diumenge, 19 de juliol de 2009

CUBA, 50 ANYS DE REVOLUCIÓ



Dissabte 25 de juliol

19:30h
Col·loqui "Balanç i reptes de la revolució cubana" (participaran diferents
col·lectius de solidaritat amb la revolució).

21:30h
Sopar
Bo d'ajut: 5 euros

23h
Festa amb música cubana

L'ATENEU d'ALDAIA
C/Mestre Adolf Sáez, 21
Aldaia (L'Horta)


--~--~---------~--~----~------------~-------~--~----~
@teneu d'Aldaia
-~----------~----~----~----~------~----~------~--~---

diumenge, 12 de juliol de 2009

Per la vida i la cultura


AMICS I AMIGUES
UNA VEGADA MÉS ENS REUNIREM A LA PLÇA DE BOUS DE VALÈNCIA PER AVANÇAR EN LA LLUITA ANTITAURINA. SERÀ DIUMENGE 19 DE JULIOL A LES 17,30H.
VOS ESPEREM
PLATAFORMA INICIATIVA ANIMALISTA

dissabte, 4 de juliol de 2009

EL PSOE PRONUCLEAR NO ÉS DE FIAR

Segons la Asociación Nadieshda.
22 Anys després del terrible accident en la central nuclear de Chernobil, ciutat situada en l'actual Ucraïna, encara existixen més de 7.000.000 de persones que viuen en les zones afectades de les quals 3.000.000 són xiquets. Són l'anomenada “Generació de Chernobil”. Xiquets que van nàixer molt després de la tragèdia i que patixen les seues conseqüències en forma de malaltia o de malformacions. Les principals àrees irradiades per l'explosió nuclear es troben a Bielorússia, Rússia i Ucraïna, encara que la massa d'aire que es va crear va arribar també àmplies zones d'Àsia i gran part d'Europa. En l'informe que Greenpeace va fer a prop de la zona afectada l'any 2000, s'aferma que l'àrea de risc directe per radiacions és equivalent a un terç del territori espanyol o a la totalitat de la grandària d'Holanda.




EL PSOE PRONUCLEAR NO ÉS DE FIAR

El PSOE pronuclear no és de fiar. Per fi s’ha decidit a ampliar el termini de funcionament de la central nuclear de Garoña i ens ha tornat a enganyar. Fa dues legislatures, va fer la promesa electoral i va firmar un pacte amb Els Verds, en què es comprometia a tancar totes les centrals nuclears, de manera que se substituiria la seua producció energètica per altra d’origen net i renovable.

Aquell compromís realitzat fa cinc anys, el tornà a renovar l’any passat –com si no hagués passat res i la gent fos amnèsica–, però ja sense gaire convenciment i amb l’oposició de sectors molt importants del seu mateix partit, com ara personatges tan recalcitrants de la talla de Felipe Gonzàlez i d’altres mamuts de la política socialista.

Ara, davant la millor ocasió per tal de complir el desig majoritari i la repetida promesa electoral de començar seriosament a posar data de caducitat a la més perillosa, cara i insegura de les energies, Zapatero s’ha deixat portar per les pressions de les poderoses empreses del sector i ha desaprofitat un moment històric, per a convertir-lo en el principi del seu final polític. M’explique: resulta que la inseguretat i l’alarma social que produeixen els enginys nuclears fan que la majoria de la població veja com a necessari i positiu el seu tancament. Per sort, encara no ha calat de manera definitiva el missatge nuclear (o millor dit, l’extorsió mediàtica que ens persegueix per ràdio, televisió i premsa) que plana cada dia al 99’99%, sense una escletxa per a la dissensió democràtica. Però, aquesta, de segur que la pagaran electoralment.

Mentre fan càlculs de pèrdua i guanys de vots, no se n’adonen que la xicoteta diferència que els separa de l’abisme que significa deixar el govern espanyol a favor dels seus contrincants, és precisament la credibilitat de les seues paraules i dels seus fets. I, per molt que ens vulguen intoxicar amb les preteses bondats de la seua decisió salomònica, tot just ajornada per a una propera promesa electoral, no veuen que, no només a la tercera va la vençuda sinó que, també, aquesta pot ser la gota que vessarà la muntanya de promeses incomplides i que provocarà un increment de l’abstencionisme que creix elecció rere elecció de manera irrefrenable.

Les pròximes eleccions, el PSOE no tindrà la sort de rebre vots com a mal menor, de remoure un vot (inútil) cap a les seues candidatures per por a la dreta, perquè la poca fiabilitat que els quedava la van perdre pel camí de les mentides i perquè ja no podran utilitzar aquell famós recurs esgrimit per Cambó a principis del segle passat, quan deia que “per culpa d’aquestos malvats haurem de votar a aquells imbècils”.

Però, no us desespereu, que el món no s’acaba en dos partits antiquats i venuts als poders fàctics de les empreses elèctriques. Teniu la possibilitat de fer costat als verds i al moviment ecologista en general, si de debò voleu fer valdre la vostra opinió i les vostres accions perquè, en la mesura que ens doneu la vostra confiança, es farà possible un canvi significatiu d’aquest sistema caduc i insostenible i podrem caminar cap a una modernitat energètica que passa indefugiblement per les energies nétes i renovables, descentralitzades i desvinculades dels grans monopolis que, avui per avui, són més una amenaça que un avantatge per al futur del planeta.


Voro Torrijos i Tàrrega

Els Verds del País Valencià

@teneu d'Aldaia Matx d'Improvisació


DISSABTE 4 de juliol
Ateneu d’Aldaia (C/Mestre Adolf Sáez, 21)

19:30h: Matx d’improvisació a càrrec d’IMPROU
21:00h: Sopar faixat
22:00h: Festa amb música improvisada

Bo d’ajut: 2 euros



--~--~---------~--~----~------
------~-------~--~----~
@teneu d'Aldaia
-~----------~----~----~----~------~----~------~--~---