CONVOCATORIA CONCENTRACIÓ CONTRA LA CORRUPCIÓ

dissabte, 26 / març  18:00 Pl. Sant Agustí, Valencia

No podem ni deguem quedar-nos adormits davant de l'abús de poder i la irresponsabilitat del nostre president. Demanem de nou a Paco Camps que ens demane perdó i que presente la seua dimissió immediata. Que ens torne la dignitat i deixe de riure's de tots els valencians i valencianes.
Demostrem que no som una societat adormida, que volem institucions netes i transparents, que un altra política es possible i que la seua no ens ag...rada.
Recordeu que la dreta ja dona la batalla guanyada, no els podem donar eixe gust.
Us encoratgem i animen a vindre a la concentració!! Feu cadena, reenvieu aquest missatge als vostres familiras, amics, coneguts, que funcione el boca-orella.
La cremà continua...
NO A LA CORRUPCIÓ, CAMPS DIMISSIÓ!
Col·lectiu Contra la Corrupció (CCC) Aquest moviment és apartidista i profundament polític, de ciutadans i per a ciutadans, cansats de tant abús, pensem que solament així aconseguirem que alguna cosa canvie.

Ple extraordinari en el mercat.

Alaquàs, 27 de gener de 2011.

La Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública a Alaquàs, reunida, en Assemblea, dimecres passat 19 de gener de 2011, i davant de la precària situació que patim en els servicis de sanitat en el nostre poble i els reiterats incompliments de la Conselleria de Sanitat, em van traslladar la seua decisió d’iniciar mesures més contundents.

Des de l’Ajuntament d’Alaquàs fem propi les propostes de la Plataforma i d’acord amb els seus membres hem decidit convocar un Pleno Extraordinari de la Corporació Municipal, el pròxim 17 de febrer de 2011, a les 20 hores en la part del Mercat Municipal actualmente en desús, amb un punt únic en l’Orde del Dia, la construcció del Centro Auxiliar de Salut a Alaquàs.

Al novembre de 2009, es va constituir a Alaquàs la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, composta per representants d’associacions i col·lectius ciutadans, a més de veïns i veïnes a fi de defendre el nostre dret a una sanitat pública i de qualitat, i per a exigir a la Conselleria de Sanitat que solucione els greus problemes de saturació que té el nostre Centre de Salut actual.

Gràcies a la intensa labor desenrotllada pels membres de la Plataforma presentem davant de la Conselleria de Sanitat, al febrer de 2010, més de 10.500 firmes de veïns i veïnes d’Alaquàs farts de la mala situació de la sanitat en el nostre poble, acció per la qual aconseguim arrancar el compromís del Conseller de Sanitat que abans de que finalitzarà l’any 2010 s’iniciarien les obres del nou Centre Auxiliar de Salut.

Els únics avanços que s’han produït fins al moment actual han sigut els realitzats i pagats per l’Ajuntament d’Alaquàs, que ha sufragat la redacció del projecte i he posat a disposició de la Conselleria l’edifici que acolliria el nou centre, contigu al Mercat Municipal.

M’agradaria invitar-te que participes en este Ple Municipal per quant entenc que este és un tema important per a Alaquàs que ens afecta tots i a totes.

AMIAR (Asociación de Minusválidos Artesanos de Alaquàs)
Asociación de Jubilados y Pensionistas de Alaquàs
Asociación de Vecinos El Terç
Asociación de Vecinos Vicente Blasco Ibáñez
Asociación de Vecinos la Senyera
Amas de Casa Tyrius
Asociación Cultural Vila d'Alaquàs
Asociación de Comerciantes del Mercado
Bloc Alaquàs
Centro Cultural Extremeño Jerez de los Caballeros
Club de Atletismo
DOSAL
Els Verds d'Alaquàs
SOADI
PSPV-PSOE Alaquàs
PP Alaquàs 

Saldos sindicals

Voro Torrijos Tarrega.

Baixeu el teló que s´ha acabat la funció! La dolenta representació dels partits polítics i dels sindicats majoritaris sobre el futur de les pensions s´ha consumat i a un pacte han arribat. Ja ha parit la burra i, ara, per decret, alegres haurem d´estar. Sobretot el Govern, que ens ha col·locat una humiliant reforma que no trobarem en cap programa electoral. Els sindicats ens ho voldran vendre com un èxit o com un mal menor, amb l´excusa que encara podria haver estat pitjor, quan fa poc proposaven una vaga general. Però, amb la nocturnitat i la traïdoria que destil·len uns quants sopars a La Moncloa, accepten unes almoines que no qüestionen l´arrel del problema —l´atur, l´economia submergida, el frau fiscal...— i renuncien a la poca ètica que els quedava. Una vergonyosa baixada de pantalons, no sabem si per convicció o per impotència en no poder o no saber mobilitzar l'oposició majoritària de la ciutadania, xifrada en més d´un 70%.
Mentrestant, des de la platea d´aquest teatre virtual, el PP ho celebra sense complexos perquè el PSOE s´està immolant com un fonamentalista radical i perquè li està fent la faena bruta per a arribar impol·lut al pòdium electoral. I els banquers, des de les llotges, es freguen les mans perquè, al remat, ja se sap: la banca sempre guanya i romandrà amb les arques obertes esperant una nova onada de clientela que per completar la pensió passarà per taquilla i hi deixarà els pocs estalvis que els resten després de les retallades patides i dels diversos crèdits pendents. Però el principal problema que tindran serà persuadir-nos de les suposades bondats de les seues actuacions. No és tan convincent l´argument de l´augment de l´esperança de vida. Sembla que en aquesta dècada s´estabilitzarà i, fins i tot, anirà a la baixa com està passant els darrers dos anys als USA, per l´estil de vida al qual Europa s´hi està abocant, com marquen les pautes neoliberals mundials.
Si s´amplia el temps de cotització a 38,5 anys, més de la meitat de la població mai no podrà cobrar el 100%. I si es calcula amb els darrers 25 anys de la vida laboral, les pensions seran miserables. Acceptar-ho, com han fet CC OO i UGT, significa deixar indefenses les properes generacions, que disminuiran el seu poder adquisitiu sensiblement, uns quants graons per davall de l´actual nivell de vida. Una herència enverinada que no qüestiona la crisi, ni el problema dels 5.000.000 de persones aturades, ni la dilapidació dels 70.000 milions del fons de pensions (230.000 de superàvit des de la seua creació, emprat per l'estat en altres usos).
Caldrà que les generacions venidores comencen sense dilacions a organitzar-se, a rebel·lar-se i a guanyar-se el respecte dels sindicats de saldo, dels partits polítics pessebristes i de l'insaciable empresariat amb la utilització dels mateixos mètodes radicals que empraren els ara claudicats predecessors, que han venut el futur del jovent en l´altar dels sacrosants mercats, del fraudulent Ibex i de la mítica competitivitat.

Intent apropiació de l'espai Verd.

La Presidència Executiva d'Els Verds del PV, reunida amb caràcter d'urgència, davant de les notícies periodístiques difoses per IU, al voltant d'un pacte electoral amb IU en el que participaria la Confederación de Los Verdes, ha acordat:

1er.- Els Verds del PV ratifiquen la seva participació en les properes eleccions autonòmiques de 22 de maig, en la Coalició “Verds i ecopacifistes”, que agrupa a la pràctica totalitat dels partits verds valencians, amb la voluntat d'oferir una candidatura verda unitària a l'electoral valencià.

2on.- Els Verds del PV manifesten que en cap moment, òrgan algun de la Confederació legalment constituït ha aprovat un pacte electoral global amb IU, que en tot cas podria respondre a algun acord territorial d'algun partit membre de la Confederació, però no de la Confederació com a tal, ni en cap manera que abaste a tots els territoris autonòmics.

3er.- Els Verds del PV, en aplicació dels acords de la darrera Mesa de PV, impulsarem activament el treball unitari al si d'Equo i del Partit Verd Europeu, del que som i volem continuar essent membre de ple dret, a través de la Confederación de Los Verdes, per tal d'aconseguir una alternativa electoral unitària i ecologista per a les eleccions generals de 2012.

4rt.- Els Verds del PV s'adreçaran al portaveu de la Confederació, Joan Oms, a Juantxo López Uralde, d'Equo, i a Mònica Frassoni, del PVE, per tal de comunicar-los els presents acords i aconseguir recuperar el funcionament orgànic i normal dels òrgans de la Confederación de Los Verdes, sempre des del compliment dels Estatuts.

Ondara, 9 de febrer de 2011

Presidència Executiva d'Els Verds del PV.

PEL TANCAMENT DE LA CENTRAL NUCLEAR DE COFRENTS

Hora	dissabte, 12 / febrer · 11:30 - 14:30
Lloc	FRONT DELEGACIÓ DEL GOVERN, PLAÇA DEL TEMPLE, 1 - VALÈNCIA
Vinga passem del passotisme a l'activisme, cal lluitar pel que volem.
Més informació	CONCENTRACIÓ PEL TANCAMENT DE LA CENTRAL NUCLEAR DE COFRENTS DISSABTE 12 DE FEBRER A LAS 11.30 HORES ... FRONT DELEGACIÓ DEL GOVERN, PLAÇA DEL TEMPLE, 1 - VALÈNCIA CONVOCA: PLATAFORMA TANQUEM COFRENTS

Quina educació publica cal en el segle XXI?

L’educació pública és “assumpte públic” i, per tant, una qüestió de totes i de tots.

Quina escola pública volem i quin és el model que ens proposen?

Quins valors i quines pràctiques defensem?

Quin és el paper de les mares i dels pares davant els nous reptes?

Què podem fer des de l’escola?

Dotze criteris simples per crear ocupació sostenible

Traducció d'article escrit per Paralelo36

El govern, els sindicats majoritaris i la patronal han firmat un acord social regressiu i fora de la realitat amb el supòsit objectiu d’eixir de la crisi i crear ocupació. El mencionat acord té tanta relació amb la crisi i l’ocupació com la que té l’astrologia amb l’astronomia, noms semblants. Ací van alguns criteris que podrien generar molt més ocupació i que assenyalarien el camí més racional i raonable d’eixir de la crisi, que no és un altre que superar les causes que la van provocar

L’aposta per estos criteris ha demostrat, empírica i experimentalment, tindre molta més capacitat de crear i mantindre llocs de treball, en condicions d’equitat i de benestar. Continuar insistint a potenciar els sectors i els factors que estan en l’origen de l’actual cataclisme social i ambiental, com fa l’acord firmat, és ignorar la realitat del temps en què estem.

Són dotze criteris però podien ser més perquè l’economia ecològica i l’ecologia política tenen un extens magatzem d’idees i alternatives. Este xicotet manual d’instruccions per a l’ocupació sostenible està inspirat en una senzilla proposta de Fran Korten que hem concretat i ampliat.

L’objectiu és optimitzar l’excedent cognitiu i energètic que emmagatzema la nostra societat. Un excedent que l’actual sistema polític i econòmic esta malgastant i desperdiciant en la banalitat del consum compulsiu i de l’espectacle.

1. Més explotacions, menys agronegocios. L’agroindustria substituïx la mà d’obra per productes químics i maquinària i empra a molt poques persones. Xicotetes i mitjanes granges ecològiques i familiars són molt més productives per hectàrees, tornen a la gent el control de la producció agrícola, augmenten els beneficis dels agricultors i reduïxen el preu dels aliments, creguen més ocupació, revitalitzen el món rural i beneficien a la salut i el medi ambient

2. Més reparació, menys producció. En compte de tirar eixes sabates, eixa torradora, eixe equip de música, anem a reparar-los i emprar persones en el procés de reparació. Les xarxes de reparació són necessàriament descentralitzades i no poden ser deslocalitzades.

3. Més reciclatge, menys mineria Ja tenim prou alumini, acer, coure, zinc i altres materials i minerals fàcilment reciclables. Només necessitem bons sistemes de recuperació.

4. Més rehabilitar, menys construir. L’estat espanyol té més d’un milió i mig de vivendes sense habitar per primera vegada. No cal construir més i deixar que els antics es deterioren. Cal reconvertir ecològicament els edificis existents. Rehabilitar, reconvertir i cuidar és una font d’ocupació i d’innovació tecnològica molt superior al desplegament embogit de la rajola que hem viscut en estos últims anys

5. Més restauració, menys destrucció. Ja siga els boscos, els aiguamolls, els rius, les deveses és temps de restaurar. Hi ha més ocupació, i més durador i de qualitat, en la restauració i conservació del medi natural que en la destrucció basat en l’explotació intensiva.

6. Més carrils bici i transport públic menys carreteres Ambdós costen diners, però u és bo per a la nostra salut i per al planeta. El primer costa molt menys diners que el segon i produïx molt més ocupació localitzat. La bicicleta, el trasporte públic i la peatonalización humanitzen les nostres ciutats i pobles i són un factor d’atracció turística rellevant.

7. Més negocis locals, menys grans superfícies El xicotet comerç empra a més persones, fomenta el comerç de proximitat i la no segregació social i funcional de l’espai que tant ha danyat la vida social dels barris i els pobles.

8. Més llavar plats, pujar escales i esprémer llimes i menys llavaplats, ascensors i espremedores elèctriques. S’estalvia aigua i energia, s’eviten contaminants i es crega molt més ocupació en sectors com l’hostaleria

9. Més educació, menys publicitat La publicitat tenen com a funció fer-nos sentir-nos malament per no tindre quelcom. La publicitat és un erroni sistema d’educació. La inversió en educació genera moltes més ocupacions i una millor formació.

10. Més energia neta, menys combustible fòssil Necessitem noves fonts d’energia com la solar o l’eòlica, però també produïxen més ocupacions que les fonts convencionals, com el carbó o el petroli, que a més no són renovables i té un fort impacte ambiental. Necessitem més estalvi i eficiència energètica.

11. Més atenció i menys banca. L’objectiu de la igualtat requerix de generar una inversió social en assistència i suport a la discapacitat i de reducció de la dependència. El número de lloc de treball que possibilita este tipus d’inversió social és molt superior, donada la dificultat i limitació de la mecanització, que aquells que genera les inversió pública que directament o indirectament van a una banca privada, especulativa  i ruïnosa.

12. Més salut i menys medicines. Les tasques de prevenció, educació i foment d’hàbits i pràctiques saludables, l’ús terapèutic i preventiu de l’alimentació l’eliminació de factors ambientals de risc provoquen activitats que demanden un volum de lloc de treball molt superior que una salut medicalitzada i hipèrtecnologizada, molt costosa i poc eficient ( tant terapèutic com econòmicament )

Poden estar pensant que esta llista no és realista. Poden pensar que és més cara que altres opcions o que depenen en excés dels fons públics. Però açò no és cert. Els governs subvencionen el petroli, l’agroindustria, les centrals nuclears, els ports i aeroports, les carreteres, la publicitat (la Junta d’Andalusia és el segon contractista de publicitat d’Espanya), rescata la banca, entrada bilions d’euros a l’indústria farmacèutica o de tecnologia sanitària i altres opcions poc saludables, amb un lligues d’ocupació insuficient i amb greu costos ecològics.

Cobrixen estos criteris tota la demanda de treball? No, ni tampoc eviten per complet l’existència de falles i desajustos entre l’oferta i la demanda d’ocupació. Per a corregir eixos desajustos entenem que seria imprescindibles la posada en funcionament d’una renda bàsica i de rendes públiques indirectes (educació. sanitat, pensions, gasto social) Este és una proposta l’orientació de la qual no està guiada ni per l’interés del benefici privat a curt termini, ni pel mite modern (que compartixen sindicats i patronal, tota la dreta i gran part de l’esquerra) de que només insistint en el creixement i l’augment del consum serà possible eixir de la crisi.