divendres, 26 de febrer de 2010

dijous, 25 de febrer de 2010

La 1 fira de productes ecològics

La pròxima setmana en tindrem a qui a València la primera fira de productes ecològics, una gran oportunitat de coneixeré els productes sense cap tipus de contaminació de pesticides i de adobs químics, tenim la oportunitat de tastar un productes amb tot el seu sabor.
i TAMBÉ UNA OPORTUNITAT DE NEGOCI DE FUTUR.
ET CONVIDEM A VISITAR-LA, ELS DIES 5,6 I 7 DE MARÇ A LA FIRA DE MOSTRES DE VALÈNCIA.

dimarts, 23 de febrer de 2010

Amb aquestes coses no s´hi juga!




Voro Torrijos i Tàrrega

Que el PP siga partidari de la privatització del sistema públic de pensions, es pot entendre com un fet inherent a la seua idiosincràsia política dretana, però que el PSOE siga capaç d´estimular-la amb els dubtes que està sembrant sobre la possible fallida del cobrament de les jubilacions és decebedor, alhora que empipador. Fa pocs anys, ja vam sentir la mateixa cançoneta amb el vaticini d´una bancarrota que no s´ha produït encara. Una falsa alarma que tingué els seus fruits en un increment dels plans privats de pensions i que serviren per a què els bancs especularen en borsa, amb un resultat prou negatiu per a la gent que caigué en el parany.
L´anunci d´un nou crac en les pensions està aconseguint atemorir una mica més les classes treballadores i els més de quatre milions de persones aturades. El panorama no pot ser pitjor. Amb l´alarma social que han generat, voldran justificar futures retallades socials i laborals. La tàctica és adobar el terreny de la desesperació per a què el conformisme siga un camí de roses per a les reformes que ens volen endossar.
I és així com Zapatero llença un altre globus sonda que li esclata en els morros. Sembla entestat a perdre les pròximes eleccions. Qui deu haver-li aconsellat que es clave en embolics contraris al seu electorat en general i als seus interessos en particular? Resulta incomprensible que, en un moment en què l´atur juvenil és el més elevat de la història, plantegen ajornar l´edat de jubilació.
No es pot anar contra la història, ni contra el sentit comú. Els avanços científics i tecnològics dels darrers cinquanta anys han fet possible augmentar la productivitat de manera exponencial, sense que s´haja disminuït la setmana laboral de 40 hores. Un govern d´esquerres ha de pensar en la igualtat social i no en perpetuar les diferències; ha de ser agosarat i trencar la inèrcia d´un sistema econòmic que no és capaç de satisfer les necessitats de tota la població, però que sí respecta les normes de joc que li marca la banca i les grans empreses.
És fals que la caixa de les pensions estiga a punt de buidar-se. El superàvit existent ha servit per a compensar altres despeses, en contra del que diu el Pacte de Toledo. I si arriba el moment, caldrà prendre mesures contundents. No és acceptable que l´economia submergida signifique el 25% del PIB. No podem consentir que el frau fiscal supere el cost de les pensions, xifrat en 80.000 milions d´€ anuals. Tampoc no és admissible que l´estat espanyol n´hi dedique quatre punts del PIB menys que la mitjana europea. Mentrestant, els bancs han rebut 320.000 milions d´euros, que es diu molt prompte. Diners, n´hi ha, però estan desigualment repartits.



RECOLZEM LA MANIFESTACIÓ CONTRA L'AUGMENT DE L'EDAT DE JUBILACIÓ ALS 67 ANYS

La Presidència Executiva dels Verds del PV, reunida el cap de setmana a Dénia, ha valorat molt negativament la proposta del govern de Zapatero de prorrogar l'edat de jubilació als 67 anys i dóna suport a la manifestació convocada pels sindicats per al proper dimarts, 23 de febrer.

Els Verds són molt crítics amb les mesures anticrisi que està prenent el govern del PSOE presidit per Zapatero que no estan solucionant la pitjor conseqüència de l'actual crisi que és l'atur, que arriba als 4.300.000 aturats a Espanya, dels quals prop de mig milió són valencians, ni tampoc es dirigeixen a canviar l'actual model econòmic i energètic que està en la base dels actuals problemes que pateix la societat.

No hi ha cap mesura contra els sectors financers i les grans corporacions energètiques mentre es pugen els impostos indirectes i s'anuncien retallades socials tan traumácticos com allargar l'edat de jubilació als 67 anys o fixar el còmput de les pensions en 20 anys. Els Verds fan una crida a tots els seus afiiados i simpatitzants a participar en les mobilitzacions convocades pels sindicats amb aquest motiu.

MANIFEST DE SUPORT ALS OBJECTORS FISCALS HUGO ALCALDE I JORGE GÜEMES


Anualment, prop d'un miler de persones en l'Estat espanyol resten un percentatge de les seues declaracions (l'equivalent en pes a la despesa militar dins dels Pressupostos de l'Estat), ho fan constar obertament en els seus impresos, i ingressen els diners en un projecte social i ecològicament beneficiós. Es tracta de l'Objecció Fiscal a la Despesa Militar, un acte de desobediència civil, no admès per Hisenda, en el qual la persona que ho exerceix s'arrisca a la persecució del fisc. Com és el cas dels valencians Hugo Alcalde i Jorge Güemes.

HUGO ALCALDE i JORGE GÜEMES duen practicant l'objecció a la despesa militar diversos anys i recentment Hisenda els ha reclamat les quantitats desviades, que entre els dos superen els 2000 euros, i els amenaça amb embargar-se-les. Ambdós estan convençuts de la legitimitat de la seua acció, així que han decidit reafirmar-se en ella i negar-se a pagar. Per a això han vingut recorrent les resolucions de l'Agència Tributària i ara arribarà el torn d'apel·lar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Jorge recorrerà en un parell de setmanes i Hugo en uns mesos.

Amb això per descomptat no cerquen un tracte de favor per part del fisc, que els eximisca del pagament d'una part dels impostos relacionada amb l'estructura militar, sinó més aviat la reclamació activa d'un dret col·lectiu a viure en un món en pau, la qual cosa implica el desarmat progressiu de la maquinària de guerra: la desaparició dels exèrcits.

En un context com l'actual, d'aguda crisi del capitalisme que castiga als sectors de la societat més vulnerables, i enmig d'un atac sense precedents als drets socials, és si cap encara més intolerable que la maquinària de guerra espanyola seguisca sent privilegiada pels comptes públics, sense retallades efectives i partides pressupostàries que suposen diverses vegades les de la majoria dels ministeris, o que les empreses d'armament seguisquen sent subvencionades d'amagat. L'acció d'Hugo i Jorge i la de tots els objectors fiscals a la despesa militar, intenta desemmascarar, llançar llum, qüestionar el que apareix amagat en el secretisme, l'opacitat i el camuflatge. Es tracta d'un acte de desobediència civil i per tant no és legal, però és alhora una eina legítima de democràcia directa, doncs és obert, apel·la a valors col·lectius i cerca sotmetre a debat qüestions que són sistemàticament escamotejades a la societat.

La seua acció conscient, responsable, cívica i crítica mereix el nostre suport —més encara en aquests moments que han decidit plantar cara a Hisenda. I també perquè posa el dit en la nafra: LES GUERRES ES PREPAREN AMB ELS NOSTRES DINERS i tenim en les nostres mans el poder d'acabar amb elles per a sempre.

divendres, 12 de febrer de 2010

L'engany de la factura nuclear.



Voro Torrijos i Tàrrega



Més d´una desena d´ajuntaments estan esperant l´enverinat manà nuclear com qui espera la grossa de Nadal. El govern de Zapatero pretenia que un bon nombre dels 8.112 municipis de l´estat espanyol hagueren entrat en una guerra sense quarter per guanyar en l´operació triomf–atòmica que ha muntat i, de pas, desviar l´atenció sobre les creixents xifres de l´atur. Però, el tir li ha eixit per la culata: ha provocat un rebuig majoritari contra el proposat cementiri nuclear.
A més, si pensaven que anaven a fer creure a l´opinió pública que el tema de les deixalles nuclears estaria resolt amb l´eufèmic magatzem temporal centralitzat (MTC), l´han errat del tot. O si creien que amb aquesta estratagema podrien justificar l´allargament de la vida de les perilloses i envellides centrals del parc nuclear espanyol, fins als 40 o 60 anys, s´han equivocat, ja que qualsevol amb una mica d´informació sap que són innecessàries i antieconòmiques des de la seua construcció –per la sempiterna hipoteca radioactiva–, però ara més que mai, perquè tenim el doble de potencia elèctrica instal·lada (90.000 MW), que la demandada (45.000 MW), quan la nuclear només en representa una xicoteta part (8.000 MW).
Per tant, si les centrals nuclears són obsoletes i tan ruïnoses, quin sentit té mantenir-les obertes? Potser per què les màfies nuclears són intocables?. Fins i tot per a Zapatero que, com sembla, pensa passar-se per l´entrecuix el compromís de tancar-les, que va assumir amb Els Verds i amb l´electorat que el féu pujar al poder. Una altra promesa més que quedarà en la cuneta per la pressió dels poders fàctics i d´alguns dinosaures retrògrades com el malaurat F. González. I en aquesta fugida endavant, el PSOE pretén seguir fil per randa les ordres del lobby nuclear en relació a l´MTC, encara que siga amb secretisme i engany. Perquè, d´aquest tema, se´n ressalta només la part que els interessa.
Cal dir que Enresa vol emplaçar al cementiri atòmic un «centre tecnològic associat», una instal·lació experimental amb un reactor nuclear transmutador per al reprocessament, un enginy altament perillós per a la salut i el medi ambient, amb els mateixos riscos d´accidents, d´escapaments de radioactivitat i de gestió de residus que una central, però aquesta vegada amb totes les deixalles centralitzades al costat.
I tota aquesta bogeria nuclear no seria possible sense el dispendi públic. A quin sant un consistori voldria acollir un magatzem nuclear si no fos pels milions que espera rebre?. I per quina regla de tres les empreses començarien negocis nuclears si hagueren de pagar els 13.800 milions d´euros que s´han de gastar, com a mínim, fins a l´any 2070, per les deixalles que generen, sense la responsabilitat de les quals s´estan fent d´or? I si se n´hagueren de fer càrrec durant el mig milió d´anys en què poden ser letals?. És increïble que per cada € de benefici privat, ens en vulguen encolomar milions en impostos públics d´ací a l´eternitat: per a cagar-se i no torcar-se...!
Aquesta engany no pot continuar. Una mica més de respecte. Si s´ha de parlar de residus nuclears, primer, s´han de deixar de produir, mentre es posa en marxa una política de substitució total de les energies contaminants per d´altres netes, renovables i descentralitzades. A continuació, caldrà buscar solucions sense presses ni xantatges. A Holanda han estat 15 anys debatent sobre el tema i no ha passat res. Mentrestant, cal qüestionar que la factura dels residus nuclears haja d´eixir de la butxaca de tothom. Perquè, ja n´hi ha prou d´arreplegar la merda que no hem decidit produir la majoria, per a què una minoria s´emporte els beneficis.
I com a mostra que el tema ha arribat de ple al carrer, us contaré un acudit que vaig sentir l´altre dia en un bar del meu barri. Un client li diu al cambrer: crec que el lloc ideal per al cementiri nuclear és el Valle de los Caídos. I va i li contesta l´altre: no digues barbaritats, que si ressuscita Franco, encara serà pitjor el remei que la malaltia.


Els Verds del País Valencià

dijous, 4 de febrer de 2010

Nobel de la Pau, per a Vicent Ferrer, in memoriam


COMUNICAT DE PREMSA
La Confederació dels Verds d'Espanya ha anunciat la seva adhesió a la Plataforma que demana el Nobel de la Pau, a títol pòstum, per a l'espanyol Vicent Ferrer.
En paraules de Joan Oms, portaveu de la Confederació, "la tasca de Vicente Ferrer, que ha fet possible el desenvolupament i la integració social de milions de persones a l'Índia mereix un reconeixement mundial. Algú la vida ha estat un exemple de lliurament als altres, que ha treballat amb els més desfavorits, estigmatitzats socialment com "intocables", que es va enfrontar amb evidents conseqüències personals al govern de l'Índia en defensa de la dignitat i drets dels éssers humans més febles, ha de romandre sempre en el record de la nostra societat, molt necessitada d'exemples com aquest. "
Des de la Confederació dels Verds, segueix el portaveu, es volen ressaltar els valors humans de Vicent Ferrer, que li van fer integrar-se i viure com una més de les persones que ajudava, deixant darrera seu un inesborrable record en l'estat d'Andhra Pradesh ( allà on el govern de l'Índia va voler exiliar-se per evitar la subversió del seu missatge d'igualtat per els intocables), al qual va portar desenvolupament i el aigües amb projectes bàsics per a la societat.
Segons Pura Peris, de la Secretaria Internacional de la Confederació "el valor de l'obra i el llegat de Vicente Ferrer representen el millor de l'ésser humà, la solidaritat i el compromís que mouen a éssers humans íntegres com Vicente Ferrer per dedicar la seva vida als altres. Des de la Confederació dels Verds volem anunciar la nostra adhesió a la Plataforma que promou la Fundació que porta el seu nom, així mateix, presentarem mocions en tots els Ajuntaments on Els Verds tenen representació perquè els municipis de uneixin també a aquesta Plataforma, i instarem al Partit Verd Europeu a demanar públicament el Nobel per Vicent Ferrer. El lliurament d'aquest premi a títol pòstum permetria, en certa mesura, reparar l'error històric que va suposar l'any passat el premi a Barack Obama sense mèrits suficients i més com un fet mediàtic que com una realitat d'un treball en pro de la pau " , ha conclòs la responsable d'Internacional.
Joan Oms portaveu dels Verds, Pura Peris, Secretaria Internacional,

dimarts, 2 de febrer de 2010

El XII congrés d´Els Verds



Voro Torrijos i Tàrrega




Com que els mitjans de comunicació són una miqueta peresosos a l´hora d´explicar notícies sobre l´ecologisme polític –tot i que aquest és el diari que més se´n fa ressò–, aprofitaré l´avinentesa per fer-ne cinc cèntims sobre la darrera cita, que ha tingut lloc a l´estat espanyol. Justament a Torrevella, s´acaba de celebrar el XII congrés Confederal dels partits verds; un aplec que n´ha reunit representants de tots els cantons de la pell de brau i que hi ha fixat una estratègia per a arribar a viure un futur més verd, més just i més ecològic en el camí d´assolir l´espai polític suficient per tal de fer-ho factible.
El moment en què vivim és decisiu. Per una banda, la crisi ambiental ha passat al primer pla que calia, si més no, en l´agenda política mundial; una altra cosa és la contundència i l´eficiència de la resposta. Després de més de dues dècades de lluita del moviment verd i ecologista, per fi s´ha aconseguit un nivell de conscienciació de la població tan important com per a començar a posar entre l´espasa i la paret els poders fàctics per tal que deixen de perdre el temps i responguen a les exigències populars de canvis en profunditat, tan urgents com necessaris. Ja vorem si arriben a despertar-los de la letargia, abans que no siga massa tard.
Per l´altre cantó, la crisi social produïda pel crac del model de desenvolupament insostenible predominant al planeta, que està posant en qüestió la mateixa supervivència de la població mundial, que ha de suportar uns índexs cada vegada més elevats de pobresa. Una fallida que els països espoliats pateixen de manera crònica i que té l´exponent més significatiu en la menyspreada població d´Haití, per a vergonya de l´anomenat primer món, i en especial per a l´estat francés i el ianqui que l´han anat deixant en la ruïna més absoluta. I pel que fa a les nostres contrades, un situació que toca la porta a un replantejament general del model econòmic, social i polític actual, basat en el creixement, la destrucció, l´especulació, la deslocalització i la insostenibilitat. Després de negar la crisi ambiental i econòmica, ja no hi ha excuses per a no encetar polítiques de redreçament ecològic, que tinguen com a principi general la relocalització i la suficiència.
Per tal d´impusar aquest canvi de rumb, la Confederació d´Els Verds pretén aglutinar la força social i política necessària per a un canvi de paradigma en consonància amb els nostres col·legues del Partit Verd Europeu, que tant d´èxit han tingut en les darreres eleccions. La nostra intenció és iniciar un procés de braços oberts cap a totes les organitzacions i col·lectius actius de l´ecologia política, que faça possible la sinergia que cal per fer un salt qualitatiu en el panorama polític espanyol.Així mateix, oferir alternatives viables i contrastades que frenen definitivament el canvi climàtic i impulsen des de la base un nou ordre econòmic i social que comence per una radical empenta a la producció d´energies netes i renovables, un model de ciutat a la mida de les persones i no dels vehicles motoritzats, una fiscalitat justa i ecològica, la suficiència i la sobirania alimentària. una veritable participació democràtica que faça realitat el govern dels pobles i de les persones... En definitiva, emprendre un futur que, ineludiblement, haurà de ser verd o, senzillament, no serà.


Els Verds del País Valencià