dimarts, 29 d’abril del 2008

L’energia eòlica si, però no a qualsevol preu



Dades de red electrica Espanyola
Martes, 29 abril 2008

Balance eléctrico diario (MWh)

Datos provisionales generados el 29/04/2008 • 09:37:41

Balance eléctrico (MWh)

(1) Incluye energía eólica a partir de valores programados. (2) Un valor positivo indica saldo importador,

y un valor negativo indica saldo exportador.

(3) Corregidos los efectos de temperatura y laboralidad.

Balance


electrico (MWh) \dia \ mes \ %mes \ Año\ %año \ 365dias \ %Movil

Hidráulica\91.088\2.227.160\-10,15\5.725.522\-48,99\20.760.162\- 6,86

Nuclear\136.777\4.060.371\-7,95\20.583.571\2,26\55.426.335\-8,34

Hulla + Antracita\58.692\1.583.704\-48,14\8.425.076\-25,17\32.807.493\0,49

Lignitopardo\11.253\476.687\-55,57\2.653.749\-39,29\11.874.265\-7,04

Lignitonegro\3.595\515.940\-25,73\2.703.434\-0,67\8.272.236\-3,05

Hulla deimportación\4.663\621.358\-46,43\3.500.790\-21,32\13.151.741\4,17

Carbón\78.204\3.197.688\-46,54\17.283.048\-24,20\66.105.734\-0,71

Fuel + Gas\4.664\144.409\8,57\528.510\-27,49\2.195.769\-50,97

Ciclo combinado\248.361\6.818.847\67,75\30.128.531\66,85\80.128.130\31,91

Régimenordinario\559.094\16.448.474\-3,64\74.249.181\1,80\224.616.129\1,80

Consumosgeneración\-17.705\-552.287\-16,64\-2.779.997\1,07\-8.748.402\0,48

Régimen especial(1)Eolica\233.592\6.270.797\71,44\23.495.256\23,47\60.346.26\18,16

Generación neta\774.982\22.166.984\10,48\94.964.440\6,44\276.213.992\5,02

Consumos en bombeo\-6.602\-210.227\-25,31\-1.432.070\1,66\-4.362.096\-11,09

Saldo intercambios internacionales(2)\-42.123\-1.208.554\-\-3.531.220\-\-8.636.361\-

Demanda transporte (b.c.)\726.257\20.748.203\6,30\90.001.150\3,26\263.215.535\2,86

incrementodemanda corr. (3)\-\-\3,30\-\3,24\-\3,27

Pérdidas en transporte\-12.196\-290.697\27,80\-1.201.326\2,66\-3.304.042\2,48

Demanda distribución\714.061\20.457.506\6,05\88.799.824\3,27\259.911.493\2,87

Encara que la notícia és bona, que la producció elèctrica a partir de l’energia eòlica supere la nuclear, alerta a les altres dades, sobretot les del carbó i gasoil que es crema, la notícia es queda velada.
Sembla que el tema de la central nuclear d'Ascó encara no ha acabat i tot el que estan fent és tirar balons fora; segons ells, la fuga no va ser res, que es podien posar totes les partícules en un entrepà i menjar-se’l, que no passaria res. A mi, que em posen un de formatge i ells que es mengen els radioactius.
Segons fonts consultades, les partícules es van trobar en la ribera del riu Ebre. Per què es demana l’aigua de l’Ebre, si ha de passar per dos centrals nuclears?. Per què els mateix treballadors tenen por?.
L’energia eòlica si, però no a qualsevol preu com s’està fent fins ara, que es col·loquen en ecosistemes de gran valor ecològic i maten moltes espècies d’aus protegides com els voltors i les àguiles.
Espere que qui signe les llicències tinga un poc de mirament perquè ja hi ha molts col·lectius que es queixen dels efectes adversos produïts en els paisatges i en moltes aus, que després són les que regulen la cadena tròfica animal, com els voltors menjant-se la carronya i les àguiles xicotetes els mamífers.

http://stopzona9.blogspot.com/

divendres, 25 d’abril del 2008

PER LA TERRA

Els Verds del PV el presentaren el dilluns 21 en roda de Premsa a Gandia
Ajuda la terra davant del canvi climàtic amb Els Verds

“PER LA TERRA”

El moviment verd mundial celebra el 22 d’abril el Dia de la Terra, quan l’any 1970 més de 20 milions de persones nord-americanes ocuparen els carrers i espais públics per reclamar el dret a una vida saludable i sostenible.Els Verds del PV volem amb aquest manifest per la Terra dedicar aquesta data del 22 d’Abril a recordar la situació crítica que viu el conjunt del nostre planeta, ara ja reconeguda per tothom com a canvi climàtic, que reclama unes actuacions urgents que malgrat declaracions i cimeres internacionals continuen sense aconseguir-se.
Tots els signes vitals de la salut de la nostra terra mostren tendències de declivi accelerat. I aquesta enorme pèrdua de riquesa i de diversitat natural impulsada per la globalització econòmica actual no es tradueix en un major benestar de la majoria de les persones del planeta, ans al contrari, és creixent la desigualtat entre les persones i els Estats del nord i del sud.

Ha arribat el moment de recuperar el sentit de la paraula prou. Perquè el canvi climàtic, la desforestació, l’escassetat d’aigua neta o els perills de la contaminació nuclear, química i genètica, són tots productes de les societats industrials del Nord. Ens urgeixen unes polítiques de suficiència en tots els àmbits d’activitat humana, de qualitat social i natural en compte de quantitat, d’un model de desenvolupament entés com a millora i no com a expansió. Només així podem dir, defendre uns drets de ciutadania ambientals i socials, individuals i col·lectius.

Al País Valencià, una zona mediterrània especialment vulnerable per la gran fragilitat dels seus ecosistemes, la velocitat de destrucció de la terra, l’aigua, les muntanyes i totes les formes de vida corre més ràpid que l’AVE que ens emmurallarà l’Horta de València; el consum energètic vinculat a la producció és clarament insostenible i, des de l’any 1990, les emissions de gasos amb efecte hivernacle s’han multiplicant per 4 incomplint clarament les previsions de Kioto; les fallides constants de la nuclear de Cofrents -la major en potència instal·lada de tot l’Estat- són massa freqüents, mentre alhora s’acumulen centenars de tones de residus radioactius d’alta activitat i contaminacions radioactives, com la produïda en Ascó que pot repetir-se qualsevol dia al nostre País.

Els Verds del PV exigim del Govern d’Espanya i de la Generalitat Valenciana que urgentment programen el tancament de la Central Nuclear de Cofrents i el desenvolupament d’un Pla d’Energies Alternatives i Renovables per a substituir l’actual energia nuclear que consumeix la societat valenciana.

Davant la crisi estructural que pateix el camp valencià, defensem alternatives de desenvolupament rural des d’una nova agricultura per a la vinya, fruits secs, l’olivera, el taronger, l’apicultura i dels conreus d’horta i de l’arròs on es valore el paper mediambiental de les persones productores, tant de l’agricultura de marjal, de regadiu com de muntanya i de secà, per aconseguir el suport a la reconversió ecològica de la seua producció, el recolzament de la seua comercialització i el manteniment de les rendes de les unitats productives familiars des de la UE.

Mentre l’ús del cotxe amb combustibles fòssils es dispara en les nostres ciutats i carreteres assistim atònits a la prioritat del Ministeri de Foment que, a banda de l’AVE que suposa l’abandó del ferrocarril convencional i projectes com el tren Gandia-Dénia, s’entesta en la duplicació de les carreteres N.332 i N.340 amb variants com ara la d’Oliva o Benicarló, que destruiran milers de metres quadrats de magnífic sòl agrícola quan al costat de les variants projectades passa l’AP-7, que sense peatge i alguna actuació complementària, perfectament pot donar solució al molest trànsit que pateixen els poblacions litorals d’una manera molt més barata econòmicament i amb molt menys impacte sobre el territori.

L’augment de la producció de residus de qualsevol tipus en una cultura d’“usar i tirar” o “compre ergo existeixo” continua creant grans problemes ambientals per al seu tractament, sense cap resposta des de l’Administració autonòmica i la fallida del pacte de residus entre PP-PSPV, que continua sense dotar d’infraestructures sostenibles de tractament i reciclatge les comarques valencianes i deixa en mans de l’especulació, les màfies i el clientelisme polític la política de RSU com és el cas de la Vega Baja i l’amenaça d’un macroabocador a Torremendo.

Els Verds del País Valencià expressem el nostre rebuig front a la desaparició del Ministeri de Medi Ambient que, al nou govern d’Espanya. En aquests temps de Canvi Climàtic, el Govern d’Espanya hauria d’haver posat una Vicepresidència de Medi Ambient i Canvi Climàtic amb competències en matèria d’energia, aigua, agricultura, pesca, transport i indústria.
Per la Terra, tenim la voluntat de seguir treballant per una nova política des de les institucions de la Generalitat i als Ajuntaments, per un nou País, unes noves ciutats més verdes, més justes, més saludables, més cohesionades socialment i més lliures, sense pors ni perills nuclears.

En aquest 22 d’Abril, volem reafirmar el nostre compromís amb la comunitat planetària que conviu amb profunds llaços d’interdependència i complexitat en un món viu que necessitem per a sobreviure.

Nosaltres, Els Verds del País Valencià manifestem el nostre compromís amb el medi ambient de veritat, assumim la responsabilitat ètica i política del treball i la lluita diària i activa pels drets ambientals i humans, des dels Ajuntaments i institucions públiques, des de les nostres assemblees locals i comarcals, i des de la mobilització cívica permanent, proclamant la nostra opció per construir un millor futur garant de la rica diversitat de la Terra i de tots els seus pobles.
Els Verds del PV.

dilluns, 21 d’abril del 2008

MENTIDES SOBRE L’AIGUA

Pel que sembla, el tema de l’aigua comença a ocupar el centre de l’atenció política estatal i autonòmica. Els mitjans de manipulació de masses ja han arribat al límit de l’exageració. Parlen de la guerra de l’aigua sense importar-los gens ni mica la radicalitat, la inexactitud i les conseqüències del concepte. Els resulta més rendible periodísticament situant el tema en un punt tan falsament problematitzat i no deixen una escletxa per a l’optimisme ni per al realisme. Prefereixen usar qualificatius que atraguen l’atenció del públic abans de posar-li una mica de seny a un conflicte que, si existeix, una part de la responsabilitat la tenen els mateixos mitjans. Canal 9 és el paradigma del despropòsit, que no para de fer-se’n ressò en boca del seu amo i senyor, un tal Camps (de golf potser?), que dia i nit ens inunda i ens ofega amb les seues arengues populistes, al més pur estil goebbelià.

És cert que hi ha un problema amb l’aigua, però el tema està tan manipulat, que qui el desmanipule, bona tasca de desmanipulació farà!. Tasca difícil si no es compta amb la gran finestra de l’ensinistrament televisiu. A hores d’ara, les mentides i els interessos són tan enrevessats que la confusió costarà més d’esclarir que la recerca de solucions. Però en realitat, quin és el problema?. És evident que un recurs tan necessari per a la vida s’ha d’administrar amb coneixement, cosa que no sembla tenir gaire clar l’administració, ni la local, ni l’autonòmica, ni l’estatal. M’explique: augmenta la població i la demanda d’aigua s’incrementa de manera exponencial. Cada vegada se n’ha volgut consumir més, sense preocupar-se’n de conservar les fonts de subministrament, que en són moltes més de les que ells ens diuen. En el cas dels ajuntaments, la irresponsabilitat és preocupant: davant la contaminació i la reducció del volum dels aqüífers, en comptes de buscar solucions locals i comarcals, miren cap a un altre costat i s’apunten a xuplar de la mamella de les aigües superficials, que cada vegada són més minses a causa d’una demanda desbocada, del malbaratament descontrolat i de la falta de pluges a les capçaleres dels rius, on s’ha anat destruint els ecosistemes que hi eren favorables.

Plou poc, però per a la quantitat que plou, plou prou! Dit amb altres paraules: per què s’atreveixen a dir que l’aigua de l’Ebre, que va a la mar (però també als aqüífers i a frenar la salinització, que ja penetra per tot el delta), hauria de ser transvasada, si les aigües de les pluges que cauen al cement i a l’asfalt que ho cobreix tot, van a parar a la mar i ningú no fa res per retenir-les?. I per què no es reciclen les aigües usades? I per què no s’eliminen les fugues de les conduccions, que representen del 20 al 30% del total? I per què no es descontaminen els aqüífers i no es busquen tècniques per a reomplir-los? I per què no es gestiona la demanda de manera coherent? I per què hem de gastar-nos diners en aigua mineral mentre unes empreses en fan negoci i ens obliguen a pagar dues vegades per una aigua que els ajuntaments encara diuen que és potable, quan nosaltres no la fem servir com a tal? I per què es privatitza el servei de subministrament de l’aigua, si el problema passa per un control públic de la gestió? I tot un altre torrent de preguntes que cadascú i cadascuna de vosaltres podeu anar afegint per a escarni dels nostres (ir)responsables polítics, als quals sembla que, en un tema com aquest, els falta més d’un regó.

Voro Torrijos i Tàrrega

Els Verds – Compromís per Aldaia

construcció peculiar

La caseta blanca ha sigut sempre un referent del poble com a construcció peculiar. He estat investigant sobre qui va ser el constructor i he esbrinat que va ser el Tio Miguel Barberà, la qual cosa me l’ha confirmada el seu fill Pepe Barberà, qui m’ha comentat que ell també hi va treballar de molt jovenet; no sap ben bé quants anys tenia, però pensa que fou entre els 13 i 16 anys i ara en té 83 aproximadament, sobre uns 70 anys que té l'edificació.

Al meu parer, no haurien de tirar-la a terra i s’hauria d’utilitzar com a Centre d'Arts i Oficis. Per a ensenyar-hi pintura, ceràmica, escultura.…

Diuen que la van a tirar perquè no hi ha vivendes per als jóvens. Això és una gran mentida ja que Alaquàs encara té molts pisos a la venda i molts més desocupats. I si construeixen tots el que tenen previstos, en 10 anys podem estar a l'entorn de 40.000. Si dividim aquesta xifra per 3,9 Km. Quadrats, eixim a uns 10.250 hab./km² i quedaríem els tercers en el rànquing estatal.

1. Hospitalet de Llobregat 20.246 hab./km²

2. Barcelona 15.867 hab./km²

3. Alaquàs 10.250 hab./km²

4. Badalona 9.844 hab./km²

Quina qualitat de vida tindríem en un poble amb eixa densitat d'habitants i quins servicis oferiríem a la nostra ciutadania? Espere que es plantegen esta pregunta els senyors polítics d’Alaquàs.

Salut i Ecologia.

divendres, 18 d’abril del 2008

pas de vianants virtual

Tots els dies es produïxen moltes situacions de perill a l'eixida del poliesportiu el bobalar per que no hi ha un pas de vianants ?

Per que sempre estan les dos places per a minusvàlids ocupades
per cotxes sense targeta de minusvàlid.




L'altra vorera del carrer el Cid com sempre plena d'obstacles,
per a la bona circulació dels vianants.




Un altre accés és pel carrer el Cid que ara amb les obres una vorera esta vallada no entenc bé per que tenen lloc suficient per a treballar .



Fems de totes les classes.

dijous, 17 d’abril del 2008

primavera nuclear a el col·legi


L'oli el pinte amb 14 anys després de visitar Cofrents en una excursió escolar

El col·legi Maristes de Girona s'ha posat en contacte amb els responsables de la central nuclear d'Ascó per demanar que el grup de quaranta-quatre alumnes que va visitar la central el passat 4 d'abril passe una revisió. Una visita escolar en la qual van participar alumnes de quart d'ESO i tres professors.

Ecologistes en Acció i Greenpeace sospiten que la contaminació radioactiva provocada per la nuclear Ascó I és 500 mil vegades més greu del que ha informat la central.

Troben enfront d'un col·legi de Leganés una maleta amb material radioactiu desapareguda

Un pare i el seu fill l'han trobada a la porta del del col·legi Giner dels Rius. Va ser sostreta en un polígon industrial de Móstoles.

dimecres, 16 d’abril del 2008

500 anys de taulellets a la vila d'Alaquas

Estos taulellets peculiars pertanyen al castell de la Vila d'Alaquàs



Estos altres pertanyen a 100 metres de vorera en el carrer la senyera que emulen a la gran diversitat dels trobats en el castell.













Açò són els cartells que indiquen obres al barri de Sant Fermí, en triple versió perquè es vegen bé però, fins que comencen les obres, són una més de les moltes barreres arquitectòniques.

1
Eixe cantell té perill


2

3

En esta part hi ha una rampa que t'invita a passar i, quan arribes a l'altre costat, rastell.




L'aigua de la font encara se n’ix.

Ahir Camps deia que no es podia consentir que portaren aigua a Barcelona com veiem en esta foto.