dimecres, 9 de juliol del 2008

ReciclAlemania.



Les quatre R ambientalment correctes
Redissenyar, Reduir, Reutilitzar i Reciclar.

El sentit comú alemany de conservació del seu medi ambient.
El procés comença a casa, on cada família té xicotets contenidors destinats a determinats tipus de fem: biodegradable (restes de menjar, vegetals, fruites), productes reciclables (tetrapack, envasos per a pasta dental, folis d'alumini), vidres i llandes. Addicionalment, destinen també un contenidor per a la resta de fem que no entra en esta classificació.
Tot el que és paper, periòdics, revistes i caixes de cartó també se separa. Un tractament especial tenen les botelles reciclables que van ser envasos de licor o begudes gasoses. Estes tenen un símbol especial que indica que les pots canviar en els supermercats per un valor monetari que pots usar per a pagar part de les teues compres. Per a açò usen maquines electròniques que reben les botelles i generen el respectiu tiquet amb el valor monetari imprés. L'ús dels envasos de vidre està molt més estés que els de plàstic.
Pareix un procés complicat? Deixen-me dir-los que ací no acaba l'assumpte, és inclús més complex. Els rebutjos biodegradables dels contenidors de fem i els envasos reciclables són arreplegats de les cases d'acord amb un estricte calendari i al tipus de fem. Es preguntaran llavors què passa amb la resta de productes i fem que generen en les cases i no són arreplegats pels camions recol·lectors i la resposta és molt simple: la mateixa empresa té centres d'arreplega i recol·lecció. Els alemanys porten el seu fem pel seu propi compte i la depositen en els diversos contenidors que existixen d'acord al tipus de rebuig que porten. La llista és realment llarga. Hi ha contenidors per a botelles de vidre de diferents colors, rebutjos dels jardins, aparells elèctrics, cables, metalls diversos, cartons, papers, mobles vells, plàstics diversos o ceràmiques, entre altres.
La llei d'envasos, aprovada el 12 de juny de 1991, perseguix l'objectiu de reduir les quantitats de fem per mitjà de la disminució d'envasos malgastats, i és que Alemanya és un dels majors productors de rebutjos de tot Europa. D'acord amb la llei, cada empresa està obligada a assumir el treball d'arreplega i reciclatge dels seus envasos, i d'escriure els informes respecte d'això per a provar la seua obediència legal.

En el text es distingixen tres tipus diferents d'envasos:

1. Envasos de transport: són el que s'utilitzen per a protegir el producte o facilitar el seu transport.
2. Envasos extra: que no són estrictament necessaris; només s'utilitzen a títol publicitari.
3. Envasos de compra: són aquells en què se li oferix el producte al consumidor.

L'innovador d'esta llei és que no sols exigix una reducció, sinó que proposa mesures per a aconseguir-la, com per exemple el depòsit per a envasos retornables.


Dónes Pfand (depòsit)

Les imposicions legals per part de la llei d'envasos ha fet que Alemanya es puge al tren de la "cultura del depòsit" a Europa, els pioners de les quals són els països escandinaus, Dinamarca, Holanda i Suïssa.

L'1 de gener del 2003 es va aprovar a Alemanya una llei, a través de què botelles (de vidre i plàstic) i llandes de begudes han de ser tornades al setge de compra. Darrere de l'esmena de 2006, hi ha la possibilitat bé de retornar l'objecte a la botiga en què es va comprar, bé a una altra en què es venga el mateix producte. Per a garantir l'obediència del ciutadà, este ha de pagar un preu fix extra de 25 cèntims d'euro, que li són tornats a l'entregar l'envàs buit, amb la compra de: botelles de cervesa i combinats de cervesa, aigua mineral (amb i sense gas), refrescos, alcohol enllandat i envasos d'un sol ús.

Un punt interessant és que el reciclatge és realment una indústria. Perquè tot açò funcione es necessiten bosses biodegradables, diversos tipus de contenidors domèstics, contenidors per als carrers, transformadors de fem, maquines recol·lectores, etcètera.
La cultura del reciclatge significa també un benefici econòmic. I encara hi ha més. Per exemple, per a anar a comprar al supermercat no s'utilitzen en absolut les bosses plàstics, els alemanys traslladen els seus productes en canastres de plàstic o en bosses de tela.
Què podríem fer per a no embrutar el nostre medi ambient i crear al mateix temps una “cultura de reciclatge” al nostre país? De moment se m'ocorren 3 idees.
-No comprar begudes en botelles plàstiques, preferir les de vidre.
-Anar a comprar amb una canastra i rebutjar les bosses de plàstic.
-Separar almenys en les nostres cases, el fem biodegradable de la no biodegradable a fi d'agilitzar la descomposició de la biodegradable i facilitar la recol·lecció de la resta de productes per al seu possible reciclatge.