28-9-2010
Voro Torrijos i Tàrrega
Tot i que el govern central ja ha anunciat que no canviarà la seua política d´ajustos neoliberals, que no s´aturarà en la cursa de retallades socials que li han encarregat els que manen de debò i de veres en el govern mundial, es fa necessària una resposta clara i contundent, perquè no es pot tractar amb tant de menyspreu ni amb tanta pocavergonya una ciutadania cada vegada més òrfena de drets socials. S´ha de frenar la prepotència d´un govern que pretén fer pagar el preu d´una crisi a qui no l´ha creada, amb receptes contràries a una necessària democràcia econòmica, tan lluny del sentit comú que hauria d´impregnar aquest segle XXI.
Per si algú havia pensat que Zapatero era diferent, que anava a complir les seues promeses electorals envers el model social que hauria de caracteritzar el seu projecte polític, ara pot comprovar de manera fefaent que no és així. L´ombra de Felipe Gonzàlez planeja sobre el seu successor en forma de noves retallades socials, però ara amb una profunditat inusitada. I la que ens espera, si no l´aturem.
El PSOE ha perdut definitivament les dues sigles i motius centrals de la seua existència i que en algun moment de la història l´han pogut diferenciar de la dreta pura i dura; que això de "socialista i obrer" passà a l´amnèsia col·lectiva durant la transició de la dictadura franquista a la "dictatova" del mercat i del capital; que ja fa més de trenta anys del naixement d´un nou partit del qual només ha quedat en peu la darrera de les sigles, fins i tot amb una reforçament espanyolista impropi d´èpoques anteriors. Del dret a l´autodeterminació passaren al federalisme i d´aquest a un espanyolisme recalcitrant, en general. De fet, fins i tot el PSC de Montilla, que fa un parell de mesos anava de la maneta de l´independentisme, ara se'n desmarca de manera radical davant la propera contesa electoral. L´oportunisme no té fronteres.
Així mateix, malgrat la poca confiança que els sindicats inspiren a la majoria de la població, després d´una època de plàcida concòrdia i falsa pau social, avalada i controlada per les seues burocràcies permanents, la gent d´a peu hem de tractar de superar les mancances d´un moviment sindical tan feble com incoherent i portar la iniciativa per a plantar cara a un govern que ha perdut el nord i que confon el seu paper en uns moments tan crítics com els actuals. Cal una renovació d´idees, de persones i de formes de lluita que puguen anar més enllà d´una simple vaga i de l´actual funcionariat sindical, perquè les agressions que estem patint contra els drets socials s´ho mereixen. No vindria malament una xicoteta dosi de cultura reivindicativa
francesa per a l´època que ens espera amb l´anunciada reforma de les pensions i vaja vosté a saber quantes malifetes més...
I encara que una vaga general puga reforçar la possibilitat que el p
roper govern de l´estat caiga en mans de la dreta més recalcitrant de Rajoy –esperem que no siga així–, cal seguir endavant i plantar cara a la colla d´estadistes bojos que ens malgoverna, a vore si rectifiquen i podem eixir del malson en què ens estan endinsant. I si volen fer-se l´harakiri electoral, Els Verds estem en disposició d´arreplegar els vots que estan menyspreant per a dur a terme una nova política econòmica, social i ecològica.
Els Verds del País Valencià.
A qui ets deixem unes fotografies de la multitudinària mani de ahir.
Salut, ecologia i drets socials.
