diumenge, 27 de maig del 2012
diumenge, 13 de maig del 2012
Cal més 15M
Ara fa tot just un any que es produïa el major esclat social que hem viscut en aquest segle XXI. Des de llavors, el 15M ha esdevingut un referent fonamental per a refrescar l´ensopit panorama polític existent. Durant aquestos mesos, hi ha hagut temps per a valorar de manera positiva la seua importància en el context d´una societat marcada per polítiques bipartidistes gairebé clòniques. Unes polítiques que demostren de manera fefaent que representen les dues cares d´una mateixa moneda: la d´un sistema democràtic formal que, segons la qualificació atorgada per la majoria de la població, ha perdut més graons que l´economia espanyola davant la fatídica i hipòcrita prima de risc.
I ha estat en el darrer mig any quan hem viscut una veritable guerra no declarada per part del nou partit governant, en aplicació d´unes receptes neoliberals que estan dinamitant el fràgil i curt sistema públic, que es dissol com les glaceres polars per un efecte hivernacle imparable, que sembla irreversible. Les primeres retallades de Zapatero han estat superades en escreix per un PrePotent Rajoy que està disposat a desmantellar els serveis públics en un temps rècord, com si d´un concurs Guinness es tractara. Poca gent es podia imaginar que anàvem a patir en tan poc de temps una escalada tan esgarrifosa, virulenta i sense escrúpols com la que ens estan aplicant en els darrers divendres de terror ministerial. La pèrdua de drets socials i polítics ens retrau trenta anys enrere i ens deixa en una indefensió sense parangó en la història recent.
Si l´augment de l´edat de jubilació pactat amb nocturnitat i traïdoria pel darrer govern socialista amb els sindicats majoritaris CC.OO i UGT –els mateixos que ara s´estripen les samarretes roges–, ens va semblar a la majoria de la població un error i una important reculada, les retallades més recents del PP resulten una veritable asfixia per a les classes treballadores i per a les prop de dos milions de famílies sense cap membre amb ingressos.
L´eliminació dels drets laborals i sindicals, el repagament i la privatització de la sanitat, el desmantellament de l´ensenyament públic, la monopolització de la televisió i de gairebé tots els mitjans de manipulació de masses, els desnonaments creixents sense miraments, l´acomiadament exprés, l´augment dels preus dels serveis bàsics (com l´aigua, la recollida de residus, l´electricitat, el gas o el petroli), el permanent regal a la banca de crèdits a l´1% per a comprar deute al 5%, la vergonyosa amnistia fiscal, la criminalització dels moviments socials i de les manifestacions pacífiques, etc., resulten un veritable colp d´estat en tota regla i, alhora, una rècula de motius molt més angoixants que els que hi havia ara fa un any per a plantar-se, per a rebel·lar-se i per a mobilitzar-se de manera contundent. I un bon començament, digne d´admiració en els temps que corren, és la vaga indefinida-intermitent convocada en el sector educatiu. Esperem que siga un dels camins a seguir per una societat cada vegada més indignada, que demana a crits que cal un 15M actiu i reivindicatiu més que mai.
*Voro Torrijos i Tàrrega, Els Verds del País Valencià
divendres, 4 de maig del 2012
Dictadura policial?
Article d’opinió de Voro Torrijos. Publicat a Levante-EMV, 04-05-2012. Cada dia que passa, el PP ataca amb una nova amenaça. Ara pretenen castigar amb dures penes de presó qualsevol tipus de protesta ciutadana, fins al límit de penalitzar la resistència pacífica i passiva com a delicte d´atemptat a l´autoritat i alteració greu de l´ordre públic. Quina vergonya! Així, resultarà que fotre-li una trompada als ous a un policia serà considerat equivalent a seure enmig d´una vorera o d´un carrer, encara que hom estiga cantant Give peace a chance de John Lennon o repartint clavells vermells a la policia, mentre se´ls diu que són víctimes del sistema. La qüestió és atemorir a qualsevol o qualsevulla que vulga protestar en uns moments en què el PP se les veu vindre. Veuen que s´acosta l´aniversari del 15M i que les canallesques retallades que han estat perpetrant durant aquestos cent dies de manu militari no passaran desapercebudes, encara que les envolten amb el paper de l´herència rebuda o de l´estafa de la crisi.
Rajoy i la colla d´il·luminats i voltors que l´envolten estan disposats a prendre el carrer per les bones —amb la manipulació mediàtica— o per les dolentes —amb la repressió pura i dura, com abans ho van fer els seus paisans Fraga i Franco. Pensen que la majoria absolutista amb què compten els dóna patent de cors per a trepitjar una cosa tan elemental com és el dret a la protesta i a la manifestació. Es fan els gallets i els prepotents, cuirassats darrere la maquinària de l´estat que ara controlen, mentre es baixen els pantalons davant els desitjos insaciables dels poders econòmics i financers; amnistien els bandarres que vulguen blanquejar diners tèrbols, mentre pugen els impostos a les classes mitjanes i treballadores; amnistien els col·legues que han comés delictes fiscals o truquen judicis per salvar polítics corruptes; menyspreen els serveis públics amb retallades històriques i alhora obren la porta al càncer de les devoradores privatitzacions; i un llarg etcètera per a no dormir.
Fet i fet, la intenció del PP d´instaurar una dictadura policial a l´Estat espanyol li resultarà un bumerang inevitable més prompte que tard. Aquesta gota regalima encara més el got de la paciència col·lectiva i, amb tota certesa, seguirà despertant la consciència i la responsabilitat comuna de plantar-li cara a un govern i un partit que està provocant l´exacerbació ciutadana, malgrat la còmplice i covarda indiferència amb què els dirigents del PSOE estan afrontant el tema. Al cap i a la fi, de vegades, ni intenten dissimular que són els mateixos gossos amb diferents collars. I, si no, que parlen. O potser no els interessa?
diumenge, 29 d’abril del 2012
Los Verdes pide la dimisión de Fabra por la “privatización” de la gestión de la sanidad pública.
Publicat per Europa Press, 28-04-2012.El portavoz de Los Verdes del País Valencià, Joan Francesc Peris ha pedido la dimisión del presidente de la Generalitat, Alberto Fabra, y la convocatoria de elecciones anticipadas tras el anuncio de la Generalitat de la “privatización” de la gestión de toda la sanidad pública valenciana.
“El falaz discurso del PP de Rajoy atribuyendo todos sus ataques a los derechos básicos de la ciudadanía a la herencia recibida de Zapatero, al presidente Fabra no le sirve, pues él es el heredero del despilfarro y falta de interés por la sanidad pública de sus propios compañeros de partido, Zaplana, Olivas y Camps”, ha dicho Peris.
Los Verdes del País Valencià, en un comunicado, ha señalado que el derecho a la salud “no ha sido una prioridad de los gobiernos autonómicos del PP y como en la enseñanza”, la Comunitat Valenciana “no es una de las primeras comunidades en gasto público en el sector sanitario”.
“Estamos por debajo de la media española de camas hospitalarias, que es de 3,44 por 1.000 habitantes, con una tasa de 2,9 camas por cada 1.000 habitantes. Estamos en la cola de las comunidades en el gasto público en sanidad”, ha puntualizado Peris, quien ha indicado que si la media de las comunidades es 1.210,95 euros por habitante al año, la primera es el País Vasco con 1.557,78 y la última la Comunitat con 1.060,80 por habitante.
El portavoz de Los Verdes ha denunciado que el PP “ahora quiere aprovechar la crisis económica profunda que sufre la sociedad valenciana, de la que ellos son los máximos culpables pues eran los máximos promotores de la especulación urbanística apoyada por las entidades bancarias que controlaban desde la Generalitat, para extender a todo el Servicio Valenciano de Salud la gestión privada, para que ciertas empresas sigan ganando dinero, que ya habían empezado en Torrevieja, Dénia, Alzira y con muchas más prestaciones sanitarias que ya estaban en manos de empresas privadas del sector”.
En su opinión, “el PP valenciano no está legitimado para decir ahora que no se puede soportar el gasto sanitario cuando ha perdonado el impuesto sobre el Patrimonio, ha derrochado en proyectos faraónicos ruinosos como Terra Mítica, la Ciudad de la Luz, la Ciudad de las Artes y las Ciencias, los proyectos de Calatrava o el Aeropuerto sin aviones de Castellón”.
“NO TIENEN CREDIBILIDAD”
“Fabra y su Consell no tienen ninguna credibilidad cuando hace pocos días se aumenta en 35 millones de euros el convenio con el multimillonario Ecclestones para el circuito de Fórmula 1 para ahora venir a decir que hay que privatizar la sanidad o cada valenciano debería pagar 500 euros”, ha dicho el portavoz de Los Verdes.
Asimismo, ha destacado que “la bancarrota de la hacienda valenciana es una responsabilidad directa del PP, que gobierna desde 1995 la Generalitat, de su modelo económico ahora fracasado y de su derroche, de su mala gestión, salpicada de casos de corrupción”.
Joan Francesc Peris considera que todo esto debería llevar “con una mínima vergüenza democrática” a la disolución de las Corts Valencianes “para que sea el pueblo valenciano quién decida cómo quiere salir de la crisis, con qué nuevo modelo económico y social y cuáles son los derechos básicos, como la enseñanza y la sanidad, que no está dispuesto a perder”, ha concluido.
diumenge, 22 d’abril del 2012
Manifest Dia de la Terra de 2012.
Per eixir de la crisi des d’un nou model econòmic, social i ambiental que es fonamente en un fort i renovat sector agrari, la sobirania i seguretat alimentària, l’ús de les energies netes, un consum responsable i el repartiment solidari del treball i la riquesa.
Més que mai amb el camp valencià.
El moviment verd mundial celebra el 22 d’abril el Dia de la Terra des de l’any 1970, quan més de 20 milions de persones ocuparen els carrers i espais públics per reclamar el dret a una vida saludable i sostenible. Els Verds del PV volem amb aquest manifest “Més que mai amb el camp valencià” dedicar aquesta data del 22 d’Abril de 2012 al sector de l’agricultura valenciana, que viu una crisi estructural des de fa anys i està abandonat a la seva sort per la manca de política i polítics que el defensen.
En el marc de la situació crítica que viu el Planeta Terra amb el canvi climàtic, el perill nuclear més evident cada dia des de l’accident nuclear de Fukushima, la desforestació de l’Amazones, la fam endèmica als països empobrits, una dura crisi econòmica internacional, provocada per la cobdícia del neoliberalisme, més greu als països europeus de la Mediterrània, que ha portat a l’atur a milions de persones, el tancament de xicotetes i mitjanes empreses, la manca d’expectatives de futur a curt i mitjà termini per a les joves generacions, el camp valencià viu una profunda crisi estructural quan pot ésser un dels principals sectors productius que farien possible l’eixida de la crisi econòmica, social i ambiental que pateix el País Valencià.
Avui, l’agricultura valenciana està en regressió, els agricultors professionals són cada vegada més vells, les seues rendes més baixes i les perspectives de futur per l’actual política de la UE més que preocupants. Ha augmentat l’abandonament de camps que va començar a terres en zones d’interior, però s’ha generalitzat i traslladat també al litoral, on ja és més d’un 8% la desaparició de camps de cítrics a causa de la disminució constant dels ingressos de les campanyes de la taronja.
La recuperació del sector agrari, en sentit ampli, és una de les millors opcions per un nou model econòmic i social, més solidari i sostenible. Per a la seua recuperació, és necessari la reorientació de la PAC de la UE cap a una política agrària que recolze les produccions locals dels xicotets i mitjans productors i lluite contra la deslocalització de la producció dels aliments que consumim diàriament, el control dels preus i l’apropiació de la major part dels beneficis que genera l’economia agrària per part de les multinacionals agroalimentàries i els fons internacionals d’inversió.
No és d’estranyar la forta oposició i malestar que ha generat al sector del camp valencià el darrer acord agrícola amb Marroc signat per la UE que consideren va en contra dels interessos dels ciutadans -en este cas els llauradors i els consumidors- per a beneficiar a les grans empreses d’ambdues bandes del Mediterrani.
Els Verds del PV treballarem per aconseguir que la PAC done solucions a la volatilitat dels preus agraris, lluite contra la preponderància de la distribució comercial en la cadena alimentària, assegure la rendibilitat de les explotacions dels xicotetes productors i les cooperatives i empreses socials, acabe amb el domini en la negociació dels preus del camp de la gran distribució comercial, impossibilite les estratègies de les grans superfícies de baixar els preus agrícoles europeus, assegure la reciprocitat dels productes agraris de tercer països, s’augmenten les ajudes a la producció ecològica i al mercat de proximitat i es lluite decididament contra el conreu de transgènics (OGM) i es protegisquen les llavors i les espècies autòctones i la biodiversitat.
Els Verds del PV denunciem el PP que des de 1995 governa la Generalitat Valenciana i ha estat sord i quiet davant de les reivindicacions del sector agrari valencià.Es pot dir que no ha hagut altra política respecte al camp valencià i també en matèria forestal de total abandó, d’ineficàcia que és tradueix a deixar el camp lliure al neoliberalisme econòmic també en matèria agrària i que siguen els grans comerços i les grans empreses les que controlen el sector cada dia més en detriment dels agricultors professionals.
El Dia de la Terra cal fer memòria que un arbre autòcton aporta un efecte sumidor d’uns 300 kg de CO2 durant el seus creixement. La protecció i regeneració de la cobertura forestal i la protecció del sòl de les muntanyes valencianes para frenar els efectes de l’erosió i la desertització creixent hauria de ser una estratègia més que necessària i urgent en la lluita contra el canvi climàtic.
Els Verds del PV ens comprometem a recolzar el camp valencià com a sector estratègic per al redreçament econòmic, social i ambiental del País Valencià. Exigim una política activa per a la seua reconversió estructural, productives i comercials, el reforçament del cooperativisme, la reorientació cap al consum local, possibilitar el relleu generacional i l’ampliació del cultiu ecològic i aconseguir un allau de nous llocs de treball i millorar els preus i la qualitat del productes per al consumidor garantit les rendes familiars dels professionals del camp i de les zones rurals.
Els Verds, més que mai, amb el camp valencià.
Els Verds, més que mai, amb el camp valencià.
Presidència Executiva d’Els Verds del PV, 20 d’Abril de 2012.
dijous, 29 de març del 2012
TANCAT PER VAGA GENERAL.
MANIFEST D'ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ DAVANT DE LA CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL DEL 29M
A tota la ciutadania del País Valencià.
Convocada la vaga general del 29M per les centrals sindicals CC.OO i UGT, i altres forces sindicals, en línia amb l'anàlisi de la situació política i del contingut de la reforma laboral del PP que varem fer al nostre màxim òrgan de direcció, la Mesa de País del passat 11 de febrer a Torrevieja, Els Verds del PV fem una crida a tota la ciutadania per convertir el 29M en una gran mobilització del conjunt de les classes treballadores i de tot el poble valencià, de totes les comarques, colpida per la crisi econòmica i per les mesures que està aprovant i anuncia el govern de Rajoy, i el del President Fabra, i que en cap cas van en el sentit de crear ocupació i de superar la crisi amb una distribució equitativa de l'austeritat i dels sacrificis. Ans al contrari, es retallen dràstica-ment els drets laborals per a facilitar i abaratir l'acomiadament dels treballadors i treballadores i per augmentar els beneficis empresarials, es vol eliminar el poder de negociació col·lectiva dels treballadors, es reduïxen serveis bàsics a la ciutadania com és l'ensenyament o la sanitat, es pròrroga el funcionament de les centrals nuclears, s'accepten els acords de la UE amb Marroc que acabaran d'enfonsar l'agricultura valenciana, s'anuncia una reforma de la llei de costes, s'aprova una moratòria a les energies renovables, s'anuncia una reforma de la llei de l'avortament, es recolza i s'estén el gran negoci de la banca privada, que agafa diners a l' 1% del BCE i el presta a les Administracions al 5% (negant-los a xicotets empresaris, autònoms i ciutadans en general), es mantenen espectacles ruïnosos per a la Generalitat com la Fórmula 1 mentre es tanquen línies d'investigació o centres de la dona i d'atenció als drogodependents...
Estem davant d'una hora històrica en la qual cal prendre partit clarament, amb fermesa, i intentar que la mobilització convocada siga la més àmplia possible, amb la major contundència, un clam ciutadà unitari i fort. La vaga general del 29M no sols ha de tenir l'objectiu de canviar aquest o aquell article del Decret-llei de la reforma laboral, per a Els Verds del PV ha de ser un moment de puixança d'una mobilització general de la ciutadania que està farta de que la estafen els mateixos que han generat la crisi financera, els mateixos que han omplit de corrupció la política i les Institucions, que passen del govern als Consells d'Administració de les grans empreses i dels Consells d'Administració de les grans empreses al govern, i que exigeix un gir de 180º a l'actual model econòmic i social que ens ha portat a més de 600.000 persones desocupades, a més del 50% de la joventut sense treball ni futur, al retorn de l'emigració com a única eixida, a una Generalitat en fallida financera, als aeroports sense avions, als grans fastos i la Fórmula 1 dels multimilionaris de la llista Forbes, a les càrregues brutals de la policia contra els estudiants, mentre milers d'escolars estan als barracons de lloguer, a un estat de corrupció generalitzada,a la destrucció de marjals i espais naturals, a un bosc abandonat i devorat pels incendis, a la destrucció del teixit empresarial tradicional, a l'abandó de l'agricultura, a milers de famílies expulsades dels seus habitatges per una banca sense escrúpols, a la depredació del territori, a la contaminació del nostre aire i les nostres aigües i que cada dia ens amenaça amb la inseguretat de les centrals nuclears.
Es l'hora de passar de la indignació a la rebel·lia ciutadana, és l'hora de la lluita unitària al carrer i als centres de treball, colze a colze estudiants i desocupats, agricultors i ensenyants i sanitaris, autònoms i pensionistes, sindicats, moviments socials i el conjunt de la ciutadania que vol i mereix tenir una alternativa diferent, que té dret a l'esperança de que encara és possible una política honesta amb un nou model econòmic, social i ambiental més just, més igualitari i menys consumista, més equilibrat i solidari amb la resta del món, més respectuós amb la Terra, amb energies netes i on la banca siga una eina pública que fomente una economia solidària, igualitària i verda.
Posem cadascú tots els nostres esforços en aconseguir que el 29M, que la vaga general siga una victòria de la classe treballadora i d'eixa immensa majoria ciutadana que té tot el dret a viure. Siguem més que mai un poble posat dempeus.
Verds i Rebels.
Toni Roderic, President i Joan-Francesc Peris, portaveu, d' Els Verdes del País Valencià.
dimecres, 28 de març del 2012
De la vaga a la revolta
Voro Torrijos i Tàrrega
Mai no s´havia vist una campanya tan desaforada contra la convocatòria d´una vaga general. El consens mediàtic i la manipulació informativa arriben a extrems indecents. El càncer del neoliberalisme fa metàstasi general i converteix els mitjans de desinformació en una mortal arma de destrucció mental. Ja no se´n salva ni l´apuntador. En aquests moments, resulta fàcil d´entendre la pressió exercida sobre mitjans com Público per a fer-lo desaparèixer del món periodístic en un panorama de domini absolut de les tesis monolítiques de pensament únic.
És cert que els sindicats majoritaris han perdut el nord durant els darrers anys i, en moltes ocasions, pot semblar que han deixat amb el cul a l´aire tota la gent que deien representar. Difícilment es pot entendre la passivitat i la resignació amb què van acceptar les darreres reformes en relació a la jubilació, per no anar-se´n més lluny. La continuada complicitat amb els diferents governs ha fet que el descrèdit davant la ciutadania siga una rèmora important si volen despertar del somni de la mamella institucional. No és fàcil d´oblidar la foto fixa de J. Fidalgo, màxim representant de CCOO durant la dècada dels 80, al costat del PP en la darrera campanya electoral. O la dels dirigents de la UGT amb Zapatero. O la poca implicació sindical en la dinàmica diària de la classe treballadora, quan han funcionat com a simples moderadors entre aquesta i la patronal, en compte de ser els representants directes dels interessos que teòricament haurien de defensar. Però tot això no és justificació per a deixar de secundar la propera vaga general.
No hem de permetre que la banca i les grans empreses se n´isquen amb la seua definitivament, amb el debilitament dels moviments sindicals, la reducció del ja tímid estat del benestar i la privatització de tots els serveis bàsics. No podem acceptar que les classes dominants aposten, com ha fet descaradament el senyor Roig, per un sistema econòmic i social com el xinés, amb la reducció al màxim exponent dels drets laborals i socials. Resulta un despropòsit la visió tan extremista de l´actual ministre de treball –o hauríem de dir d´acomiadament– del PP, que no dubtaria a enviar a l´altra punta del planeta la pròpia mare per tal de justificar les seues enverinades declaracions sobre la mentalització a què s´han d´anar acostumant les persones aturades en relació a la mobilitat en el treball.
Tot aquest estat de coses ha de canviar. El nou moviment social encapçalat arran del 15M i la necessitat de trencar amb l´estafa que s´amaga davall la terrorífica crisi inventada ha de fer nodrir un sindicalisme més democràtic i participatiu, immune al pessebrisme i la claudicació. Un altre sindicalisme que lluite per una societat justa i equitativa en el marc d´una democràcia econòmica que deixe inoperant el neoliberalisme sanguinolent actual. Haurem de fer tots els possibles per a què el proper 29 de març no siga el final de res sinó el principi de tot. La revolta ens espera, i de motius, en sobren més que mai.
Els Verds del País Valencià
És cert que els sindicats majoritaris han perdut el nord durant els darrers anys i, en moltes ocasions, pot semblar que han deixat amb el cul a l´aire tota la gent que deien representar. Difícilment es pot entendre la passivitat i la resignació amb què van acceptar les darreres reformes en relació a la jubilació, per no anar-se´n més lluny. La continuada complicitat amb els diferents governs ha fet que el descrèdit davant la ciutadania siga una rèmora important si volen despertar del somni de la mamella institucional. No és fàcil d´oblidar la foto fixa de J. Fidalgo, màxim representant de CCOO durant la dècada dels 80, al costat del PP en la darrera campanya electoral. O la dels dirigents de la UGT amb Zapatero. O la poca implicació sindical en la dinàmica diària de la classe treballadora, quan han funcionat com a simples moderadors entre aquesta i la patronal, en compte de ser els representants directes dels interessos que teòricament haurien de defensar. Però tot això no és justificació per a deixar de secundar la propera vaga general.
No hem de permetre que la banca i les grans empreses se n´isquen amb la seua definitivament, amb el debilitament dels moviments sindicals, la reducció del ja tímid estat del benestar i la privatització de tots els serveis bàsics. No podem acceptar que les classes dominants aposten, com ha fet descaradament el senyor Roig, per un sistema econòmic i social com el xinés, amb la reducció al màxim exponent dels drets laborals i socials. Resulta un despropòsit la visió tan extremista de l´actual ministre de treball –o hauríem de dir d´acomiadament– del PP, que no dubtaria a enviar a l´altra punta del planeta la pròpia mare per tal de justificar les seues enverinades declaracions sobre la mentalització a què s´han d´anar acostumant les persones aturades en relació a la mobilitat en el treball.
Tot aquest estat de coses ha de canviar. El nou moviment social encapçalat arran del 15M i la necessitat de trencar amb l´estafa que s´amaga davall la terrorífica crisi inventada ha de fer nodrir un sindicalisme més democràtic i participatiu, immune al pessebrisme i la claudicació. Un altre sindicalisme que lluite per una societat justa i equitativa en el marc d´una democràcia econòmica que deixe inoperant el neoliberalisme sanguinolent actual. Haurem de fer tots els possibles per a què el proper 29 de març no siga el final de res sinó el principi de tot. La revolta ens espera, i de motius, en sobren més que mai.
Els Verds del País Valencià
Subscriure's a:
Missatges (Atom)