetició de les gotes fredes, l’augment més que preocupant de l’ozó troposfèric, l’augment de la desertització, la desprotecció del bosc i dels espais naturals no solament té costos ambientals, sinó directament econòmics i socials.
És clar que el model econòmic espanyol ha tingut uns fonaments neoliberals i, com a locomotora, el sector més especulatiu de la construcció, essent el PV una de les comunitats capdavanteres en la seua promoció. Ara que ha fet fallida, és hora que siga la societat valenciana, així com el conjunt de l'estat espanyol, la que puga decidir lliurement si vol continuar amb aquest model o estaria disposada a canviar l’actual sistema per una altra economía més ecològica i social com la que proposem Els Verds i altres forces alternatives.
És un espectacle lamentable el que les direccions del PSOE i del PP están oferint a la ciutadania,
ambdós acusant-se com a responsables de la crisi, quan els dos han defensat i aplicat el mateix
model neoliberal i, cap dels dos, en les darreres convocatòries electorals havia previst l’arribada de la crisi, ans al contrari, ens anunciaven augments del benestar, del PIB i de la producció. Ni
Zapatero ni Rajoy, ni Camps ni els socialistes valencians tenien idea del que es venia de cara, ni
feien cap proposta de canvi real de la línia econòmica que ara ha trontollat totalment. Al contrari, els dos partits ara presenten la crisi com una catàstrofe cíclica, típica i tòpica d'un sistema de producció que ens venen com a inqüestionable i, que amb les mesures que adopten, pronostiquen que acabarà recuperant-se, tot i mantener l’atur i la precarietat laboral com a moneda de canvi, com una mena de xantatge del capital sobre les classes treballadores.
Els Verds del PV, pensem que és una falsa il·lusió creure que després de la crisi tot tornarà a ser
el mateix (que per ara quasi totes les previsions serioses, llevat de la propaganda oficial cada
vegada més vergonyant del Govern de Zapatero, s’agreujarà encara més els propers mesos), ja
són 500.000 els valencians i valencianes en l’atur. A més, que la nostra societat no pot tolerar que el final de la crisi siga una major concentració del capital a costa del sacrifici de la majoria.
És hora de fer propostes i de poder fer-les realitat si la societat valenciana decideix, com pensem
Els Verds, que ja n'hi ha prou d’aquest model neoliberal i que és hora de construir, no sense
sacrificis, però repartint-los entre tots, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just com proclama el mateix Preàmbul de la Constitució de 1978. Cal posar l’economia i el treball al servei de les persones, de la qualitat de vida, del temps lliure i divers, de la creativitat i de la millora del medi natural i dels recursos renovables. Una nova economia on es canvie l’índex del PIB com a factor definitori de la qualitat de vida pels nous valors de la plena ocupació, el consum responsable i saludable, l’augment del temps d’oci, la disminució de les emissions contaminants, l’estalvi energètic, la reducció dels espais urbanitzats, l’augment del transport públic, l’equiparació del nivell de vida entre els països del nord i del sud, la solució dels conflictes internacionals per la via del diàleg i la diplomàcia, la desaparició del perill nuclear i de les armes de destrucció massiva, la reducció de la producció de RSU per càpita, l’augment dels espais naturals protegits i dels metres quadrats de zones verdes per persona als espais urbans… L’economia social i ecològica que posa per davant la qualitat de vida per a totes les persones i la preservació del Planeta al creixement injust i discriminatori del PIB en benefici de les minories privilegiades. No és qüestió de confiar en el fals “desenvolupament sostenible” sinó fer possible una Sostenibilitat social i ecològica en què es redueisca, fins i tot, el creixement del PIB. És hora de passar de l’índex de la macroeconomia neoliberal als nous valors de la qualitat de vida real per a totes les persones. És temps de perdre quantitat de consum a canvi de guanyar qualitat en l’alimentació, educació, sanitat, en l’aire que respirem, temps per a les relacions personals, salut individual i medi ambiental.
Davant la crisi dels valors i propostes fonamentades en el benefici agressiu, el consum irresponsable i l’explotació intensiva dels valors naturals, Els Verds del PV defensem els valors de la igualtat, la qualitat de vida, l’ecologia, el repartiment i la solidaritat. Per això, Els Verds del PV proposem les primeres i més urgents 10 mesures o línies d’actuació, que haurien de ser posades en marxa per totes les administracions de manera immediata per començar a eixir de la crisi, d’una manera més solidària amb les persones i el territori valencià on vivim: 10 MESURES URGENTS PER A UNA EIXIDA DE LA CRISI AMB UNA NOVA ECONOMIA SOCIAL I VERDA:
1) Implantació de la Jornada laboral de 35 hores: Si hi ha més atur, no queda més remei que
repartir el treball existent. És l'única manera assenyada de fer possible un augment imminent de l'ocupació. Els sindicats més oficialistes amb el sistema, ens volen fer creure que amb la reculada de les 65 hores setmanals del parlament europeu, ja està tot arreglat. I tot just, haurà de ser el contrari. Els Verds del PV considerem que a partir d'ara hem de seguir qüestionant de manera irrenunciable la vigent però caducada setmanada oficial de 40 hores (que és molt més en la pràctica), que impedeix millorar el benestar social de la majoria.
La solució és la jornada laboral de 35 hores, que ara sembla oblidada per les grans centrals
sindicals, per a què treballen més persones, amb l'augment de la part dels beneficis que es destina a la massa salarial per a aconseguir ampliar la població ocupada.
Els Verds del PV considerem les administracions haurien d’encetar aquesta mesura d'augment de les contractacions, amb plans concrets i quantificats i,de manera obligatòria, totes les empreses privades acollides a les mesures anticrisi que es posen en marxa amb diners públics. La proposta consisteix a implantar totalment la jornada laboral de 35 hores en un període de quatre anys en tots els sectors de l’economia valenciana.
A l’hora, caldrà implementar importants inversions en plans de formació professional, la reforma i millora de la Formació Professional, així com augmentar la despesa pública en els sectors
d’innovació i investigació, especialment en energies renovables i noves tecnologies més
ecoeficients.
2) Creació d’un banc públic valencià, i participació pública en els Consells d’Administració
de les entitats financeres i grans empreses privades beneficiades amb subvencions de
diners públics i reforma de la llei de caixes d’estalvi.
Els diners públics destinats des del govern central a tapar els forats dels bancs que ha generat la
seua pròpia voracitat especulativa no estan arribant a les empreses mitjanes i xicotetes que veuen com se’ls nega el finançament ordinari que garantiria la seua liquiditat a curt termini, encara que no estiguen en crisi ni mancades de feina, el que agreuja artificialment la crisi, provoca tancaments no justificats, o dona la perfecta excusa per a la promoció d'expedients de regulació d’ocupació, reduccions de plantilla, no justificats realment per la manca de mercat per a la producció.
Alguns països europeus han encetat la recuperació del sistema financer públic, la tan criticada
nacionalització de la banca pel neoliberalisme, ara fracassat totalment, que Els Verds del PV
proposem la urgent creació d’un banc públic valencià, com una via a utilitzar per a la promoció del cooperativisme, l’autoocupació, la xicoteta i mitjana empresa, amb el compromís de la introducció de l’objectiu de l’ecoeficiència en els seus sistemes de treball i el suport a agricultors i agricultores professionals per a fer possible la urgent reforma agrària cap a un nou model d’agricultura integrada i ecològica per al camp valencià.
En aquest sentit, també proposem la reforma de la llei de les caixes d’estalvi per assegurar el fi
social d’aquestes entitats financeres, amb un major control dels Ajuntaments valencians, sindicats de treballadors i agricultors, y representants dels autònoms i les PIMES.
3a) Establiment d’una renda social bàsica i de la renda bàsica agrària que permeta una vida
digna als treballadors i treballadores i a als agricultors professionals.
Una Renda Bàsica que faça impossible ensorrar tantes i tantes famílies que estan en un ai al cor
sense saber què passarà amb la seua vida en general i amb la seua hipoteca en particular. Una
assignació suficient per tal que cada persona puga viure dignament. Aquesta renda hauria de ser el camí per tal de fer possible el desenvolupament de treballs de proximitat que tiren endavant les economies locals i que facen realitat la relocalització de la producció útil, tot complementat amb una augment significatiu dels recursos municipals, que descentralitze l'economia.
La renda bàsica agrària hauria de ser el fonament econòmic, la seguretat de les famílies
camperoles, per a poder desenvolupar la reforma agrària cada vegada més urgent al camp valencià per aconseguir una agricultura integrada i cada vegada més ecològica, que al temps que assegura una alimentació més saludable i millor als consumidors valencians, permet una vida digna i amb futur a les persones que viuen del sector primari al nostre País.
La relocalització de l'agricultura i la proximitat de la producció al consum suposarà inequívocament uns avantatges ecològics significatius que ajudaran a minimitzar les conseqüències del canvi
climàtic.
4) Aprovació d’una Llei de seguretat social per als autònoms i autònomes que els
homologue totalment als empleats i a les empleades per les empreses: Mesures reals de
suport a les Cooperatives de producció i consum, a les Societats Anònimes Laborals i a les
xicotetes i mitjanes empreses que es comprometen a establir un Pla d’Ecoeficiència en els seus
sistemes de
producció.
5a) Reforma de la legislació urbanística valenciana que garantisca la protecció dels valors
naturals i paisatgístics del territori, retorne als ajuntaments la completa capacitat de planificació i desenvolupament urbà del seu municipi, promocione la construcció bioclimàtica i establisca uns índex obligatoris de sostenibilitat en tots els pobles i ciutats del territorio valencià.
6) Aprovació d’un nou Pla Forestal Valencià que planifique i pose en marxa la reforestació del
bosc valencià, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva,
plantacions controlades d’espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians.
7) Pla Valencià d’Estalvi Energètic i de Foment de les Energies Renovables. És urgent la
reducció del consum energètic de l’economia valenciana, de les nostres ciutats i pobles, i caldrà
impulsar i subvencionar els plans municipals i d’empreses d’estalvi energètic així com fomentar i impulsar les energies netes, fonamentalment la solar, per a reduir l’aportació valenciana a la
contaminació atmosfèrica i fer posible el tancament de la Central Nuclear de Cofrents en un període de tres anys. La Generalitat Valenciana hauria d’aprovar un Pla de Desenvolupament Integral de la Vall de Cofrents-Valle de Ayora que assegure la qualitat de vida de les famílies i l’economia municipal dels pobles de la zona on s’ubica la nuclear.
8) Pla Valencià de Transport Públic: Un Pla de transport públic que hauria de conveniar-se amb
el govern central per a potenciar les rodalies de RENFE, la construcció de xarxes de tramvies en
les grans àrees urbanes de Castelló-Vila-Real, L’Horta, La Safor, Alacant-Elx i Torrevella-Oriola,
potencie les línies d'Utiel–València, Sagunt-Caudiel, Xàtiva-Alcoi, València-Gandia, Alacant-
Torrevella i execute el tren Gandia–Dénia.
Alliberament del peatge de l’autopista AP–7 i aprovació d’una taxa finalista per als vehicles d’us
privats amb motors amb combustibles fòssils destinada totalment a finançar el Pla Valencià de
Transport Públic.
9) Reforma de la Llei valenciana de residus, que aplique de manera real els principis de reducció de la producció de residus, tractament pròxim i ecològic dels RSU, potenciació de la recuperació i reciclatge amb l’objectiu de residu zero. Foment de les empreses cooperatives en el sector dels residus i establiment d’un cànon de residus per a finançar les plantes de tractament, de recuperació, les línies de reciclatge i la recollida
selectiva dels RSU. Una nova llei que impossibilite la incineració com alternativa d’eliminació o
valorització dels residus en plantes de tractament o amb qualsevol altre sistema d’incineració com ara les fabriques de ciment o semblants.
10) Pla de rehabilitació dels centres històrics de ciutats i pobles i àrees urbanes degradades
per a promocionar el treball dels sectors autònoms, xicoteta i mitjana empresa de la construcció
sense ampliar el territori urbanitzat i, al temps, treure al mercat de la vivenda en règim de vivenda protegida i de lloguer els milers de vivendes tancades o degradades que actualment estan buides o tancades. Reforma de la fiscalitat per ajudar al finançament de l’adquisició o lloguer de la primera vivenda i la penalització del la possessió de vivendes tancades i no rehabilitades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada