Voro Torrijos
Els problemes que s´estan generant en l´economia espanyola són irresolubles si s´apliquen les mateixes receptes de sempre i pels mateixos gestors que l´han causada. Són un gran nyap sense trellat que cal denunciar. Hi ha solucions, però no passen pels dogmes neoliberals. Com deia Einstein, no hi ha cap problema sense solució; quan no se´n troba una, és perquè aquest està mal plantejat. Els politicastres de torn, des de Zapatero a Rajoy, ens volen tornar a vendre una moto que ja no funciona. Per tant, caldrà plantejar el problema des d´una nova perspectiva que faça possible un esdevenidor més esperançador amb solucions concretes i viables.
Si resulta que els problemes econòmics deriven d´una crisi del sistema, haurem de plantejar-nos-en un canvi amb totes les conseqüències. Ara és el moment de reconvertir-lo en un altre que tinga com a motor una nova economia verda, solidària i democràtica. Verda perquè faça possible un model de producció i de consum compatible amb el medi ambient, que assegure un futur ecològic. Solidària perquè no pot haver al món una ciutadania de primera i una altra de segona, gent que mor de fam i d´altra que s´ofega en l´abundància. I democràtica perquè l´economia és una cosa de tothom, no d´uns quants il·luminats que se n´aprofiten sense escrúpols.
Cal una reducció de l´escala a nivell productiu i de consum i la reconversió de l´actual economia globalitzada per una altra basada en economies locals eficients. Passar de les concentracions de capitals a la regionalització i a diferents modalitats de municipalització. Recuperar el principi ecològic de proximitat, minimitzar les distàncies per a una vida més sana, més plena i més sostenible.
Aquesta relocalització de l´economia reclama un desenrotllament urgent de nous sectors, com ara: l´agricultura ecològica i la pesca sostenible que garantisquen la seguretat i la sobirania alimentària, els sectors vinculats a les energies renovables que puguen frenar el canvi climàtic, la rehabilitació i la reconversió urbanística amb criteris bioclimàtics que dinamitzen la bioconstrucció, els treballs de cura de les persones, el reverdiment del paisatge i la gestió dels boscos, la recollida selectiva i el reciclatge, l´accessibilitat i la mobilitat ecològica, la recuperació dels aqüífers i la depuració de les aigües, el turisme ecològic..., tota una gamma de treballs verds que faran possible una nova manera de pensar, de relacionar-nos i de viure, que trenque amb l´inestable, insostenible, injust i irresponsable model econòmic actual.
En cada contesa electoral podem acabar amb una síndrome d´Estocolm política que ens aclapara col·lectivament. Prompte tindrem l´oportunitat de demostrar-ho.
Si resulta que els problemes econòmics deriven d´una crisi del sistema, haurem de plantejar-nos-en un canvi amb totes les conseqüències. Ara és el moment de reconvertir-lo en un altre que tinga com a motor una nova economia verda, solidària i democràtica. Verda perquè faça possible un model de producció i de consum compatible amb el medi ambient, que assegure un futur ecològic. Solidària perquè no pot haver al món una ciutadania de primera i una altra de segona, gent que mor de fam i d´altra que s´ofega en l´abundància. I democràtica perquè l´economia és una cosa de tothom, no d´uns quants il·luminats que se n´aprofiten sense escrúpols.
Cal una reducció de l´escala a nivell productiu i de consum i la reconversió de l´actual economia globalitzada per una altra basada en economies locals eficients. Passar de les concentracions de capitals a la regionalització i a diferents modalitats de municipalització. Recuperar el principi ecològic de proximitat, minimitzar les distàncies per a una vida més sana, més plena i més sostenible.
Aquesta relocalització de l´economia reclama un desenrotllament urgent de nous sectors, com ara: l´agricultura ecològica i la pesca sostenible que garantisquen la seguretat i la sobirania alimentària, els sectors vinculats a les energies renovables que puguen frenar el canvi climàtic, la rehabilitació i la reconversió urbanística amb criteris bioclimàtics que dinamitzen la bioconstrucció, els treballs de cura de les persones, el reverdiment del paisatge i la gestió dels boscos, la recollida selectiva i el reciclatge, l´accessibilitat i la mobilitat ecològica, la recuperació dels aqüífers i la depuració de les aigües, el turisme ecològic..., tota una gamma de treballs verds que faran possible una nova manera de pensar, de relacionar-nos i de viure, que trenque amb l´inestable, insostenible, injust i irresponsable model econòmic actual.
En cada contesa electoral podem acabar amb una síndrome d´Estocolm política que ens aclapara col·lectivament. Prompte tindrem l´oportunitat de demostrar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada