Anualment, prop d'un miler de persones en l'Estat espanyol resten un percentatge de les seues declaracions (l'equivalent en pes a la despesa militar dins dels Pressupostos de l'Estat), ho fan constar obertament en els seus impresos, i ingressen els diners en un projecte social i ecològicament beneficiós. Es tracta de l'Objecció Fiscal a la Despesa Militar, un acte de desobediència civil, no admès per Hisenda, en el qual la persona que ho exerceix s'arrisca a la persecució del fisc. Com és el cas dels valencians Hugo Alcalde i Jorge Güemes.
HUGO ALCALDE i JORGE GÜEMES duen practicant l'objecció a la despesa militar diversos anys i recentment Hisenda els ha reclamat les quantitats desviades, que entre els dos superen els 2000 euros, i els amenaça amb embargar-se-les. Ambdós estan convençuts de la legitimitat de la seua acció, així que han decidit reafirmar-se en ella i negar-se a pagar. Per a això han vingut recorrent les resolucions de l'Agència Tributària i ara arribarà el torn d'apel·lar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Jorge recorrerà en un parell de setmanes i Hugo en uns mesos.
Amb això per descomptat no cerquen un tracte de favor per part del fisc, que els eximisca del pagament d'una part dels impostos relacionada amb l'estructura militar, sinó més aviat la reclamació activa d'un dret col·lectiu a viure en un món en pau, la qual cosa implica el desarmat progressiu de la maquinària de guerra: la desaparició dels exèrcits.
En un context com l'actual, d'aguda crisi del capitalisme que castiga als sectors de la societat més vulnerables, i enmig d'un atac sense precedents als drets socials, és si cap encara més intolerable que la maquinària de guerra espanyola seguisca sent privilegiada pels comptes públics, sense retallades efectives i partides pressupostàries que suposen diverses vegades les de la majoria dels ministeris, o que les empreses d'armament seguisquen sent subvencionades d'amagat. L'acció d'Hugo i Jorge i la de tots els objectors fiscals a la despesa militar, intenta desemmascarar, llançar llum, qüestionar el que apareix amagat en el secretisme, l'opacitat i el camuflatge. Es tracta d'un acte de desobediència civil i per tant no és legal, però és alhora una eina legítima de democràcia directa, doncs és obert, apel·la a valors col·lectius i cerca sotmetre a debat qüestions que són sistemàticament escamotejades a la societat.
La seua acció conscient, responsable, cívica i crítica mereix el nostre suport —més encara en aquests moments que han decidit plantar cara a Hisenda. I també perquè posa el dit en la nafra: LES GUERRES ES PREPAREN AMB ELS NOSTRES DINERS i tenim en les nostres mans el poder d'acabar amb elles per a sempre.
HUGO ALCALDE i JORGE GÜEMES duen practicant l'objecció a la despesa militar diversos anys i recentment Hisenda els ha reclamat les quantitats desviades, que entre els dos superen els 2000 euros, i els amenaça amb embargar-se-les. Ambdós estan convençuts de la legitimitat de la seua acció, així que han decidit reafirmar-se en ella i negar-se a pagar. Per a això han vingut recorrent les resolucions de l'Agència Tributària i ara arribarà el torn d'apel·lar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Jorge recorrerà en un parell de setmanes i Hugo en uns mesos.
Amb això per descomptat no cerquen un tracte de favor per part del fisc, que els eximisca del pagament d'una part dels impostos relacionada amb l'estructura militar, sinó més aviat la reclamació activa d'un dret col·lectiu a viure en un món en pau, la qual cosa implica el desarmat progressiu de la maquinària de guerra: la desaparició dels exèrcits.
En un context com l'actual, d'aguda crisi del capitalisme que castiga als sectors de la societat més vulnerables, i enmig d'un atac sense precedents als drets socials, és si cap encara més intolerable que la maquinària de guerra espanyola seguisca sent privilegiada pels comptes públics, sense retallades efectives i partides pressupostàries que suposen diverses vegades les de la majoria dels ministeris, o que les empreses d'armament seguisquen sent subvencionades d'amagat. L'acció d'Hugo i Jorge i la de tots els objectors fiscals a la despesa militar, intenta desemmascarar, llançar llum, qüestionar el que apareix amagat en el secretisme, l'opacitat i el camuflatge. Es tracta d'un acte de desobediència civil i per tant no és legal, però és alhora una eina legítima de democràcia directa, doncs és obert, apel·la a valors col·lectius i cerca sotmetre a debat qüestions que són sistemàticament escamotejades a la societat.
La seua acció conscient, responsable, cívica i crítica mereix el nostre suport —més encara en aquests moments que han decidit plantar cara a Hisenda. I també perquè posa el dit en la nafra: LES GUERRES ES PREPAREN AMB ELS NOSTRES DINERS i tenim en les nostres mans el poder d'acabar amb elles per a sempre.
