Pura Peris encapçalarà la candidatura d'Els Verds a la Generalitat Valenciana després de vèncer en les primàries

Pura Peris, professora de la Facultat de Dret de la Universitat de València, i Coordinadora de l'Àrea d'Estudis, Programes i Serveis Bàsics de la Federació dels Verds serà el cap de llista de la formació a les eleccions autonòmiques del mes de maig a l'haver estat escollida en el procés de primàries del partit que ara ha finalitzat.

Pura Peris encapçalarà la candidatura d'Els Verds a la Generalitat Valenciana després de vèncer en les primariasLa Federació dels Verds del País Valencià ha estat realitzant un procés de primàries amb la participació de tots les persones afiliades i simpatitzants de les diferents assemblees locals i comarcals de Los verds a les que es presentaven, a més de Pura Peris, que ha obtingut el 78% dels vots, Ramon Adell, exregidor i portaveu dels Verds de Vinaròs, amb un 8% de sufragis i la jove militant de Torrevella i destacada defensora els drets dels animals, Carmen Morate, que ha aconseguit el 14% de vots.

Pura Peris ha mostrat la seva satisfacció pel gran suport que ha rebut en les primàries dels Verds, ha agraït la gran participació dels afiliats i simpatitzants i ha mostrat el seu reconeixement personal i polític als altres dos contendents que l'han acompanyat en les al procés. "Les nostres candidatures seran un aire net, sense contaminació, que oferiran a la societat valenciana una opció verda, alternativa, avançada i defensora de les llibertats i drets de tots i totes, de les persones i dels animals, des de l'honestedat personal i política "-ha dit la candidata dels Verds valencians.

Els Verds estan elaborant el programa autonòmic que tindrà com a eixos prioritaris la recuperació econòmica i ambiental de la societat i el territori valencià, la reactivació i reforma integral de l'agricultura valenciana i el desenvolupament de nous sectors com les energies renovables, el de la rehabilitació bioclimàtica dels nuclis urbans, les xarxes de transport públic i el suport al cooperativisme i les empreses socials.

Els Verds es proposen desenvolupar l'ecoturisme com a oferta estratègica i l'economia rural amb un Pla Estratègic de Reforestació, Conservació i Protecció del Bosc Valencià. Tot això amb el doble objectiu de la creació d'ocupació estable i de qualitat i la lluita contra el canvi climàtic. Els Verds insistiran en el tancament de la central nuclear de Cofrents i en l'aprovació d'un Pla d'Estalvi i Ecoeficiència energètica renovable per al territori valencià. També, treballen en una proposta de banca valenciana pública i el suport a la banca ètica i social. Els Verds es proposen la prohibició de tot tipus d'espectacle públic que suposi el maltractament i sofriment dels animals, com són els taurins i l'ús d'animals en els circs. Proposaran una nova llei de drets dels animals i el suport decidit a les Societats Protectores d'Animals.

També, Els Verds proposaran la reforma de l'Estatut d'Autonomia, del sistema de finançament autonòmic, de la Llei de Municipis i Comarques Valencianes i, en aquest nou marc polític, passar, al sector públic, serveis bàsics essencials com són la recollida i tractament de RSU, la neteja viària, la distribució energètica i manteniment de l'enllumenat a les ciutats i el transport públic.

Els Verds del País Valencià estan oberts a acords preelectorals amb altres forces coincidents amb el seu programa polític alternatiu, però afirmen que arribat el cas, presentaran les seves pròpies candidatures i el seu programa verd alternatiu a l'electorat valencià.

Breu currículum de Pura Peris:

Va néixer a València el 2 febrer 1964.
Militant dels Verds a l'Assemblea de l'Eliana (Camp de Túria).
Doctora en Dret Financer i Tributari és professora a la Facultat de Dret de la Universitat de València.
Poeta en el seu temps lliure, té diverses publicacions de poesia editades i ha guanyat diversos certàmens literaris, a més dels llibres tècnics que ha publicat sobre dret tributari.
És membre de la Presidència Federal d'Els Verds i Coordinadora de l'Àrea d'Estudis, Programes i Serveis Bàsics.
Ha estat jutge de pau a l'Eliana des del 2003 al 2007.
És presidenta de l'AMPA de l'IES l'Eliana. És afiliada a la Federació d'Ensenyament de CCOO, sector Universitat.
És membre de la Junta Directiva del Centre d'Estudis Locals de l'Eliana.
És sòcia de Greenpeace.
És una activa defensora dels drets de la dona i de l'escola pública, representant a Els Verds a les plataforma feministes, per l'Escola Pública i també en la lluita per les víctimes de l'accident de metro de València.
Ha promogut davant el Parlament Europeu la lluita de les plataformes del Baix Segura contra l'abocador de la Murada i contra el tancament de RTVV, que han estat acceptades a tràmit per la UE.
Va ser cap de llista a les eleccions autonòmiques de 2011 per Els Verds, en què es van obtenir més de 32.000 vots.

Alaquas en Verd

Bons Verds dies a tots, ja es nota que es apropen unes eleccions per al any següent i que el equip de govern municipal, vol ressaltar les poques coses que poden ressaltar, però la realitat es un altra ben diferent de la que ens mostren les fotografies i els texts que acompanyen aquest numero primer de Som Alaquàs, Per a ser una ciutat verda i sostenible com indiquen el text, feien falta alguna cosa mes que fotografies tractades en Photoshop i els jocs elegits fer les , després de  que la brigada es deixen impol·luts.  La foto de portada la podien haver fet en el parc de la Senyera o el hort de Sant Josep, per posar un exemple, amb la brutícia que els  caracteritza.

      

Per a ser una ciutat sostenible com es pretenen vendre, no es poden plantar praderes de gespa com si visquérem en Anglaterra, el País València es deficitari amb el aigua i nosaltres al nostre poble la malbaratem. Per a ser sostenible ni ha que plantar arbres, reemplaçar els mes de 200 arbres  morts , no replantats  i si pots ser autòctons del nostre ecosistema mediterrani que puguem passar el estres de un estiu amb poca pluja, molt de calor, no arbres tropicals, que necessiten un reg continu.  

      

Respecte al horts urbans, me agrada la idea de que per fi, es posen en marxa es una actuació, que gracies a molta gent interessada per recuperar l'horta a segut possible després, de molts obsta-culs, com la Associació Gent del 'Horta i Pachamama i per que no dir lo nosaltres també.

Encara que la medalla i la foto ja veiem qui se la fet. 

       

En quant a la neteja, el que viu al carrer Major , Miguel Hernandez o quant se vol dels carrers principals del nostre poble, segur que estan contents, per que passen a netejar los tots els dies, però els altres que passen quant passem que? 

Que no dic que sigui culpa dels operaris que no netegen, ¡no!, segurament es la falta de recursos econòmics del consistori, que retalla amb neteja i en conscienciació ciutadana respecte als residus.

El millor residu es el que n'està  generat.  

Salut i pobles Verds.

Gent de l’Horta un huerto de 2’5 hanegadas para promover la agricultura ecológica

Con el fin de promocionar la huerta valenciana, la alcaldesa de Aldaia, Carmen Jávega y Francisco Beta, representante de Gent de l’Horta, han firmado esta mañana un convenio de colaboración con el que el consistorio cede una parcela de huerta para que la nueva asociación ecológica trabaje la tierra dentro de sus actividades de promoción y mejora de la huerta.
El Ayuntamiento de Aldaia cederá por cinco años una de las parcelas de titularidad privada, en desuso de 2,5 hanegadas (unos dos mil metros cuadrados) que a su vez están cedidas al consistorio para la iniciativa “Huertos para autoabastecimiento” –que ya se está desarrollando-. Con este convenio, el Ayuntamiento contribuye a “revitalizar la huerta y que los niños tengan oportunidad de crecer viendo más campos de la ciudad plantados, con un buen uso y que puedan conocer en qué consiste la agricultura ecológica” como ha destacado hoy en la firma Carmen Jávega.

Para Gent de l’Horta, este convenio es un paso importante para poder iniciar una experiencia asociativa de recuperación, de consumo y de educación ambiental dirigida a toda la ciudadanía que incidirá especialmente en los más pequeños ya que se pretende organizar charlas divulgativas entre los estudiantes de Aldaia. Para Francisco Beta ha sido clave la rápida implicación municipal en el proyecto para “empezar a recuperar uno de los emblemas valencianos y que los niñosy iñas puedan acercarse y conocer que es la agricultura ecológica”.

Gent de l’Horta nacía en abril de 2011 a partir de la plataforma anterior en Aldaia y Alaquàs y, actualmente, la componen 40 persones. El objetivo de la asociación es implicar a todos los vecinos en la recuperación de la huerta y el mantenimiento de una agricultura respetuosa al 100% con el medio ambiente y la cultura agraria característica de la zona. Para ello, desde la asociación pretenden organizar actividades educativas, ambientales, lúdicas y sociales dirigidas a diferentes sectores de la población.

Recientemente su proyecto “Recuperar l’Horta és possible i necessari” ha sido premiado por la Fundació Horta Sud y Caixa Popular. El colectivo recibirá el galardón el próximo 9 de febrero en Xirivella. Con esta iniciativa, Gent de l’horta pretende crear una red local de semillas, charlas en colegios, visitas al huerto ecológico, analizar la situación actual de la huerta local y elaborar material divulgativo.

XII FIRA ESTATAL DE LA BIO DIVERSITAT AGRICOLA

Cada any s'organitza la Fira Estatal de la Biodiversitat Agrícola per a posar en valor la riquesa de les varietats agrícoles que existeixen en cada territori i debatre les problemàtiques que es donen entorn de la pèrdua d'agrodiversitat. Organitzada enguany per Llavors d’ací, la Red de Semillas “Resembrando e Intercambiando” i la Universitat d’Estiu de l’Horta, esta Fira és una trobada referent en l'Estat espanyol i un punt clau per a compartir i intercanviar les experiències dels grups locals de llavors, així com difondre-les entre els interessats en la conservació del coneixement tradicional i el seu ús en models de producció sostenible d'aliments.

Les Fires de la Biodiversitat Agrícola donen cabuda a l'exposició i mostra de cultivars locals, al debat i a la reflexió entre els assistents sobre tots els aspectes relacionats amb esta matèria. A mes a mes, faciliten la comunicació entre agricultors/es, tècnics, investigadors, consumidors i gents del lloc, i fomenten la participació ciutadana per mitjà de les accions que es realitzen entorn d'elles. L’assumpte tractat és important, ja que el ritme de desaparició de les varietats locals és molt ràpid, cada vegada que mor un agricultor major, desapareixen les seues llavors i el seu coneixement agrari tradicional. Per aquestes raons, és fonamental involucrar i conscienciar a la societat de la importància de la seua participació en tot aquest procés conservacionista.

La celebració d'esta Fira és el lloc perfecte per a aconseguir-ho, pel seu caràcter plural, per tindre una gran capacitat aglutinadora que atrau a un públic molt ampli i perquè combina tallers i activitats més lúdiques amb jornades tècniques, espais de reflexió i debats on s'aborden les temàtiques en profunditat.

Enguany, la XII Fira de la Biodiversitat se celebra conjuntament amb la X Universitat d'Estiu de l'Horta i amb les VIII Jornades Tècniques sobre Llavors i Recursos Genètics en l'Agricultura Ecològica dedicades a les Tomaques Tradicionals, a més dels tallers, taules redones i exposició de llavors i varietats tradicionals que caracteritzen les Fires. També podrem assistir a una trobada d'agricultors savis, un intercanvi de llavors i un mercat de productors i elaboradors d'aliments locals.

Mes informació sobre la XII Fira Estatal de Biodiversitat Agrícola:

http://www.llavorsdaci.org/Fira.html

Resumen de la programació:

Dijous 21 a diumenge 24: Universitat d’estiu de l’Horta

Divendres 22 i dissabte 23: Jornades tècniques sobre la Tomaca

Dissabte 23 i diumenge 24: Fira de Llavors, Taules redones i tallers

Diumenge 24: Intercanvi de llavors, Mercat de productors i elaboradors locals.

Mapa i allotjament

Esperem vore-vos allí.

Salut i varietat.

Hola a todas i todos,

Cada año se organiza la Feria Estatal de la Biodiversidad Agrícola para poner en valor la riqueza de las variedades locales que existen en cada territorio y debatir las problemáticas que hay en torno a las pérdidas de agrodiversidad,. Organizada este año por Llavors d’ací y la Red de Semillas “Resembrando e Intercambiando”, esta Feria es un encuentro referente en el Estado español y un punto clave para compartir e intercambiar las experiencias de los grupos locales de semillas, así como difundirlas entre todos los interesados en la conservación del conocimiento tradicional y su uso en modelos de producción sostenible de alimentos.

Las ferias de la biodiversidad agrícola dan cabida a la exposición y muestra de cultivares locales, al debate y a la reflexión entre los asistentes sobre todos los aspectos relacionados con esta materia. Además, facilitan la comunicación entre agricultores/as, técnicos, investigadores, consumidores y gentes del lugar, y fomentan la participación ciudadana mediante las acciones que se realizan en torno a ellas. Hemos de pensar que el ritmo de desaparición de estas variedades es muy rápido, cada vez que muere un agricultor mayor, desaparecen sus semillas y su conocimiento agrario tradicional, por eso es fundamental involucrar y concienciar a la sociedad de la importancia de su participación en todo este proceso conservacionista.

La celebración de esta feria es el lugar perfecto para conseguirlo, por su carácter tan plural y por tener una gran capacidad aglutinadora que atrae a un público muy amplio, pues combina talleres y actividades más lúdicas con jornadas técnicas, espacios de reflexión y debates donde se abordan las temáticas en profundidad.

Este año, la XII Feria de la Biodiversidad se celebra conjuntamente con la X Universitat d’Estiu de l’Horta y con las VIII Jornadas Técnicas sobre Semillas y Recursos Genéticos en la Agricultura Ecológica dedicadas a los Tomates Tradicionales, además de los talleres, mesas redondas y exposición de semillas y variedades tradicionales que caracterizan las Ferias. También podremos asistir a un encuentro de agricultores sabios, un intercambio de semillas y un mercado de productores y elaboradores locales de alimentos.

Más informaciones sobre la XII Feria Estatal de Biodiversidad Agrícola:

     http://www.llavorsdaci.org/feria.html

Resumen de la programación:

Jueves 21 a domingo 24: Universitat d’estiu de l’Horta

Viernes 22 i Sábado 23: Jornadas técnicas sobre el Tomate tradicional

Sábado 23: Comida ecológica con variedades locales

Viernes 22 a domingo 24: Feria de Semillas, Mesas redondas y talleres

Domingo 24: Intercambio de semillas, Mercado de productores y elaboradores locales.

Mapa i alojamiento

Esperemos veros allí.

Salud i variedad.

--
Salut i varietat!

Llavors d'ací. Associació per a la promoció i la conservació de la biodiversitat agrària

Llavors d'ací. Asociación para la promoción y la conservación de la biodiversidad agraria

www.llavorsdaci.org

Alaquàs per una agricultura de futur II

Benvolguts companys companyes, simpatitzants, amigues i amics convoqui un sopar col.loqui on exposar i debatre sobre la plataforma per la agricultura ecològica.

El proper dimarts dia 8 març, 21:00 al carrer de l'Arbre 8 d'Alaquàs, sopar de sobaquillo i debat.

Presentar les nostres idees i debatre sobre elles.

Quants més siguem millor ho passarem.

Alaquàs per una agricultura de futur.

Dijous passat dia 24 celebrarem   els Verds d’Alaquàs un sopar col·loqui, per a comprovar la problemàtica que els pot sorgir als que intenten crear un hort ecològic d’oci en el nostre poble, per persones que en el seu moment ho van intentar i per altres que en estos moments comencen amb el seu camí en açò de l’agricultura ecològica , per a la  seua difusió i docència  en els diversos àmbits de la societat.

També tractarem  les possibles accions que es poden fer perquè es visualitzen mes este tipus d’idees, que molts de què les volen portar a davant no es coneixen en entre ells, per això pensem a muntar una plataforma on promulgar estes idees i ajuntar totes les persones amb paregudes aspiracions , que volen poder viure de l’horta , dels seus productes, de l’educació de xiquets també de majors, de la progressiva implantació d’estes iniciatives en els diversos àmbits de la nostra societat, com la creació d’horts escolars, la implantació d’una hora setmanal en els col·legis sobre agricultura on els nanos pogueren tindre un contacte amb la terra i amb els aliments de qualitat i també poder menjar-los.

Promoure iniciatives perquè s’implante l’agricultura ecològica en els menjadors dels xiquets i hospitals, residències de majors, perquè millore la seua salut.

Fomentar xarrades entre els metges perquè tinguen coneixement dels molts beneficis d’estos productes per al nostre organisme.

Crear debats en les universitats, cambres agràries, sindicats del camp on compartir idees i experiències.

En associacions de veïns i ames de casa que pogueren fer cursos agricultura i cuina ecològiques.

Promulgar una agricultura de proximitat, que no faça falta litres i litres de petroli perquè un encisam arribe al mercat.

Pressionar als ajuntaments amb distintes accions perquè cedisquen terres, espais, aules, un lloc en el mercat, on poder desenrotllar estes iniciatives que de moment no es van obtindre resultats.

En definitiva promulgar diferents accions per a la ciutadania que vol viure de la terra puga tindre cabuda en esta societat, que per falta de suports, no poden posar en marxa incitatives de futur que millorarien la nostra qualitat de vida i la nostra economia .

Salut i ecologia.  

Una Granja per al Futur

Una Granja para el Futuro from Horatiux on Vimeo.

Una Granja per al Futur és un documental que va ser emès per primera vegada al febrer de 2009, com a part de la sèrie Natural World de la BBC. Es tracta d'unahistòria real, narrada en primera persona per la seva realitzadora Rebecca Hosking, que es planteja com a projecte de vida el retorn al seu Devon natal, per fer-se càrrecde la vella granja familiar dels seus pares. Des de la seva trajectòria professional dedocumentalista realitzadora diverses pel·lícules sobre vida silvestre, Rebecca es pregunta com fer per transformar l'establiment agrícola de la seva família localitzat alSud d'Anglaterra, en una granja de baix consum energètic més adequada per a unfutur proper, en el qual evidentment els combustibles fòssils seran cada vegada més escassos.

Dotze criteris simples per crear ocupació sostenible

Traducció d'article escrit per Paralelo36

El govern, els sindicats majoritaris i la patronal han firmat un acord social regressiu i fora de la realitat amb el supòsit objectiu d’eixir de la crisi i crear ocupació. El mencionat acord té tanta relació amb la crisi i l’ocupació com la que té l’astrologia amb l’astronomia, noms semblants. Ací van alguns criteris que podrien generar molt més ocupació i que assenyalarien el camí més racional i raonable d’eixir de la crisi, que no és un altre que superar les causes que la van provocar

L’aposta per estos criteris ha demostrat, empírica i experimentalment, tindre molta més capacitat de crear i mantindre llocs de treball, en condicions d’equitat i de benestar. Continuar insistint a potenciar els sectors i els factors que estan en l’origen de l’actual cataclisme social i ambiental, com fa l’acord firmat, és ignorar la realitat del temps en què estem.

Són dotze criteris però podien ser més perquè l’economia ecològica i l’ecologia política tenen un extens magatzem d’idees i alternatives. Este xicotet manual d’instruccions per a l’ocupació sostenible està inspirat en una senzilla proposta de Fran Korten que hem concretat i ampliat.

L’objectiu és optimitzar l’excedent cognitiu i energètic que emmagatzema la nostra societat. Un excedent que l’actual sistema polític i econòmic esta malgastant i desperdiciant en la banalitat del consum compulsiu i de l’espectacle.

1. Més explotacions, menys agronegocios. L’agroindustria substituïx la mà d’obra per productes químics i maquinària i empra a molt poques persones. Xicotetes i mitjanes granges ecològiques i familiars són molt més productives per hectàrees, tornen a la gent el control de la producció agrícola, augmenten els beneficis dels agricultors i reduïxen el preu dels aliments, creguen més ocupació, revitalitzen el món rural i beneficien a la salut i el medi ambient

2. Més reparació, menys producció. En compte de tirar eixes sabates, eixa torradora, eixe equip de música, anem a reparar-los i emprar persones en el procés de reparació. Les xarxes de reparació són necessàriament descentralitzades i no poden ser deslocalitzades.

3. Més reciclatge, menys mineria Ja tenim prou alumini, acer, coure, zinc i altres materials i minerals fàcilment reciclables. Només necessitem bons sistemes de recuperació.

4. Més rehabilitar, menys construir. L’estat espanyol té més d’un milió i mig de vivendes sense habitar per primera vegada. No cal construir més i deixar que els antics es deterioren. Cal reconvertir ecològicament els edificis existents. Rehabilitar, reconvertir i cuidar és una font d’ocupació i d’innovació tecnològica molt superior al desplegament embogit de la rajola que hem viscut en estos últims anys

5. Més restauració, menys destrucció. Ja siga els boscos, els aiguamolls, els rius, les deveses és temps de restaurar. Hi ha més ocupació, i més durador i de qualitat, en la restauració i conservació del medi natural que en la destrucció basat en l’explotació intensiva.

6. Més carrils bici i transport públic menys carreteres Ambdós costen diners, però u és bo per a la nostra salut i per al planeta. El primer costa molt menys diners que el segon i produïx molt més ocupació localitzat. La bicicleta, el trasporte públic i la peatonalización humanitzen les nostres ciutats i pobles i són un factor d’atracció turística rellevant.

7. Més negocis locals, menys grans superfícies El xicotet comerç empra a més persones, fomenta el comerç de proximitat i la no segregació social i funcional de l’espai que tant ha danyat la vida social dels barris i els pobles.

8. Més llavar plats, pujar escales i esprémer llimes i menys llavaplats, ascensors i espremedores elèctriques. S’estalvia aigua i energia, s’eviten contaminants i es crega molt més ocupació en sectors com l’hostaleria

9. Més educació, menys publicitat La publicitat tenen com a funció fer-nos sentir-nos malament per no tindre quelcom. La publicitat és un erroni sistema d’educació. La inversió en educació genera moltes més ocupacions i una millor formació.

10. Més energia neta, menys combustible fòssil Necessitem noves fonts d’energia com la solar o l’eòlica, però també produïxen més ocupacions que les fonts convencionals, com el carbó o el petroli, que a més no són renovables i té un fort impacte ambiental. Necessitem més estalvi i eficiència energètica.

11. Més atenció i menys banca. L’objectiu de la igualtat requerix de generar una inversió social en assistència i suport a la discapacitat i de reducció de la dependència. El número de lloc de treball que possibilita este tipus d’inversió social és molt superior, donada la dificultat i limitació de la mecanització, que aquells que genera les inversió pública que directament o indirectament van a una banca privada, especulativa  i ruïnosa.

12. Més salut i menys medicines. Les tasques de prevenció, educació i foment d’hàbits i pràctiques saludables, l’ús terapèutic i preventiu de l’alimentació l’eliminació de factors ambientals de risc provoquen activitats que demanden un volum de lloc de treball molt superior que una salut medicalitzada i hipèrtecnologizada, molt costosa i poc eficient ( tant terapèutic com econòmicament )

Poden estar pensant que esta llista no és realista. Poden pensar que és més cara que altres opcions o que depenen en excés dels fons públics. Però açò no és cert. Els governs subvencionen el petroli, l’agroindustria, les centrals nuclears, els ports i aeroports, les carreteres, la publicitat (la Junta d’Andalusia és el segon contractista de publicitat d’Espanya), rescata la banca, entrada bilions d’euros a l’indústria farmacèutica o de tecnologia sanitària i altres opcions poc saludables, amb un lligues d’ocupació insuficient i amb greu costos ecològics.

Cobrixen estos criteris tota la demanda de treball? No, ni tampoc eviten per complet l’existència de falles i desajustos entre l’oferta i la demanda d’ocupació. Per a corregir eixos desajustos entenem que seria imprescindibles la posada en funcionament d’una renda bàsica i de rendes públiques indirectes (educació. sanitat, pensions, gasto social) Este és una proposta l’orientació de la qual no està guiada ni per l’interés del benefici privat a curt termini, ni pel mite modern (que compartixen sindicats i patronal, tota la dreta i gran part de l’esquerra) de que només insistint en el creixement i l’augment del consum serà possible eixir de la crisi.

DINERS I CONSCIÈNCIA

Ponents: Joan Melé, subdirector Triodos Bank
Data: 6 maig 2010
Tipus: Congressos, conferències i jornades
Descripció: Com a representant d'un banc ètic que es basa en l'elecció d'empreses ètiques i solidàries on invertir els diners, Joan Melé, subdirector general de TriodosBank http://www.triodos.es/, exposa la urgència de vincular Consciència i diners .


Una molt bona ponència i reflexió, sobre els problemes que té l'ésser humà i les causes que els provoquen.
És una mica llarga, a prop dels 90 minuts però val la pena.
Salut i ecologia.

22 fira alternativa de València

nota de prensa cartxofada per l'horta

Verd o no verd he ací la qüestió

Pareix que tots els polítics que estan en el poder utilitzen l'etiqueta de verd, pel color en si, tal vegada per volen que el gran public els associe amb polítiques, de respecte al medi ambient, però això tan sols és mera propaganda per que després investigues el fons de la qüestió, en la que estaven tractant i en realitat d'ecològic tan sols hi ha eixa etiqueta, verd! Que utilitzen en eixa propaganda que la inclouen en pamflets i en mitjans de comunicació afins.
Però que rasques un poc amb l'ungla i et dónes compte que de verd no tenen res.
Per exemple el periòdic les províncies respecte al projecte de Natzaret un gran delta verd.
Per a fer canals artificials construccions que construir mes i destruir hortes.
Com el PGOU d'Alaquàs que crida fer un a ciutat verda, construir mes polígons industrials destruir el poc d'horta que quede.
Per cert he observat que en el pla de conservació de l'horta que promou la Conselleria de Medi Ambient,Aigua,Urbanisme i Habitatge que després de carregar-se l'horta de la punta, Alboraya etc. Aprovan qualsevol classe de PAI s'a decidit a conservar algun reducte d'horta jo crec pel tema també de les etiquetes, per a quan vinguen turistes preguntant per l'horta valenciana els quede quelcom que ensenyar. No pel bé ecològic, cultural que poguera tindre si no mes bé l'especulatiu com sempre.
Bueno en un poble com Alaquàs pertanyent a la comarca del l'horta oest, hem sigut agraciats en este gran projecte amb unes poques parcel·les protegides un gran honor tenint en compte que si tarden un poc mas no haguera quedat cap que protegir.
Estes parcel·les estaran ben protegides per que des de la població seran de difícil accés per que tindran com a mur la carreta V-403 al seu pas per la nostra població.
Però de totes maneres gràcies per que si d'una vegada per sempre es decidixen a delimitar el que va ser horta els propietaris deixaren d'especular amb els preus dels terrenys i sabran que són per a horta. Amb la qual cosa baixaren de preu i el que realment vullga cultivar ho tindrà més fàcil a l'hora d'adquirir terrenys de cultiu.
Però jo encara apuntaria més lluny, plantejant una conversió d'estes parcel·les en el terme d'uns anys, a l'agricultura ecològica. Dotant estos agricultors d'unes ajudes per a poder realitzar este canvi per a millor

Fira diferent

El diumenge vam estar en la fira alternativa de València, que com tots els anys se celebra en llit sec del Túria un riu que va morir fa molts anys.


On trobem moltes associacions de molts tipus, que per a molts mitjans de comunicació són desconegudes,
per que defenen polítiques no fins al sistema altres mas conegudes per les seues accions antisistema que les fan botar a la llum com Greenpeace.

També hi havia persones que busquen diferents formes de viure i d'organitzar-se fora del sistema establit, que obtenen els seus recursos: aliments ecològics, energies sostenibles, joguets, accessoris, vestits i una llarga llista d'articles que la gran majoria d'ells són manufacturats pels propis venedors en circuits que estan fora dels estàndards habituals de la societat.

Que la gran majoria no busca fer-se ric només busca un mitjà de vida que satisfaça les seues necessitats bàsiques.
AIGUA CLARA
REVISTA EINA
ECOALDEA SHAKTI
TODOS CON EL SAHARA
ECORGANIC
VIVIENDA DIGNA
DEFENSA ANIMAL

BLOGS ECO

ISON 21
ERENOVABLE

GENCIENCIA
EL BLOG VERDE
BARRACUDA
LA TIERRA TIENE FIEBRE
EL BLOG DE FORESTMAN
INDARKI
ECOURBAN BLOG
BLOG SOLAR DE JUMANJI
UAMBIENTAL:NOTICIAS AMBIENTALES
JOVENES POR LA ECOLOGIA DE ASTURIAS
BUSCADOR GOOGLE ECO
BIOCARBURANTE
PRESERVEMOS EL MEDIO AMBIENTE

L’energia eòlica si, però no a qualsevol preu

Dades de red electrica Espanyola
Martes, 29 abril 2008

Balance eléctrico diario (MWh)

Datos provisionales generados el 29/04/2008 • 09:37:41

Balance eléctrico (MWh)

(1) Incluye energía eólica a partir de valores programados. (2) Un valor positivo indica saldo importador,

y un valor negativo indica saldo exportador.

(3) Corregidos los efectos de temperatura y laboralidad.

Balance

electrico (MWh) \dia \ mes \ %mes \ Año\ %año \ 365dias \ %Movil

Hidráulica\91.088\2.227.160\-10,15\5.725.522\-48,99\20.760.162\- 6,86

Nuclear\136.777\4.060.371\-7,95\20.583.571\2,26\55.426.335\-8,34

Hulla + Antracita\58.692\1.583.704\-48,14\8.425.076\-25,17\32.807.493\0,49

Lignitopardo\11.253\476.687\-55,57\2.653.749\-39,29\11.874.265\-7,04

Lignitonegro\3.595\515.940\-25,73\2.703.434\-0,67\8.272.236\-3,05

Hulla deimportación\4.663\621.358\-46,43\3.500.790\-21,32\13.151.741\4,17

Carbón\78.204\3.197.688\-46,54\17.283.048\-24,20\66.105.734\-0,71

Fuel + Gas\4.664\144.409\8,57\528.510\-27,49\2.195.769\-50,97

Ciclo combinado\248.361\6.818.847\67,75\30.128.531\66,85\80.128.130\31,91

Régimenordinario\559.094\16.448.474\-3,64\74.249.181\1,80\224.616.129\1,80

Consumosgeneración\-17.705\-552.287\-16,64\-2.779.997\1,07\-8.748.402\0,48

Régimen especial^(1)Eolica\233.592\6.270.797\71,44\23.495.256\23,47\60.346.26\18,16

Generación neta\774.982\22.166.984\10,48\94.964.440\6,44\276.213.992\5,02

Consumos en bombeo\-6.602\-210.227\-25,31\-1.432.070\1,66\-4.362.096\-11,09

Saldo intercambios internacionales⁽²⁾\-42.123\-1.208.554\-\-3.531.220\-\-8.636.361\-

Demanda transporte (b.c.)\726.257\20.748.203\6,30\90.001.150\3,26\263.215.535\2,86

demanda corr. ⁽³⁾\-\-\3,30\-\3,24\-\3,27

Pérdidas en transporte\-12.196\-290.697\27,80\-1.201.326\2,66\-3.304.042\2,48

Demanda distribución\714.061\20.457.506\6,05\88.799.824\3,27\259.911.493\2,87

Encara que la notícia és bona, que la producció elèctrica a partir de l’energia eòlica supere la nuclear, alerta a les altres dades, sobretot les del carbó i gasoil que es crema, la notícia es queda velada.
Sembla que el tema de la central nuclear d'Ascó encara no ha acabat i tot el que estan fent és tirar balons fora; segons ells, la fuga no va ser res, que es podien posar totes les partícules en un entrepà i menjar-se’l, que no passaria res. A mi, que em posen un de formatge i ells que es mengen els radioactius.
Segons fonts consultades, les partícules es van trobar en la ribera del riu Ebre. Per què es demana l’aigua de l’Ebre, si ha de passar per dos centrals nuclears?. Per què els mateix treballadors tenen por?.
L’energia eòlica si, però no a qualsevol preu com s’està fent fins ara, que es col·loquen en ecosistemes de gran valor ecològic i maten moltes espècies d’aus protegides com els voltors i les àguiles.
Espere que qui signe les llicències tinga un poc de mirament perquè ja hi ha molts col·lectius que es queixen dels efectes adversos produïts en els paisatges i en moltes aus, que després són les que regulen la cadena tròfica animal, com els voltors menjant-se la carronya i les àguiles xicotetes els mamífers.

http://stopzona9.blogspot.com/