dimarts, 26 d’abril del 2011
Amb el record dels 25 anys de l'accident nuclear de Txernòbil
dijous, 31 de març del 2011
viure bé sense nuclears
Convoquen a tots els veïns i veïnes d'Alaquas a la manifestació viure bé sense nuclears, el dissabte, 9 d'abril, a les 18,30, des de la Plaça de Sant Agustí, convocats per la Plataforma Tanquem Cofrents, València serà un clam contra l'energia nuclear. Caminarem junts els carrers per les energies netes i la salut de les persones i el Planeta.
dimarts, 29 de març del 2011
EL PERILL NUCLEAR, A EL CASTELL
Avui 29-03-2011 a les 19,30 heu de fer un forat en l'agenda i vindre a la xerrada que tindrà lloc al Castell d'Alaquàs sobre EL PERILL NUCLEAR després de l'accident de Japó. Us hi esperem.
Convocquen: PLATAFORMA GENT DE L'HORTA, CEVA, ARREU I ECOMEDITERRÀNIA.
Salut i ecologia
dimarts, 22 de març del 2011
El xiquet nuclear té mal de panxa
dissabte, 12 de març del 2011
Fukushima, Japan - Nuclear Reactor Explosion - March 12, 2011
dimecres, 9 de febrer del 2011
PEL TANCAMENT DE LA CENTRAL NUCLEAR DE COFRENTS
| Hora | dissabte, 12 / febrer · 11:30 - 14:30 |
|---|---|
| Lloc | FRONT DELEGACIÓ DEL GOVERN, PLAÇA DEL TEMPLE, 1 - VALÈNCIA |
| Vinga passem del passotisme a l'activisme, cal lluitar pel que volem. | |
| Més informació | CONCENTRACIÓ PEL TANCAMENT DE LA CENTRAL NUCLEAR DE COFRENTS DISSABTE 12 DE FEBRER A LAS 11.30 HORES ... FRONT DELEGACIÓ DEL GOVERN, PLAÇA DEL TEMPLE, 1 - VALÈNCIA CONVOCA: PLATAFORMA TANQUEM COFRENTS |
diumenge, 7 de març del 2010
cal l'energia nuclear?
Per que l'energia nuclear nuclear un cop utilitzada és perillosa durant milers d'anys, un exemple si els egipcis de les piràmides, haguessin utilitzat energia nuclear en els nostres temps les escombraries nuclear encara seria mortal per a nosaltres, és una barbaritat però és el que nosaltres estem fent, si ara a mateix es paren totes les centrals nuclears de l'estat haurien com uns 600 camions de residus nuclears d'alta activitat, que hauria de transportar a el magatzem temporal nuclear que volen construir amb el consegüent perill per a la població, un possible accident com els que ja an passat en diferents transports siguin fortuïts o provocats per un atac terrorista.
Per aturar les centrals necessitem un altre tipus d'energies substitutives com la energies renovables, l'eòlica la fotovoltaica. En aquest país som la primera potència mundial en disseny i construcció de enegía renovables, una font de creació d'ocupació en aquests moments tan necessaris.
dimarts, 2 de març del 2010
dissabte, 4 de juliol del 2009
EL PSOE PRONUCLEAR NO ÉS DE FIAR
Segons la Asociación Nadieshda.22 Anys després del terrible accident en la central nuclear de Chernobil, ciutat situada en l'actual Ucraïna, encara existixen més de 7.000.000 de persones que viuen en les zones afectades de les quals 3.000.000 són xiquets. Són l'anomenada “Generació de Chernobil”. Xiquets que van nàixer molt després de la tragèdia i que patixen les seues conseqüències en forma de malaltia o de malformacions. Les principals àrees irradiades per l'explosió nuclear es troben a Bielorússia, Rússia i Ucraïna, encara que la massa d'aire que es va crear va arribar també àmplies zones d'Àsia i gran part d'Europa. En l'informe que Greenpeace va fer a prop de la zona afectada l'any 2000, s'aferma que l'àrea de risc directe per radiacions és equivalent a un terç del territori espanyol o a la totalitat de la grandària d'Holanda.
El PSOE pronuclear no és de fiar. Per fi s’ha decidit a ampliar el termini de funcionament de la central nuclear de Garoña i ens ha tornat a enganyar. Fa dues legislatures, va fer la promesa electoral i va firmar un pacte amb Els Verds, en què es comprometia a tancar totes les centrals nuclears, de manera que se substituiria la seua producció energètica per altra d’origen net i renovable.
Aquell compromís realitzat fa cinc anys, el tornà a renovar l’any passat –com si no hagués passat res i la gent fos amnèsica–, però ja sense gaire convenciment i amb l’oposició de sectors molt importants del seu mateix partit, com ara personatges tan recalcitrants de la talla de Felipe Gonzàlez i d’altres mamuts de la política socialista.
Ara, davant la millor ocasió per tal de complir el desig majoritari i la repetida promesa electoral de començar seriosament a posar data de caducitat a la més perillosa, cara i insegura de les energies, Zapatero s’ha deixat portar per les pressions de les poderoses empreses del sector i ha desaprofitat un moment històric, per a convertir-lo en el principi del seu final polític. M’explique: resulta que la inseguretat i l’alarma social que produeixen els enginys nuclears fan que la majoria de la població veja com a necessari i positiu el seu tancament. Per sort, encara no ha calat de manera definitiva el missatge nuclear (o millor dit, l’extorsió mediàtica que ens persegueix per ràdio, televisió i premsa) que plana cada dia al 99’99%, sense una escletxa per a la dissensió democràtica. Però, aquesta, de segur que la pagaran electoralment.
Mentre fan càlculs de pèrdua i guanys de vots, no se n’adonen que la xicoteta diferència que els separa de l’abisme que significa deixar el govern espanyol a favor dels seus contrincants, és precisament la credibilitat de les seues paraules i dels seus fets. I, per molt que ens vulguen intoxicar amb les preteses bondats de la seua decisió salomònica, tot just ajornada per a una propera promesa electoral, no veuen que, no només a la tercera va la vençuda sinó que, també, aquesta pot ser la gota que vessarà la muntanya de promeses incomplides i que provocarà un increment de l’abstencionisme que creix elecció rere elecció de manera irrefrenable.
Les pròximes eleccions, el PSOE no tindrà la sort de rebre vots com a mal menor, de remoure un vot (inútil) cap a les seues candidatures per por a la dreta, perquè la poca fiabilitat que els quedava la van perdre pel camí de les mentides i perquè ja no podran utilitzar aquell famós recurs esgrimit per Cambó a principis del segle passat, quan deia que “per culpa d’aquestos malvats haurem de votar a aquells imbècils”.
Però, no us desespereu, que el món no s’acaba en dos partits antiquats i venuts als poders fàctics de les empreses elèctriques. Teniu la possibilitat de fer costat als verds i al moviment ecologista en general, si de debò voleu fer valdre la vostra opinió i les vostres accions perquè, en la mesura que ens doneu la vostra confiança, es farà possible un canvi significatiu d’aquest sistema caduc i insostenible i podrem caminar cap a una modernitat energètica que passa indefugiblement per les energies nétes i renovables, descentralitzades i desvinculades dels grans monopolis que, avui per avui, són més una amenaça que un avantatge per al futur del planeta.
Voro Torrijos i Tàrrega
Els Verds del País Valencià
dimecres, 27 d’agost del 2008
TANQUEM LES NUCLEARS!

Per molt que vulguen dissimular els perills que ens persegueixen per l'existència de les nuclears, sembla que no s'ho acaben de pair els mitjans ni els tertulians ni els empresaris del sector, si tenim en compte els desajusts ocorreguts en les darreres setmanes. Les quatre nuclears que tenim a Ascó, Vandellòs i Cofrents són notícia constant i no pels premis d'eficiència i seguretat aconseguits, sinó per tot el contrari. L'opacitat i el secretisme són el seu estil natural de funcionament i com si res. Quina vergonya!.
En el rànquing d'incidències, Vandellòs II ja n'ha tingut set enguany, Cofrents si fa no fa les mateixes, i Ascó va obtenir el 2007 la medalla d'or de la bogeria nuclear amb 24 avaries i altres incidents declarats al CNS. Són els líders en problemes a les centrals nuclears i encara hi ha caracollons que confien a ampliar el termini de funcionament i fins i tot que se'n plantegen la construcció de noves.
Si ens atenem a l'edat de les centrals, resulta que totes ja estan fora del temps útil que ens varen dir en el seu moment. Els vint anys d'operativitat estan ultrapassats per Ascó I (26), Cofrents (24), Ascó II (23) i Vandellòs (21). Que no ens vulguen ara vendre la moto que amb uns quans reajustaments, amb una mica de planxa i pintura, poden ampliar el permís d'activitat, perquè si fem cas del sentit comú, a partir d'ara és quan encara poden tenir moltes més incidències, ja que tots els seus mecanismes i circuits estan més desgastats i, per tant, són més vulnerables, per la qual cosa ningú no pot negar que els problemes aniran en augment, en els propers anys.
Així mateix, segons una recent enquesta sobre l'acceptació de les centrals nuclears, el rebuig de la població cap a aquesta manera de produir energia, continua sent molt important, tot i la manipulació dels mitjans. Un 60% de la ciutadania la refusa, davant un 20% i escaig que encara n'és partidària.
Per altra banda, el primer govern de Zapatero pujà al poder amb la promesa del tancament de tots els enginys atòmics durant aquella legislatura. S'entén, per tant, que n'hi havia i n'hi ha, de manera suficientment contrastada, una alternativa fefaent, propugnada durant molts anys pel moviment ecologista. A què esperen a posar-la en marxa?.
Amb les dades en la mà: la repetició d'incidents perillosos, la inseguretat i ocultació informativa, l'envelliment i la caducitat de les instal·lacions, la ferma voluntat popular i les reiterades promeses electorals dels governants haurien de ser més que suficients per tal planificar, a curt termini, però d'una vegada definitiva, el tancament de totes i cada una de les centrals nuclears. I mentrestant, la retirada indefugible de les llicències de funcionament a aquelles que més se n'han significat en la incompetència de la gestió i en la falsedat d'informació. Ja n'hi ha prou! No pot ser que per guanyar més els de sempre, la majoria ens hàgem de sentir amb una indefensió permanent tan injusta com innecessària.
Voro Torrijos i Tàrrega
Els Verds del País Valencià








