TANCAT PER VAGA GENERAL.

MANIFEST D'ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ DAVANT DE LA CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL DEL 29M

A tota la ciutadania del País Valencià.

Convocada la vaga general del 29M per les centrals sindicals CC.OO i UGT, i altres forces sindicals, en línia amb l'anàlisi de la situació política i del contingut de la reforma laboral del PP que varem fer al nostre màxim òrgan de direcció, la Mesa de País del passat 11 de febrer a Torrevieja, Els Verds del PV fem una crida a tota la ciutadania per convertir el 29M en una gran mobilització del conjunt de les classes treballadores i de tot el poble valencià, de totes les comarques, colpida per la crisi econòmica i per les mesures que està aprovant i anuncia el govern de Rajoy, i el del President Fabra, i que en cap cas van en el sentit de crear ocupació i de superar la crisi amb una distribució equitativa de l'austeritat i dels sacrificis. Ans al contrari, es retallen dràstica-ment  els drets laborals per a facilitar i abaratir l'acomiadament dels treballadors i treballadores i per augmentar els beneficis empresarials, es vol eliminar el poder de negociació col·lectiva dels treballadors, es reduïxen serveis bàsics a la ciutadania com és l'ensenyament o la sanitat, es pròrroga el funcionament de les centrals nuclears, s'accepten els acords de la UE amb Marroc que acabaran d'enfonsar l'agricultura valenciana, s'anuncia una reforma de la llei de costes, s'aprova una moratòria a les energies renovables, s'anuncia una reforma de la llei de l'avortament, es recolza i s'estén el gran negoci de la banca privada, que agafa diners a l' 1% del BCE i el presta a les Administracions al 5% (negant-los a xicotets empresaris, autònoms i ciutadans en general), es mantenen espectacles ruïnosos per a la Generalitat com la Fórmula 1 mentre es tanquen línies d'investigació o centres de la dona i d'atenció als drogodependents...  

Estem davant d'una hora històrica en la qual  cal prendre partit clarament, amb fermesa, i intentar que la mobilització convocada siga la més àmplia possible, amb la major contundència, un clam ciutadà unitari i fort. La vaga general del 29M no sols ha de tenir l'objectiu de canviar aquest o aquell article del Decret-llei de la reforma laboral, per a Els Verds del PV ha de ser un moment de puixança d'una mobilització general de la ciutadania que està farta de que la estafen els mateixos que han generat la crisi financera, els mateixos que han omplit de corrupció la política i les Institucions, que passen del govern als Consells d'Administració de les grans empreses i dels Consells d'Administració de les grans empreses al govern, i que exigeix un gir de 180º a l'actual model econòmic i social que ens ha portat a més de 600.000 persones desocupades, a més del 50% de la joventut sense treball ni futur, al retorn de l'emigració com a única eixida, a una Generalitat en fallida financera, als aeroports sense avions, als grans fastos i la Fórmula 1 dels multimilionaris de la llista Forbes, a les càrregues brutals de la policia contra els estudiants, mentre milers d'escolars estan als barracons de lloguer, a un estat de corrupció generalitzada,a la destrucció de marjals i espais naturals, a un bosc abandonat i devorat pels incendis, a la destrucció del teixit empresarial tradicional, a l'abandó de l'agricultura, a milers de famílies expulsades dels seus habitatges per una banca sense escrúpols, a la depredació del territori, a la contaminació del nostre aire i les nostres aigües i que cada dia ens amenaça amb la inseguretat de les centrals nuclears.

Es l'hora de passar de la indignació a la rebel·lia ciutadana, és l'hora de la lluita unitària al carrer i als centres de treball, colze a colze estudiants i desocupats, agricultors i ensenyants i sanitaris, autònoms i pensionistes, sindicats, moviments socials i el conjunt de la ciutadania que vol i mereix tenir una alternativa diferent, que té dret a l'esperança de que encara és possible una política honesta amb un nou model econòmic, social i ambiental més just, més igualitari i menys consumista, més equilibrat i solidari amb la resta del món, més respectuós amb la Terra, amb energies netes i on la banca siga una eina pública que fomente una economia solidària, igualitària i verda.

Posem cadascú tots els nostres esforços en aconseguir que el 29M, que la vaga general siga una victòria de la classe treballadora i d'eixa immensa majoria ciutadana que té tot el dret a viure. Siguem més que mai un poble posat dempeus.

Verds i Rebels.

Toni Roderic, President i Joan-Francesc Peris, portaveu, d' Els Verdes del País Valencià.  

MANIFEST D'ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ DAVANT DE LA CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL DEL 29M

A tota la ciutadania del País Valencià.

Convocada la vaga general del 29M per les centrals sindicals CC.OO i UGT, i altres forces sindicals, en línia amb l'anàlisi de la situació política i del contingut de la reforma laboral del PP que varem fer al nostre màxim òrgan de direcció, la Mesa de País del passat 11 de febrer a Torrevieja, Els Verds del PV fem una crida a tota la ciutadania per convertir el 29M en una gran mobilització del conjunt de les classes treballadores i de tot el poble valencià, de totes les comarques, colpida per la crisi econòmica i per les mesures que està aprovant i anuncia el govern de Rajoy, i el del President Fabra, i que en cap cas van en el sentit de crear ocupació i de superar la crisi amb una distribució equitativa de l'austeritat i dels sacrificis. Ans al contrari, es retallen dràstica-ment  els drets laborals per a facilitar i abaratir l'acomiadament dels treballadors i treballadores i per augmentar els beneficis empresarials, es vol eliminar el poder de negociació col·lectiva dels treballadors, es reduïxen serveis bàsics a la ciutadania com és l'ensenyament o la sanitat, es pròrroga el funcionament de les centrals nuclears, s'accepten els acords de la UE amb Marroc que acabaran d'enfonsar l'agricultura valenciana, s'anuncia una reforma de la llei de costes, s'aprova una moratòria a les energies renovables, s'anuncia una reforma de la llei de l'avortament, es recolza i s'estén el gran negoci de la banca privada, que agafa diners a l' 1% del BCE i el presta a les Administracions al 5% (negant-los a xicotets empresaris, autònoms i ciutadans en general), es mantenen espectacles ruïnosos per a la Generalitat com la Fórmula 1 mentre es tanquen línies d'investigació o centres de la dona i d'atenció als drogodependents...  

Estem davant d'una hora històrica en la qual  cal prendre partit clarament, amb fermesa, i intentar que la mobilització convocada siga la més àmplia possible, amb la major contundència, un clam ciutadà unitari i fort. La vaga general del 29M no sols ha de tenir l'objectiu de canviar aquest o aquell article del Decret-llei de la reforma laboral, per a Els Verds del PV ha de ser un moment de puixança d'una mobilització general de la ciutadania que està farta de que la estafen els mateixos que han generat la crisi financera, els mateixos que han omplit de corrupció la política i les Institucions, que passen del govern als Consells d'Administració de les grans empreses i dels Consells d'Administració de les grans empreses al govern, i que exigeix un gir de 180º a l'actual model econòmic i social que ens ha portat a més de 600.000 persones desocupades, a més del 50% de la joventut sense treball ni futur, al retorn de l'emigració com a única eixida, a una Generalitat en fallida financera, als aeroports sense avions, als grans fastos i la Fórmula 1 dels multimilionaris de la llista Forbes, a les càrregues brutals de la policia contra els estudiants, mentre milers d'escolars estan als barracons de lloguer, a un estat de corrupció generalitzada,a la destrucció de marjals i espais naturals, a un bosc abandonat i devorat pels incendis, a la destrucció del teixit empresarial tradicional, a l'abandó de l'agricultura, a milers de famílies expulsades dels seus habitatges per una banca sense escrúpols, a la depredació del territori, a la contaminació del nostre aire i les nostres aigües i que cada dia ens amenaça amb la inseguretat de les centrals nuclears.

Es l'hora de passar de la indignació a la rebel·lia ciutadana, és l'hora de la lluita unitària al carrer i als centres de treball, colze a colze estudiants i desocupats, agricultors i ensenyants i sanitaris, autònoms i pensionistes, sindicats, moviments socials i el conjunt de la ciutadania que vol i mereix tenir una alternativa diferent, que té dret a l'esperança de que encara és possible una política honesta amb un nou model econòmic, social i ambiental més just, més igualitari i menys consumista, més equilibrat i solidari amb la resta del món, més respectuós amb la Terra, amb energies netes i on la banca siga una eina pública que fomente una economia solidària, igualitària i verda.

Posem cadascú tots els nostres esforços en aconseguir que el 29M, que la vaga general siga una victòria de la classe treballadora i d'eixa immensa majoria ciutadana que té tot el dret a viure. Siguem més que mai un poble posat dempeus.

Verds i Rebels.

Toni Roderic, President i Joan-Francesc Peris, portaveu, d' Els Verdes del País Valencià.  

De derrota en derrota fins a la victòria final

Des de l’entrada en vigor del tractat de Maastrich, han anat canviant tantes coses a pitjor que ja n’hi ha prou. Les retallades que es preveien comencen a consolidar-se sense pauses. Tota Europa ha vist com un nou monstre l’ha anat recorrent i atemorint sense descans. Aquesta fera sense escrúpols té com a missió irrenunciable acabar amb l’estat del benestar comú, aquell que anunciaren a bombo i platerets com a millorable i que ara estan desfigurant a passes de gegant. Quan semblava que els drets de les classes treballadores europees anaven per bon camí amb l’estrena a França de les 35 hores setmanals allà pel 1998, arribà el malson de Sarkozy i la seua embranzida dretana que, no debades, ja li ha costat 7 vagues generals durant el darrer any, i les que li esperen fins al final del seu mandat.
Després d’emprar raons de racionalitat del mercat, de competitivitat o de modernitat, ara, de sobte, es trauen del barret una crisi econòmica amb la qual pretenen esporuguir a qualsevol. Ho tenen fàcil. Amb el monopoli dels mitjans de manipulació de masses, ens inunden durant 25 hores al dia amb totes les variants possibles de xantatges psicològics i ens avisen que si no fem bondat es compliran les catàstrofes anunciades, les noves plagues divines que ningú no podrà aturar. L’única medicina que ens queda és posar-nos en les seues mans i deixar que vagen fent malifetes amb els nostres drets socials adquirits durant dècades, per a anar avançant cap a un nou destí universal que ens tenen preparat: el de la submissió als poders econòmics establerts, basada en l’acceptació d’una classe política que pensa que romandrem amb la més absoluta paràlisi. Però, com s’ha pogut comprovar en la darrera vaga general, ho tenen més difícil del que pensen. Que sàpiguen que no ens vendran gat per llebre, perquè no volem ni una cosa ni l’altra. El que exigim és que no ens menyspreen d’una manera tan arrogant, perquè no ens anem a deixar enviscar com caderneres indefenses ni per les noves dretes ni per les desllavassades esquerres que ens malgovernen els estats europeus.
Per això, abans que s’apaguen del tot les brases de la darrera vaga general, hem de seguir tirant noves branques i tota classe d’encenalls a la foguera de la reivindicació permanent si no volem que tot el camí recorregut siga trepitjat. Si cal tirar endavant una altra convocatòria de vaga general, vinga, que es faça prompte la proclama corresponent. Si ara no és el moment de revifar la flama de la dignitat ciutadana al carrer, a les escoles, a les fàbriques, de segur que mai no ho serà. Motius n’hi ha per a més de tres, però per prudència, haurem d’anar d’una en una, com a França, però aquesta vegada amb un to més elevat i sobretot més participatiu, que recupere l’esperit del maig del 68. No podem permetre que el protagonisme siga exclusiu del sindicalisme ranci que ens està tocant viure. Haurem de remoure des de tots els racons la necessitat d’implicar-nos amb totes les conseqüències. Perquè hem de plantar cara al monstre neoliberal que, per a alimentar la seua insaciable fam, vol fer-nos beure al gallet i deixar-nos amb una mà davant i una altra darrere. I encara que la premsa proclame als quatre vents que el 29S ha estat una derrota més del moviment popular, caldrà persistir, perquè, al remat, el que valdrà serà el triomf final.

Voro Torrijos i Tàrrega
Els Verds del País Valencià

Una vaga més que necessària

28-9-2010

Voro Torrijos i Tàrrega

Tot i que el govern central ja ha anunciat que no canviarà la seua política d´ajustos neoliberals, que no s´aturarà en la cursa de retallades socials que li han encarregat els que manen de debò i de veres en el govern mundial, es fa necessària una resposta clara i contundent, perquè no es pot tractar amb tant de menyspreu ni amb tanta pocavergonya una ciutadania cada vegada més òrfena de drets socials. S´ha de frenar la prepotència d´un govern que pretén fer pagar el preu d´una crisi a qui no l´ha creada, amb receptes contràries a una necessària democràcia econòmica, tan lluny del sentit comú que hauria d´impregnar aquest segle XXI.
Per si algú havia pensat que Zapatero era diferent, que anava a complir les seues promeses electorals envers el model social que hauria de caracteritzar el seu projecte polític, ara pot comprovar de manera fefaent que no és així. L´ombra de Felipe Gonzàlez planeja sobre el seu successor en forma de noves retallades socials, però ara amb una profunditat inusitada. I la que ens espera, si no l´aturem.
El PSOE ha perdut definitivament les dues sigles i motius centrals de la seua existència i que en algun moment de la història l´han pogut diferenciar de la dreta pura i dura; que això de "socialista i obrer" passà a l´amnèsia col·lectiva durant la transició de la dictadura franquista a la "dictatova" del mercat i del capital; que ja fa més de trenta anys del naixement d´un nou partit del qual només ha quedat en peu la darrera de les sigles, fins i tot amb una reforçament espanyolista impropi d´èpoques anteriors. Del dret a l´autodeterminació passaren al federalisme i d´aquest a un espanyolisme recalcitrant, en general. De fet, fins i tot el PSC de Montilla, que fa un parell de mesos anava de la maneta de l´independentisme, ara se'n desmarca de manera radical davant la propera contesa electoral. L´oportunisme no té fronteres.

Així mateix, malgrat la poca confiança que els sindicats inspiren a la majoria de la població, després d´una època de plàcida concòrdia i falsa pau social, avalada i controlada per les seues burocràcies permanents, la gent d´a peu hem de tractar de superar les mancances d´un moviment sindical tan feble com incoherent i portar la iniciativa per a plantar cara a un govern que ha perdut el nord i que confon el seu paper en uns moments tan crítics com els actuals. Cal una renovació d´idees, de persones i de formes de lluita que puguen anar més enllà d´una simple vaga i de l´actual funcionariat sindical, perquè les agressions que estem patint contra els drets socials s´ho mereixen. No vindria malament una xicoteta dosi de cultura reivindicativa

francesa per a l´època que ens espera amb l´anunciada reforma de les pensions i vaja vosté a saber quantes malifetes més...

I encara que una vaga general puga reforçar la possibilitat que el p

roper govern de l´estat caiga en mans de la dreta més recalcitrant de Rajoy –esperem que no siga així–, cal seguir endavant i plantar cara a la colla d´estadistes bojos que ens malgoverna, a vore si rectifiquen i podem eixir del malson en què ens estan endinsant. I si volen fer-se l´harakiri electoral, Els Verds estem en disposició d´arreplegar els vots que estan menyspreant per a dur a terme una nova política econòmica, social i ecològica.

Els Verds del País Valencià.

A qui ets deixem unes fotografies de la multitudinària mani de ahir.

Salut, ecologia i drets socials.