Divagacions sobre la seguretat en el treball.

Porte treballant 23 anys, he treballat en distints sectors, des de la construcció, passant per la indústria, el sector servicis, xofer i fins a l'administració publica.
En tots ells he tingut moltes situacions de perill, fins i tot de mort i també he vist companys que la van patir. Encara estic per veure una inspecció en el meu lloc de treball. Em pareix curiós i quasi intrigant que mai no he vist un inspector de treball.
És que n’hi ha, però no se per on paren.
En molts llocs en què he treballat era quasi l'atur, demanar que es compliren les normes de seguretat, com portar casc, guants, botes, anar amb càrregues superiors a les permeses, treballar mes hores de les legals i fent destalls sobrehumans.
Però açò és el que li toca afrontar tots els dies a molts treballad@rs i que després de tot, si fluixeja la faena, sabeu que esteu en el carrer igual.
A mi m'ocorria el mateix fins que un dia, vaig patir un accident de treball, que no va ser molt greu però em va tindre apartat del treball quasi un any, vaig ser acomiadat i vaig perdre capacitat per treballar on treballava; m’adoní de totes les barbaritats que vaig fer treballant, de tots els accidents que podia haver patit, però açò em va obrir els ulls, diuen que l’ésser humà aprén pels seus errors. Per això dic que la vostra salut i la vostra vida és el més important que teniu, conservar-la bé i exigir seguretat en el lloc de treball encara que això signifique l'atur, perquè en un accident de treball et pots acomiadar per sempre, però d'esta vida.
Invite a tots els poders públics, estaments privats perquè es posen mitjans, per a acabar amb este alifac que en el segle XXI encara ens assota dia a dia i sense vistes de solució.
Que s'incorporen més inspector@s, que es regularitze el sistema de contractació per subcontractes, que el personal encarregat de la seguretat i higiene en el treball revise diàriament totes les instal·lacions, maquinària i estat del personal havent d'omplir un formulari diari i tenir potestat per parar l'activitat si esta no complix els requisits mínims.
Amb tot això, segur que encara es produïxen accidents, però cal posar tots els mitjans, en les nostres mans per reduir esta plaga, que després d’intentar-ho durant dècades, són molt pocs els progressos.
Vull animar totes aquelles persones que per un accident de treball veuen minvades les seues facultats físiques i mentals.
El meu sentit pesa'm a aquelles famílies de persones que van deixar la seua vida en el treball.

Salut i ecologia.

Pista americana III

Continuem buscant llocs poc accessibles d'Alaquàs , sense fixar-se molt de seguida trobem u, que pareix no molt antic per que si foren anteriors a la llei de barreres es comprendria però no és així, ens referim a la parada del auto bus situat en el carrer c/Conca en la part d'Alaquàs.

Si ens fixem el que mes molesta a banda del fanal és la imatge corporativa del nostre ajuntament situada en la dreta, però clar la imatge corporativa preval a l'accessibilitat del lloc.
Exactament passa en el nostre volgut Musical que l'accés de la porta principal de l'auditori, no hi ha rampa un edifici recentment restaurat.

Bueno si ens fiquem en algun barri antic com l'Olivar, ací augmenten els obstacles les voreres estretes els cotxes, pujats en les voreres i rastells d'una altura més que considerable.
Algun carrer com a Sant Jeroni va tindre la sort que la remodelaren però totes les altres que.
També visitem el barri de la Puríssima per a ser un barri modern té unes voreres molt estretes plenes d'obstacles i que no complixen normativa.

Els parcs u és prou accessible però esta prou degradat encara que denota que tenen bons artistes pels grafit exposats.

L'altre no existix ni una sola rampa, en alguns llocs es necessita pujar fins a tres rastells per a
accedir a la zona de jocs.


Igual que els accessos a camí vell molt degradats la zona de col·legis també poc accessible per obstacles en la vorera.


També la vorera este del poliesportiu el Bovalar esta plena d'obstacles, bo això sense comptar les obres.

La ciutat no és un circuit

MANIFEST CIUTADÀ

10 RAONS CONTRA EL CIRCUIT URBÀ DE FÓRMULA 1 A VALÈNCIA

I A FAVOR D'UNA CIUTAT SOSTENIBLE I UNA NOVA CULTURA URBANA

Els sotasignats, ciutadans i ciutadanes de València i altres ciutats d'Espanya, Europa i el món, manifestem la nostra oposició a la realització del CIRCUIT URBÀ DE FÓRMULA 1 A VALÈNCIA, per les raons següents:

1.- INFRAESTRUCTURA: En la Comunitat Valenciana hi ha un circuit, de recent construcció, per a competicions de cotxes i motos, el Ricardo Tormo, a Xest, que podria adequar-se i millorar-se per a tindre un escenari permanent i de primer orde per a la F1.

2.- COSTOS SOCIALS : La inversió de diners públics en un negoci privat com la F1 és una decisió de les Administracions Valencianes que no respon a les prioritats socials dels barris de la ciutat; en especial als més pròxims al circuit, menys vistoses però més importants per a la majoria de la població.

3.- SEGURETAT: Els riscos de la F1 per a pilots, tècnics, públic i entorn es multipliquen quan les competicions es realitzen amb traçats sobre trames urbanes i s'inclouen infraestructures provisionals.,.

4.- URBANISME: El circuit urbà respon a superats models de mobilitat urbana (sustentats en l'ús intensiu del cotxe privat), ignora el PGOU, afecta zones habitades i àrees verdes de la ciutat (el llit del riu Túria) i és incompatible amb el desenvolupament equilibrat i sostenible del front marítim.

5.- MOBILITAT: El traçat, el muntatge i desmuntatge d'instal·lacions (durant setmanes o mesos) i la pròpia realització de l'esdeveniment ocasionen seriosos problemes en els accessos al Port i als Poblats Marítims, implicant greus trastorns de mobilitat per als habitants de la zona i per a tots els ciutadans i ciutadanes de València.

6.- MEDI AMBIENT: La realització del circuit urbà sent el País Valencià un dels territoris d'Europa que més s'allunya del compliment del Protocol de Kyoto i dels Acords de la UE, i sent València una de les ciutats de l'Estat que pateix una major contaminació atmosfèrica procedent del tràfic privat, evidència la total insensibilitat mediambiental tant de l'Ajuntament com de la Generalitat.

7.- CONTAMINACIÓ ACÚSTICA: València, una de les ciutats amb major nivell de contaminació acústica d'Europa, destaca per la permisivitat amb les que havien de ser situacions excepcionals, però que, per la seua repetició i freqüència, deixen de ser-ho. També en aquest cas els bòlids que superen els 120 decibels es convertiran en companyia habitual en repetides i diverses ocasions al llarg de l'any

8.- CULTURA URBANA I EDUCACIÓ: La realització del circuit urbà és una apologia de la velocitat i un menyspreu a la cultura no sols urbana, sinó també humana al començament del segle XXI, quan els polítics i tècnics més sensats d'Europa i tot el món estan fomentant la sostenibilitat de les ciutats, potenciant el transport públic, limitant l'ús del vehicle privat, i defenent l'espai públic. Les activitats del circuit urbà suposen un retrocés educatiu cap a la conducció agressiva i la violència vial al lligar en l'imaginari ciutadà, sobretot dels joves, ciutat i velocitat. Esta il·lògica associació d'idees està en l'origen de les carreres il·legals i del “terrorisme suïcida” vial que es produeix en els carrers de diferents ciutats.

9.- PARTICIPACIÓ CIUTADANA: Davant de la forma com les autoritats locals i autonòmiques han gestionat el circuit urbà (submisa davant de les exigències dels patrons del milionari negoci de la F1 i sorda davant de les reivindicacions dels ciutadans i la constitucional sol·licitud d'informació), el present Manifest reivindica la participació ciutadana a favor de la democràcia i el respecte a l'altre.

10.- COMPLIMENT DE LA LEGALITAT: El decret del 8 de febrer pel qual el Consell regula la Fórmula 1,constituïx tot un estat d'excepció ambiental, vulnerant un total de 8 lleis distintes. Mai abans en la història de la democràcia espanyola s'havien reduït un conjunt tan nombrós de garanties jurídiques de l'Estat de Dret amb esta brevetat.

En síntesi i per totes les raons anteriors, la nostra radical oposició al CIRCUIT URBÀ DE FÓRMULA 1 A VALÈNCIA. No tant a l'espectacle en sí, sinó al model de vida i de cultura urbana que representa, aliè als desafiaments mediambientals i energètics del segle XXI i als nous horitzons de producció, consum i benestar sostenibles, compartits i solidaris que volem per als nostres fills i néts.

ADHESIONS AL MANIFEST CIUTADÀ

Els sotasignats, ciutadans i ciutadanes de València i altres ciutats d'Espanya, Europa i el món, manifestem la nostra oposició a la realització del CIRCUIT URBÀ DE FÓRMULA 1 A VALÈNCIA.

El servidor cansat de servir.

La Web de l'Ajuntament, el dissabte a la vesprada, estava fent-se la sesta o de vacacions, esperem que es resolga prompte, perquè els ciutadans puguen accedir a la informació i servicis.

PLA GENERAL ORDENACIÓ URBANA

Entrada de Jaume I a València

Com es pot consentir que en un municipi que es promociona l'ús del valencià, que per a quelcom estem a València, com es pot veure en la Web de l'ajuntament Oficina Municipal de Promoció del Valencià d´Alaquàs, es publique el pla d'ordenació urbana PGOU en perfecte Castella i no es done l'opció als valencià parlants la seua publicació en perfecte Valencià.
A qui corresponga.

Per qui dobleguen les campanes

ARTICULO EN CASTELLANO

Vam estar en l'acte contra la privatització de la sanitat publica els ponents de la qual van ser com ja vam dir en el seu moment Marina Albiol diputada pel compromis en les Corts Valencianes portaveu de sanitat en el grup parlamentari i Rafael Reig membre del sindicat de treballadors de la salut Intersindical Valenciana.
D'este acte el que vaig poder deduir és que la sanitat publica l'estan degradant per a a poc a poc passe hi ha ser privada, emulant al sistema USA i Gran Bretanya que en estos moments es troben despareguts en el rànquing mundial dels sistemes sanitaris.
Al contrari al que teníem fins ara al nostre país, que ens trobàvem en el 7 lloc del rànquing.
Pel que es denota que en el País Valencià la campanya esta clara, en un principi va fer una prova amb l'hospital de la Ribera, Gestionat per empreses que res tenen a veure amb la salut.
Però ara esta l'hospital de Dénia, que a 4 mesos de la seua obertura, dels 1200 treballadors que hi ha treballant en l'actual hospital, no saben res si treballaren o no en el nou hospital, amb la qual cosa estan ocasionant fugues de metges cap a altres comunitats que els oferixen mes seguretat.
Bueno el cas de Manises que és el que ens toca, a part que les comunicacions seran un desastre per que no hi ha manera d'arribar per que per carretera, sempre esta col·lapsada de trafique això per al que tinga cotxe, diuen que hauran 500 places d'aparcament amb el pagament previ clar. Per al que no ho tinga cal esperar que posen en marxa el tramvia lleuger de l'horta que encara no tenen molt clar per on passara i autobusos de moment cal anar a València. Els que ho agrairan seran els senyors taxistes que veuran incrementats els seus ingressos i per al que no ja sap caminar que és molt sa ho recomanen els metges.
Sobre la gestió mes del mateix empreses del sector de la construcció, bancs que pareix que ara són uns entesos en salut o seran uns entesos en beneficis?

Bueno ja podeu preparar-vos pera anar a l'especialista a Manises, sobretot espere que tingueu una salut molt bona, per que si la demora perquè et visite el metge de capçalera, les dos ultimes vegades que vaig ser hi ha demanar cita era de 12 dies per a l'especialista poden ser mesos i per a una operació . . .
Un aclariment per a qui no tinga clar qui gestiona la sanitat, pel tema de competències, la sanitat la gestiona la Generalitat Valenciana, governada el senyor F.Camps.

El govern no complix

Els Verds Demanen el tancament de les centrals nuclears espanyoles davant dels últims accidents d'Asco, Cofrentes, Almaraz i Salamanca

Els Verds del PV emplacen al PSOE i al Govern a desenrotllar els compromisos de tancament subscrits i a frenar els interessos antisocials que volen prolongar eixa situació.

Els Verds del País Valencià, 12/05/2008.- En poques setmanes hem assistit a un conjunt d'accidents i incidents que han afectat centrals nuclears i instal·lacions auxiliars a Catalunya, al País Valencià, a Extremadura, i a Salamanca. L'últim, en la Fàbrica de Combustible de Juzbado (Salamanca), on, per un fallada humana, es va generar emissió d'aerosols, al desmuntar la tapa superior del cicló d'aspiració amb el motor en marxa, segons va informar la mateixa empresa.

L'incident de Salamanca va seguir, en poc de temps, al d'Ascó, als innumerables de Cofrents i al d'Almaraz, denunciat ja pels VERDS d'Extremadura, els que van demanar el tancament anticipat d'esta central, “la vida útil del qual ja ha sigut sobrepassada i el permís d'explotació de la qual expira en 2010?.

El co-portaveu dels Verds del PV, Toni Roderic, ha declarat que en tots estos casos s'han donat intents d'ocultació i minimització per part dels gestors de les centrals, i que la informació ha sigut roïna, tardana i incompleta. “El CSN ha demostrat, una vegada més, la seua falta de capacitat en el control efectiu de les situacions, i l'energia nuclear que no és segura, a la qual cosa s'afig el problema dels residus, que es convertixen en una amenaça”.

Joan Francesc Peris, co-portaveu d'esta formació, hi ha assenyalat que “només les companyies privades tenen interés en què la indústria nuclear tinga futur, ja que pretenen que els enormes gastos que comporta siguen sufragats pel públic, a pesar de posar en perill la seguretat de la població”. Per això, Peris demana que s'oriente el futur energètic cap a les energies netes i renovables, “més autosuficients i generadores de tecnologies, i treball sostenible i saludable”.

Els Verds, els que van pactar un calendari de tancament de les centrals nuclears espanyoles, en la legislatura passada, recorden de nou este compromís, que no va ser concretat, finalment, pel Govern, ja que només va ser anunciat el tancament de la central de Garoña

http://baigorri.blogspot.com/2007/07/recuerdas-chernobil.html