Obres per tot arreu

Donant una volta per el poble, et donem conter del ambient pre-electoral que se viu totes les voreres obrades, obres per qui per a lla tot ple de obsta-culs, sorolls i de pols et dones conter no mes obrir la porta.

Continuen pensant el nostres regidors que fins i tot els tornaran a que continuaran xuplant de la mamella con fins ara, encara que el descontent es prou general, confien que si no els voten a ells, qui van a votar.

Ni han altres opcions per a dur a bon port a el nostre poble, poc a poc anem guanyant terreny a la mordassa del bipartidisme a quest País.

El que volia mostrar es el meu descontent per el asfaltat de alguns dels nostres parques com el de Sequieta i albereda Nord prop de ambulatori sense cap de trellat, ara que se aprovat la nova contracta per a 8 anys dels nostres parques per uns 700.000€ en el ultimo ple extraordinari de urgència. Vull fer una crida a als nostres regidors que els diners que se gasten des pres ni ha que comprovar i estar damunt de les contratàs per a que complesquin les seus treballs amb una vigilància sobre tot en la seguretat de les obres per els possibles accidentes que puguem ocasionar.

En cara que volia també fer un crida més , demanar que totes aquestes contratàs les podrien desenrotllar treballadors del poble, exigint que els treballadors que de desenvolupen aquests treballs siguem del nostre municipi, per que som un poble que tenim un taxa de atur molt gran.

Ara que pareix que plou, vull també fer crida a l'estat de alguns dels albellons, per les possibles inundacions que poden originar el mal estat de aquests, el aigua pot fer molt de mal si no ets deixa eixida.

Aquestes fotografies son del barri de la Purisima aquesta setmana .

Salut, ecologia i transport públic.

PER LA TERRA

la web Els Verds del País Valencià

Els Verds del PV el presentaren el dilluns 21 en roda de Premsa a Gandia
Ajuda la terra davant del canvi climàtic amb Els Verds

“PER LA TERRA”

El moviment verd mundial celebra el 22 d’abril el Dia de la Terra, quan l’any 1970 més de 20 milions de persones nord-americanes ocuparen els carrers i espais públics per reclamar el dret a una vida saludable i sostenible.Els Verds del PV volem amb aquest manifest per la Terra dedicar aquesta data del 22 d’Abril a recordar la situació crítica que viu el conjunt del nostre planeta, ara ja reconeguda per tothom com a canvi climàtic, que reclama unes actuacions urgents que malgrat declaracions i cimeres internacionals continuen sense aconseguir-se.
Tots els signes vitals de la salut de la nostra terra mostren tendències de declivi accelerat. I aquesta enorme pèrdua de riquesa i de diversitat natural impulsada per la globalització econòmica actual no es tradueix en un major benestar de la majoria de les persones del planeta, ans al contrari, és creixent la desigualtat entre les persones i els Estats del nord i del sud.

Ha arribat el moment de recuperar el sentit de la paraula prou. Perquè el canvi climàtic, la desforestació, l’escassetat d’aigua neta o els perills de la contaminació nuclear, química i genètica, són tots productes de les societats industrials del Nord. Ens urgeixen unes polítiques de suficiència en tots els àmbits d’activitat humana, de qualitat social i natural en compte de quantitat, d’un model de desenvolupament entés com a millora i no com a expansió. Només així podem dir, defendre uns drets de ciutadania ambientals i socials, individuals i col·lectius.

Al País Valencià, una zona mediterrània especialment vulnerable per la gran fragilitat dels seus ecosistemes, la velocitat de destrucció de la terra, l’aigua, les muntanyes i totes les formes de vida corre més ràpid que l’AVE que ens emmurallarà l’Horta de València; el consum energètic vinculat a la producció és clarament insostenible i, des de l’any 1990, les emissions de gasos amb efecte hivernacle s’han multiplicant per 4 incomplint clarament les previsions de Kioto; les fallides constants de la nuclear de Cofrents -la major en potència instal·lada de tot l’Estat- són massa freqüents, mentre alhora s’acumulen centenars de tones de residus radioactius d’alta activitat i contaminacions radioactives, com la produïda en Ascó que pot repetir-se qualsevol dia al nostre País.

Els Verds del PV exigim del Govern d’Espanya i de la Generalitat Valenciana que urgentment programen el tancament de la Central Nuclear de Cofrents i el desenvolupament d’un Pla d’Energies Alternatives i Renovables per a substituir l’actual energia nuclear que consumeix la societat valenciana.

Davant la crisi estructural que pateix el camp valencià, defensem alternatives de desenvolupament rural des d’una nova agricultura per a la vinya, fruits secs, l’olivera, el taronger, l’apicultura i dels conreus d’horta i de l’arròs on es valore el paper mediambiental de les persones productores, tant de l’agricultura de marjal, de regadiu com de muntanya i de secà, per aconseguir el suport a la reconversió ecològica de la seua producció, el recolzament de la seua comercialització i el manteniment de les rendes de les unitats productives familiars des de la UE.

Mentre l’ús del cotxe amb combustibles fòssils es dispara en les nostres ciutats i carreteres assistim atònits a la prioritat del Ministeri de Foment que, a banda de l’AVE que suposa l’abandó del ferrocarril convencional i projectes com el tren Gandia-Dénia, s’entesta en la duplicació de les carreteres N.332 i N.340 amb variants com ara la d’Oliva o Benicarló, que destruiran milers de metres quadrats de magnífic sòl agrícola quan al costat de les variants projectades passa l’AP-7, que sense peatge i alguna actuació complementària, perfectament pot donar solució al molest trànsit que pateixen els poblacions litorals d’una manera molt més barata econòmicament i amb molt menys impacte sobre el territori.

L’augment de la producció de residus de qualsevol tipus en una cultura d’“usar i tirar” o “compre ergo existeixo” continua creant grans problemes ambientals per al seu tractament, sense cap resposta des de l’Administració autonòmica i la fallida del pacte de residus entre PP-PSPV, que continua sense dotar d’infraestructures sostenibles de tractament i reciclatge les comarques valencianes i deixa en mans de l’especulació, les màfies i el clientelisme polític la política de RSU com és el cas de la Vega Baja i l’amenaça d’un macroabocador a Torremendo.

Els Verds del País Valencià expressem el nostre rebuig front a la desaparició del Ministeri de Medi Ambient que, al nou govern d’Espanya. En aquests temps de Canvi Climàtic, el Govern d’Espanya hauria d’haver posat una Vicepresidència de Medi Ambient i Canvi Climàtic amb competències en matèria d’energia, aigua, agricultura, pesca, transport i indústria.
Per la Terra, tenim la voluntat de seguir treballant per una nova política des de les institucions de la Generalitat i als Ajuntaments, per un nou País, unes noves ciutats més verdes, més justes, més saludables, més cohesionades socialment i més lliures, sense pors ni perills nuclears.

En aquest 22 d’Abril, volem reafirmar el nostre compromís amb la comunitat planetària que conviu amb profunds llaços d’interdependència i complexitat en un món viu que necessitem per a sobreviure.

Nosaltres, Els Verds del País Valencià manifestem el nostre compromís amb el medi ambient de veritat, assumim la responsabilitat ètica i política del treball i la lluita diària i activa pels drets ambientals i humans, des dels Ajuntaments i institucions públiques, des de les nostres assemblees locals i comarcals, i des de la mobilització cívica permanent, proclamant la nostra opció per construir un millor futur garant de la rica diversitat de la Terra i de tots els seus pobles.
Els Verds del PV.

MENTIDES SOBRE L’AIGUA

------------articul l'avanç--------------

Pel que sembla, el tema de l’aigua comença a ocupar el centre de l’atenció política estatal i autonòmica. Els mitjans de manipulació de masses ja han arribat al límit de l’exageració. Parlen de la guerra de l’aigua sense importar-los gens ni mica la radicalitat, la inexactitud i les conseqüències del concepte. Els resulta més rendible periodísticament situant el tema en un punt tan falsament problematitzat i no deixen una escletxa per a l’optimisme ni per al realisme. Prefereixen usar qualificatius que atraguen l’atenció del públic abans de posar-li una mica de seny a un conflicte que, si existeix, una part de la responsabilitat la tenen els mateixos mitjans. Canal 9 és el paradigma del despropòsit, que no para de fer-se’n ressò en boca del seu amo i senyor, un tal Camps (de golf potser?), que dia i nit ens inunda i ens ofega amb les seues arengues populistes, al més pur estil goebbelià.

És cert que hi ha un problema amb l’aigua, però el tema està tan manipulat, que qui el desmanipule, bona tasca de desmanipulació farà!. Tasca difícil si no es compta amb la gran finestra de l’ensinistrament televisiu. A hores d’ara, les mentides i els interessos són tan enrevessats que la confusió costarà més d’esclarir que la recerca de solucions. Però en realitat, quin és el problema?. És evident que un recurs tan necessari per a la vida s’ha d’administrar amb coneixement, cosa que no sembla tenir gaire clar l’administració, ni la local, ni l’autonòmica, ni l’estatal. M’explique: augmenta la població i la demanda d’aigua s’incrementa de manera exponencial. Cada vegada se n’ha volgut consumir més, sense preocupar-se’n de conservar les fonts de subministrament, que en són moltes més de les que ells ens diuen. En el cas dels ajuntaments, la irresponsabilitat és preocupant: davant la contaminació i la reducció del volum dels aqüífers, en comptes de buscar solucions locals i comarcals, miren cap a un altre costat i s’apunten a xuplar de la mamella de les aigües superficials, que cada vegada són més minses a causa d’una demanda desbocada, del malbaratament descontrolat i de la falta de pluges a les capçaleres dels rius, on s’ha anat destruint els ecosistemes que hi eren favorables.

Plou poc, però per a la quantitat que plou, plou prou! Dit amb altres paraules: per què s’atreveixen a dir que l’aigua de l’Ebre, que va a la mar (però també als aqüífers i a frenar la salinització, que ja penetra per tot el delta), hauria de ser transvasada, si les aigües de les pluges que cauen al cement i a l’asfalt que ho cobreix tot, van a parar a la mar i ningú no fa res per retenir-les?. I per què no es reciclen les aigües usades? I per què no s’eliminen les fugues de les conduccions, que representen del 20 al 30% del total? I per què no es descontaminen els aqüífers i no es busquen tècniques per a reomplir-los? I per què no es gestiona la demanda de manera coherent? I per què hem de gastar-nos diners en aigua mineral mentre unes empreses en fan negoci i ens obliguen a pagar dues vegades per una aigua que els ajuntaments encara diuen que és potable, quan nosaltres no la fem servir com a tal? I per què es privatitza el servei de subministrament de l’aigua, si el problema passa per un control públic de la gestió? I tot un altre torrent de preguntes que cadascú i cadascuna de vosaltres podeu anar afegint per a escarni dels nostres (ir)responsables polítics, als quals sembla que, en un tema com aquest, els falta més d’un regó.

Voro Torrijos i Tàrrega

Els Verds – Compromís per Aldaia

500 anys de taulellets a la vila d'Alaquas

Estos taulellets peculiars pertanyen al castell de la Vila d'Alaquàs

En aquesta web obtindràs mes informació

Estos altres pertanyen a 100 metres de vorera en el carrer la senyera que emulen a la gran diversitat dels trobats en el castell.

Açò són els cartells que indiquen obres al barri de Sant Fermí, en triple versió perquè es vegen bé però, fins que comencen les obres, són una més de les moltes barreres arquitectòniques.

1

Eixe cantell té perill

2

3

En esta part hi ha una rampa que t'invita a passar i, quan arribes a l'altre costat, rastell.

L'aigua de la font encara se n’ix.

Ahir Camps deia que no es podia consentir que portaren aigua a Barcelona com veiem en esta foto.

EL DEPREDADOR DE L'HORTA

Mai no s’havia conegut ningú que li féra més mal a l'horta que el senyor alcalde d'Alaquàs, que en la seua carrera politica ens pot deixar sense un milimetre d'horta al terme .
Un municipi que, pel seu xicotet terme i les ànsies de rellevància i de poder de qui tots sabem, vol dotar el poble d'Alaquàs de coses incongruents, com ara el “carpodromo” que vol realitzar en uns dels poquets llocs que queden d'horta al municipi i la despesa d'aigua que farà falta per poder omplir el llac artificial que pretén construir, a fi que uns quants pescadors puguen matar el cuquet de la pesca sense haber-se de desplaçar. Sort que no hi ha aficionats al poble de “l'elefant polo” perquè de sobte voríem elefants corrent.

Ser activista verd o verda és un problema gran, perquè en tot moment t’adones de la desfeta d'energia que es fa permanentment i clar, si vols adequar això, crea conflictes a tot arreu. El malbaratament de l'aigua és un fet. Quan visites llars de familiars i amics te n’adones de la poca importància que la gent li dóna a fet de tindre l’aixeta oberta, pendre un bany a diari o del fet de tirar l'oli o pintures per l'albellò, no triar els envasos i separar els residus en els diferents contenidors, etc.

Si això passa a llar, que deu passar a la indústria? Les corporacions locals, autònomes i estatals, molt de palar del canvi climàtic, d’aigua per a tots, els carpodromos. La pregunta és: amb quina aigua pensen fer-ho?. Per a tota eixa gent els desitge una llarga vida per vore si d'ací a molts anys se n’assabenten de tota la desfeta que estan fen.

I una altra cosa, les entrades dels concerts del castell, les licitaren al preu més alt, que puja de l’IPC. L'any passat el cost de les entrades dels concerts a 10 euros i aquest any consten 16 euros. Això deu ser perquè enguany no hi ha eleccions, o és per pagar el sou del senyor...

el xúquer es mort

Per a tots aquells que utilitzen l'aigua amb fins polítics.

Aquesta fotografia correspon al parc de la Senyera d'Alaquàs, i per a aquells i aquelles que parlen del transvasament però aboqen l'aigua, com els diners, els plantegem que solucionen el problema, si saben, clar!.

Per a aquells que defensen l'aigua per a tots i l’anticatalanisme per al seu propi interés. Com el fet de portar aigua en una cisterna des de l'Ebre per a plantar 100 arbres en Náquera.

Per què no es pregunten: què farem quan l'Ebre estiga com el Gorgos, el Túria, el Xúquer, el Vinalopó, el Segura etc.?, que no arriben a desembocar i el que desemboca és un albelló!.

Quina solució ens donaran? Per què juguen amb la consciència de la gent dient-nos que no ens volen donar aigua?.El riu que trenca el seu cicle vital és mort, el riu que no arriba al mar és mort. Els valencians i les valencianes deixem que es moren els nostres rius, els nostres aiguamolls, dessecant-los per a construir, perquè creiem que això crea riquesa i tan sols crea destrucció. Per a tots aquells que no demanen el transvasament però fan polítiques de malbaratament d'aigua com plantar gespa en els parcs perquè caguen els gossos, per a tots ells demane un poc de trellat.
Per a tots aquells que demanen amb urgència el transvasament del riu Ebre es poden parar a vore esta imatge i poden pensar quantes fonts com estes hi ha al País Valencià i quants transvasaments se’n van anar per l'albelló.