Amb aquestes coses no s´hi juga!

Voro Torrijos i Tàrrega

Que el PP siga partidari de la privatització del sistema públic de pensions, es pot entendre com un fet inherent a la seua idiosincràsia política dretana, però que el PSOE siga capaç d´estimular-la amb els dubtes que està sembrant sobre la possible fallida del cobrament de les jubilacions és decebedor, alhora que empipador. Fa pocs anys, ja vam sentir la mateixa cançoneta amb el vaticini d´una bancarrota que no s´ha produït encara. Una falsa alarma que tingué els seus fruits en un increment dels plans privats de pensions i que serviren per a què els bancs especularen en borsa, amb un resultat prou negatiu per a la gent que caigué en el parany.
L´anunci d´un nou crac en les pensions està aconseguint atemorir una mica més les classes treballadores i els més de quatre milions de persones aturades. El panorama no pot ser pitjor. Amb l´alarma social que han generat, voldran justificar futures retallades socials i laborals. La tàctica és adobar el terreny de la desesperació per a què el conformisme siga un camí de roses per a les reformes que ens volen endossar.
I és així com Zapatero llença un altre globus sonda que li esclata en els morros. Sembla entestat a perdre les pròximes eleccions. Qui deu haver-li aconsellat que es clave en embolics contraris al seu electorat en general i als seus interessos en particular? Resulta incomprensible que, en un moment en què l´atur juvenil és el més elevat de la història, plantegen ajornar l´edat de jubilació.
No es pot anar contra la història, ni contra el sentit comú. Els avanços científics i tecnològics dels darrers cinquanta anys han fet possible augmentar la productivitat de manera exponencial, sense que s´haja disminuït la setmana laboral de 40 hores. Un govern d´esquerres ha de pensar en la igualtat social i no en perpetuar les diferències; ha de ser agosarat i trencar la inèrcia d´un sistema econòmic que no és capaç de satisfer les necessitats de tota la població, però que sí respecta les normes de joc que li marca la banca i les grans empreses.
És fals que la caixa de les pensions estiga a punt de buidar-se. El superàvit existent ha servit per a compensar altres despeses, en contra del que diu el Pacte de Toledo. I si arriba el moment, caldrà prendre mesures contundents. No és acceptable que l´economia submergida signifique el 25% del PIB. No podem consentir que el frau fiscal supere el cost de les pensions, xifrat en 80.000 milions d´€ anuals. Tampoc no és admissible que l´estat espanyol n´hi dedique quatre punts del PIB menys que la mitjana europea. Mentrestant, els bancs han rebut 320.000 milions d´euros, que es diu molt prompte. Diners, n´hi ha, però estan desigualment repartits.

RECOLZEM LA MANIFESTACIÓ CONTRA L'AUGMENT DE L'EDAT DE JUBILACIÓ ALS 67 ANYS

La Presidència Executiva dels Verds del PV, reunida el cap de setmana a Dénia, ha valorat molt negativament la proposta del govern de Zapatero de prorrogar l'edat de jubilació als 67 anys i dóna suport a la manifestació convocada pels sindicats per al proper dimarts, 23 de febrer.

Els Verds són molt crítics amb les mesures anticrisi que està prenent el govern del PSOE presidit per Zapatero que no estan solucionant la pitjor conseqüència de l'actual crisi que és l'atur, que arriba als 4.300.000 aturats a Espanya, dels quals prop de mig milió són valencians, ni tampoc es dirigeixen a canviar l'actual model econòmic i energètic que està en la base dels actuals problemes que pateix la societat.

No hi ha cap mesura contra els sectors financers i les grans corporacions energètiques mentre es pugen els impostos indirectes i s'anuncien retallades socials tan traumácticos com allargar l'edat de jubilació als 67 anys o fixar el còmput de les pensions en 20 anys. Els Verds fan una crida a tots els seus afiiados i simpatitzants a participar en les mobilitzacions convocades pels sindicats amb aquest motiu.