dimarts, 12 d’abril del 2011

Nuclears? No, gràcies

Fotos de la mani tanquem Cofrents.









article de opinió 08-04-2011
25 anys després de la greu catàstrofe de Txernòbil, el pànic nuclear torna a respirar-se a partir del desastre ocorregut al Japó. Les rialles amb què s´estaven fregant les mans els empresaris atòmics i les seues servicials titelles polítiques d´ací i d´allà s´estan tornant ploralles de sobte. Podrien perdre un sucós i aterridor negoci si de debò s´aplicara una mica de sentit comú a la política energètica mundial.
Fins i tot, al comissari europeu de l´Energia, se li va gelar l´alegria amb què fa uns mesos celebrava amb el lobby nuclear l´ampliació del ja excessiu termini de funcionament d´un bon grapat de perilloses centrals atòmiques per tot Europa. Si més no, va estar lúcid en qualificar l´accident japonès com a apocalíptic, quan el govern espanyol continua minimitzant-lo sense vergonya. Per la seua banda, Angela Merkel va prendre mesures aparentment importants en relació a les centrals nuclears alemanyes més antigues, probablement per la contesa electoral que tenia endavant. Però la realitat se li ha imposat: el partit verd, carregat d´arguments antinuclears li ha trenca les expectatives optimistes que tenia. No li ha servit de res. La gent no es mama el dit i sap distingir l´oportunisme de les propostes sinceres i raonades. 
Mentrestant, el malson a càmera lenta que està suportant la pacient població nipona empitjora dia rere dia. La força dels fets és inapel·lable i esfereïdora. L´únic que podem fer és aprendre la lliçó i tractar d´evitar un altra catàstrofe. Hem d´acabar amb la dictadura atòmica que ens obliga a jugar a una ruleta nuclear no desitjada per la majoria de la població. Si no volem seguir pagant els plats trencats de la tirania de les empreses elèctriques, aturem-les. Desmantellem les seues joguines de terror i acabem amb negocis antisocials que són capaços d´augmentar els seus beneficis en plena crisi i de socialitzar una bona part de les despeses, com ara la gestió dels seus propis residus o l´impacte d´una catàstrofe tan dolorosa, criminal i cara com la nuclear. 
Tot això ho podem evitar amb la nostra mobilització i, sobretot, amb el nostre vot. Les pròximes eleccions són un bon moment per a demostrar-ho. Ja n´hi ha prou: que cap partit pronuclear arreplegue el nostre suport. Perquè des de cada ciutat del País Valencià hem de fer possible una alternativa de suficiència energètica que deixe en evidència la innecessària, malbaratadora i terrorífica central de Cofrents, casualment d´un model similar a les maleïdes de Fukushima. Tanquem-la abans d´haver-nos de penedir. Encara hi som a temps.


Voro Torrijos.