dimecres, 28 de maig del 2008

Divagacions sobre la seguretat en el treball.

Porte treballant 23 anys, he treballat en distints sectors, des de la construcció, passant per la indústria, el sector servicis, xofer i fins a l'administració publica.
En tots ells he tingut moltes situacions de perill, fins i tot de mort i també he vist companys que la van patir. Encara estic per veure una inspecció en el meu lloc de treball. Em pareix curiós i quasi intrigant que mai no he vist un inspector de treball.
És que n’hi ha, però no se per on paren.
En molts llocs en què he treballat era quasi l'atur, demanar que es compliren les normes de seguretat, com portar casc, guants, botes, anar amb càrregues superiors a les permeses, treballar mes hores de les legals i fent destalls sobrehumans.
Però açò és el que li toca afrontar tots els dies a molts treballad@rs i que després de tot, si fluixeja la faena, sabeu que esteu en el carrer igual.
A mi m'ocorria el mateix fins que un dia, vaig patir un accident de treball, que no va ser molt greu però em va tindre apartat del treball quasi un any, vaig ser acomiadat i vaig perdre capacitat per treballar on treballava; m’adoní de totes les barbaritats que vaig fer treballant, de tots els accidents que podia haver patit, però açò em va obrir els ulls, diuen que l’ésser humà aprén pels seus errors. Per això dic que la vostra salut i la vostra vida és el més important que teniu, conservar-la bé i exigir seguretat en el lloc de treball encara que això signifique l'atur, perquè en un accident de treball et pots acomiadar per sempre, però d'esta vida.
Invite a tots els poders públics, estaments privats perquè es posen mitjans, per a acabar amb este alifac que en el segle XXI encara ens assota dia a dia i sense vistes de solució.
Que s'incorporen més inspector@s, que es regularitze el sistema de contractació per subcontractes, que el personal encarregat de la seguretat i higiene en el treball revise diàriament totes les instal·lacions, maquinària i estat del personal havent d'omplir un formulari diari i tenir potestat per parar l'activitat si esta no complix els requisits mínims.
Amb tot això, segur que encara es produïxen accidents, però cal posar tots els mitjans, en les nostres mans per reduir esta plaga, que després d’intentar-ho durant dècades, són molt pocs els progressos.
Vull animar totes aquelles persones que per un accident de treball veuen minvades les seues facultats físiques i mentals.
El meu sentit pesa'm a aquelles famílies de persones que van deixar la seua vida en el treball.

Salut i ecologia.