dimarts, 22 de desembre del 2009
els verds exigim l’alliberament de López Uralde
EVPV, 19 de dembre de 2009.
ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ EXIGEIXEN AL GOVERN D’ESPANYA UNA URGENT REACCIÓ DIPLOMÀTICA QUE POSE EN LLIBERTAT AL DIRECTOR DE GREENPEACE, LOPEZ URALDE, DAVANT DEL GOVERN DE DINAMARCA.
“És més que lamentable, al temps que molt significatiu del que ha estat el fracàs estrepitós de la cimera de Copenhague, que la reunió acabe amb un document que no concreta cap reducció de les emissions de CO2, ni cap dat, ni cap control internacional de les emissions, mentre s’empresona López Uralde per exhibir una pancarta que demanava lideratge per fer front a les conseqüències del canvi climàtic”, ha manifestat el portaveu d’Els Verds del PV, Joan Francesc Peris.
“En el món al revés que vivim per culpa de les nefastes polítiques de la major part dels governant del món, sobre tot els dels països més desenvolupats que mantenen un model insostenible i depredador de tot el Planeta, una vegada més la Unió Europea s’ha plegat als interessos dels Estats Units i Xina, ratificant un document que és un pas enrere dels acords de Kyoto, no té cap validesa jurídica internacional, ni es vinculant i que es queda en una pobra declaració d’intencions, ha seguit en les seves declaracions”, el portaveu d’Els Verds.
“Ara, és l’hora de que el govern d’Espanya, que teòricament anava a Copenhague amb unes propostes més exigents de reducció d’emissions i de lluita contra el canvi climàtic, es pose a treballar immediatament, amb total urgència, per a que les autoritats daneses posen en llibertat Lopez Uralde, que simplement demanava un veritable lideratge universal per a combatre amb eficàcia les conseqüències del canvi climàtic. Com va dir Obama, el frustrant Obama, és l’hora dels fets i no de les paraules. És l’hora que Moratinos i Zapatero, president de la UE des del primer de gener aconsegueixquen l’alliberament immediat de l’ecologista de Greenpeace”, diu Peris.
“La cimera de Copenhague passarà a la història com la reunió dels governants del Planeta que no acorden res per a salvar-lo mentre empresonen als ecologistes. És una autèntica decepció i vergonya”, ha conclós Joan Francesc Peris.
dijous, 17 de desembre del 2009
Condemnem l'exclusió de les principals ONG ambientals en Copenhagen
Els verds condemnem l'exclusió de les principals ONG ambientals de la seu de les negociacions a Copenhagen, especialment la que pateix Amics de la Terra.
Els verds del País Valencià, integrants de La Confederació dels Verds, condemnem de la mateixa manera que ho fa la Confederación i Monica Frassoni, la co-portaveu del Partit Verd Europeu al qual pertanyem, en els termes més enèrgics possibles l'exclusió de les principals ONG ambientals i altres, entre ells Amics de la Terra, de la seu de les negociacions en curs el canvi climàtic a Copenhaguen. Assumim totalment les paraules de Mónica i afirmem que és simplement inacceptable que igual que les negociacions van a entrar en el seu punt crucial aquests últimos días, es negui l'accés a la seu COP15 a les mateixes organitzacions que han fet tant per augmentar la consciència de la urgent necessitat d'una forta i legalment vinculant acord sobre el canvi climàtic. Estem particularment consternats en sentir que els delegats d'Amics de la Terra han estat exclosos, entre ells el seu President Internacional, Nnimmo Bassey. També sabem que molts milers de persones d'altres organitzacions, inclosos els representants del Partit Verd i els delegats de l'Institut Europeu Verd, han estat fent cua durant moltes hores en dies consecutius sense aconseguir l'entrada. Això només es pot afegir a la sospita que l'ONU està tractant de fer callar la crítica cap a les converses i els líders del món, la majoria dels quals participen a partir de demà. Aquesta és una notícia no només és terrible per a tots aquells que lluiten per la justícia climàtica sinó que a més pot augmentar les tensions i el risc de disturbis dins i fora de la seu.
Pura Peris
Secretaría Internacional
dimarts, 15 de desembre del 2009
Fa tres anys ja!
Les plataformes socials en defensa de la llei de dependència, que treballem perquè s’aplique correctament a la Comunitat Valenciana, amb el suport i la firma de nombroses entitats i persones representatives de la nostra societat, ens dirigim a la Conselleria de Benestar Social, competent en el tema de la dependència, per instar-la a desenvolupar les mesures necessàries per a corregir el seu retard i completar la seua aplicació de manera immediata, és a dir, a complir la llei.
Manifest per l'aplicació immediata de la llei de la dependència a la Comunitat Valenciana
Fa ja tres anys que es va promulgar la Llei 39/2006, de Promoció a l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, del 14 de desembre del 2006, coneguda com llei de la dependència.Una llei que va generar moltes esperances i que va aconseguir l’acceptació i el consens de partits polítics, sindicats i teixit associatiu general.
La seua implantació és part necessària de l’estat de benestar. L’atenció a les situacions de dependència, a què totes les persones estem exposats, és un dret ciutadà que ha de ser convenientment proveït per l’estat amb les prestacions i serveis adequats, no amb ajudes graciables fonamentades a consolidar la hipoteca social de mantindre les dones a casa, fet que suposa l’assumpció de més treball no remunerat. El dret a una vida digna no prescriu amb l’edat ni amb les situacions de dependència; la seua atenció adequada és un deure públic.
En complir-se tres anys de vigència de la llei de la dependència, denunciem la seua lenta aplicació i ens dirigim al Govern Valencià, responsable de desenvolupar-la, per constatar i denunciar que:
- Hi ha un gran retard en la seua implantació: la valoració i la resolució dels grans dependents hauria d’haver-se conclòs en 2007 i, a la fi de 2009, continua pendent.
- El funcionament administratiu és lent i confús: és freqüent la pèrdua d’expedients, l’exigència repetitiva de documentació ja presentada i la privatització sense control dels serveis.
- No hi ha transparència en una gestió res participativa. Absència d’interlocució: Fins fa dos mesos no va tindre lloc la primera entrevista amb l’administració després d’anys de sol·licitar-la.
- Interés de negar drets regulant el silenci administratiu negatiu.
- Les sol·licituds, que en realitat són persones, estan amuntonades en una desordenada llista d’espera, sense terminis de gestió ni sistema de comunicació sobre la seua tramitació, que són drets, no ho oblidem, de les persones en situació de dependència.
Aquesta situació ha creat cansament i tedi en les persones beneficiàries i les seues famílies. La falta de respecte i la nul·la sensibilitat per part de l’administració autonòmica han frustrat les expectatives que va despertar l’aprovació de la llei. La Comunitat Valenciana està a la cua de l’aplicació la llei en tot l’estat. Només arriba al 5% de la població quan hauria de ser, com a mínim, el doble. Crida l’atenció que aquesta comunitat haja gestionat a penes un terç del que s’ha fet per Andalusia.
Ho confirmen les dades oficials de la Coordinació de les comunitats autònomes, actualitzades l'1 de desembre del 2009: Persones beneficiàries amb prestacions en relació amb la població de les comunitats. (font: SAAD-IMSERSO)
Un altra dada significativa és la quantitat de recursos i denúncies que s’han hagut de presentar per a accedir al que es té per dret. Més de 1.800 denúncies presentades pel síndic de greuges estan relacionades amb sol·licituds de la llei de dependència no resoltes. El torn d’ofici del Col·legi d’Advocats ha atés 590 persones en 9 mesos.
Les persones dependents i les seues famílies estan cansades de tanta espera i del maltractament que reben i d’un funcionament administratiu tan deficient.
Tres anys després de l’aprovació de la llei només demanem que el Govern Valencià la complisca, que se’n reactive l’aplicació. Estem perdent l’oportunitat de construir un sistema de drets socials per a les persones en situació de dependència, sense mendicitats ni ajornaments. Es tracta de fer una societat millor: és necessari, és possible.
Més enllà de les paraules, calen mesures concretes. La societat civil reclama:
- Que s’agilitzen els tràmits i es done participació a associacions i plataformes.
- Que s’estudien els expedients amb professionalitat i sensibilitat.
- Que s’anul·le el silenci administratiu negatiu.
- Que s’elimine el decret d’incompatibilitats de prestacions i serveis.
- Que es desenvolupen els recursos que la llei preveu, que siguen serveis públics i de qualitat.
- Que s’aplique el caràcter retroactiu des de la data de sol·licitud.
És a dir, que es done màxima prioritat política a l’aplicació de la llei de la dependència.
Amb aquest escrit denunciem la situació d’abandonament de tot un col·lectiu social mentre espera l’aplicació d’aquest dret. Fem una crida a tota la societat perquè siga solidària amb aquestes persones i les seues famílies. És obligació de l’administració autonòmica, que governa el Partit Popular, complir la llei i prioritzar, en els pressupostos públics, l’atenció a les persones abans que a els interessos i els esdeveniments poc transparents.
Esperem que aquest Nadal es faran passos importants i instem que es posen en marxa les mesures necessàries abans que acabe aquest 2009. És massa temps tres anys d’espera per al compliment d’un dret. Reclamem aquesta oportunitat.
Desembre del 2009
Tercer aniversari de la llei de la dependència
dissabte, 12 de desembre del 2009
Grip A: Negoci i manipulació
Voro Torrijos i Tàrrega
Amb l´arribada de les vacunes contra la Grip A, les notícies sobre el tema s´han reduït a la mínima expressió. En pocs mesos s´ha passat del pànic més terrible a la calma més tranquil·la. I els mitjans de comunicació en tenen tota la responsabilitat, és clar. Començaren molt fort. El nombre de persones afectades i mortes per la mal anomenada pandèmia ocuparen el primer lloc informatiu, amb un nivell de detall dia a dia, gairebé hora a hora. Els efectes: la ciutadania aterrida. L´excusa: la prevenció. Les raons: diverses.
De sobte, la crisi econòmica i l´increment exponencial de l´atur passaren a segon pla. És pitjor l´amenaça d´un contagi mortal que la perspectiva de quedar-se sense treball. Ja sabeu, les preferències populars són molt clares, com diu la cançó: salut, diners i amor. I mentre la primera estiga amenaçada de manera tan terrible, com afirmaven tots els mitjans, la resta es pot relativitzar.
Però, en un tres i no res, com per art de màgia, les vacunes salvadores ja estan en marxa pertot arreu. En sis mesos, el malabarisme farmacèutic les ha posades en circulació, tot i reconéixer que el procediment d´aprovació emprat és totalment atípic i excepcional. El temps normal i raonable per a fer-ho és de quatre anys, com a mínim, per tal de poder comprovar-ne l´efectivitat i la seguretat, extrems que no garanteixen els acords de compravenda signats. Es dóna el cas que la ministra de sanitat de Polònia, el passat 5 de novembre, declarava al seu parlament que no compraven les vacunes contra la grip A perquè les companyies fabricants volien forçar un contracte amb 20 irregularitats greus, com per exemple quedar exemptes de tota responsabilitat. Una informació que, de segur, incrementa el nivell de sospita de qualsevol.
I la primera desconfiança rau a pensar que hi pot haver hagut un conflicte d´interessos entre especialistes en vacunes i laboratoris farmacèutics, que si hi afegim el temor o la complicitat dels polítics i el gra massa que ha fet la premsa en general, tenim com a resultat la conxorxa perfecta. O com ha dit el Dr. Ludwick, president d´anàlisi de medicaments a Alemanya: es tracta d´un teatre organitzat per les farmacèutiques, per al qual, no entén, com hi han arribat a donar suport els governs.
Són moltes les incògnites que la ciutadania es planteja gràcies a mitjans alternatius d´informació com Internet, i no tan alternatius com TV3, on circulen veus acreditades, com per exemple la de la metgessa Teresa Forcades, que posen en dubte les xifres i els informes del pensament únic apotecari.
Els interrogants següents resulten molt il·lustratius. Per què el tracte diferencial amb la vacuna estacional si enguany hem arribat a 4 de cada mil persones infectades per la grip A, mentre que el 2004 n´hi va haver 6 de cada mil de l´estacional i ningú no en digué res? Per quina raó s´ha de seguir la política vacunadora, si la grip A, en termes de mortalitat, és molt més benèvola que l´estacional (7.000 casos davant 250.000)?. Com és que la majoria del personal sanitari no vol ser vacunat?. Per què els estats deleguen en un tema que consideren tan important? Per què uns quants han de fer un negoci tan escandalós i han de jugar amb nosaltres com si fórem titelles? Preguntes que només tindrien resposta si els estats no deixaren en mans privades la salut pública, no només entesa com la gestió de les instal·lacions sanitàries i del seu personal, sinó també per fer possible la salut en majúscules, com l´entenia Hipòcrates, quan deia allò de «que el nostre aliment siga la nostra medicina ...» i això passa per una visió holística de la sanitat en la qual l´ecologia hauria de ser una premissa imprescindible. De segur que molt més econòmic que el manteniment de l´actual monstre farmacèutic privat.
Els Verds PV
De sobte, la crisi econòmica i l´increment exponencial de l´atur passaren a segon pla. És pitjor l´amenaça d´un contagi mortal que la perspectiva de quedar-se sense treball. Ja sabeu, les preferències populars són molt clares, com diu la cançó: salut, diners i amor. I mentre la primera estiga amenaçada de manera tan terrible, com afirmaven tots els mitjans, la resta es pot relativitzar.
Però, en un tres i no res, com per art de màgia, les vacunes salvadores ja estan en marxa pertot arreu. En sis mesos, el malabarisme farmacèutic les ha posades en circulació, tot i reconéixer que el procediment d´aprovació emprat és totalment atípic i excepcional. El temps normal i raonable per a fer-ho és de quatre anys, com a mínim, per tal de poder comprovar-ne l´efectivitat i la seguretat, extrems que no garanteixen els acords de compravenda signats. Es dóna el cas que la ministra de sanitat de Polònia, el passat 5 de novembre, declarava al seu parlament que no compraven les vacunes contra la grip A perquè les companyies fabricants volien forçar un contracte amb 20 irregularitats greus, com per exemple quedar exemptes de tota responsabilitat. Una informació que, de segur, incrementa el nivell de sospita de qualsevol.
I la primera desconfiança rau a pensar que hi pot haver hagut un conflicte d´interessos entre especialistes en vacunes i laboratoris farmacèutics, que si hi afegim el temor o la complicitat dels polítics i el gra massa que ha fet la premsa en general, tenim com a resultat la conxorxa perfecta. O com ha dit el Dr. Ludwick, president d´anàlisi de medicaments a Alemanya: es tracta d´un teatre organitzat per les farmacèutiques, per al qual, no entén, com hi han arribat a donar suport els governs.
Són moltes les incògnites que la ciutadania es planteja gràcies a mitjans alternatius d´informació com Internet, i no tan alternatius com TV3, on circulen veus acreditades, com per exemple la de la metgessa Teresa Forcades, que posen en dubte les xifres i els informes del pensament únic apotecari.
Els interrogants següents resulten molt il·lustratius. Per què el tracte diferencial amb la vacuna estacional si enguany hem arribat a 4 de cada mil persones infectades per la grip A, mentre que el 2004 n´hi va haver 6 de cada mil de l´estacional i ningú no en digué res? Per quina raó s´ha de seguir la política vacunadora, si la grip A, en termes de mortalitat, és molt més benèvola que l´estacional (7.000 casos davant 250.000)?. Com és que la majoria del personal sanitari no vol ser vacunat?. Per què els estats deleguen en un tema que consideren tan important? Per què uns quants han de fer un negoci tan escandalós i han de jugar amb nosaltres com si fórem titelles? Preguntes que només tindrien resposta si els estats no deixaren en mans privades la salut pública, no només entesa com la gestió de les instal·lacions sanitàries i del seu personal, sinó també per fer possible la salut en majúscules, com l´entenia Hipòcrates, quan deia allò de «que el nostre aliment siga la nostra medicina ...» i això passa per una visió holística de la sanitat en la qual l´ecologia hauria de ser una premissa imprescindible. De segur que molt més econòmic que el manteniment de l´actual monstre farmacèutic privat.
Els Verds PV
AGRESSIÓ A LA TARONJA VALENCIANA
NOTA DE PREMSA
ELS VERDS DEMANEM LA DIMISSIÓ DE LA SRA ESPINOSA, MINISTRA DE MEDI AMBIENT, MEDI RURAL I MARÍ I DEL SR LOPEZ GARRIDO SECRETARI D’ESTAT DAVANT LA UNIÓ EUROPEA PER LA NOVA AGRESSIÓ A LA TARONJA VALENCIANA
Els Verds del País Valencià denuncien públicament que la Unió Europea, una vegada més ha arribat a uns acords que afavoreixen la introducció en el mercat europeu de taronja procedent del Marroc clarament contraris als interessos del camp valencià que es veuran durament perjudicats per la competència deslleial que aquests acords suposen.
Després de tres anys de negociació d’un nous acords comercials entre la Unió Europea i el Marroc resulta decebedor que siga l’agricultura valenciana i en particular el sector citrícola el més perjudicat o moneda de canvi d’aquestes relacions comercials. Permetre l’augment de les partides de taronja marroquina al mercat europeu, rebaixant els aranzels augmentarà, sens dubte, una crisi estructural que ja pateix el camp valencià per la manca de polítiques agràries dels successius Governs de l’Estat central que ja fa dècades obliden sistemàticament al sector agrícola valencià.
Mentre una dona lluitadora pel dret d’autodeterminació del seu poble, el Sàhara Occidental, està donant una mostra de dignitat personal i política contra la prepotència del Govern Marroquí, els representants del Govern Espanyol, que haurien d’haver garantit un procés descolonitzador lliure per al poble sahrauí, toleren i callen amb un nou acord preferencial de la Unió Europea amb Marroc que a més perjudica seriosament els interessos del poble valencià i dels seus agricultors
Ni la Sra Espinosa Ministra del sector ni el Sr López Garrido, Secretari d’Estat davant la Unió Europea mereixen estar ni un minut més al front de les seues responsabilitats davant la seua ineficàcia per a defensar un dels sectors agrícoles que més divises han aportat a Espanya en moments de dificultats econòmiques per a l’Estat. “Des de la nostra terra no tolerem ni un día més polítics que obliden totalment la defensa de l’economia valenciana i amb la seua indolència perjudiquen clarament la qualitat de vida i els llocs de treball de milers d’agricultors i jornalers valencians. Per això Els Verds del País Valencià demanem la seua dimissió o el seu cessament al Sr. Zapatero, President del Govern”, ha manifestat Joan Francesc Peris, portaveu d’Els Verds.
Gabinet de Premsa
Els Verds del País valencià
Subscriure's a:
Missatges (Atom)