Manifest d’EVPV amb motiu del 60 Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans

Els Verds del PV, 10-12-2008.

Amb aquest manifest Els Verds del PV volem constatar que hui en dia, començat ja el S.XXI i davant de la commemoració del 60 Aniversari de la Declaració dels Drets Humans, encara que felicitem a qui en aquells moments van plantejar bones intencions teòriques com un ideal comú per a tota la humanitat, continuem escèptics perquè el desenvolupament d’eixos principis continuen amb carències jurídiques internacionals per a exigir l’obligació en el seu compliment.

Els Verds del País Valencià volem manifestar la nostra reivindicació perquè s’incloga com a Dret Humà el dret al medi ambient adequat, pel desenvolupament positiu de totes les espècies del planeta, de les que l’única que provoca el seu deteriorament és l’espècie humana. L’article 25.1 de la Declaració de DDHH que diu ” tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li assegure, així com a la seua família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, el vestit, la vivenda,….” assenta les bases per aquesta reivindicació, segons la doctrina especialitzada més rellevant , i així com el dret a la vida és un dret inalienable que ens dóna la natura, també ho és el dret a un medi ambient adequat, i totes les persones tenim el deure de previndre el seu deteriorament, de protegir-lo i de restaurar-lo de forma col·lectiva i amb una dimensió ètica de solidaritat, ja que les futures generacions depenen del nostre llegat ambiental.

Però Els Verds del País València també volem manifestar que aquest dret humà no ha de ser obtingut a costa d’altres països, ja que és evident que el desenvolupament econòmic del Nord està recolzat, entre altres coses com la cobdícia d’acumulació de capital i poder d’alguns països, en què els països pobres o en vies de desenvolupament no contaminen per càpita i no consumixen recursos naturals en la mateixa mesura que nosaltres, perquè si ho feren el paràmetres atmosfèrics, almenys, haurien sigut ja tan seriosament alterats que probablement l’espècie humana estaria en perill d’extinció.

Hem prés prestat sense el seu consentiment i sense cap compensació, com reiteradament han expressat els economistes que estudien aquests fenòmens, un crèdit ambiental que no ens pertany i que hem de restituir, a més de amb mesures compensatòries que per justícia els pertany, reconduint la nostra forma de vida a usos de capacitat autodepurativa i autoregeneradora de la biosfera proporcionals a la nostra població.

Si el medi ambient adequat està ja sent reivindicat i reconegut com a dret fonamental, és perquè és generalment acceptat que estem en risc de no poder seguir gaudint-lo de manera solidària