manifest

ELS REPTES DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE
L’ ENSENYAMENT PÚBLIC
Tots els estudis i paràmetres a partir dels quals s’analitza la realitat del sistema educatiu valencià posen de
manifest que aquest és molt defectuós, es a dir, tenim un molt mal sistema educatiu: pateix greus problemes
estructurals i es funcionalment ineficient.
Problemes estructurals:
Ens hi falta una xarxa pública de centres escolars que atenga la població infantil de cero a tres anys (0-3
anys), es a dir, no hi ha xarxa escolar.
No tenim especialistes suficients en llengües estrangeres que faça possible el aprenentatge primerenc de
eixes llengües.
La actual xarxa de centres (Mapa Escolar de 1979) no suporta la tensió derivada d’un increment significatiu
de la matrícula que se intenta compensar amb una mala solució com són els barracons provisionals que
impedeixen, entre altres coses, la existència d’espais per a l’esplai de l’alumnat que possibilite les seus
relacions interpersonals.
Les plantilles de professorat no són estables, això provoca una rotació anual de personal que en res
afavoreix la bona pràctica docent i a més no existeixen plantilles de personal administratiu en primària, ni
tampoc són adequades les d’educadors i fisioterapeutes.
Les places docents de secundària i de formació professional no estan catalogades com a places en valencià, i
això provoca que no siga possible una ordenada programació de línees escolars en valencià.
Un procés de matriculació de l’alumnat que permet que els centres, sobre tot els privats concertats, puguen
triar al seu alumnat i que provoca que no existeixi una matrícula equilibrada d’alumnes amb necessitats en
tots els centres sostinguts amb fons públics.
Problemes funcionals:
Els nostres alumnes, xiquets i xiquetes, finalitzen l’ensenyament primari sense competències bàsiques en
una llengua estrangera en la que puguen estudiar, almenys, alguna assignatura o matèria completament en la
llengua estrangera escollida.
No tenen un domini satisfactori en l’ús de les llengües pròpies i oficials de la nostra comunitat.
El 21% de l’alumnat desapareix del sistema entre els 15 i els 16 anys, sols el 69% aconsegueix el títol de
Graduat en Educació Secundària, lo que vol dir que un 31% no pot realitzar cap estudi postobligatori.
Dels que estan en edats compreses entre 16 i 21 anys, el 45% dels nostres joves, xiques i xics, no estan
escolaritzats en centres d’estudis de batxillerat o formació professional.
Existeix un aparell burocràtic sectari i creat des d’una voluntat partidista amb la intenció de que intervinga
en el sistema en funció dels interessos polítics del partit que fins ara els ha designat, primer,
discrecionalment i després facilitant el seu accés al cos mitjançant oposicions ad hoc, intervencions que ja
hem patit en els processos de selecció de les direccions dels centres docents i en la pressió sobre el
professorat que imparteix Educació per a la Ciutadania per a que aquest s’ajuste a una ordre il·legal.
Absència, en la direcció de la Conselleria, d’una política de formació del professorat que puga satisfer les
necessitats que tenen tots els professors i professores de conèixer i saber actuar per a que l’alumnat domine
les competències bàsiques, alhora que el professorat de secundària siga competent en la llengua pròpia de la
Comunitat Valenciana
EXIGIM
La immediata constitució d’una xarxa pública de 0-3 anys que siga columna vertebral del país i que en el
curs 2009-2010 atenga a tot l’alumnat.
Creació de 300 places de llengua estrangera que garanteixi que al inici del curs 2009-2010 eixa llengua se
ensenya amb eficàcia en totes les unitats de quatre i cinc anys.
Començament i finalització en el 2009 d’una negociació amb els agents socials i escolars d’un nou mapa
escolar que done resposta a les noves necessitats d’escolarització.
Les plantilles reals i necessàries de tots els centres públics han d’adequar-se a les necessitats actuals (al
haver-se quedat desfasada la existent, que s’arrossega des de 1997) i eixos centres han d’estar constituïts en
la seua totalitat per personal docent amb destí definitiu en el centre.
La catalogació lingüística immediata dels llocs de treball de secundària, prèvia negociació en els àmbits que
corresponga.
La efectiva matriculació equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives especials en tots els centres
sostinguts amb fons públics, modificant el Decret per el que se regula el procés de matriculació i creant les
comissions estables de matriculació de districte o localitat.
Adoptar quantes mesures se consideren necessàries per a que l’alumnat, quan acabe l’ensenyament primari,
tinga les competències bàsiques per a expressar-se correctament en les dues llengües oficials i per a
comunicar-se en una llengua estrangera.
Disseny, execució i avaluació de l’eficàcia de tots els programes que siguen necessaris per a compensar les
deficiències de l’alumnat amb la finalitat de que no abandonen el sistema educatiu durant les etapes
obligatòries i obtinguen el títol de Graduat. Serveixi d’exemple els programes de compensatòria: centres que
any rere any demanen programes de compensatòria i ni son places estables ni tenen professorat estable
adscrit a elles.
Adopció de mesures motivadores per a que l’alumnat amb titulació de Graduat en Educació Secundària
continue realitzant estudis postobligatoris, sobretot, aquells de Formació Professional de Grau Mitjà i
Superior necessaris per a que siga factible un desenvolupament econòmic i social sostenible del nostre país.
Que siguen cessades totes aquelles persones que estan desenvolupant amb caràcter temporal funcions
d’inspecció per designació directa dels responsables polítics de la Conselleria d’Educació i se convoqui un
procés selectiu amb el més escrupolós respecte als principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat.
La màxima neutralitat de l’administració i el fi d’actuacions partidistes encaminades a controlar les juntes
directives dels centres escolars.
Retirada de l’Ordre d’Educació per a la Ciutadania i paralització de qualsevol procés administratiu iniciat
contra el professorat o juntes directives.
Beques de transport i menjador escolar per al alumnat d’educació infantil, de batxillerat i de formació
professional i gratuïtat en tot el procés escolar.
Totes estes deficiències i reivindicacions son l’efecte de la política que està portant a terme el Govern del
Partit Popular, presidit per Francisco Camps: falta de inversions en l’escola pública i ús de l’educació com a
element de confrontació política amb el govern central sense importar-los gens ni miqueta els interessos de
l’alumnat valencià, i per això demanem la dimissió del seu conseller.