Nosaltres els Verds d'Alaquàs jafa algun temps que advertint la falta de atenció que nia a la nostra sanitat publica, tot be influenciatper el canvi de model instaurat per els diferents governsdretes que anem votant els valencians elecció darrere elecció, no es que ami me agrada però es així .
Con el nostre poble no te la majoria la dereta, encara que alguns aspectes com els de la privatitzacions del serveis públics actuen igualment que les dretes i desprès el únic que saben fer es queixar-se de lo mal queel fan els altres i ells copien models de privatització.
Totbe perque no fan mes que demanar que se amplien els
servei metge en Alaquàs, per que tenim un ambulatori que el dia que el pariren ja era xicotet per al nostre poble.
Que per ha demanar visita per al teu metge de capçaleraet donen data per a 10 dies, que suposadamentse ha ampliat els metges especialistes que
tindrien que donar consulta i les especialitats mediques que abans tenien en Aldaia ara tenis que anar a l’hospital provincial en el bon servici de autobusos que ens apropa a Valencia.
Sobre tot per a les persones majors i minusvàlids que tenen
que desplaçar-se a València
Totson avantatgés per als usuaris de la sanitat publica al nostre poble.
Jo com a usuari ja a donat suport a la plataforma ciudatana per la sanitat publica, signant la fulla de replegada de signatures que ja se esta fent rodar perai.
Voldria que aquesta plataforma no fora monopolitzada per el partit que governa al nostre poble, per que tots els ciudatans tenen dret a demanar els seus drets , sense que un partit els utilitza partidariament en el seu profit .
En el que ja ens donaren les claus per a saber el que se endevinava que anava a passar en quant les empreses, privades , constructores i bancs es feren càrrec de la nostraSalut.
Els Verds d’Aldaia i d’Alaquàs han denunciat les deficiències que té l’anomenat Pla de Mobilitat Ciclista anunciat per la Mancomunitat de l’Horta Sud i que pretén gastar-se 400.000 € en la posada en circulació de 400 bicicletes en règim de lloguer, la construcció d’estacions i un servei automatitzat amb targes intel•ligents per a les poblacions d’Aldaia, Alaquàs, Quart i Xirivella.
Per a la formació ecologista, aquest pla no aporta “res a la millora de la mobilitat ciclista per les anomenabdes poblacions, ja que no afronta el principal problema amb què ens trobem les persones usuàries actuals de la bicicleta, que no tenim cap garantia de seguretat quan ens posem a circular, tant dins com entre les poblacions afectades”.
De igual manera, no fa possible salvar cap de les barreres arquitectòniques i automobilístiques existents en l’actualitat. Els vehicles motoritzats continuen tenint totes les preferències en totes les vies de circulació. Es dóna el cas que existeixen dificultats realment importants per a poder circular amb un mínim de seguretat i comoditat entre Aldaia i Alaquàs quan s’intenta superar la barrera física que signifiquen els túnels que travessen les vies del tren, per la pendent i per la falta d’una via de seguretat, expliquen.
Tampoc contempla, per als Verds, una xarxa de camins, carrils-bici, vies segregades o vies preferents per a poder circular amb bicicleta entre les quatre poblacions “sense ponsar en perill la integritat física dels ciclistas”. Així, califiquen la mesura “d’acte aïllat sense molt de trellat que sembla més un fet propagandístic […] amb una matèria que necessitaria d’una planificació prèvia i que hauria de tenir en compte l’opinió d’usuaris de la bici, associacions veïnals i ecologistes, grups de joves i col•lectius ciclistas”.
Per fi, s´ha tornat a obrir la veda: la cacera del xoriço ha començat de bell nou. La funció està assegurada i els mitjans de comunicació tenen les escopetes preparades per a emprar-les a tort i a dret. El fenomen resulta d´una extensió que transgredeix els límits marcats fins ara. De sobte, les investigacions periodístiques i els tribunals apunten de manera irrefutable a tots els grans partits polítics. Sembla que la reguera de pólvora pot arribar a multitud de carcasses explosives, inesperades fa uns mesos. Des de València a Madrid, passant per Andalusia, Barcelona o Mallorca, els casos es multipliquen més que la collita de bolets d´enguany. I açò només és la punta d´un iceberg en un oceà immens de presumptes irregularitats. Tothom n´és sospitós, segons l´opinió pública. La credibilitat de la classe política toca terra i sense paracaigudes. Recents enquestes ho acrediten. Però, no tots els partits són vistos amb el mateix prisma. Els que tenen poder a les institucions estatals, municipals o autonòmiques, tremolen, però no amb la mateixa intensitat. Se sap, també, que un acte d´apropiació de béns públics, de requalificació indeguda o de suborn, no produeix un efecte equivalent en totes les formacions polítiques. La dreta sempre n´ix millor parada. I, si no, observem la nostra comunitat –o hauríem de dir «comoditat»– valenciana, on, amb tot el que està plovent, el cas Gürtel podria passar desapercebut en uns futurs comicis electorals. Quina vergonya!. O siga, que si aconseguim fer president de la presó de Picassent qui tothom sap, seria com fugir de foc i caure a les brases de l´actual alcaldessa de València. Si això és així, bona nit cresol!. Però tot apunta en aquesta direcció i, si no, mirem la impunitat amb què ha anat campant el temporal el pocavergonya de Berlusconi. Un personatge que ha sabut aprofitar tots els ressorts del poder polític i mediàtic per seguir al davant de la política italiana. Pam amunt o pam avall, com ací, on la servicial Canal 9 supera sense cap mena de dubte els millors temps de Goebbels. Al País Valencià, molta gent pensa que ens ho hem guanyat en escreix. I de responsables n´hi ha: els primers, els dirigents del PSOE, que continuen afonant un partit que durant la transició aconseguí aglutinar una xarxa social incontestable a les urnes, però que es va emborratxar de poder fins que va caure més marejat que un allioli als peus d´una dreta molt millor estructurada, que supera els límits electorals aconseguits, any rere any. O què dir dels continus espectacles oferts pels sectors de la futura esquerra extraparlamentària? Doncs, més del mateix. De fet, la davallada ja va començar amb la catàstrofe anunciada del Compromís. Per cert, un desastre planificat i desitjat per un bloc més que per un altre, encara que per ser políticament correcte hauria d´apel·lar a la responsabilitat compartida. Perquè, si una part no vol, segurament, dues no discuteixen. I com que he d´agranar cap a dins, voldria pensar que, de resultes de tot aquest merder polític, una part significativa de la ciutadania hauria d´apropar-se a altres formacions polítiques, com per exemple Els Verds: una alternativa amb un creixement continuat a tota Europa, encara que incipient a la nostra contornada; una opció amb un espai polític immens, que tard o prompte es transformarà en espai electoral suficient per poder contribuir a redreçar el desgavell mediambiental, econòmic i social actual. Que bona falta fa!
Ja està tot preparat per a l'última setmana de negociacions internacionals sobre el canvi climàtic, que es mantindran a Barcelona durant la primera setmana de novembre, abans que comenci la conferència de Copenhaguen. Hi ha qüestions importants que resoldre. En Barcelona, totes les nacions han de deixar a un costat els seus interessos particulars i permetre que prevalguin els interessos comuns.
Yvo de Boer, Secretari Executiu Convenció Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.
Diuen que sense participació no hi ha democràcia. Doncs això és el que passa en la majoria de les escoles i més encara si ens referim al seu alumnat. Pel que sembla, els discursos i les lleis elaborades per polítics i responsables de l´ensenyament no són suficients per a fer realitat un dret tan bàsic en la dinàmica dels centres educatius. F. Tonucci té molta raó quan afirma que l´escola és un espai dissenyat per a l´alumnat, però on no té capacitat de decidir res, cosa que posa en qüestió l´ideal democràtic de la nostra societat. No és coherent ni possible tractar d´educar en la democràcia sense viure´n cap experiència a l´entorn pròxim. Tothom afirma que la participació és un element fonamental, però una cosa és el que es diu i una altra el que es fa. El professorat i els equips directius manifesten bones intencions perquè han de presentar unes programacions políticament correctes. Però, en iniciar cada curs, les rutines, els densos currículums i les poques ganes de complicar-se la vida fan que difícilment es materialitzen processos mínimament decents d´implicació en el quefer diari de cada centre. En el fons, no hi ha l´interés suficient, ni tampoc no s´hi posen els mitjans necessaris. I quins factors dificulten la participació? En principi, la falta de cultura participativa. Si bé, amb la Logse i el context històric i social en què es va desenrotllar, semblava que s´anaven a esborrar els quaranta anys de dictadura franquista, la cosa no fou així. Les contrareformes posteriors han anat minvant les migrades vies que aquella frustrada llei tractava de posar en marxa i han consolidat un dèficit democràtic molt important al si de les nostres escoles. També cal recordar les condicions en què es troba l´alumnat davant la resta d´estaments i les relacions de poder que han de suportar enfront de pares, mares i professorat. No podem ignorar que els consells escolars estan mancats d´una representativitat equilibrada i democràtica; controlats en última instància per les direccions dels centres, això sí, amb el vistiplau de les autoritats educatives externes i fidels a una determinada línia política marcada pel partit governant de torn. Aquests òrgans han perdut el sentit democràtic que tenien i s´han convertit en un marc estèril i desprestigiat davant la majoria dels sectors escolars, tot refermant unes condicions estructurals que marquen molt negativament qualsevol intent de participació des de la base. Tots aquestos elements formen part del currículum que els centres apliquen i que esdevenen fets educatius que l´alumnat interioritza i assimila com a normes socials inevitables. A tot estirar arriben a exercir una participació indirecta, poc creïble des d´un punt de mira democràtic, i frustrant per a aquell alumnat que intenta desenrotllar-ne un mínim, ja que topeta generalment amb la paret de la indiferència i de la impossibilitat. No obstant això, caldrà plantejar solucions. La participació ha de convertir-se en un ingredient sine qua non de la tasca educativa. Canviar les maneres de pensar i facilitar-ho amb una normativa democràtica que supere l´actual funcionament piramidal. És fonamental que l´alumnat participe i això significa potenciar sense condicionants l´esperit crític davant el sistema educatiu i la pràctica educativa, els canals de participació, la revisió dels drets i dels deures, etc. I no és possible promoure la participació sense garantir que aquesta s´organitze o que es conforme a romandre passiva fins que interesse posar-la en marxa o que es mantinga en els canals dissenyats des de fora. Cal potenciar les associacions i els sindicats d´estudiants, com un altre agent educatiu més, perquè estimulen la formació del jovent i l´ajuden a integrar-se en una futura participació política, cada vegada més devaluada. És important que cadascú aprenga a participar i a fer política pròpia, perquè, com diu Joan Fuster: «tota política que no faces tu, serà feta contra tu».
Voro Torrijos i Tàrrega
membre d´els Verds del País Valencià i professor de l´ies Carles Salvador d´Aldaia.
Pareix que hui en dia fer-se la foto damunt de la bicicleta és objectiu de tot bon polític, però les bicicletes no funcionen a soles, necessiten persones que les moguen, que senten la confiança de poder pedalejar sense ser atropellats.
Per que això de crear un servici de préstec de bicicletes és com molt bonic, eixes bicicletes han de compartir el espai amb els cotxes, per que si hi ha carrils bici, però no arriben on el teu vols arribar i has de jugar-te-la en l'asfalt.La gran majoria de què van amb cotxe no coneixen la norma, que a un ciclista per a avançar-ho, ha d'haver-hi una distància entre el ciclista i el cotxe d'1,5 metres, que en la gran majoria de carrers dels nostres pobles no es pot avançar a un ciclista, com guardar la distància de seguretat, s'apegam a roda posterior de la bicicleta per a pressionar-te perquè t'apartes, o també els que aparquen en bateria fan marxa a darrere de sense fixar-se si ve algun ciclista, bo tot açò són anècdotes que vas acumulant si eres usuari habitual de les dos rodes amb tracció animal, bo açò és una xicoteta broma que m'agrada utilitzar.
Tot açò ve per les recents notícies que vénen a pareixent en diferents mitjans periodístics sobre la implantació del servici de lloguer de bicicletes en les poblacions d'Alaquas, Xirivella, Aldaia, Quart de Poblet, Torrent i València. Tots en una carrera política per ser els més ecologistes del lloc, no és que critique el servici que em pareix fantàstic, per que moltes persones que ara no poden tindre accés a una bicicleta per qüestions d'espai en les seues vivendes o per la por d'aparca-les i que te la roben.
Per que A la utilització de la bicicleta a part de ser un mitjà de transport també és un esport amb grans beneficis per a la salut.
Però clar els senyors polítics que han dissenyat el servici de lloguer de bicicletes, pareix que ho facen pel mer fet d'eixir en la foto i no per l'estalvi energètic que comporta, el que este servici es pose en marxa, la primera cosa que no han inclòs, a cap polígon com a base de les bicicletes, per que així molts dels usuaris, que tots els dies agafen el cotxe, per a desplaçar-se al seu lloc de treball, podrien utilitzar el servici i tampoc la porta dels col·legis.
Tampoc han observat que hi ha algunes barreres, com són les existents per a accedir a Quart de Poblet, pel pas inferior de la N-III, l'accés a la base del barri de la Llum o els passos inferiors entre Alaquàs i Aldaia etc., tots ells amb gran volum de trafic i sense carril bici per a poder circular amb seguretat, com sempre es comença la casa per la teulada, per que la primera cosa que se hauria de fer, és una bona xarxa de carril bici i uns itineraris segurs per als ciclistes, cada nova carretera que s'execute o es reforme deu portar annexat un carril bici d'eixa forma si que es contribuiria a la disminució del CO2 dels cotxes i la seguretat dels ciclistes.
http://www.hortasudenbici.es/ http://blogs.alaquas.net/enbici/?lang=ca
Paco Muñoz.
NOTA DE PREMSA:
LES BICICLETES MEDIÀTIQUES DEL PSOE
NO GARANTEIXEN EL DRET DE TOTES LES PERSONES
A CIRCULAR SENSE PERILLS PER QUALSEVOL LLOC
I A QUALSEVOL EDAT
Els Verds d’Aldaia i d’Alaquàs volem assenyalar, amb aquesta nota de premsa, les deficiències que té l’anomenat Pla de Mobilitat Ciclista anunciat per La Mancomunitat de l’Horta Sud i que pretén gastar-se 400.000 € en la posada en circulació de 400 bicicletes en règim de lloguer, la construcció d’estacions i un servei automatitzat amb targes intel·ligents i no se sap quantes coses més, per a les poblacions d’Aldaia, Alaquàs, Quart i Xirivella.
Nosaltres pensem que aquest Pla, de la manera com està dissenyat:
No aporta gairebé res a la millora de la mobilitat ciclista per les anomenades poblacions, ja que no afronta el principal problema amb què ens trobem les persones usuàries actuals de la bicicleta, que no tenim cap garantia de seguretat quan ens posem a circular, tant dins com entre les poblacions afectades.
No fa possible salvar cap de les barreres arquitectòniques i automobilístiques existents en l’actualitat. Els vehicles motoritzat continuen tenint totes les preferències en totes les vies de circulació. Es dóna el cas que existeixen dificultats realment importants per a poder circular amb un mínim de seguretat i comoditat entre Aldaia i Alaquàs quan s’intenta superar la barrera física que signifiquen els túnels que travessen les vies del tren, per la pendent i per la falta d’una via de seguretat; ni tan sols existeix un mínim voral que faça possible compartir aquesta via amb vehicles que passen a velocitats i a una proximitat realment perilloses.
No contempla, per tant, una xarxa de camins, carrils–bici, vies segregades o vies preferents que garantesquen que es pot circular amb bicicleta entre les quatre poblacions citades sense posar en perill la integritat física.
No és més que un acte aïllat sense molt de trellat, que sembla més aïnes un fet propagandístic dissenyat per a fer campanya electoral permanent–ja porten tres notícies de premsa, i les que falten!–, amb una matèria que necessitaria d’una planificació prèvia i que hauria de tenir en compte l’opinió d’usuaris i usuàries de la bici, associacions veïnals i ecologistes, grups de joves, col·lectius ciclistes, etc.
No es pot començar la casa per la teulada, tant per la manca de participació, que hauria de ser un element imprescindible en qualsevol actuació de partits que s’autodenominen d’esquerres, com pel fet de tirar endavant un Pla que es basa en el lloguer de bicicletes per a estimular-ne l’ús –diuen–, quan la prioritat que els col·lectius usuaris de la bici porten dècades demanant és que l’administració garantesca el dret de qualsevol persona a poder circular amb seguretat pertot arreu, sense reserves.
No es tracta d’un bon pla. Mentre la percepció de la població siga que és un perill real anar amb bicicleta a l’escola, al treball o a la compra, aquestos plans de mobilitat són paper mullat i res més. Caldria aprendre d’Holanda, on compten amb més de 18.000 Km de vies ciclistes segures.
No hauria de ser un pla gestionat per l’empresa privada. És una altra actuació municipal que renuncia a la titularitat pública, la qual cosa posa en qüestió la ideologia dels partits que la impulsen.
