VORO TORRIJOS En plena ressaca electoral, Blasco i Millet són condemnats per haver ficat la mà en les respectives caixes públiques, la valenciana i la catalana. Tot just, poques hores després dels millors resultats obtinguts per les esquerres arreu de la pell de brau, es resolen dos dels casos més escandalosos dels últims temps. Quina casualitat! Però, com que en política, res no és casual, hauríem de fer més cas de la intuïció popular quan es deixa portar per allò de «pensa malament i encertaràs», que per les directives mediàtiques de cada dia. Resulta també molt sospitós que durant les darreres setmanes, els casos Bàrcenas, Gürtel o Nóos hagueren estat aparcats per art d´encanteri. I, no debades, aquestes omissions en quasi tots els mitjans de manipulació de masses, tenen l´explicació que tothom esteu pensant. Calia frenar com fora la caiguda més que esperada del PPSOE al País Valencià i de Conveniència i Unió a Catalunya.
Si la corrupció política és a hores d´ara una de les principals preocupacions de la ciutadania, quins resultats s´haurien produït si tots aquestos casos tan flagrants s´hagueren conclòs o airejat com tocava? Quin hauria estat el resultat electoral d´Esquerra Unida-Els Verds, de Podem o de Compromís al País Valencià i d´ERC a Catalunya? Amb tot i això, la situació ha estat d´allò més gratificant i esperançadora. Per primera vegada en dècades, s´albira una possibilitat de canvi real, d´un futur no molt llunyà en què les forces d´esquerra puguen capgirar les polítiques antisocials i antivalencianistes que ens estan imposant, de manera cruel i sense escrúpols, les dretes cavernícoles que ens malgovernen.
I, pel que apunten tots els estudis sociològics sobre la intenció de vot, l´augment del vot de la indignació, de la protesta i dels projectes polítics alternatius al bipartidisme, encara no ha tocat sostre. Per una banda, perquè l´actual situació econòmica, els nivells d´ocupació i els drets socials i polítics de la ciutadania no milloraran a curt i mitjà termini, si no hi ha un canvi electoral radical que acabe definitivament amb el poder dels partits de la troika, responsables del patiment i del desassossec produït en el darrer lustre. Per l´altra, perquè la resposta contra aquestes polítiques criminals està consolidant unes xarxes de solidaritat i de lluita, fortes i resistents, disposades a acabar definitivament amb el bipartidisme, responsable inequívoc de la catàstrofe que representa una crisi provocada per a configurar un capitalisme més classista; un sistema cada vegada més injust i desigual, en què els rics siguen cada dia més rics i les persones pobres ho siguen i en siguen cada dia més.
Queda molt poc per a comprovar que podem fer realitat el canvi de règim que la població està demanant. El proper any tenim dues proves de foc: les eleccions locals i autonòmiques i les generals; una oportunitat històrica per a demostrar que tot és possible si persistim en les nostres conviccions i enfortim la participació i la unitat necessària per a seguir avançant.
Si la corrupció política és a hores d´ara una de les principals preocupacions de la ciutadania, quins resultats s´haurien produït si tots aquestos casos tan flagrants s´hagueren conclòs o airejat com tocava? Quin hauria estat el resultat electoral d´Esquerra Unida-Els Verds, de Podem o de Compromís al País Valencià i d´ERC a Catalunya? Amb tot i això, la situació ha estat d´allò més gratificant i esperançadora. Per primera vegada en dècades, s´albira una possibilitat de canvi real, d´un futur no molt llunyà en què les forces d´esquerra puguen capgirar les polítiques antisocials i antivalencianistes que ens estan imposant, de manera cruel i sense escrúpols, les dretes cavernícoles que ens malgovernen.
I, pel que apunten tots els estudis sociològics sobre la intenció de vot, l´augment del vot de la indignació, de la protesta i dels projectes polítics alternatius al bipartidisme, encara no ha tocat sostre. Per una banda, perquè l´actual situació econòmica, els nivells d´ocupació i els drets socials i polítics de la ciutadania no milloraran a curt i mitjà termini, si no hi ha un canvi electoral radical que acabe definitivament amb el poder dels partits de la troika, responsables del patiment i del desassossec produït en el darrer lustre. Per l´altra, perquè la resposta contra aquestes polítiques criminals està consolidant unes xarxes de solidaritat i de lluita, fortes i resistents, disposades a acabar definitivament amb el bipartidisme, responsable inequívoc de la catàstrofe que representa una crisi provocada per a configurar un capitalisme més classista; un sistema cada vegada més injust i desigual, en què els rics siguen cada dia més rics i les persones pobres ho siguen i en siguen cada dia més.
Queda molt poc per a comprovar que podem fer realitat el canvi de règim que la població està demanant. El proper any tenim dues proves de foc: les eleccions locals i autonòmiques i les generals; una oportunitat històrica per a demostrar que tot és possible si persistim en les nostres conviccions i enfortim la participació i la unitat necessària per a seguir avançant.
