Voro Torrijos Tàrrega
Agost de 2010. Una calor que bada les pedres. Es pot fregir un ou en la carrosseria d´un cotxe. Una dolenta notícia per a les elèctriques que deixarien d´ingressar uns quants milions d´€ si tothom començara a emprar els vehicles motoritzats per a altres usos més ecològics com ara cuinar. Tot un estalvi energètic i un gran benefici mediambiental. O potser comence a estar una mica tocat del perol de tanta escalfor. Segur. No m´estranya. Aquestes temperatures són de rècord. Però també per al record o potser les haurem oblidat el proper estiu. De la boca de qualsevol ixen paraules d´alerta: això és el canvi climàtic. Fa pocs anys qui gosava dir quelcom semblant la tenia clara. Que si alarmisme gratuït. Que si ecologisme radical. Que si era cosa de quatre persones embogides. I ara, qui pensa el contrari resulta titllat de desinformat, incrèdul o que viu en un altra galàxia. Total, per al que està servint saber-ne tant...Una cosa és predicar i una altra practicar el que es diu.
Amb tanta xafogor i sense aire condicionat a casa, crec que se m`han pujat massa pardals al cap. O tots, perquè ja fa un bon grapat de dies que no els escolte. Probablement se n´han anat de vacances a llocs més temperats. És que això de ser una mica conseqüent és molt dur, però reconec que resulta difícil renunciar al plaer d´una temperatura decent. Però, clar, en aqueix cas es perd la immunitat i anar pel carrer pot provocar un important colp sensorial. Els contrastos tampoc no són molt aconsellables, diuen. Encara que això s´arregla no eixint de casa. O si s´ha d´anar a algun lloc, que el trasllat es faça amb cotxe. Que ara tots porten un potent climatitzador. I si el desplaçament es fa a un centre comercial o a una gran superfície, el problema sembla que no existeix. En fi, que aquesta calor és evitable si es té una mica de precaució i pots escrúpols ecològics.
Però, tot i aquesta ardent introducció, la meua intenció era opinar sobre un fet recentment ocorregut en relació a l´aplicació de la Llei de Dependència al País Valencià i que també té a veure amb la calor. Potser els aires condicionats dels despatxos dels polítics del PP tampoc no funcionen bé i com a conseqüència el personal ha perdut la xaveta –si no fa anys que l´havien perduda–. Però, tot coincidint amb aquest forn estiuenc de finals d´agost, han tingut la brillant idea de crear alarma social en 2000 persones majors que estan vivint en residències privades i que depenen d´ajudes públiques per tal d´arribar a final de mes. No tenen més remei que viure-hi perquè tant el PP com el PSOE no són gaire favorables a la cosa pública, com s´està demostrant a tort i a dret. Es tracta d´unes ajudes concedides i ara posades en guaret. Quina casualitat, uns mesos després de la venda per part de la família Cotino d´una important xarxa de residències, el govern Camps comença a jugar amb el tema: que si Zapatero n´és el culpable, que si caldrà renegociar a la baixa amb els amos de les residències, que si es comprometen a reubicar persones amb dependència a inexistents places públiques ...
Les contradictòries declaracions de la Consellera de Benestar Social sobre la retirada o congelació dels convenis amb les empreses geriàtriques estan creant un gran malestar en tota la societat. Després de les recent retallades a l´ensenyament –més de 60 milions d´€–, ara sembla que li toca al sector més vulnerable i indefens de tots. Si són capaços de jugar amb les persones majors d´una manera tan insultant, quina deu ser la propera que ens espera?
*Els Verds del País Valencià
